Aquests dies, al grup dels Biòlegs, la nostra aula s’ha omplert de cordes, petxines, fang i moltes ganes d’experimentar. A poc a poc, continuem descobrint com vivien els primers humans, no només escoltant o mirant imatges, sinó també creant amb les nostres pròpies mans.
Una de les propostes que més ens ha emocionat ha estat la creació de collars inspirats en les joies de la Prehistòria. Amb fang blanc hem modelat petites dents d’animals i, mentre les observàvem i les transformàvem, anaven apareixent preguntes i converses molt interessants. Alguns infants imaginaven caçadors portant aquells collars, d’altres pensaven que potser servien per identificar els membres d’un grup o per decorar-se en moments especials.
La classe s’ha convertit en un petit taller prehistòric, on cada peça era diferent i especial.
També hem començat a experimentar amb els sons i la música. Utilitzant materials naturals com petxines, pals i cordes, els infants han descobert que, amb elements molt senzills, es poden crear objectes que fan soroll i produeixen ritmes diferents. Hem practicat com unir peces, com passar les cordes i fins i tot com fer nusos, una tasca que ens ha requerit molta concentració i ajuda entre companys.
Durant tot el procés hem anat fent fotografies dels diferents moments de treball. Ens ha agradat molt poder observar després les imatges i veure com, pas a pas, les nostres idees anaven prenent forma.
Més enllà del resultat final, el més important ha estat compartir, provar, equivocar-nos i tornar-ho a intentar. A través d’aquestes experiències, els infants continuen apropant-se a la manera de viure dels primers humans d’una forma vivencial, creativa i significativa.
Els Biòlegs seguim investigant… i cada vegada la Prehistòria ens sembla una mica més propera
“El passat no és un lloc llunyà, sinó una manera de fer i de mirar.” — John Berger
Els antropòlegs estem plenament immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. En concret, estem dissenyant un dels tallers que compartirem amb les famílies: una proposta vinculada a l’art de teixir al neolític.
En la primera sessió vam recuperar les explicacions que ens havien compartit al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, ajudant-nos de les fotografies que vam fer durant aquella estada. També vam visualitzar un vídeo que complementava aquests aprenentatges i que ens mostrava la tècnica de filar la llana amb un fus, així com el funcionament dels telers amb què es confeccionaven els teixits.
Amb les idees una mica més clares, ens vam trobar en rotllana per organitzar l’espai i pensar com podíem donar forma al taller. De seguida vam coincidir en la construcció de petits telers fets amb pals i branques. A partir d’aquí, vam calcular quants pals necessitaríem per arribar a construir 72 telers, un per a cada infant de la comunitat.
En la sessió següent vam sortir a un bosquet proper per recollir branques petites, rígides i resistents que poguessin servir per als nostres telers. Ja a l’aula, vam començar a prendre mesures i a tallar-les amb petits cúters i una serra. A mesura que obteníem grups de quatre pals, anàvem muntant els marcs quadrats.
Ens hem ajudat una mica amb silicona —sí, un material ben poc prehistòric— perquè la nostra destresa fent nusos encara necessita alguna “trampa”. Un cop fixades les unions, vam reforçar les cantonades lligant-les amb corda.
Amb els marcs acabats, vam passar a col·locar-hi l’ordit, el conjunt de fils verticals que fa possible el teixit. Així, el dia del taller només quedarà passar la trama i començar, fil a fil, a donar vida al teixit.
“La ceràmica és un dels testimonis més valuosos per comprendre la vida quotidiana de les primeres comunitats agrícoles.”
Joan Santacana Mestre
Aquestes darreres dues setmanes, el grup de geòlegs i geòlogues hem estat immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. La nostra missió és ben especial: conèixer a fons com es feia la ceràmica durant el neolític per poder explicar, pas a pas, el procés que seguien els homes i dones de la prehistòria.
Tot va començar recordant alguns dels aprenentatges que vam fer durant l’estada al CdA de la Noguera. Allà ens van explicar que, tot i que al final del paleolític ja es coneixia la ceràmica, la vida nòmada no era compatible amb uns objectes tan delicats i difícils de transportar. Va ser amb el neolític, quan les persones van començar a establir-se en un mateix lloc i a crear poblats permanents, que la ceràmica es va convertir en un gran avenç per a la vida quotidiana. Gràcies a ella podien conservar aliments, cuinar o emmagatzemar aigua i cereals.
Per començar la nostra investigació, vam visualitzar dos vídeos que ens van ajudar a situar-nos en els diferents usos i tècniques de la ceràmica neolítica. A partir d’aquí, entre tots i totes vam anar recordant, compartint i organitzant la informació que ja coneixíem, complementant-la amb nous descobriments. A poc a poc, vam entendre que darrere d’una simple peça de fang hi havia molta observació, paciència i habilitat.
Però aprendre les tècniques no era suficient. Si realment volíem explicar-les bé, calia experimentar-les en primera persona. I així ho vam fer. El primer dia, a partir d’un fragment de fang, vam modelar una peça de ceràmica utilitzant la tècnica del pessic. Amb les mans, i treballant a poc a poc el fang, vam anar donant forma als recipients tal com ho haurien fet els primers agricultors i agricultores del neolític.
Aquest dimecres vam tornar-hi, però aquesta vegada vam provar la tècnica del colombí, també coneguda com la tècnica dels xurros. D’entrada ens semblava més interessant i potser fins i tot més senzilla: fer tires de fang i anar-les superposant per construir la peça. Però ben aviat vam descobrir que unir-les correctament i aconseguir que la ceràmica quedés estable no era tan fàcil com semblava. Després de posar-ho en pràctica i comentar-ho entre tots i totes, vam decidir que, per al taller del tancament del projecte, documentarem la tècnica del pessic, ja que ens ha resultat més assequible i entenedora per explicar-la.
La part final del procés, però, era comuna a totes dues tècniques: la decoració. Durant el neolític, les persones van començar a embellir els objectes que creaven utilitzant elements naturals com pals, petxines o pedres per marcar formes i dibuixos sobre el fang encara humit. Nosaltres també ho vam fer, i cada peça va acabar tenint una decoració única i personal.
Aquestes setmanes ens han ajudat a entendre que la ceràmica no és només una tècnica artesanal, sinó també una finestra oberta al passat. A través del fang hem pogut apropar-nos una mica més a la vida dels homes i dones del neolític, descobrint com la creativitat, la necessitat i l’experiència van transformar la seva manera de viure.
“Cada capa de terra és com la pàgina d’un llibre que cal llegir molt bé”.
Xavier Bermúdez
Aquesta setmana hem tingut la sort de rebre a l’escola a en Xavier Bermúdez, arqueòleg i tiet del Sergi i de la Mar, que ens ha vingut a explicar de primera mà com és la seva feina.
Des del primer moment, els infants van estar molt atents a les seves explicacions, descobrint que l’arqueologia no és només excavar… sinó treballar en equip amb molts altres científics.
Molts científics per entendre el passat
Durant la xerrada vam veure que, en una excavació, hi participen diferents especialistes:
Arqueòlegs: estudien les restes materials del passat
Antropòlegs: estudien les persones i les societats
Biòlegs: analitzen els éssers vius
Geòlegs: estudien la terra i els materials
Vam entendre que tots es necessiten entre ells per poder reconstruir i entendre com vivien els nostres avantpassats.
La feina real d’un arqueòleg 🏺
En Xavier ens va explicar que ell no treballa en el Paleolític o el Neolític, sinó en èpoques més recents, sobretot abans dels romans, amb els pobles ibèrics.
També ens va sorprendre molt saber que: 👉 moltes excavacions es fan abans de construir edificis actuals 👉 quan es troben restes, el truquen per estudiar-les 👉 també treballa en excavacions promogudes per ajuntaments en possibles jaciments
Això ens va ajudar a entendre que el passat està molt més a prop del que sembla… fins i tot sota els nostres peus!
Compartim i aprenem junts
Durant la sessió, molts alumnes van participar. Va ser un espai on van sorgir preguntes, hipòtesis i molta curiositat. Ens vam sentir una mica com arqueòlegs, intentant entendre el passat a partir de pistes i de idees que anaven sortint
Amb les imatges i explicacions, vam poder veure com és una excavació real i com treballen els professionals.
A poc a poc, vam anar connectant tot el que hem après durant el projecte:
Les etapes de la prehistòria.
La importància dels animals i dels seus fòssils per entendre com eren.
La manera de viure dels humans al llarg del temps a través dels seus restos arqueològics
Ens quedem amb aquesta idea “Per conèixer el passat, cal mirar, pensar i treballar junts”.
Volem donar les gràcies a en Xavier Bermúdez per compartir la seva experiència amb nosaltres i apropar-nos una mica més al món de l’arqueologia.
“Una experiència compartida que ens ajuda a entendre millor d’on venim.”
“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”Howard Gardner
En el marc del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”, hem anat descobrint com vivien les persones al Paleolític i al Neolític, a través de l’experimentació,… Llegeix més»
“Escoltar la veu dels infants és reconèixer el seu dret a interpretar la seva pròpia experiència.” — Janusz Korczak
Els infants del grup dels Antropòlegs ens hem organitzat per poder documentar la nostra estada al camp d’aprenentatge de La Noguera. A través de les nostres paraules, hi batega la veu de tota la comunitat per explicar el que hem viscut i après al llarg dels tres dies a Sant Llorenç de Montgai.
“En un dels tallers que vam fer al campament arqueològic del CdA, ens van explicar que al paleolític feien tendes o buscaven coves perquè eren nòmades, però al neolític feien cabanes perquè eren sedentaris.Al paleolític no anaven despullats com ens expliquen en algunes pel·lícules, sinó que es fabricaven roba amb pells d’animals. Pero al neolític van descobrir que amb la llana de l’ovella si la cargolaven feien un fil. Amb el fil van aprendre a teixir amb un teler i així van fabricar la roba que portaven.” Documentat per Carla, Daniela i Aday.
“Al CdA de La Noguera ens van explicar que al paleolític caçaven en petit grup, i quan es menjaven el que havien caçat, ho aprofitaven tot. És a dir, que els intestins els feien servir com a cordes, els ossos per fer eines, i la pell per fer abrics i olles de pell. També ens van ensenyar que a la cuina guardaven les coses que els hi servirien per al futur. A la caça utilitzaven diferents eines, la llança, l’arc i la fletxa i moltes tècniques més. Ah! I ens van explicar que les dones també caçaven!” Documentat per Sergi, Alguer i Nil Cristóbal.
“Al camp d’aprenentatge de La Noguera vam excavar el passat. Ens van ensenya el valor de excava amb cura i paciència per no trencar les coses del passat i cuidarles. Vam trobar sílex, ossos d’animals i d’humans, pinzells, instruments, petxines i fòssils. Teníem eines per excavar. Un cubell, una pala, una catifa i un pinzell. I després ens van donar una carpeta amb un llapis per dibuixa i escriure el que haviam trobat.” Documentat Chloe i Ainara.
“Vam fer un taller al campament arqueològic per conèixer la música de la prehistòria. Ens van explicar que feien servir tots els materials de la natura com canyes, ossos d’animals, petxines, pells d’animals, troncs, pals, cordes, banyes i dents d’animals… la música servia per fer les seves festes, per reunirse al voltant del foc. També ens van explicar l’art. Els colors que feien servir eren el vermell, el groc, el negre i el marró. Les eines que utilitzaven per pintar eren els dits, els pinzells que estaban fets de canyes i pels de cavall.” Documentat per Aleix, Gala i Axel Muñoz.
“L’últim dia al camp d’aprenentatge vam fer una activitat per conèixer les noves descobertes que els homes i les dones van fer al neolític. Una descoberta va ser la ceràmica. Gràcies a la ceràmica van poder guardar aliments i van cuinar al foc. L’altra descoberta va ser plantar a la terra. Plantant van descobrir la farina i nosaltres vam esmicolar amb dues pedres el blat fins fer farina.” Documentat per Amalia, Tasnim i Alba.
“Un dia vam sortir caminant de l’alberg fins a la Roca del bous. Ens van explicar com la van trobar. La van trobar perquè un senyor va trobar una pedra negra. Resulta que era un sílex del neolític. Tenia dents de serra i de lluny va veure un altre silex. Va pensar que era un jaciment del neolític i va anar corrents a l’ajuntament per dir-ho. Van excavar i excavar i van trobar fogueras i cosas tipicas. Li van posar aquest nom perque era com un estable de bous.” Documentat per Ainet, Leo Ruiz i Axel Navarro.
Tot el que hem viscut ens parla de la riquesa d’aprendre amb el cos, amb la mirada i amb els altres: de compartir dies de convivències, de caminar per jaciments plens d’història i parcs arqueològics que ens ajuden a transportar-nos a l’edat de pedra, i d’escoltar veus expertes que ens obren nous horitzons. Com ens recorda Francesco Tonucci, “tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant i vivint”. Sense dubte, són vivències que ens transformen i que ens acompanyaran molt més enllà d’aquests dies.
“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.” — Aristòtil
Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.
Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.
Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.
De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.
De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.
Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.
“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.” Howard Gardner
Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.
Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.
Descobrim el gran canvi: del Paleolític al Neolític
Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.
Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.
Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.
Continuem construint el nostre espai prehistòric
També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.
D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.
D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.
Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.
Aprendre experimentant
Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.
Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.
“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson
Aquesta setmana, a l’aula hem viscut un d’aquells moments en què la curiositat dels infants es converteix en el motor de l’aprenentatge. Tot va començar quan l’Adrià va portar un conte que parlava dels cromanyons. A partir de la lectura compartida, vam poder identificar que el relat feia referència als humans que vivien durant el Paleolític, concretament als Homo neanderthalensis i altres grups humans de la prehistòria.
Però el més interessant va arribar al final del conte. El relat feia referència a un moment en què l’estil de vida dels humans començava a canviar. Això va generar una nova pregunta a l’aula: Si ja no era el Paleolític… quina etapa venia després?
A partir d’aquesta inquietud, vam iniciar un petit procés d’investigació. Per buscar respostes, vam visualitzar un vídeo que ens parlava tant del Paleolític com del Neolític. Aquest recurs ens va ajudar a identificar els grans canvis que es van produir en la manera de viure dels nostres avantpassats.
Entre tots i totes vam descobrir que, durant el Neolític, van aparèixer transformacions molt importants:
el desenvolupament de l’agricultura,
l’inici de la ramaderia,
el pas d’una vida nòmada a una vida sedentària,
noves invencions com la roda,
la creació d’objectes de ceràmica.
Per consolidar tot allò que havíem après, vam realitzar una proposta conjunta. L’activitat consistia a analitzar diferents característiques de la vida dels humans prehistòrics i, a través de la conversa, el debat i la presa de decisions compartida, decidir si corresponien al Paleolític o al Neolític.
Aquest moment de diàleg va ser especialment enriquidor, ja que l’alumnat va haver de argumentar les seves idees, escoltar les aportacions dels companys i arribar a acords col·lectius. D’aquesta manera, no només vam ampliar coneixements sobre la prehistòria, sinó que també vam treballar habilitats fonamentals com el pensament crític, la comunicació i la construcció compartida del coneixement.
