“El passat no és un lloc llunyà, sinó una manera de fer i de mirar.” — John Berger
Els antropòlegs estem plenament immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. En concret, estem dissenyant un dels tallers que compartirem amb les famílies: una proposta vinculada a l’art de teixir al neolític.
En la primera sessió vam recuperar les explicacions que ens havien compartit al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, ajudant-nos de les fotografies que vam fer durant aquella estada. També vam visualitzar un vídeo que complementava aquests aprenentatges i que ens mostrava la tècnica de filar la llana amb un fus, així com el funcionament dels telers amb què es confeccionaven els teixits.
Amb les idees una mica més clares, ens vam trobar en rotllana per organitzar l’espai i pensar com podíem donar forma al taller. De seguida vam coincidir en la construcció de petits telers fets amb pals i branques. A partir d’aquí, vam calcular quants pals necessitaríem per arribar a construir 72 telers, un per a cada infant de la comunitat.
En la sessió següent vam sortir a un bosquet proper per recollir branques petites, rígides i resistents que poguessin servir per als nostres telers. Ja a l’aula, vam començar a prendre mesures i a tallar-les amb petits cúters i una serra. A mesura que obteníem grups de quatre pals, anàvem muntant els marcs quadrats.
Ens hem ajudat una mica amb silicona —sí, un material ben poc prehistòric— perquè la nostra destresa fent nusos encara necessita alguna “trampa”. Un cop fixades les unions, vam reforçar les cantonades lligant-les amb corda.
Amb els marcs acabats, vam passar a col·locar-hi l’ordit, el conjunt de fils verticals que fa possible el teixit. Així, el dia del taller només quedarà passar la trama i començar, fil a fil, a donar vida al teixit.
Comentaris recents