LES TANITS I EL DODGEBALL: APRENEM UN ESPORT ALTERNATIU DIFERENT I MOLT DIVERTIT!

Cesc Vila10/06/26  

Com afirma José Devís, “els esports alternatius són una oportunitat per ampliar les experiències motrius i fomentar la inclusió a l’aula.

Les Tanits hem acabat aquest final de trimestre continuant amb els esports alternatius, i aquesta vegada hem descobert un esport nou per a nosaltres: el dodgeball

Al principi del projecte, hem començat fent una recerca a casa sobre aquest esport. Hem buscat informació, regles, com es juga i quins materials es necessiten. Després, a l’escola, hem posat en comú tot el que havíem trobat i hem compartit els nostres coneixements amb la resta del grup. Ha estat molt interessant veure com, entre tots i totes, hem anat construint una idea més clara del joc.

Més endavant, hem acabat de completar l’aprenentatge mirant vídeos del dodgeball. Això ens ha ajudat a entendre millor les normes, els moviments i les estratègies del joc, i ens ha motivat encara més per començar a practicar-lo.

A les sessions pràctiques, hem après el més important: com moure’ns, com llançar, com esquivar i com treballar en equip. Ho hem fet a través de jocs i activitats en petits grups, que ens han ajudat a millorar la coordinació, la presa de decisions i la cooperació entre nosaltres.

Finalment, després de diverses sessions d’aprenentatge i pràctica, hem pogut jugar partits de dodgeball. Hem fet equips heterogenis, on tots i totes hem tingut un paper important, i hem pogut gaudir molt d’aquest esport que era completament nou per a nosaltres.

Ens ha agradat especialment perquè ens recorda al joc del cementiri, que ja coneixíem, i això ens ha ajudat a entendre’l més ràpidament i a sentir-nos més segurs jugant.

Des del punt de vista del currículum de primària, aquesta situació d’aprenentatge ens ha permès treballar la competència motriu, la cooperació i el respecte en el joc, la presa de decisions en situacions de joc real i els valors de l’esport com la inclusió, el treball en equip i el joc net.

Les Tanits ens quedem amb una idea molt important: aprendre esports nous és més divertit quan ho fem junts, ens ajudem i ens adaptem els uns als altres.

POSANT RITME A LES IDEES

Angelica Garzas09/06/26  

Al llarg d’aquest curs, les Tanits han impulsat i fet créixer el projecte Gota a Onada, una proposta que els ha permès observar, reflexionar i prendre consciència de la importància de cuidar el nostre entorn.

Des de l’àrea de música hem volgut sumar-nos a aquest procés aportant una nova manera d’expressar tot allò que els infants havien descobert, sentit i reflexionat durant el projecte. Així va néixer la idea de crear un rap reivindicatiu.

La proposta va començar amb una pregunta senzilla: Si el riu pogués parlar, què ens diria?

A partir d’aquí, les converses van omplir l’aula de paraules, idees i emocions. Els infants van recordar com imaginen el riu d’abans, van parlar de la contaminació que hi observen avui i van reflexionar sobre les conseqüències que aquesta situació té per a la natura i els éssers vius que en formen part.

Transformar aquestes reflexions en una cançó no ha estat una tasca fàcil. Ha calgut escoltar les aportacions dels companys, arribar a acords, escollir les paraules adequades i trobar la manera de transmetre un missatge compartit. Vers rere vers, el rap va anar prenent forma fins a convertir-se en una creació col·lectiva que representa la veu de tot el grup.

Durant el procés, els infants han descobert que la música és molt més que cantar o seguir un ritme. També és una manera de comunicar, de reivindicar i de fer arribar missatges que considerem importants.

El rap que presentaran durant l’acte de promoció és el resultat visible d’aquest treball, però el més valuós ha estat tot el camí recorregut: les preguntes que s’han fet, les idees que han compartit i la consciència que han anat construint plegats.

Perquè quan els infants tenen alguna cosa important a dir, la música es converteix en una de les millors maneres de fer-la arribar als altres.

QUARTA GOTA: QUAN LES IDEES TROBEN EL SEU CURS

Cristina Vargas25/05/26  

“Les coses que hem d’aprendre abans de fer-les, les aprenem fent-les.” — Aristòtil

Després de diverses sessions treballant conjuntament en petits grups per aconseguir els 50 litres utilitzant ampolles i garrafes diferents, hem omplert unes graelles on anotàvem la quantitat i el tipus de recipients que havia utilitzat cada equip. Després, hem comparat les diferents propostes i ens hem adonat que no existien dos trams iguals: cadascú havia trobat una manera diferent d’arribar al mateix resultat.

Més endavant, vam començar a pensar de quina manera podríem construir físicament el nostre tram de riu, és a dir, com col·locaríem els recipients per donar-li forma. Això ens va portar a parlar d’amplada, de formes, però també de verticalitat i horitzontalitat.

Aquesta segona part del procés també ens ha fet debatre molt. Un cop més, hem hagut d’aprendre a cedir, a escoltar-nos i a posar-nos d’acord amb un objectiu compartit: construir plegats. Entendre que cedir davant les idees dels altres no és perdre, sinó sumar, enriquir-nos i aprendre, no sempre és fàcil. Sovint tenim la sensació que renunciem a alguna cosa, quan en realitat estem construint alguna cosa més gran. Aquest aprenentatge de vida ens està acompanyant molt al llarg d’aquest projecte.

Dies més tard, ens vam trobar de nou a la rotllana per compartir les idees de cada grup. Ben aviat ens vam adonar que calia establir alguns acords, ja que tots els trams s’haurien d’unir i formar un únic riu. Vam decidir que els primers trams serien estrets, tal com passa amb els rius quan neixen a la muntanya, i que, a mesura que avancés el recorregut, el riu aniria guanyant amplada.

Un altre tema que va aparèixer a la rotllana va ser com representar la contaminació del riu. Finalment, vam acordar pintar les ampolles i garrafes per dins. A més, cada tram contaminat tindria un color diferent per no perdre de vista els blocs de 50 litres, la quantitat d’aigua que pot contaminar una sola burilla. Cada grup va guardar els seus recipients en un sac per poder organitzar-se millor i conservar tot el treball realitzat.

Dies després, ens vam preparar per pintar els recipients. Amb les bates posades, vam experimentar fent barreges de colors per aconseguir tons de marró fosc, gris ennegrit i verd brut. Després hi vam afegir vernís perquè la pintura pogués adherir-se al plàstic. A poc a poc, i amb l’ajuda d’embuts, vam omplir els recipients, els vam tancar i els vam sacsejar fins que van quedar ben impregnats.

Ara sí. Ja només ens queda començar la construcció de la instal·lació!

TERCERA GOTA: LA MIDA INVISIBLE DE L’AIGUA

Cristina Vargas17/05/26  

“Pensar és atrevir-se a posar en dubte allò evident.” — Hannah Arendt

Les Tanits tenim diversos projectes oberts aquest curs: el treball de sensibilització amb l’Escola Àuria, el repte d’escriure un conte col·laboratiu, la preparació del pas a la comunitat de mitjans… I, entre tots aquests camins oberts, continua ben viu el nostre projecte d’aula sobre el riu Anoia.

Les famílies van respondre amb entusiasme a la nostra demanda d’ampolles per construir un riu simbòlic. Quan vam aconseguir les 100 ampolles petites necessàries per representar els 50 litres d’aigua que pot contaminar una sola burilla de tabac, vam descobrir que el volum que ocupaven era molt més petit del que imaginàvem. El nostre riu no tindria la força visual que esperàvem per impactar i fer pensar la comunitat. Així doncs, vam decidir ampliar la proposta i començar a portar ampolles i garrafes de mides diferents.

Dies després, a la classe, vam plantejar un nou repte: construir aquests 50 litres de maneres diverses, utilitzant tots els recipients que teníem al nostre abast. Però, enmig de la rotllana, va aparèixer una pregunta inesperada. L’Aleix, observant una garrafa de 8 litres, va dir en veu alta:

—Segur que aquí dins hi caben 8 litres?

El dubte va córrer ràpidament entre nosaltres. Alguns infants també van començar a qüestionar-s’ho.

—Potser ens estafen… —va afegir l’Aleix.

I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam entrar de ple en una investigació matemàtica i científica.

Vam agafar ampolles d’un litre i mig, les vam omplir d’aigua i les vam anar buidant dins la garrafa. Sumàvem quantitats, comptàvem, observàvem… fins que, finalment, vam aconseguir omplir-la del tot. Sí: hi cabien 8 litres. Ara ja n’estàvem segurs.

Però el més interessant no va ser només la comprovació, sinó intentar entendre per què aquell dubte havia aparegut. L’Aleix explicava que el seu cervell comparava mentalment les ampolles amb la garrafa i que li costava imaginar que tot aquell volum pogués cabre dins un únic recipient. Aquesta conversa ens va portar a reflexionar sobre els líquids i la diferència amb els sòlids. Quan un objecte té una forma estable i es pot agafar, comparar-lo és més senzill. Amb els líquids, en canvi, això canvia: no tenen una forma pròpia, sinó que adopten la del recipient que els conté.

Mentrestant, continuàvem avançant en la construcció dels nostres 50 litres. Ens vam organitzar en petits grups i cada equip va decidir quina estratègia faria servir per arribar-hi. Al principi semblava fàcil, però a mesura que les quantitats creixien, també augmentava la complexitat: sumar de mig en mig, establir equivalències entre litres, centilitres i mil·lilitres, combinar recipients diferents…

I, sobretot, posar-nos d’acord. Sens dubte, la part més difícil de totes.

MÚSICA, INCLUSIÓ I EXPERIÈNCIES COMPARTIDES.

Angelica Garzas17/05/26  

Cada curs, els infants de 3r de l’escola participen en un projecte molt especial compartit amb l’Escola Àuria. A través de la música i la dansa, els nens i nenes tenen l’oportunitat de viure una experiència conjunta que ens ajuda a entendre la diversitat d’una manera natural, propera i enriquidora.

Aquest any, les Tanits de 3r han preparat una coreografia a partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà. El procés de creació ha estat llarg i molt compartit: primer vam escoltar i analitzar la música, després vam començar a imaginar moviments, jugar amb els espais i crear passos entre tots. A poc a poc, la coreografia va anar creixent fins a convertir-se en una dansa feta amb les idees i aportacions dels mateixos infants.

Durant les sessions, també vam descobrir que ballar no és només memoritzar moviments, sinó aprendre a escoltar els altres, adaptar-nos al grup i trobar maneres de compartir l’espai perquè tothom hi pugui participar. Els infants van entendre que les diferències no ens separen, sinó que formen part del grup i el fan més ric i més bonic.

Un dels moments més especials del projecte va ser la gravació d’un vídeo per parts, on cada grup va poder aportar els seus propis moviments i idees. Això va fer que la coreografia final tingués una part molt personal de cadascun dels infants.

Després de dues trobades prèvies amb l’Escola Àuria, el projecte va culminar amb una gran trobada final a la plaça del Mercat, on els infants van poder ballar plegats davant de les famílies. En aquesta última celebració, les Tanits també van convidar els Rovellons de 1r i les Alícies de 2n a compartir el moment i gaudir junts de la dansa i la música.

Més enllà de l’actuació final, aquest projecte ens recorda cada any que la música és un llenguatge compartit que ens ajuda a relacionar-nos, entendre’ns i créixer junts. 💛🎶🌿

Per veure el vídeo clica l’enllaç PROJECTE ÀURIA

DESCOBRIM EL TWINCON: UN ESPORT ALTERNATIU PLE DE REPTES I DIVERSIÓ!

Cesc Vila08/05/26  

Com afirma David Bueno (2017), “els aprenentatges que impliquen descoberta, participació activa i nous reptes són els que deixen una empremta més significativa en els infants”.

Aquest tercer trimestre ens hem endinsat en el món dels esports alternatius i hem tingut l’oportunitat de descobrir un esport que la majoria de nosaltres no coneixíem: el Twincon.

Abans de començar a jugar-hi, hem dedicat les primeres sessions a conèixer-lo millor. Primer vam observar diferents vídeos per entendre com es jugava, quines eren les seves normes i quines habilitats necessitàvem per practicar-lo. Després, entre tots, vam fer una pluja d’idees i vam intentar esbrinar a quins esports o jocs coneguts s’assemblava. Aquest exercici ens va ajudar a activar els nostres coneixements previs i a entendre millor la seva dinàmica.

A continuació, abans de posar en pràctica el joc real, vam treballar les habilitats bàsiques necessàries per jugar-hi. A través de diferents jocs i activitats vam practicar els llançaments, les passades, la recepció de la pilota i altres accions motrius que després hauríem d’utilitzar durant les partides. D’aquesta manera, vam anar adquirint confiança i preparant-nos per al repte final.

Treballar aquestes habilitats és molt important a la nostra edat, ja que ens ajuda a millorar la coordinació, la precisió dels moviments, la percepció de l’espai i la relació amb els companys i companyes. A més, els esports alternatius ens ofereixen noves situacions d’aprenentatge que fomenten la participació, la cooperació i la capacitat d’adaptar-nos a reptes desconeguts, aspectes molt presents dins del currículum d’Educació Física.

Finalment, durant les últimes sessions, vam poder jugar partides de Twincon i posar en pràctica tot allò que havíem après. Va ser el moment d’aplicar les normes, les estratègies i les habilitats treballades al llarg de les setmanes anteriors. Cada partit ens va permetre continuar aprenent, millorant i gaudint de l’experiència.

Després d’aquestes setmanes de treball, podem dir que hem descobert un esport que mai abans havíem conegut i que ens ha sorprès molt positivament. Ha estat una experiència diferent, divertida i molt interessant, que ens ha permès ampliar el nostre coneixement sobre el món de l’activitat física i els esports alternatius.

Les Tanits hem gaudit descobrint un esport nou que ens ha permès aprendre, cooperar i divertir-nos alhora!

CONTE COL·LABORATIU: ELS PERSONATGES PRENEN FORMA

Cristina Vargas30/04/26  

“Si escoltes una veu dins teu que diu ‘no pots pintar’, pinta igualment, i la veu callarà.” — Vincent van Gogh

Aquesta última setmana hem treballat de valent en els personatges que ens ajudaran a il·lustrar el nostre conte col·laboratiu. Ara ja tenim un Sr. Morera i un Baldufot triats, que han estat escollits a través d’un procés de votació.

Al passadís, numerats i ben exposats, els hem observat amb mirada crítica, analitzant diversos detalls per poder triar els tres que més ens agradaven de cadascun. A més, en aquesta elecció també hi han participat els nostres companys i companyes de comunitat, els Rovellons i les Alícies.

Amb totes les paperetes recollides, hem fet el recompte amb calma per assegurar-nos de no cometre errors. Finalment, els personatges més votats han estat el Sr. Morera de l’Amàlia i el Baldufot de l’Axel.

Seguint el model dels personatges creats per Joan Maragall i Pompeu Fabra, hem elaborat les noves incorporacions del conte sobre cartró. Després, hem calcat amb paper vegetal cadascuna de les parts i els detalls, i els hem traslladat a la goma eva. Aquesta tècnica del calc semblava fàcil, però en retallar i col·locar les peces sobre el cartró ens hem adonat que, si no érem prou precisos amb el traç i el tall, les peces no encaixaven. Així doncs, hem hagut de repetir-ne algunes! Paciència, calma, ajuda entre companys, precisió i perseverança… controlant el pols però també les petites frustracions… finalment, hem aconseguit acabar-los, i ens han quedat xulíssims!

Rellegint el final del conte, hem revisat si calia afegir algun detall o complement per acompanyar el text. Ens hem adonat que ens faltava un arbre i alguns elements de circ, com pilotes i cèrcols, i també els hem creat seguint la mateixa tècnica. Ara només ens queda fer les fotografies i acabar el muntatge amb Canva. Ah, sí… i trobar un bon títol!

VEUS EN CAMÍ CAP A UN NOU REPTE: LA RÀDIO DE L’ESCOLA

Cristina Vargas26/04/26  

“El pòdcast és una manera de donar veu a tothom, sense filtres ni horaris.” – Adam Curry

Les Tanits sabem que el curs vinent serem els encarregats de la ràdio de l’escola, i això ens emociona molt!

L’última setmana del segon trimestre vam rebre la visita del Martí, un professional expert en ràdio, que ens va oferir una xerrada sobre aquest mitjà de comunicació tan potent. A través d’una presentació, vam poder conèixer els orígens de la ràdio, les seves principals característiques i els elements imprescindibles per fer-la funcionar.

També vam parlar del format de moda: el pòdcast. Vam descobrir com, gràcies a Adam Curry i a una oient dels seus programes, va sorgir la idea de gravar els continguts i penjar-los a internet perquè tothom els pogués escoltar quan li anés millor. A la ràdio de l’escola, aquesta modalitat ens interessa especialment, ja que fer ràdio en directe és més complicat i no tothom podria escoltar-la en aquell moment.

El Martí va insistir molt en la importància de preparar un bon guió, on no només hi hagi el text que s’ha de dir, sinó també les indicacions per al tècnic de so, que s’encarrega d’acompanyar la gravació amb música i efectes sonors.

Aquesta setmana, el Martí ens ha tornat a visitar per fer la segona part del taller. Aquesta vegada, però, no ens hem quedat a l’aula: per grups, hem pogut baixar a la ràdio de l’escola per fer proves reals. Ens ha encantat parlar pels micròfons i escoltar les nostres veus!

Ara esperem amb moltes ganes la darrera sessió del taller, que serà al maig. Gravarem uns àudios ben especials per als tancaments amb famílies que ens esperen!

SAYING HELLO, NOT A SIMPLE ROUTINE!

Laura Lorenzo19/04/26  

“Effective speaking routine in language classrooms help scaffold learners’ talk, making oral language development more accessible and less intimidating”

Andrew Wilkinson

Greetings are one of the first things you learn to say in a foreign language. When you travel to another country and already know how to say “hello!”, “good morning”, or “good afternoon”, you show respect for the other speaker’s culture and help create a more relaxed and friendly environment.

In English sessions, greetings play a very important role. Everyone is greeted and given an opportunity to express themselves and share anything they want or need within a routine that marks the start of every session.

Once everybody is sitting in a circle, the teacher throws the “world plushie” to a child, and the conversation begins: “Hello! Good morning! Good afternoon! How are you?” When the child has answered, it is their turn to ask another classmate, and the activity continues until everyone has spoken.

Although the conversation starts in English, when children want to express something for which they do not yet have the vocabulary or grammar, they naturally switch to Catalan or Spanish. This does not mean that the activity has failed—quite the opposite: they express what they want or need, and in doing so, they reveal the vocabulary they most need to acquire. The teacher, as an active participant in the routine, listens and monitors the conversation, asking questions, rephrasing and introducing the necessary vocabulary. Over time, through repetition, children gradually acquire the structures and vocabulary needed to say things like “Today I am going to the park with my sister” or “I am nervous because I am playing an important football match.”

Another important aspect is that they learn to recognise their emotions and expand their vocabulary to express themselves—not only in English, but also in Catalan. They learn to distinguish between being nervous and excited, bored, tired, or exhausted, and even between being happy and “over the moon.”

A familiar routine like this, with a clear, simple, and predictable structure, offers a great opportunity for everyone to practise speaking and listening in English. Simple, guided repetitions gradually evolve into real conversations in which all learners “build” knowledge together.

CONTE COL·LABORATIU: ENS ARRIBA EL RELLEU

Cristina Vargas19/04/26  

“La fantasia és un ingredient necessari per viure.”
— Dr. Seuss

A finals del segon trimestre, uns representants de les aules de 3r del Pompeu Fabra van venir a la nostra classe per fer-nos arribar el conte col·laboratiu. Venien preparats per llegir-nos la introducció i el nus, realitzats pel Joan Maragall i el Pompeu Fabra, respectivament, i ho van fer amb entonació i emoció.

Nosaltres vam estar ben atents i atentes per descobrir el tema central, quins eren els personatges, on passava la història i quin era l’argument del conte. A mesura que anaven llegint, ens anàvem emocionant amb ells i elles: ens agradava el que escoltàvem!

Van llegir fins que, de cop, la història quedava a mitges. “Ara us toca a vosaltres!”, ens va dir el Joan, mestre del Pompeu. Alguns de nosaltres ja barrinàvem possibilitats i idees…

Abans de marxar, també ens van ensenyar els elements creats per fer les il·lustracions. Ens van presentar els personatges principals, així com l’escenari: el circ Mafamà! En acabar la seva exposició, ens vam fer una foto plegats i es van acomiadar després de passar-nos el relleu.

Ja al tercer trimestre, les Tanits hem recuperat la primera part del conte per començar a pensar com volem continuar-la i acabar-la, ja que ens ha tocat aquesta responsabilitat. Ens anem escoltant, però necessitem temps per pensar, així que decidim proposar-ho com una tasca per fer a casa.

Dies després, hem compartit les idees més elaborades i hem anat anotant a la pissarra aquelles que més ens han agradat. Sense adonar-nos-en, hem anat perfilant el final!

En aquest final hem fet aparèixer dos personatges nous: el senyor Morera i el Baldufot. Com que encara no els tenim creats plàsticament, proposem un concurs: cada Tanit proposarà, a través del dibuix, com podrien ser aquests personatges. Quan els tinguem tots acabats, votarem quins són els que més ens agraden.

Paral·lelament a aquest treball, hem començat a redactar amb els Chromebooks la continuació del conte seguint les idees que havíem acordat. Se’ns gira feina i no és fàcil…