APRENEM COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS (I NO NOMÉS ELLS!)

Angelica Garzas20/04/26  

“Cada capa de terra és com la pàgina d’un llibre que cal llegir molt bé”.

Xavier Bermúdez

Aquesta setmana hem tingut la sort de rebre a l’escola a en Xavier Bermúdez, arqueòleg i tiet del Sergi i de la Mar, que ens ha vingut a explicar de primera mà com és la seva feina.

Des del primer moment, els infants van estar molt atents a les seves explicacions, descobrint que l’arqueologia no és només excavar… sinó treballar en equip amb molts altres científics.

Molts científics per entendre el passat

Durant la xerrada vam veure que, en una excavació, hi participen diferents especialistes:

  • Arqueòlegs: estudien les restes materials del passat
  • Paleontòlegs: investiguen fòssils d’éssers vius antics
  • Antropòlegs: estudien les persones i les societats
  • Biòlegs: analitzen els éssers vius
  • Geòlegs: estudien la terra i els materials

Vam entendre que tots es necessiten entre ells per poder reconstruir i entendre com vivien els nostres avantpassats.

La feina real d’un arqueòleg 🏺

En Xavier ens va explicar que ell no treballa en el Paleolític o el Neolític, sinó en èpoques més recents, sobretot abans dels romans, amb els pobles ibèrics.

També ens va sorprendre molt saber que:
👉 moltes excavacions es fan abans de construir edificis actuals
👉 quan es troben restes, el truquen per estudiar-les
👉 també treballa en excavacions promogudes per ajuntaments en possibles jaciments

Això ens va ajudar a entendre que el passat està molt més a prop del que sembla… fins i tot sota els nostres peus!

Compartim i aprenem junts

Durant la sessió, molts alumnes van participar. Va ser un espai on van sorgir preguntes, hipòtesis i molta curiositat. Ens vam sentir una mica com arqueòlegs, intentant entendre el passat a partir de pistes i de idees que anaven sortint

Amb les imatges i explicacions, vam poder veure com és una excavació real i com treballen els professionals.

A poc a poc, vam anar connectant tot el que hem après durant el projecte:

  • Les etapes de la prehistòria.
  • La importància dels animals i dels seus fòssils per entendre com eren.
  • La manera de viure dels humans al llarg del temps a través dels seus restos arqueològics

Ens quedem amb aquesta idea “Per conèixer el passat, cal mirar, pensar i treballar junts”.

Volem donar les gràcies a en Xavier Bermúdez per compartir la seva experiència amb nosaltres i apropar-nos una mica més al món de l’arqueologia.

“Una experiència compartida que ens ajuda a entendre millor d’on venim.”

UN CONTE QUE ENS PORTA AL NEOLÍTIC

Lídia Rodríguez13/03/26  

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson

Aquesta setmana, a l’aula hem viscut un d’aquells moments en què la curiositat dels infants es converteix en el motor de l’aprenentatge. Tot va començar quan l’Adrià va portar un conte que parlava dels cromanyons. A partir de la lectura compartida, vam poder identificar que el relat feia referència als humans que vivien durant el Paleolític, concretament als Homo neanderthalensis i altres grups humans de la prehistòria.

Però el més interessant va arribar al final del conte. El relat feia referència a un moment en què l’estil de vida dels humans començava a canviar. Això va generar una nova pregunta a l’aula: Si ja no era el Paleolític… quina etapa venia després?

A partir d’aquesta inquietud, vam iniciar un petit procés d’investigació. Per buscar respostes, vam visualitzar un vídeo que ens parlava tant del Paleolític com del Neolític. Aquest recurs ens va ajudar a identificar els grans canvis que es van produir en la manera de viure dels nostres avantpassats.

Entre tots i totes vam descobrir que, durant el Neolític, van aparèixer transformacions molt importants:

  • el desenvolupament de l’agricultura,
  • l’inici de la ramaderia,
  • el pas d’una vida nòmada a una vida sedentària,
  • noves invencions com la roda,
  • la creació d’objectes de ceràmica.

Per consolidar tot allò que havíem après, vam realitzar una proposta conjunta. L’activitat consistia a analitzar diferents característiques de la vida dels humans prehistòrics i, a través de la conversa, el debat i la presa de decisions compartida, decidir si corresponien al Paleolític o al Neolític.

Aquest moment de diàleg va ser especialment enriquidor, ja que l’alumnat va haver de argumentar les seves idees, escoltar les aportacions dels companys i arribar a acords col·lectius. D’aquesta manera, no només vam ampliar coneixements sobre la prehistòria, sinó que també vam treballar habilitats fonamentals com el pensament crític, la comunicació i la construcció compartida del coneixement.

QUAN LA ROCA ES CONVERTEIX EN LLENÇ

Lídia Rodríguez05/03/26  

“El veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació.” — Albert Einstein

En la nostra última sortida al bosc, vam recollir diversos elements naturals amb un repte molt especial: crear les nostres pròpies eines per pintar art rupestre, tal com ho feien els nostres avantpassats.

Uns dies després, va arribar el moment de posar-nos mans a l’obra. A l’aula, vam començar organitzant-nos en grups per facilitar la gestió del material i afavorir el treball cooperatiu. Primer vam observar atentament tots els elements recollits: branques, fulles, pells vegetals i altres materials del bosc. Aquesta primera fase d’observació i anàlisi ens va permetre pensar quins recursos podrien ser útils i de quina manera els podríem transformar.

Seguidament, vam dibuixar les nostres idees, imaginant com serien els pinzells que voliem construir. Aquest moment de planificació és molt valuós, ja que fomenta la capacitat de representació, la creativitat i el pensament previ abans d’actuar.

Amb els esbossos a la mà, vam iniciar la fase de fabricació dels pinzells. Ben aviat vam descobrir que algunes tasques no eren fàcils de fer individualment. Fer nusos per lligar fulles o pells a les branques, per exemple, requeria coordinació i ajuda mútua. De manera natural, va sorgir la col·laboració entre companys i companyes, demostrant que el treball en equip és una eina clau per superar reptes i avançar plegats.

Mentrestant, un altre grup tenia una missió igualment important: preparar els pigments naturals que ens servirien per pintar. Van començar analitzant els materials que havíem recollit al bosc per descobrir si podien transformar-se en color. Amb paciència, els van picar i triturar fins a obtenir pols, tot experimentant amb diferents textures i tonalitats. Durant aquest procés també van descobrir que no tots els materials eren útils, i alguns es van haver de descartar. Aquesta observació forma part d’un aprenentatge molt significatiu: provar, equivocar-se, revisar i tornar a intentar-ho és essencial en qualsevol procés d’investigació.

Així, vam acabar la jornada amb els pinzells artesanals i els pigments naturals preparats per a la següent etapa del projecte.

Aquest dimecres al matí vam tornar al bosc, a una zona amb roques que havíem localitzat prèviament. Allà, en grups, vam poder experimentar de primera mà què significa pintar sobre la roca, tal com feien les comunitats prehistòriques.

Va ser un moment d’autèntica descoberta: vam comprovar si les eines funcionaven, si els pigments eren adequats i com reaccionaven sobre la superfície de la roca. Alguns, fins i tot, es van atrevir a pintar directament amb les mans, reproduint gestos que connecten amb la manera d’expressar-se dels nostres avantpassats.

Sens dubte, una matinal molt enriquidora, plena de descobertes i aprenentatges compartits.

TROBAR PER TRANSFORMAR

Lídia Rodríguez04/02/26  

“La natura desperta la curiositat i el desig de comprendre.”
Francesco Tonucci

Després de dinar, quan la meteorologia ens ho ha permès, hem sortit per gaudir d’una sortida al bosc, amb un sol que ens ha regalat una estona agradable a l’aire lliure.

Hem fet una passejada pel parc fluvial i pel bosc més proper a l’escola, amb un objectiu molt clar: recollir elements naturals que més endavant ens serviran per crear eines i elaborar pintures rupestres, tal com feien els humans del Paleolític.

Durant el recorregut, els infants han observat atentament l’entorn i han anat recollint possibles utensilis naturals com pals, pedres, canyes, fulles, herba, entre d’altres. Aquesta recollida no ha estat aleatòria: hem observat, explorat, analitzat i seleccionat aquells elements que consideràvem més útils per a la nostra futura creació artística.

Al mateix temps, també hem recollit flors, terra i altres materials naturals que ens serviran per crear pigments naturals i elaborar pintura, apropant-nos d’una manera vivencial a com ho feien els nostres avantpassats.

Un cop de tornada a l’escola, hem dedicat una estona a classificar tot el material recollit, deixant-lo preparat i organitzat per a la pròxima sessió, en què ens posarem mans a l’obra i començarem a crear.

Ben aviat… tocarà crear!

CONTINUEM EL VIATGE PEL PALEOLÍTIC

Lídia Rodríguez30/01/26  

“La prehistòria no és només el passat de la humanitat, és l’origen del que som.” – André Leroi-Gourhan

Continuem avançant en el nostre viatge pel Paleolític. Després de conèixer millor les principals característiques de la vida de l’Homo habilis i l’Homo erectus, aquesta vegada ens hem centrat en un nou homínid: l’Homo neandertal.

Per apropar-nos a aquest nou aprenentatge, ho hem fet a través de l’escolta d’un àudio, una proposta pensada especialment per treballar la comprensió oral. Mentre escoltaven atentament, els infants havien de posar molta atenció a la informació que s’anava explicant, ja que posteriorment, en parelles, havien de seleccionar aquelles imatges que representaven correctament l’Homo neandertal.

A través de l’àudio, vam descobrir que els Homo neandertals:

  • Feien roba amb pells d’animals per protegir-se del fred.
  • Fabricaven eines elaborades que utilitzaven per caçar i per al seu dia a dia.
  • Vivien en grups familiars, es cuidaven els uns als altres i cooperaven.
  • Utilitzaven el foc per escalfar-se, cuinar els aliments, il·luminar-se i protegir-se

Aquesta activitat suposava un petit repte: entendre bé allò que s’explicava, identificar les idees clau i relacionar-les amb les imatges adequades. Un cop feta aquesta primera selecció, vam dur a terme una posada en comú en gran grup. Entre tots i totes vam compartir què havíem entès, vam resoldre dubtes i vam arribar a acords per decidir quines imatges eren les correctes, construint el coneixement de manera col·lectiva.

Finalment, vam escriure els aspectes més importants de l’Homo neandertal, incorporant-los a la nostra xarxa de coneixements, que anem ampliant a mesura que avancem en el projecte. Aquest pas ens ajuda a organitzar la informació, relacionar nous continguts amb els ja apresos i consolidar els aprenentatges.

A través d’aquesta proposta, hem treballat no només el coneixement sobre la prehistòria, sinó també habilitats tan importants com l’escolta activa, el treball en parella, la reflexió conjunta i l’expressió escrita, tot seguint una metodologia vivencial i significativa.

CINEMA I ART: APRENEM DEL PASSAT

Lídia Rodríguez24/01/26  

“L’art prehistòric és una finestra oberta a la manera de pensar dels primers humans.” – Jean Clottes

Aquesta setmana hem viscut una jornada emmarcada dins del projecte de comunitat que estem desenvolupant. En aquesta ocasió, hem volgut continuar avançant amb una proposta compartida, en què els cinc grups han participat en una mateixa dinàmica.

Al matí vam començar amb el visionat de la pel·lícula The Croods, una història ambientada en la prehistòria que narra la vida d’una família de Neandertals que intenta sobreviure en un entorn ple de canvis, perills i descobertes. La pel·lícula posa èmfasi en la importància de la família, la convivència, la cooperació i la cura entre els seus membres.

Un cop acabada, vam compartir un espai de conversa i reflexió en gran grup. Els infants van demostrar que ja tenen molts coneixements sobre aquesta etapa històrica: van identificar que es tractava d’una família de Neandertals perquè vivien en comunitat, es cuidaven, convivien, caçaven i ja portaven roba.

Alhora, aquest diàleg ens va permetre desenvolupar una mirada crítica. A partir dels coneixements que ja hem anat construint sobre la prehistòria, vam detectar algunes errades o exageracions de la pel·lícula. Per exemple, vam observar que es presenta el descobriment del foc com si fos un fet nou, quan en realitat els Neandertals ja coneixien i utilitzaven el foc. També vam reflexionar sobre la figura de l’Homo sapiens, que apareix força exagerada, com si estigués molt més avançada del que realment indiquen els estudis històrics.

Aquest treball ens ajuda a entendre que no tot el que veiem al cinema és real i que cal contrastar la informació, fer-se preguntes i construir coneixement de manera crítica.

A la tarda vam reprendre algunes escenes de la pel·lícula en què els personatges pintaven a les coves, representant situacions del seu dia a dia. A partir d’aquí, vam proposar una activitat artística vivencial.

Primer, cada infant va pensar quina escena o situació li agradaria representar. Paral·lelament, vam elaborar pintura a partir de fang, experimentant amb materials naturals, tal com feien els humans prehistòrics. Finalment, amb les mans com a principal eina, els infants van crear les seves pintures rupestres.

A través d’aquesta experiència ens hem posat en la pell dels nostres avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió, comunicació i transmissió d’experiències.

QUI ERA L’HOMO HABILIS?

Lídia Rodríguez10/12/25  

“Comprendre els nostres orígens és essencial per entendre la nostra humanitat.” – Richard Leakey

Aquest matí hem continuat el nostre projecte sobre la prehistòria parlant sobre l’Homo habilis. Ho hem fet mitjançant una conversa a l’aula, que per a nosaltres és molt important perquè ens ajuda a treballar l’expressió oral, l’escolta activa, el respecte del torn de paraula i la capacitat d’arribar a acords.

Entre tots i totes hem recordat que l’Homo habilis va ser anterior a l’Homo erectus, és a dir, que va viure abans dins del Paleolític, tot i que sabem que van coincidir en alguns moments del temps. Gràcies a això hem deduït que hi havia coses que l’Homo habilis encara no sabia fer, com per exemple cuidar el foc.

Després, hem projectat una revista que parlava d’aquest homínid. A partir de la comprensió oral i d’observar bé les imatges, hem descobert informacions molt importants:

  • que era nòmada, i es movia constantment d’un lloc a un altre;
  • que era carronyaire, i aprofitava animals morts per alimentar-se;
  • que sabia fer eines molt bàsiques, com un ganivet de pedra;
  • que no sabia caçar, però sí que es podia defensar dels animals llançant pedres;
  • i, sobretot, que ja era una mica intel·ligent, i per això se’l considera un dels primers humans capaços de crear eines.

Per acabar la part més lúdica, hem fet una sopa de lletres amb les paraules clau relacionades amb les característiques de l’Homo habilis. Aquesta activitat ens ha ajudat a reforçar la comprensió lectora, l’atenció i la capacitat d’identificar conceptes essencials del projecte.

I com que ens apropem al final del trimestre, hem fet un pas molt important: hem completat una diana d’autoavaluació del projecte “Què ens amaga la terra?”.
Aquest procés ens ha convidat a reflexionar sobre la nostra actitud, l’esforç i tot allò que hem après. No és gens fàcil, perquè hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i mirar què hem fet bé i què encara podem millorar. Tot i així, hem entès que autoavaluar-nos és una part clau del nostre aprenentatge i ens ajuda a créixer com a persones.

QUI VIVIA AL PALEOLÍTIC?

Lídia Rodríguez04/12/25  

“La prehistòria no és només l’estudi de pedres i ossos, sinó l’estudi dels primers humans i de com van aprendre a viure.” – André Leroi-Gourhan

Aquest dimecres vam començar la sessió recordant una pregunta que ens havia quedat pendent: els Homo habilis i els Homo erectus eren els únics que havien viscut al Paleolític? A partir d’aquí vam reprendre el nostre projecte sobre la prehistòria.

Primer vam recordar què significa prehistòria i que el Paleolític és una de les seves etapes, la que vol dir “pedra antiga”. També vam repassar que ja sabíem que al Paleolític hi havien viscut els Homo habilis i els Homo erectus. Però durant la conversa ens van aparèixer molts dubtes: alguns de nosaltres pensàvem que eren els únics, altres dèiem que també hi vivien els Homo sapiens i uns quants asseguràvem que també hi havia els Homo neandertals.

Per ajudar-nos a aclarir totes aquestes idees, la Lídia ens va projectar una imatge. De seguida vam veure clar que era un mapa del món. A mesura que l’anàvem observant, vam descobrir que hi sortien els quatre homínids: Homo habilis, Homo erectus, Homo neandertal i Homo sapiens.

El Juan es va fixar en les fletxes del mapa i va dir una frase que ens va fer pensar molt: “Quan es menjaven tots els animals, havien de marxar a un altre lloc.” Això ens va ajudar a entendre que les fletxes representaven els moviments que feien per buscar aliments.

Després vam descobrir que els colors del mapa ens mostraven on havia viscut cada homínid. Gràcies a això ens vam adonar que alguns d’ells havien coincidit en el mateix territori, com els Homo neandertals i els Homo sapiens. Aquesta descoberta ens va despertar encara més preguntes. A continuació, cadascú de nosaltres va pensar i escriure la seva hipòtesi responent: “Quin va ser el primer homínid que va viure al Paleolític?” Després ho vam compartir en rotllana, escoltant-nos i respectant els torns de paraula.

La majoria vam ordenar els homínids així:
Homo habilis → Homo erectus → Homo neandertal → Homo sapiens

Amb la conversa final vam arribar a una conclusió conjunta: no tots van viure al mateix temps, però sí que alguns van coincidir. Els Homo habilis van conviure amb els Homo erectus, i els Homo neandertals amb els Homo sapiens. I, sobretot, vam aprendre que no eren els únics homínids del món, però sí els més coneguts.

Continuarem investigant per conèixer amb més profunditat els altres dos homínids que hem descobert, els Homo neandertals i els Homo sapiens, i així entendre millor com eren i com vivien.