GUIDING PETE TO HIS SANDWICH!

Laura Lorenzo25/05/26  

“Computing isn’t about computers. It’s about people, solving puzzles, creativity, changing the future and, most of all, having fun.” 

Paul Curzon

In the pursuit to make the menu board for the school, we found a story of Pete, a cat that was hungry and wanted to make a sandwich for lunch. The problem started when he kept adding ingredients to his sandwich until it was enormous! Click on the image and enjoy the story just like us.  

We like listening and reading to stories like this because it is a great opportunity to learn vocabulary and structures while having fun.  It is also a good activity to start writing simple sentences using structures we know in its oral form like  I LIKE, I LOVE or I DON’T LIKE without all the stress that the English spelling may bring. 

In this case the accumulative structure of the story was a good starting point to work Computational skills. Computational thinking is a foundational problem-solving process that involves breaking complex challenges into simple steps, identifying patterns, filtering out irrelevant details, and designing step-by-step solutions. It allows humans to approach difficult problems logically and systematically, much like a computer scientist. 

In this case, the problem we were facing was to lead Pete through a labyrinth collecting the necessary ingredients to make his sandwich. The activity involved different steps: remembering the ingredients of the story and its order, locating them in the maze and imagining the best way to reach them. 

Once this was done, it was time to give the instructions… in English! We learned the words GO FORWARD,  GO BACKWARDS, TURN LEFT and TURN RIGHT. 

All these words implied movement, so the best way to memorize them was moving while we said the words. We played different games moving around the class in line, in pairs and it was so fun! 

With the vocabulary learnt, it was time to give PETE the instructions using the wooden pieces in the Scratch Jr game. The game consisted of a board in which, in groups, we had to move Pete using algorithms. It seemed very easy at first but we soon faced the first problems: we were not sure of the directions in which Pete had to turn and we did not have a lot of pieces. When faced with these problems it was time to analyze and find the solution in groups.  

We now know how to give Pete instructions in both English and algorithm so we are ready to try with real robots? Will we be able to program them? Of course!

SUMANT VOTS, ESTRATÈGIES I CONEIXEMENTS

Mireia Roca25/05/26  

— Lev Vigotski

Aprendre junts ens ajuda a arribar més lluny del que arribaríem sols.

Després de visitar totes les classes de l’escola i recollir les votacions dels tres dissenys del cartell del menjador, als Rovellons ens esperava un gran repte: fer el recompte de tots els vots per descobrir quin havia estat el cartell més escollit.

Aquesta situació ens ha permès treballar sabers matemàtics en un context real i significatiu. La suma ha esdevingut una eina necessària per resoldre una pregunta important per al nostre projecte: quin cartell ha agradat més a l’escola?

Primer vam intentar resoldre els càlculs individualment, però ben aviat ens vam adonar que sumar tants números no era gens fàcil. A partir d’aquí, la Rotllana es va convertir en un espai de conversa matemàtica molt ric. Entre tots vam pensar quines estratègies ens podien ajudar:

A poc a poc vam descobrir que no n’hi ha una única manera de calcular, i que escoltar les estratègies dels altres també ens ajuda a aprendre noves maneres de pensar.

Durant el procés també vam reflexionar sobre una idea molt important: els càlculs escrits no només els ha d’entendre qui els fa. Quan representem matemàtiques, hem d’intentar que qualsevol persona pugui comprendre què estem fent. Per això vam començar a escriure el nom del disseny, el nom de les classes i la paraula “vots” al costat dels números. Així vam entendre que els números, per si sols, no expliquen res si no els donem significat.

Després d’aconseguir resoldre conjuntament el recompte dels vots del DISSENY 1, els Rovellons ens vam sentir més preparats per afrontar un nou repte: calcular els vots del DISSENY 2. Aquesta vegada vam treballar en parelles pensades per ajudar-nos, explicar-nos idees i aprendre els uns dels altres.

Cada grup va buscar la seva pròpia manera de resoldre la suma dels 9 números. Alguns infants van començar pel número més gran i hi van anar afegint els més petits. D’altres van anar ajuntant els nombres de dos en dos per reduir el número de sumands. També hi havia grups que descomponien els nombres grans per fer els càlculs més senzills i evitar confusions.

Quan vam acabar, vam dedicar una estona molt important a observar i comentar les diferents produccions matemàtiques. Aquesta reflexió ens va ajudar a descobrir que no només aprenem quan encertem, sinó també quan ens equivoquem.

Vam observar que hi havia estratègies molt ben pensades i processos molt ordenats que permetien entendre perfectament què havia fet cada parella. També vam veure alguns errors que ens van fer pensar molt:

A partir d’aquestes observacions vam entendre que, en matemàtiques, és tan important el resultat final com el camí que seguim per arribar-hi. Per això vam parlar molt sobre la importància de →

  • escollir una bona estratègia abans de començar,
  • representar els càlculs de manera clara i ordenada,
  • donar significat als números que escrivim,
  • i revisar sempre el que hem fet.

El més interessant va ser descobrir que cada parella pensava diferent i que totes aquestes maneres de calcular ens podien ajudar a aprendre noves estratègies. Mirar les produccions dels companys i companyes ens va permetre entendre millor els nostres propis càlculs i pensar què podem fer millor la pròxima vegada.

Per acabar, el recompte dels vots del DISSENY 3 el vam realitzar de manera individual. Aquesta vegada cadascú havia d’intentar resoldre els càlculs tot sol, utilitzant les estratègies i coneixements que havia anat descobrint durant els dies anteriors. Aquesta experiència ens va servir per mirar enrere i adonar-nos de tot allò que havíem après durant el procés. A poc a poc, molts Rovellons van començar a descobrir quines estratègies els ajudaven més, quines encara necessitaven practicar i com podien afrontar els càlculs amb més seguretat.

Així, les nenes i els nens dels Rovellons continuem descobrint que les matemàtiques tenen sentit quan ens ajuden a entendre i resoldre situacions reals del nostre dia a dia. Però sobretot, estem aprenent que pensar sobre com aprenem també ens ajuda a créixer. Observar què ens funciona, què ens costa i quines estratègies podem fer nostres ens permet avançar cada vegada amb més autonomia i confiança.

MÚSICA, INCLUSIÓ I EXPERIÈNCIES COMPARTIDES.

Angelica Garzas17/05/26  

Cada curs, els infants de 3r de l’escola participen en un projecte molt especial compartit amb l’Escola Àuria. A través de la música i la dansa, els nens i nenes tenen l’oportunitat de viure una experiència conjunta que ens ajuda a entendre la diversitat d’una manera natural, propera i enriquidora.

Aquest any, les Tanits de 3r han preparat una coreografia a partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà. El procés de creació ha estat llarg i molt compartit: primer vam escoltar i analitzar la música, després vam començar a imaginar moviments, jugar amb els espais i crear passos entre tots. A poc a poc, la coreografia va anar creixent fins a convertir-se en una dansa feta amb les idees i aportacions dels mateixos infants.

Durant les sessions, també vam descobrir que ballar no és només memoritzar moviments, sinó aprendre a escoltar els altres, adaptar-nos al grup i trobar maneres de compartir l’espai perquè tothom hi pugui participar. Els infants van entendre que les diferències no ens separen, sinó que formen part del grup i el fan més ric i més bonic.

Un dels moments més especials del projecte va ser la gravació d’un vídeo per parts, on cada grup va poder aportar els seus propis moviments i idees. Això va fer que la coreografia final tingués una part molt personal de cadascun dels infants.

Després de dues trobades prèvies amb l’Escola Àuria, el projecte va culminar amb una gran trobada final a la plaça del Mercat, on els infants van poder ballar plegats davant de les famílies. En aquesta última celebració, les Tanits també van convidar els Rovellons de 1r i les Alícies de 2n a compartir el moment i gaudir junts de la dansa i la música.

Més enllà de l’actuació final, aquest projecte ens recorda cada any que la música és un llenguatge compartit que ens ajuda a relacionar-nos, entendre’ns i créixer junts. 💛🎶🌿

Per veure el vídeo clica l’enllaç PROJECTE ÀURIA

QUAN TOTA L’ESCOLA ENS AJUDA A DECIDIR 

Mireia Roca15/05/26  

— Steve Jobs 

El disseny no és només com es veu o com se sent. El disseny és com funciona. 

Després de moltes converses, proves i idees compartides, els Rovellons hem arribat a un moment molt important del nostre projecte: pensar com havia de ser el cartell definitiu perquè tothom de l’escola pugui entendre què hi ha per dinar.

Primer de tot, cada Rovelló va crear la seva pròpia proposta de cartell. Tots teníem clar quins elements hi havien d’aparèixer: la data, el tipus de plat, el nom del menjar i el pictograma corresponent. Però ben aviat vam descobrir que no n’hi havia prou amb tenir tota la informació… també era molt important com la col·locàvem.

A la Rotllana vam observar els diferents dissenys i vam parlar sobre què ajudava més a entendre la informació. Ens vam fixar en si les imatges coincidien amb el text, si els cartellets estaven ben ordenats, si hi havia prou espai entre els elements i si el cartell resultava agradable de mirar i interpretar.

Finalment, entre totes les propostes, en vam seleccionar tres. Però va sorgir una gran qüestió: si aquest cartell és per a tota l’escola… no seria bona idea preguntar també l’opinió de la resta de nens, nenes i mestres?

Abans d’anar per les classes, els Rovellons vam voler practicar com es recullen dades i com s’anoten en una graella. Per fer-ho, nosaltres mateixos vam votar quin dels tres cartells enteníem millor. Cada infant col·locava un cub damunt del model escollit i, després, vam fer el recompte dels vots. Aquesta experiència ens va ajudar a entendre com organitzar la informació i com registrar-la correctament.

Un cop ja ens sentíem preparats, ens vam repartir en grups per visitar totes les classes de l’escola. També vam assajar què diríem quan arribéssim a cada aula: presentar-nos, explicar el nostre projecte i demanar la col·laboració dels companys i companyes per escollir el cartell més clar i entenedor.

Per votar, cada infant utilitzava un cub de regleta d’unitat que col·locava damunt del disseny que preferia. Després fèiem el recompte i anotàvem els resultats a la nostra graella. També vam preparar una graella pels mestres, perquè la seva opinió també és important i ells també comparteixen aquest espai amb nosaltres.

Amb aquesta experiència hem descobert que, quan volem crear una eina útil per als altres, és molt important escoltar diferents opinions. També hem après que les matemàtiques ens poden ajudar a prendre decisions reals, organitzant dades, comptant vots i interpretant resultats. A poc a poc, el nostre cartell va agafant forma i cada vegada està més pensat per ajudar tota l’escola.

APRENDRE A MIRAR LES PARAULES: comencem amb els dictats preparats

Mireia Roca26/04/26  

— David R. Olson

Aprendre a escriure és aprendre a pensar.

Aquest tercer trimestre hem iniciat una nova proposta a l’aula dels Rovellons: els dictats preparats. Però… què vol dir exactament això?

Un dictat preparat no és un dictat qualsevol. No es tracta d’escriure paraules desconegudes o a l’atzar, sinó de treballar paraules que ja coneixem, que hem vist, llegit i utilitzat a classe.

En el nostre cas, són paraules que sorgeixen de la vida a l’aula o dels projectes, com les que cada dilluns escrivim al panell de la planificació i que ens acompanyen durant tota la setmana.

Això ens permet fer una cosa molt important: aprendre a escriure pensant.

Per què és important aquest tipus de dictat?

Aquest treball, tot i semblar senzill (de moment només dictat de paraules), té un gran valor pedagògic:

  • Afavoreix la consciència fonològica
    Els Rovellons han de pensar quins sons té la paraula i com es representen amb lletres.
  • Ajuda a establir la relació so–grafia
    No només escolten, sinó que transformen el que senten en llenguatge escrit.
  • Entrena la memòria visual de les paraules
    Les han vist molts dies, i això els ajuda a recordar com s’escriuen.
  • Millora l’expressió escrita
    Escriure bé paraules conegudes és la base per poder escriure textos més endavant.
  • Fomenta l’autonomia i la seguretat
    No escriuen “a cegues”, sinó amb eines i estratègies que han anat construint.

El paper de les famílies: una peça clau

Perquè aquest procés tingui sentit, el treball a casa és molt important. Però no es tracta de “fer de mestres”, sinó d’acompanyar-los mentre pensen i aprenen. A la documentació que us hem fet arribar, us proposem una manera molt senzilla de preparar el dictat. El més important no és fer molts exercicis, sinó com es fan.

 I a l’aula… com ho fem?

Ja hem fet dos dictats, i el procés és molt significatiu.

La mestra diu en veu alta les paraules i els infants, amb tot el treball fet a casa, transcriuen el que escolten. En aquest moment posen en joc tot allò que han anat aprenent:

  • recorden com era la paraula
  • pensen en els sons
  • es fixen en les lletres que poden “enganyar”
  • i intenten escriure amb el màxim rigor possible

Però aquí no s’acaba la feina.

Després del dictat, en parlem:
– Com ens ha anat?
– Què ens ha costat més?
– Quines estratègies ens han ajudat?
Fem, sense adonar-nos-en gaire, un treball de metacognició.
I quan reben el dictat corregit, poden veure en què han encertat, detectar què han de millorar i valorar com s’han esforçat i com se senten amb la feina feta

Per acabar…

Amb aquesta proposta no busquem només escriure paraules correctament. Busquem que els Rovellons aprenguin a escoltar, a observar, a pensar i a revisar el que escriuen.

Perquè, al cap i a la fi, escriure bé no és qüestió de memòria… sinó de mirar les paraules amb atenció i donar-los sentit. I en aquest camí, escola i família, anem plegats.

SAYING HELLO, NOT A SIMPLE ROUTINE!

Laura Lorenzo19/04/26  

“Effective speaking routine in language classrooms help scaffold learners’ talk, making oral language development more accessible and less intimidating”

Andrew Wilkinson

Greetings are one of the first things you learn to say in a foreign language. When you travel to another country and already know how to say “hello!”, “good morning”, or “good afternoon”, you show respect for the other speaker’s culture and help create a more relaxed and friendly environment.

In English sessions, greetings play a very important role. Everyone is greeted and given an opportunity to express themselves and share anything they want or need within a routine that marks the start of every session.

Once everybody is sitting in a circle, the teacher throws the “world plushie” to a child, and the conversation begins: “Hello! Good morning! Good afternoon! How are you?” When the child has answered, it is their turn to ask another classmate, and the activity continues until everyone has spoken.

Although the conversation starts in English, when children want to express something for which they do not yet have the vocabulary or grammar, they naturally switch to Catalan or Spanish. This does not mean that the activity has failed—quite the opposite: they express what they want or need, and in doing so, they reveal the vocabulary they most need to acquire. The teacher, as an active participant in the routine, listens and monitors the conversation, asking questions, rephrasing and introducing the necessary vocabulary. Over time, through repetition, children gradually acquire the structures and vocabulary needed to say things like “Today I am going to the park with my sister” or “I am nervous because I am playing an important football match.”

Another important aspect is that they learn to recognise their emotions and expand their vocabulary to express themselves—not only in English, but also in Catalan. They learn to distinguish between being nervous and excited, bored, tired, or exhausted, and even between being happy and “over the moon.”

A familiar routine like this, with a clear, simple, and predictable structure, offers a great opportunity for everyone to practise speaking and listening in English. Simple, guided repetitions gradually evolve into real conversations in which all learners “build” knowledge together.

ESCRIURE PER COMUNICAR: FEM EL SALT AL MÓN DIGITAL

Mireia Roca17/04/26  

— George Couros
La tecnologia només és una eina. El més important és què en fem per aprendre.

Seguim avançant amb el projecte “Marta, què hi ha per dinar?” i, a mesura que anem construint el nostre cartell, els Rovellons ens hem adonat d’un nou repte: hi ha molts plats per escriure… i cal que s’entenguin bé!

Després de recollir i classificar una gran varietat de plats del menú escolar, vam veure clar que escriure’ls a mà cada vegada podia ser poc pràctic i difícil de llegir. Així va néixer una nova idea: fer els mini cartells amb lletra d’ordinador.

Aquesta decisió, a més de donar resposta a una necessitat real del projecte, ens ha obert la porta a un nou aprenentatge: començar a utilitzar els Chromebooks de la comunitat.

| Aprenem junts: treball en parelles

El primer dia ens vam organitzar en parelles: dues persones, un ordinador. Aquesta manera de treballar ens ha ajudat a: ajudar-nos mútuament, parlar i prendre decisions conjuntes i aprendre dels altres.

Vam descobrir que el Chromebook pot funcionar com a pantalla tàctil o amb teclat. Com que no estem gaire acostumats a fer servir les tecles, la majoria vam decidir començar a practicar amb el teclat.

Entrar al nostre espai digital

Un dels primers aprenentatges va ser entendre que, per utilitzar l’ordinador, cal posar un usuari i una contrasenya.

Això ens va fer adonar que: cada persona té el seu espai digital, tot el que fem queda guardat i és important escriure correctament les dades.

No sempre ho aconseguíem a la primera! Però a poc a poc, amb pràctica, vam anar entrant amb més seguretat i autonomia.

Descobrim el Drive i escrivim els nostres plats

Els dies següents vam fer un gran pas: descobrir el Drive, una eina que ens permet crear i escriure documents.

Cada parella va obrir el seu document i va començar a escriure els plats que li havien tocat. Per fer-ho, vam seguir unes consignes molt clares: mida de lletra 20, tipus de lletra Arial, separar els plats amb el Intro.

Vam començar pels primers plats, escrivint també el títol per organitzar millor la informació.

Aprenem a escriure amb sentit

Durant aquest procés, hem descobert moltes coses noves:

Ha estat una feina que ens ha demanat molta concentració i atenció als detalls, ja que volíem que els textos fossin clars i entenedors.

Quan escrivim per ajudar els altres

A poc a poc, i gairebé sense adonar-nos-en, els Rovellons hem anat descobrint que tot aquest procés va molt més enllà d’aprendre a fer servir un ordinador.

Cada vegada que escrivim un plat, ens parem a pensar com ho fem perquè s’entengui bé. Ens fixem en la lletra, en la mida, en l’ordre… perquè sabem que darrere d’aquelles paraules hi ha un missatge important: explicar a tothom què hi ha per dinar.

També hem entès que les eines digitals no les fem servir perquè sí, sinó perquè ens ajuden a resoldre un problema real. En el nostre cas, fer que la informació arribi de manera clara i ràpida a tota l’escola.

I en tot aquest camí, el treball en equip ha estat clau. Compartir l’ordinador, ajudar-nos quan alguna cosa no surt, posar-nos d’acord… ens ha fet avançar junts, pas a pas.

Els Rovellons han viscut en primera persona que, quan el que fem té sentit, ens hi impliquem més, ens esforcem més i cuidem cada detall. Perquè sabem que allò que estem construint no és només un cartell, sinó una eina perquè tothom pugui entendre, cada dia, què hi ha per dinar.

CUINAR IDEES PER INFORMAR MILLOR: COM ORGANITZEM ELS PLATS DEL MENÚ?

Mireia Roca10/04/26  

Friedrich Nietzsche

Aprendre és descobrir que alguna cosa és possible.

Després d’uns dies immersos en el projecte “Marta, què hi ha per dinar?”, i un cop vam aconseguir representar la data al nostre cartell, els Rovellons hem fet un pas més en el nostre repte.

Ens hem adonat d’una cosa molt important: si cada dia hem d’escriure tot el menú, serà una feina molt llarga i poc pràctica. Per això, ens hem plantejat una nova pregunta:

Com podem fer-ho perquè sigui més ràpid i fàcil?

A partir d’aquí, ha sorgit una gran idea: revisar els menús de tres mesos (gener, febrer i març) per conèixer tots els plats que hi apareixen i poder-los tenir ja preparats. Així, cada dia només haurem de buscar el plat corresponent i enganxar-lo al nostre cartell.

Observem, llegim i classifiquem.

Per fer aquesta tasca, ens hem organitzat en petits grups. Cada grup tenia una setmana del menú i una missió molt clara: classificar els plats en primer, segon, acompanyament i postres.

Per ajudar-nos, hem utilitzat una graella on anàvem enganxant cada plat al lloc corresponent.

Ha estat una feina molt acurada que ens ha demanat:

No sempre ha estat fàcil! Hi ha hagut moments en què hem necessitat parar i anar a la rotllana per compartir dubtes, contrastar idees i construir entre tots una classificació comuna. Això ens ha ajudat també a detectar plats repetits i a anar afinant cada vegada més el nostre treball.

Prenem decisions com a equip.

Ara que ja tenim gairebé tots els plats classificats, ens hem adonat de la gran quantitat de menjars que hi ha al menú. Això ens ha portat a una nova decisió important:

Escriurem els plats amb lletra digital.

Creiem que així seran més clars i entenedors per a tothom. A més, aquesta decisió ens obre una nova oportunitat: començar a utilitzar els Chromebooks de la comunitat.

Ens fa molta il·lusió iniciar-nos en aquesta eina digital, que ens ajudarà a avançar en el nostre projecte i a comunicar millor la informació.

Festa de la Primavera: 20 primaveres, 20 històries

admin28/03/26  

“La primavera és la manera que té la natura de dir: celebrem-ho!”
— Robin Williams

El passat divendres 27 de març de 2026, tota l’escola vam celebrar amb molta il·lusió la Festa de la Primavera, una jornada especial que, sota el lema “20 primaveres, 20 històries”, va omplir els espais de color, alegria i convivència.

Al matí, a les 10:45 h, va tenir lloc el ja tradicional partit entre mestres i les Matildes de 6è. Va ser un gran espectacle, on els riures, la companyonia i el bon ambient entre tots els participants van ser els grans protagonistes. Tota l’escola va viure el partit intensament, animant tant mestres com Matildes amb entusiasme i amb cartells fets pels mateixos alumnes, que van donar encara més color i emoció a l’activitat.

Les normes del partit van ser adaptades a la situació informal, fugint de la competitivitat i posant l’accent en gaudir del moment i crear un record compartit que anés més enllà del resultat. Tot i això, i seguint la tradició, els mestres es van endur la victòria, en un ambient distès i festiu.

A la tarda, a les 15:00 h, vam continuar la celebració amb un taller de fabricació de flors amb les famílies. Es va posar a disposició una gran varietat de materials perquè infants i famílies poguessin crear lliurement les seves flors, deixant volar la imaginació i la creativitat.

Les creacions es van exposar al jardinet del Mara Mata, omplint-lo de colors i formes ben diverses, i es conservaran per ser utilitzades en la celebració dels 20 anys de l’escola, que tindrà lloc el proper 16 de maig.

En definitiva, va ser una jornada molt participada, plena de moments compartits i amb un ambient excel·lent. Tot va anar molt bé i la festa va tornar a demostrar que, quan escola i famílies caminen juntes, es creen experiències realment especials.

LET’S GO TO THE THEATRE!

Laura Lorenzo22/03/26  

“Don’t worry about the bits you can’t understand. Sit back and allow the words to wash around you, like music.”

Roald Dahl

Last week we had a lot of fun while practising English by going to Can Papasseit to watch a theatre play: Little Red Rocks.

Because watching a theatre play in English can be a bit difficult; we have been preparing this challenging activity for weeks in class. By meeting the characters and reading the summary of the story we realized it was an adapted version of Little Red RIding Hood, a fairy tale that we all know.

In this version of the story Little Red is a brave girl who lives in Barcelona that has to fly to London to help her grandma, a famous music star who needs an important document. In her adventure she meets Lupita and Olenka, a flight attendant and a perfumist that help her. She also meets Mr.Wolf, a greedy person who wants to steal grandma’s money and jewells.

We had a lot of fun singing the songs and helping Little Red write the end of the story… Our favourite moment, though, was when three colleagues went on the stage to take part in a smelling competition!

Watching a play or a film in English may seem difficult but, if we are familiar with the story and know all the basic language it can be a fun and motivating activity. Why don’t you try watching your favourite film in English?