SAYING HELLO, NOT A SIMPLE ROUTINE!

Laura Lorenzo19/04/26  

“Effective speaking routine in language classrooms help scaffold learners’ talk, making oral language development more accessible and less intimidating”

Andrew Wilkinson

Greetings are one of the first things you learn to say in a foreign language. When you travel to another country and already know how to say “hello!”, “good morning”, or “good afternoon”, you show respect for the other speaker’s culture and help create a more relaxed and friendly environment.

In English sessions, greetings play a very important role. Everyone is greeted and given an opportunity to express themselves and share anything they want or need within a routine that marks the start of every session.

Once everybody is sitting in a circle, the teacher throws the “world plushie” to a child, and the conversation begins: “Hello! Good morning! Good afternoon! How are you?” When the child has answered, it is their turn to ask another classmate, and the activity continues until everyone has spoken.

Although the conversation starts in English, when children want to express something for which they do not yet have the vocabulary or grammar, they naturally switch to Catalan or Spanish. This does not mean that the activity has failed—quite the opposite: they express what they want or need, and in doing so, they reveal the vocabulary they most need to acquire. The teacher, as an active participant in the routine, listens and monitors the conversation, asking questions, rephrasing and introducing the necessary vocabulary. Over time, through repetition, children gradually acquire the structures and vocabulary needed to say things like “Today I am going to the park with my sister” or “I am nervous because I am playing an important football match.”

Another important aspect is that they learn to recognise their emotions and expand their vocabulary to express themselves—not only in English, but also in Catalan. They learn to distinguish between being nervous and excited, bored, tired, or exhausted, and even between being happy and “over the moon.”

A familiar routine like this, with a clear, simple, and predictable structure, offers a great opportunity for everyone to practise speaking and listening in English. Simple, guided repetitions gradually evolve into real conversations in which all learners “build” knowledge together.

CONTE COL·LABORATIU: ENS ARRIBA EL RELLEU

Cristina Vargas19/04/26  

“La fantasia és un ingredient necessari per viure.”
— Dr. Seuss

A finals del segon trimestre, uns representants de les aules de 3r del Pompeu Fabra van venir a la nostra classe per fer-nos arribar el conte col·laboratiu. Venien preparats per llegir-nos la introducció i el nus, realitzats pel Joan Maragall i el Pompeu Fabra, respectivament, i ho van fer amb entonació i emoció.

Nosaltres vam estar ben atents i atentes per descobrir el tema central, quins eren els personatges, on passava la història i quin era l’argument del conte. A mesura que anaven llegint, ens anàvem emocionant amb ells i elles: ens agradava el que escoltàvem!

Van llegir fins que, de cop, la història quedava a mitges. “Ara us toca a vosaltres!”, ens va dir el Joan, mestre del Pompeu. Alguns de nosaltres ja barrinàvem possibilitats i idees…

Abans de marxar, també ens van ensenyar els elements creats per fer les il·lustracions. Ens van presentar els personatges principals, així com l’escenari: el circ Mafamà! En acabar la seva exposició, ens vam fer una foto plegats i es van acomiadar després de passar-nos el relleu.

Ja al tercer trimestre, les Tanits hem recuperat la primera part del conte per començar a pensar com volem continuar-la i acabar-la, ja que ens ha tocat aquesta responsabilitat. Ens anem escoltant, però necessitem temps per pensar, així que decidim proposar-ho com una tasca per fer a casa.

Dies després, hem compartit les idees més elaborades i hem anat anotant a la pissarra aquelles que més ens han agradat. Sense adonar-nos-en, hem anat perfilant el final!

En aquest final hem fet aparèixer dos personatges nous: el senyor Morera i el Baldufot. Com que encara no els tenim creats plàsticament, proposem un concurs: cada Tanit proposarà, a través del dibuix, com podrien ser aquests personatges. Quan els tinguem tots acabats, votarem quins són els que més ens agraden.

Paral·lelament a aquest treball, hem començat a redactar amb els Chromebooks la continuació del conte seguint les idees que havíem acordat. Se’ns gira feina i no és fàcil…

Festa de la Primavera: 20 primaveres, 20 històries

admin28/03/26  

“La primavera és la manera que té la natura de dir: celebrem-ho!”
— Robin Williams

El passat divendres 27 de març de 2026, tota l’escola vam celebrar amb molta il·lusió la Festa de la Primavera, una jornada especial que, sota el lema “20 primaveres, 20 històries”, va omplir els espais de color, alegria i convivència.

Al matí, a les 10:45 h, va tenir lloc el ja tradicional partit entre mestres i les Matildes de 6è. Va ser un gran espectacle, on els riures, la companyonia i el bon ambient entre tots els participants van ser els grans protagonistes. Tota l’escola va viure el partit intensament, animant tant mestres com Matildes amb entusiasme i amb cartells fets pels mateixos alumnes, que van donar encara més color i emoció a l’activitat.

Les normes del partit van ser adaptades a la situació informal, fugint de la competitivitat i posant l’accent en gaudir del moment i crear un record compartit que anés més enllà del resultat. Tot i això, i seguint la tradició, els mestres es van endur la victòria, en un ambient distès i festiu.

A la tarda, a les 15:00 h, vam continuar la celebració amb un taller de fabricació de flors amb les famílies. Es va posar a disposició una gran varietat de materials perquè infants i famílies poguessin crear lliurement les seves flors, deixant volar la imaginació i la creativitat.

Les creacions es van exposar al jardinet del Mara Mata, omplint-lo de colors i formes ben diverses, i es conservaran per ser utilitzades en la celebració dels 20 anys de l’escola, que tindrà lloc el proper 16 de maig.

En definitiva, va ser una jornada molt participada, plena de moments compartits i amb un ambient excel·lent. Tot va anar molt bé i la festa va tornar a demostrar que, quan escola i famílies caminen juntes, es creen experiències realment especials.

SEGONA GOTA: SUMANT VEUS CONSCIENTS

Cristina Vargas23/03/26  

“L’educació no és només transmissió de coneixement, sinó també despertar consciències.” — Paulo Freire

Comencem a treballar en el nostre repte de conscienciació sobre el riu Anoia i el residu que més mal provoca: la burilla. Per tal de poder escoltar totes les veus de la classe, iniciem aquest treball de manera individual. Cadascú pensa com representar aquest missatge perquè tothom el pugui entendre.

Després, compartim les nostres idees en petit grup i creem una proposta conjunta, tenint present l’espai de l’escola on voldrem exposar la nostra creació. Posem en marxa un procés que no sempre és fàcil: saber explicar-nos i saber escoltar els altres, reformular idees per encabir-ne de noves, estar disposats a cedir però també a valorar les aportacions dels companys, i fer valdre la nostra opinió amb respecte i amb un bon discurs.

Quan consensuem la idea de grup, la representem en una cartolina que haurem d’exposar davant dels altres grups. També situem, en un plànol de l’escola, el lloc triat i proposem un lema que acompanyi la nostra creació i convidi els visitants a pensar i reflexionar.

Dies més tard, quan tots els grups tenen a punt el material, obrim una exposició d’idees per trobar la proposta que representarà el gran grup. Cada equip presenta la seva cartolina i explica en què ha pensat, mentre la resta escoltem amb atenció per poder valorar i decidir més endavant.

De mica en mica, anem escoltant-nos per sumar propostes, identificar què ens agrada més i què no tant. Quan tothom ha pogut exposar, ens trobem en rotllana i resumim les idees de cada grup. Iniciem una conversa compartint impressions: què ens ha semblat més adequat, més original, més clar…

Finalment, arribem a la idea que donarà forma al nostre repte: construirem un riu amb ampolles petites. Dies enrere vam descobrir que amb 100 ampolles de 50 cl podem representar 50 litres d’aigua, la quantitat que pot contaminar una sola burilla. Així doncs, decidim que el nostre riu estigui format per aquesta quantitat d’ampolles i enviem un correu a totes les famílies perquè ens ajudin portant-ne a l’escola.

LET’S GO TO THE THEATRE!

Laura Lorenzo22/03/26  

“Don’t worry about the bits you can’t understand. Sit back and allow the words to wash around you, like music.”

Roald Dahl

Last week we had a lot of fun while practising English by going to Can Papasseit to watch a theatre play: Little Red Rocks.

Because watching a theatre play in English can be a bit difficult; we have been preparing this challenging activity for weeks in class. By meeting the characters and reading the summary of the story we realized it was an adapted version of Little Red RIding Hood, a fairy tale that we all know.

In this version of the story Little Red is a brave girl who lives in Barcelona that has to fly to London to help her grandma, a famous music star who needs an important document. In her adventure she meets Lupita and Olenka, a flight attendant and a perfumist that help her. She also meets Mr.Wolf, a greedy person who wants to steal grandma’s money and jewells.

We had a lot of fun singing the songs and helping Little Red write the end of the story… Our favourite moment, though, was when three colleagues went on the stage to take part in a smelling competition!

Watching a play or a film in English may seem difficult but, if we are familiar with the story and know all the basic language it can be a fun and motivating activity. Why don’t you try watching your favourite film in English?

CONSTRUINT VINCLES

Cristina Vargas15/03/26  

“Ningú educa ningú, ningú s’educa sol: les persones s’eduquen entre si, mediatitzats pel món.”
— Paulo Freire

Fa uns dies, les Tanits vam retrobar-nos amb els nostres companys i companyes de l’Escola Àuria. Aquesta vegada la trobada va ser a la seva escola, a Igualada, on ens van ensenyar les seves aules i el pati.

A les aules vam poder veure com s’organitzen cada matí, conèixer les seves rutines i observar el material que utilitzen, així com les eines que els ajuden a comunicar-se o a desplaçar-se i col·locar-se correctament a l’hora de treballar. Durant la visita també vam conèixer altres figures de referència molt importants per als nostres companys, com la logopeda i el fisioterapeuta. Els mestres de l’escola ens van explicar la importància de treballar la comunicació i el llenguatge, així com el valor de l’activitat corporal i de la correcció de les postures.

Després vam esmorzar junts al pati, asseguts en rotllana, compartint somriures i mirades, alguna petita conversa i fins i tot escoltant alguna cançó. Tot seguit vam compartir l’espai de pati per jugar. La zona d’equilibris, la roda-gronxador i el sorral van ser escenaris on vam poder continuar creant vincles entre nosaltres.

Més tard ens van convidar a pujar al pati de dalt, on tenen un petit camp de futbol, per jugar plegats a tres jocs cooperatius. Aquests jocs ens van ajudar a entendre millor el tarannà dels nostres companys i a aprendre a apropar-nos-hi deixant-los fer a la seva manera, ajustant la nostra ajuda sense frenar la seva autonomia ni envair la seva independència.

Després de jugar una bona estona junts, ens vam acomiadar fins al maig, quan ens tornarem a veure a Vilanova per ballar.

Abans de tornar cap a la nostra escola, a Vilanova, vam parar a dinar en un parc d’Igualada, on encara vam tenir temps de jugar una estona més.

PRIMERA GOTA: QUAN COMENÇA LA CONSCIÈNCIA

Cristina Vargas08/03/26  

“Sigues el canvi que vols veure al món.”
— Mahatma Gandhi

Les Tanits hem acordat que el nostre repte principal amb el projecte d’aula “De gota a onada” serà fer un treball de conscienciació per poder canviar hàbits que repercuteixen directament en l’estat del nostre riu.

Però, què vol dir exactament conscienciar? Diverses Tanits expliquen el seu punt de vista. No és fàcil definir una paraula d’aquest tipus, però a poc a poc consensuem que “fer pensar als altres sobre la importància d’un fet” és una bona manera de fer-nos entendre.

I com podem conscienciar els altres? En aquest punt de la conversa sorgeixen idees ben diferents: fer vídeos explicatius, crear cartells i pancartes, escriure una cançó o passar per les aules dels nostres companys i explicar-los la problemàtica. Totes aquestes idees les deixem anotades a la pissarra, a prop de la nostra xarxa de coneixements.

Dies més tard, les mestres ens ensenyen unes imatges impactants. Hi podem veure creacions de grans dimensions fetes amb material reciclat, col·locades en diferents indrets de pobles i ciutats. Són instal·lacions artístiques que volen transmetre un missatge important i que fan que les persones que hi passen a prop no puguin evitar aturar-se per mirar-les.

En una de les fotografies observem un cartell amb un text i un lema. De seguida pensem en els lemes que ens van compartir les noies d’Anoia pel Clima.

— I si nosaltres fem una creació així? —diuen algunes Tanits.

D’altres infants ho veuen complicat, però també coincideixen que cal intentar-ho per saber si és possible.

— Què podríem dir amb la nostra creació? Quin missatge volem donar per començar a conscienciar?

No triguem gaire a posar-nos d’acord, perquè recordem perfectament quina de les informacions sobre el riu ens va impactar més: una burilla contamina 50 litres d’aigua dolça.

Ja ho tenim. Comencem!

LES COSES SENZILLES

Angelica Garzas07/03/26  

“Quan un grup crea junts, la dansa es converteix en una història compartida.”

Durant les darreres setmanes, el grup de Les Tanits de 3r ha estat immers en un projecte molt especial a les sessions de música: la creació d’una coreografia col·lectiva que compartirem amb l’alumnat de l’Escola Àuria.

A partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà, els infants han explorat com la música pot transformar-se en moviment, expressió i treball en equip. Escoltar, imaginar, provar moviments, equivocar-se i tornar-ho a intentar han estat parts essencials d’aquest procés creatiu.

En aquest article us compartim un petit tast del camí que hem fet, sense revelar tota la coreografia, perquè la sorpresa completa la podreu veure en directe més endavant.

Escoltar la música amb el cos

El projecte va començar escoltant la cançó i descobrint les seves diferents parts: la introducció, les estrofes i la tornada. A partir d’aquí vam començar a imaginar com el cos podia seguir el que passa a la música.

A poc a poc, els infants van anar proposant moviments: alguns més suaus, altres més enèrgics. També vam jugar amb les files, amb els nivells del cos i amb l’espai.

Entre tots i totes vam anar construint una coreografia que reflecteix el que ens suggereix la música.

Les mans també poden comunicar

Durant el projecte també vam descobrir que les mans poden expressar moltes coses. Per això vam conèixer l’alfabet dactilològic, que permet representar les lletres amb diferents posicions de la mà.

A classe vam provar d’escriure els nostres noms amb aquest alfabet

Voleu provar d’escriure el vostre nom amb les mans a casa?

Un projecte creat entre tots

La coreografia ha anat creixent a partir de les idees dels infants. Entre tots hem construït una dansa que és fruit del treball compartit.

Més enllà dels passos, aquest projecte ens ha ajudat a escoltar-nos, crear junts i compartir la música amb els altres.

Ara continuarem assajant perquè les famílies puguin veure la coreografia completa en directe.

LES TANITS JUGUEM SENSE LÍMITS! DESCOBRIM ELS JOCS ADAPTATS.

Cesc Vila06/03/26  

Com diu David Bueno (2017), “l’aprenentatge que connecta amb les emocions i amb la comprensió dels altres és el que deixa una empremta més profunda en els infants”.

Aquestes últimes setmanes les Tanits hem estat treballant els jocs i activitats adaptades a les sessions d’Educació Física. Amb aquestes activitats hem pogut conèixer diferents maneres de jugar i també hem intentat imaginar com és jugar quan algú necessita algunes adaptacions.

Primer vam començar coneixent diferents jocs adaptats. En alguns jocs havíem de jugar amb alguna limitació afegida, com ara tenir la visió limitada o haver de comunicar-nos d’una manera diferent amb els companys. Això ens va ajudar a entendre que, de vegades, amb petites adaptacions en les normes o en el material, tothom pot participar i gaudir del joc.

Aquestes activitats també ens han ajudat a pensar i reflexionar sobre la importància de respectar i entendre les diferents realitats de les persones. A més, hem pogut relacionar tot aquest treball amb el Projecte Àuria que també estem treballant a l’escola, on aprenem sobre la diversitat funcional i la importància de construir una societat més inclusiva.

Després de conèixer diferents jocs, vam descobrir un esport adaptat molt especial: el Goalball. Aquest esport està pensat per a persones amb discapacitat visual. Per jugar-hi, tots els jugadors porten els ulls tapats i han d’estar molt atents al so de la pilota, que té cascavells a dins.

Jugant a Goalball ens vam adonar que escoltar bé, comunicar-nos amb els companys i confiar en el grup és molt important. També vam descobrir que quan no podem utilitzar un sentit, com la vista, els altres sentits ens ajuden molt més.

Amb totes aquestes activitats no només hem jugat i ens hem mogut, sinó que també hem après valors molt importants. Hem treballat el respecte, l’empatia i la cooperació amb els companys.

Treballar els jocs adaptats a la nostra edat ens ajuda a entendre millor el món que ens envolta i a valorar que tothom ha de tenir l’oportunitat de participar i gaudir de l’activitat física. A més, aquestes activitats també formen part del que treballem a l’àrea d’Educació Física, on aprenem a conviure, a respectar els altres i a créixer com a grup.

QUAN EL RIU CREIX, NOSALTRES TAMBÉ

Cristina Vargas01/03/26  

“Adopta el ritme de la natura: el seu secret és la paciència.”
— Ralph Waldo Emerson

Després de les pluges intenses de fa unes setmanes, les Tanits vam decidir anar fins al parc fluvial per observar el riu Anoia. Les Alícies ens havien explicat que hi havien vist molta més aigua de l’habitual… i no ens ho volíem perdre!

Només sortir de l’escola, gairebé sense adonar-nos-en, ja anàvem mirant a terra. Ens fixàvem en la brossa, en els petits residus, en tot allò que algun dia podria acabar al riu. Sens dubte, estem ben sensibilitzats i sensibilitzades! Sobretot ens cridaven l’atenció les burilles. Les anàvem comptant mentre caminàvem… i el número no parava de créixer. Ens preguntàvem, una mica indignats:
—Com pot ser que hi hagi tantes persones que no llencin les cigarretes a la paperera?

Entre converses i preguntes, vam arribar al pont petit per on passem quan anem al bosc. I de seguida vam quedar bocabadats: hi havia moltíssima més aigua que altres vegades, i el pont estava gairebé a punt d’inundar-se! Ens hi vam apropar amb calma, vigilant de no relliscar, i vam començar a observar:

—L’aigua ha crescut, arriba més amunt!
—Sí, ara hi ha més profunditat!
—I també és més ample!
—Mireu quina força que té l’aigua, xoca contra la pedra del pont!
—Fa bombolles i fa soroll!

Vam demanar fer silenci per escoltar bé el riu. No va ser fàcil… però finalment vam aconseguir parar l’orella. Llavors ho vam notar: el so de l’aigua.

—Em quedo més tranquil·la quan escolto el riu —va dir algú.

I tenia raó. Aquell no era un soroll molest, era un so relaxant i agradable. Això ens va portar a parlar de la diferència entre soroll i so, i vam coincidir que el que sentíem ens feia sentir bé.

Però recordàvem que havíem vingut a observar la quantitat d’aigua. Les pluges havien fet créixer el riu i semblava més viu, més alegre. Vam agafar una canya i la vam posar dins l’aigua. Després hi vam fer una marca amb un retolador per saber fins on arribava. No era una mesura exacta, però ens serviria per comparar-la si hi tornem un altre dia. Quan vam treure la canya i vam mirar la part que havia quedat submergida, ens vam adonar d’una cosa sorprenent: era gairebé tan llarga com l’alçada de la Lucía!

—Si la Lucía es fiqués dins el riu, només li veuríem una mica el cap! —vam dir, impressionats.

Ens vam endur la canya cap a l’escola per poder-la mesurar bé. Quan ja tornàvem, vam veure una canonada gran. En aquell moment no hi sortia aigua, però a terra hi havia un rastre ple de tovalloletes seques i brutes.

—Quin fàstic!

Ens va fer molta pena veure aquell paisatge tan brut per culpa de les persones. Anoia pel Clima tenia raó, vam recordar. I vam tornar cap a l’escola amb la canya a la mà, el cap ple de preguntes i el cor amb ganes de fer coses per millorar el nostre entorn.