“No dubtis mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món; de fet, és l’única cosa que ho ha aconseguit sempre.”

— Margaret Mead.

Aquestes darreres setmanes, al grup Q de Quítxua, hem estat iniciant-nos en la descoberta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i en la reflexió sobre quina relació poden tenir amb nosaltres i amb la proposta que estem desenvolupant.

Per començar aquest procés, vam veure que, abans d’entendre el significat global d’aquesta expressió, calia desgranar-ne el títol i aturar-nos a pensar què volien dir, per a nosaltres, les paraules objectiu, desenvolupament i sostenible. Ho vam fer connectant amb els nostres coneixements previs, amb allò que ja sabíem i amb les experiències que podíem posar en comú.

La paraula objectiu ens era familiar. És un terme que fem servir sovint a l’escola i que associem fàcilment amb idees com propòsit, repte o fita. Alguns Petits Prínceps del grup, de seguida, ho van vincular amb el concepte d’Ikigai, fent evident com els aprenentatges previs ens ajuden a donar sentit als nous descobriments.

Amb desenvolupament, en canvi, ens va costar més trobar un sinònim concret. Tot i això, a través d’exemples, vam poder començar a construir-ne el significat. Algú explicava: “Quan naixem no sabem parlar ni caminar i amb el desenvolupament ho aconseguim.” Altres infants ho acompanyaven amb gestos de les mans, intentant representar la idea d’avançar, créixer i evolucionar. Així, vam veure com, sovint, el cos també ens ajuda a pensar i a expressar allò que encara no sabem definir del tot amb paraules.

La paraula sostenible va ser, sens dubte, la que més interrogants ens va generar. En un primer moment, ens va deixar en blanc. Ens vam donar temps per pensar, per escoltar-nos i per provar de posar-hi paraules. Curiosament, abans que arribessin les definicions, van aparèixer els gestos: amb les mans obertes, amb el palmell cap amunt, fèiem el gest d’“aguantar”. La Saray ho va expressar així: “Sostenible és que es sosté, però no sé com dir-ho d’una manera diferent.” Aquest moment ens va mostrar com l’aprenentatge comença, moltes vegades, en la intuïció, en la imatge o en el gest, abans de poder-se formular amb precisió.

Només amb aquestes tres paraules, ens costava encara predir què devien ser exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això, vam decidir fer un pas més i cercar informació. Amb els Chromebooks, vam iniciar una petita investigació a partir d’una tasca del Classroom, on teníem recollit un conjunt d’enllaços que ens podien ajudar a entendre millor aquest concepte i a descobrir per què és tan present al món actual.

Aquest primer moment del procés ens ha permès adonar-nos que aprendre no és només trobar respostes, sinó també fer-se preguntes, activar el que ja sabem, compartir hipòtesis i construir significats plegats. A poc a poc, anem ampliant la mirada i entenent que els ODS no són només una llista de grans objectius mundials, sinó també una invitació a pensar quin paper podem tenir nosaltres en la cura de les persones, de l’entorn i del futur compartit.

En el procés de recollida d’informació, hem anat descobrint aspectes que ens han semblat molt interessants i que ens han ajudat a situar millor què són els ODS i per què tenen tanta importància. Hem après que són 17 objectius, que van ser impulsats per les Nacions Unides i que s’haurien d’assolir, com a màxim, l’any 2030. També hem descobert que van ser creats amb la voluntat de tenir cura del planeta i de les persones, i que, malauradament, tot apunta que no s’estan assolint al ritme necessari.

Aquesta informació ens ha fet adonar que els ODS plantegen reptes molt grans, reptes globals que afecten tot el món. Davant d’això, ens hem fet una pregunta molt important: què podem fer nosaltres? Com pot contribuir un grup d’infants a una proposta tan gran? Lluny de veure aquests objectius com una realitat llunyana o impossible, hem volgut entendre de quina manera les accions petites i quotidianes també poden tenir valor i impacte.

Per això, hem anat parlant de cadascun dels 17 objectius i hem intentat entendre’ls des de la nostra realitat més propera. Hem conversat, hem compartit idees i hem pensat quina podia ser la nostra contribució a cadascun d’ells. Aquest exercici ens ha ajudat a veure que, tot i que els ODS són amplis i complexos, també es poden traduir en accions concretes, properes i possibles.

A partir d’aquí, ens ha sorgit una nova pregunta, molt connectada amb el projecte que estem vivint i construint plegats: “I amb la botiga de segona mà, quins objectius estarem desenvolupant?”

Aquesta ha estat la darrera incògnita que hem volgut resoldre en relació amb els ODS. Posant la mirada sobre la nostra proposta, hem pogut analitzar-la d’una altra manera i adonar-nos que, darrere d’una acció propera i real com aquesta, també hi ha una manera de tenir cura del món, de reutilitzar recursos, de reduir residus i de promoure formes de consum més responsables.

Així, hem pogut comprovar que les nostres accions, encara que siguin petites, també poden ajudar a avançar cap als ODS. Potser no podem resoldre sols els grans reptes del planeta, però sí que podem començar a transformar el nostre entorn més immediat i aportar-hi el nostre granet de sorra, a la nostra manera.

Aquest procés ens està ajudant a entendre que formar part del canvi no depèn només de fer grans coses, sinó també de prendre consciència, actuar amb responsabilitat i descobrir que allò que fem des de l’escola pot tenir un valor molt més gran del que imaginàvem.

Seguim descobrint que, des de l’escola i amb projectes ben propers a la nostra realitat, també podem contribuir a construir un món més just i sostenible.