CONSTRUINT LA LÍNIA DEL TEMPS (Primera part)

Els integrants del grup Sínia continuem encuriosits per saber més sobre el pas del temps. Tenim clar els anys que dura l’edat mitjana, així com els moments històrics importants que donen inici i final a aquesta etapa. Ara bé, els segles anteriors i posteriors als medievals, com s’anomenen?

Visualitzem vídeos que ens ho expliquen i il·lustren amb referents històrics, i això ens ajuda a entendre una mica millor com hem anat evolucionant les persones. A la nostra llibreta representem aquesta línia del temps que anem interioritzant a poc a poc, assenyalant els segles i anomenant les etapes de la història. Comprendre el pas del temps és complex, però les converses que es generen a la classe provoquen reflexions interessants sobre la pròpia percepció del temps, tenint presents esdeveniments i moments històrics alhora que anem integrant conceptes relacionats amb el canvi, l’evolució i la cronologia.

ON UBIQUEM LA RÀDIO?

Triat el nom per la ràdio continuem amb una altra de les tasques importants que tenim a la xarxa de coneixements del nostre projecte: on ubiquem la ràdio?

Mitjançant un plànol de l’escola, iniciem una primera conversa. Tenim clar que hi ha espais que no podem fer servir així que ens centrem en aquells altres que creiem disponibles. A la classe ens adonem que alguns d’aquests espais no els coneixem així que decidim voltar per l’escola amb l’objectiu de conèixer qualsevol lloc i valorar la possibilitat que allà dins puguem fer ràdio. En petits grups i amb un plànol, anem desenvolupant el nou repte. Després d’una estona tornem a la nostra aula i compartim observacions i idees sorgides. Valorem que a la gran majoria ens agraden dos dels espais que desconeixíem i decidim compartir punts forts d’ambdós espais per anar-los anotant a la pissarra.

La visita a Ràdio Nova ens ajuda en la tria, creiem que el lloc més adequat serà l’espai de trobada que queda a prop del magatzem del Toni. A més a més, recordem el vidre fix i ens agrada la idea de poder posar-ne un a la paret del passadís, així la resta de persones podran veure com es fa ràdio i inclús saber si s’ha acabat la gravació i poden entrar o no. Prenem mesures i valorem la grandària d’aquesta finestra-vidre, després amb un paper d’embalar intentem representar-la i el deixem penjat per fer-nos una idea. A més a més, anem a buscar un patufet per tenir present a quina distància del terra hauríem de col·locar el vidre, volem que també els més petits de l’escola puguin veure com es grava. Per això, la Lía pensa amb l’Aday i el va a buscar, ell es col·loca i reajustem l’alçada. Ens agrada molt! Però, aquesta sala l’ocupen els mestres de la comunitat de grans per fer les seves reunions… cal demanar permís i decidim anar a buscar a la Marta Trullols per presentar la nostra idea i valorar amb ella la possibilitat d’ocupar aquest espai.

Amb la Marta anem fins al passadís i ens col·loquem just al davant de la sala. Aprofitem que tenim al Toni molt a prop i li demanem que també ens escolti, ja que ell en sap molt sobre obres! Els expliquem tot el que hem pensat i els ensenyem el possible vidre, després preguntem a la Marta si seria possible ubicar allà la ràdio de l’escola i al Toni si creu que seria possible fer un forat per posar un vidre. La Marta s’il·lusiona amb nosaltres i ens comenta que ella mateixa parlarà amb els mestres de grans per buscar un altre espai on reunir-se, el Toni també s’engresca i s’ofereix a buscar una persona experta a fer forats i col·locar vidres per assessorar-se i ens promet que ens explicarà tot el que li expliquin.

De moment, tenim ubicació per la ràdio, però se’ns gira molta feina per refer l’espai!

VISITEM RÀDIO NOVA

Fa unes setmanes les Tanits vam desplaçar-nos fins a Ràdio Nova, la ràdio del nostre poble. Allà ens van atendre la Marisa i la Mireia, dues de les persones referents que fan possible que puguem gaudir de la ràdio a Vilanova del Camí.

Vam poder veure tant l’espai on preparen els programes, la zona de redacció, com l’espai on graven, l’estudi de ràdio. La Marisa, que és la directora de Ràdio Nova, va respondre’ns a totes les preguntes que nosaltres portàvem, però també ens va explicar altres dades força interessants que ens serviran per aplicar en la nostra futura ràdio.

Què han estudiat per poder fer ràdio, com s’organitzen les persones que allà treballen, quin tipus de programes realitzen, com preparen aquests programes, quines eines són importants per poder fer ràdio, com es cuiden la veu… són algunes de les preguntes necessàries que prèviament a l’escola havíem pactat com a importants a fer. Però, visitar una ràdio professional sempre inspira i provoca altres preguntes que fora d’aquest espai no se’ns havien ocorregut. La Marisa i la Mireia ens van fer adonar de la importància de les característiques que ha de complir l’espai. Ens fixem en les parets i la forma del que sembla han fixat a sobre, ens expliquen que és un material especial per amortir la veu i que aquesta sigui més dolça. També ens fixem en el vidre fix que separa l’espai de redacció i del de gravació, interessant i important per poder veure’s i valorar si la gravació ha acabat.

Abans d’acomiadar-nos, fem l’última pregunta: “Ens podríeu donar un consell per fer bona ràdio?”. La Marisa i la Mireia tenen molt clara la resposta, “que tot el que comuniqueu a través de la vostra ràdio, sigui sempre veritat”.

 

COMENCEM A PREPARAR LES INVITACIONS

Per tal que ningú es quedi sense poder venir al nostre tancament del projecte, creiem que és molt necessari, no només fer cartells informatius, sinó que també pensem que és molt important fer invitacions perquè arribin a totes les famílies de la nostra comunitat.

Volem fer unes invitacions que siguin boniques i que a més a més, després les famílies les puguin utilitzar. És per això que volem fer invitacions que  tinguin una segona utilitat. Farem punts de llibre.

La tècnica plàstica que fem servir és la d’enganxar trossets de roba en un plàstic amb cola blanca i vernís. Un cop sec, treurem el plàstic, i la roba haurà quedat tota ben enganxada.

Com que hem de fer més de 60 invitacions hem d’omplir un plàstic molt gran, i això ens requereix molt esforç i concentració. Entre tots i totes aconseguim omplir-ho tot, després d’una llarga estona de feina.

Un cop sec, ja els podrem retallar en forma de punt de llibre i li enganxarem el text, que ja vam fer pels cartells, on les famílies tindran totes les dades importants per no descuidar-se de venir al nostre tancament.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 15 del nostre grup de projectes.

SETMANA DE LA CONVIVÈNCIA

Comencem la setmana tots i totes al gimnàs de l’escola i compartim el vídeo de la cançó “Mirada estràbica” de Xiula, per tal de reflexionar sobre el missatge i significat de la cançó. Arrel d’aquesta ha sorgit una bonica conversa on han sorgit idees com:

  • Tots som diferents i això està relacionat amb la convivència.

  • Ens hem d’adaptar a tots.

  • Una mirada poc centrada vol dir mirar cap als dos costats.

  • Els camins de la vida.

  • Parla de nens amb discapacitats.

Seguidament ens hem adonat que en el gimnàs hi havia penjats els autoretrats de mitjans i grans, però que no hi havia cap de Petits, i hem proposat de fer-los amb la seva ajuda.

Al llarg del dimarts al matí, ens hem organitzat en grups, a partir d’un petit, un mitjà i un gran. Aquests dos últims han ajudat als petits a fer el seu autoretrat, amb molta cura i sense deixar-nos cap detall. Els autoretrats estan penjats al vestíbul de l’escola. Una altra activitat que han pogut compartit plegats, ha estat la creació d’un collage a partir de les fotografies de les cares dels diferents components del grup. Aquests els podeu veure a les vidrieres del passadís de les entrades de primària.

Durant la setmana, hem visualitzat diferents curtmetratges relacionats amb la convivència i hem explicat contes que ens han fet reflexionar. Els més grans també han parlat del pla de convivència de l’escola i de les NOFC.

Per finalitzar la setmana, a la pista de l’escola, tot convidant a les famílies, hem ballat diferents danses tradicionals, que el Bernat ha treballat en les diferents aules, compartint una bona estona tots i totes, amb la companyia del grup musical “Soni com pugui”. A més a més hem escoltat el decàleg que hem confeccionat durant la setmana, amb les veus d’alguns infants de l’escola.

 

FEM UNA NOTA

Una dels objectius que tenen molt clar, els nens i nenes, i que van posar en el mapa d’idees, és que volen fer un regal a tots els avis i àvies que vinguin al nostre tancament del projecte.

Per tal de començar a fer aquests obsequis necessitem fer una nota per demanar llaunes.

Per poder escriure la nota, fem servir les lletres de fusta, que ens ajuden a confegir les paraules i ens serveixen de referent per escriure. Primer fem la nota amb llapis,  després amb molta atenció i concentració la resseguim amb retoladors de colors.

Com que hi ha infants que fan el traç de les lletres una miqueta gran, hem d’anar afegint fulls, per poder escriure tot el missatge.

Aquesta nota l’enviarem per correu electrònic a totes les famílies de l’escola perquè ens puguin ajudar a recollir moltes llaunes.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 14 del nostre projecte.

SETMANA DE LA CONVIVÈNCIA

A més a més de les activitats que hem fet conjuntament amb tots els nens i nenes de l’escola; visionat de mirada estràbica, autoretrat, collage i danses, durant la setmana de la convivència hem anat fent a la classe altres activitats relacionades amb la paraula convivència i normes per poder conviure.

Hem descobert diversos contes que ens han parlat de a convivència com el de “Gnoma”, que ens va agradar moltíssim, tant que fins i tot vam veure amb els Pinotxos i Tabalugues una obra de teatre del conte. També hem vist algun curtmetratge i hem parlat molt de què vol dir convivència.

Durant la setmana ens han posat un gran repte, que era pensar, una frase que fes referència a la convivència a l’escola i que ens havia de servir per poder fer un decàleg que ens representés. Tot i que semblava un repte complicat pels més petits, els i les Patufetes van tenir molt clar la seva frase “SOM UNA FAMÍLIA”.

Aquesta frase ja fa temps que va sorgir en una conversa i els nens i nenes sovint la fan servir.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 24 del dia a dia.

ACABADA LA MOSTRA DEL LABERINT DE BALES

El nostre projecte avança i aquesta setmana finalment hem acabat la mostra del laberint de bales que ens servirà de model per elaborar el joc definitiu.

Al llarg d’aquest segon trimestre, hem creat els camins del laberint en petits grups. Cada grup ha dissenyat i ha fet una part, amb la unió de totes les parts, hem aconseguit el circuit del laberint.

Entre tots i totes decidim que l’ultima part la volem fer de manera conjunta. Així doncs, seguim el mateix procés que hem fet fins ara, primer hem dissenyat el camí amb llapis, després li hem donat volum amb plastilina i per acabar, li enganxem les parets de fusta perquè no s’escapi la bala. En aquest sentit, ens cal mesurar amb el regle cada camí per poder-hi posar el pal de fusta de la mateixa mida i llargada.

Quan tornem de les vacances de primavera, haurem de pensar molt bé l’entrada i la sortida, acabar de construir el tobogan que li volem posar i començar a enganxar els camins amb silicona a la base de fusta.

Us continuarem informant!

Recordeu, si voleu veure tot el procés, teniu les fotografies a la carpeta 10 del nostre grup de projecte al drive.

REDACTEM LA RECEPTA DEL KHOBZ

Una recepta no té ànima. És el cuiner qui ha de donar ànima a la recepta. 

Thomas Keller

Com ja sabeu, fa uns dies la mare del Sami ens va ensenyar elaborar pa àrab, però a diferència de la mare del Bruno, no tenim la recepta per poder elaborar aquest pa més endavant. Així doncs, ens neix la necessitat d’escriure quins ingredients necessitem i quins passos cal seguir. 

A la rotllana enraonem sobre la recepta com a un conjunt d’instruccions que descriu de forma ordenada un procés culinari. Per tal d’esbrinar quins passos cal seguir per fer una bona recepta, revisem una colla de receptes publicades a la revista Cavall Fort per poder descobrir la seva estructura; el títol, una breu descripció, ingredients, els passos a seguir i fotografies. 

Revisades les diferents receptes posem l’atenció en la redacció de l’elaboració dels plats, ja que és una de les parts més importants de la recepta perquè cal ser ordenat, precís i descriptiu. Cal tenir present, que una recepta és un text instructiu, és a dir, dona les instruccions precises per poder aprendre a fer alguna cosa, en aquest cas, elaborar la massa i coure el Khobz. 

En fixem en les accions (verbs) que s’utilitzen per descriure els diferents passos que cal seguir i elaborem una llista d’accions que les traduirem al castellà. 

Per tal d’elaborar les instruccions, disposem de 10 imatges que són els deu passos que vam seguir sota les ordres de la Fàtima per elaborar el pa àrab i les relacionem amb alguna de les accions treballades. 

A partir d’aquest suport, les Alicies ja estem preparades per poder descriure quins passos hem seguit per elaborar aquesta delicia. En breu us penjarem la recepta perquè ho pugueu elaborar des de casa. 

ESTAR, CONÈIXER I SABER CONVIURE

Aquesta darrera setmana del trimestre ha estat especial i diferent. Segurament, per nosaltres, una de les últimes que a l’escola hem viscut de ple l’estar amb les persones, per conèixer-les, tot sabent conviure.

Les Matildes concretament ens hem agrupat amb els Patufets i Rovellons, primerament per ajudar als més petits a fer-se l’autoretrat amb una mica de la nostra guia. Entre rialles, i algun plor, i la col.laboració també dels Rovellons, hem anat donant els nostres consells, sota la mirada atenta dels petits i la il.lusió que els més grans compartíssim amb ells aquest temps. Per nosaltres ha representat una bona dosi de paciència i d’esforç per fer-nos entendre i respectar el seu ritme. Hem après a esperar, a ser més tendres i a posar-nos al lloc dels mestres. Seguidament hem visionat el curt For the birds, observant la diferència i les relacions que de vegades es donen quan no es vol entendre i acceptar als altres. N’hem parlat i hem reconegut que situacions semblants passen entre les persones. Per la tarda hem jugat a desmuntar la nostra cara partint de fotografies, per confegir noves imatges extravagants i divertides que resultaven de la barreja de retalls. Ha estat molt divertit!

A classe hem tancat la setmana amb una frase molt de Matildes que lluirà al decàleg de la convivència:

” A l’escola…Tots i totes som importants, tenim veu i som benvinguts/es!”