Els cucs de seda que teníem a la classe s’han anat transformant i hem tingut la sort de poder veure-ho a la nostra classe. Dies després que l’Oliver els portés, vam començar a veure com alguns dels cucs formaven la seva crisàlide amb un fil groc. Va ser molt curiós veure com s’embolicaven amb aquest fil fins a desaparèixer totalment. Al matí podíem veure el cuc entre els fils i a la tarda ja estava completament amagat. Els 16 que teníem no van fer la crisàlide, alguns d’ells van morir abans.

Dies més tard, va arribar una altra sorpresa… Una papallona havia aparegut dins la capsa i els més observadors van trobar un forat en una de les crisàlides. Era una papallona blanca, amb unes banyes ratllades sobre els ulls petits negres, les ales no eren pas arrodonides i semblava que tremolava alhora que es movia sense aixecar el vol. L’endemà ja teníem 2 papallones més, i passat el cap de setmana ja eren 8! Algunes crisàlides no van obrir-se, les papallones no devien formar-se bé i van morir abans de sortir.

La Cristina veien que estàvem fascinats amb tot el procés de metamorfosi, va portar unes lupes binoculars a la classe per tal que poguéssim veure molt millor crisàlides i papallones. Gràcies a la lupa vam descobrir i apreciar infinits detalls més, com per exemple uns pèls que cobrien una part de la papallona o la forma de la cua que a simple vista no havien pogut veure.

Passats uns dies, l’Abraham va veure que dues papallones feien alguna cosa… tenien les cues enganxades, i no es deixaven anar. “Què estan fent?” va preguntar encuriosit. “Em penso que estan preparant-se per poder fer ous…”. Ves per on, al dia següent, en obrir la tapa, teníem un munt de boletes ben petites enganxades a la paret de la caixa. “Són ous! Són ous!”.

Les Alícies som ben afortunades, hem pogut veure tot el procés dins l’aula abans que acabi el curs. I ara… tornarem a començar?