EL REGAL DELS MITJANS!

La Comunitat de Mitjans us volem regalar la cançó “El trineu – Jingle Bells” la qual ens agrada molt i hem estat treballant aquestes últimes setmanes des de l’aula tant en anglès com en català.

Aquí teniu el resultat i esperem que us agradi! Que gaudiu d’unes merescudes vacances! BON NADAL!

Els Projectes de Comunitat de Mitjans aquest curs…

Com ja sabeu, aquest curs degut a la situació causada pel Covid-19, no podem realitzar els Projectes de Comunitat. És per això aquest Bloc de la Comunitat de Mitjans estarà poc actiu, esperant poder tornar a realitzar-los el més aviat possible.

Mantenim, però, la Informació dels Projectes de Comunitat del curs 19/20 per si voleu fer-hi una ullada!

Recordeu que teniu actius els blocs de cada aula; Rovellons, Alícies i Tanits!

 

 

 

 

QUÉ COSA IRRITA A LOS VOLCANES?

Amb aquesta pregunta, títol d’un poema de Pablo Neruda, iniciàvem el projecte de comunitat d’enguany amb la intenció d’explorar, de fer descobertes i d’unir camins literaris, físics i emocionals del conjunt de la vida de tots i totes. 
Malauradament el projecte el vam haver de donar… Llegeix més»

TOT RECORDANT LES COLÒNIES

Fa uns dies que hem tornat emocionats de les esperades colònies a la Garrotxa i és per això que hem volgut recollir les idees, impressions i records que ens enduem de l’estada i l’experiència. Plegats hem recordat els moments viscuts gràcies al visionat de les fotografies. Aquestes petites xerrades i mostres de fotografies també ens han servit per poder explicar i mostrar, als infants que no van poder venir, tot allò que vam poder veure i fer, durant aquells tres dies, i que tant té a veure amb la temàtica dels volcans dels nostres projectes. Després de parlar-ne en grup, cadascú ha hagut de fer el seu petit treball individual de reflexió a la llibreta, documentant amb alguna fotografia i acompanyant d’un petit text allò que més el va sorprendre, allò que creu que recordarà per temps…

Hi ha 3 elements naturals del paisatge de la Garrotxa que vam descobrir i que estem representant en un mural: el volcà Croscat, la Fageda d’en Jordà i el volcà Santa Margarida.

Del volcà Croscat ens va sorprendre la seva història , com la mà humana pot ser capaç de transformar al seu gust la natura, segons les seves necessitats i interessos. Les escavadores fa un temps van foradar-ne una part important per aprofitar la terra rocosa volcànica que tan bé va a les plantes per créixer. Sort que la gent que estimava aquelles terres i els seus volcans van rehivindicar i protestar pel què s’estava fent, aconseguint que es considerés al cap d’un temps zona de Parc Natural protegit.

A la Fageda d’en Jordà vam poder sentir i entendre tot el què Joan Maragall explica en el seu poema que ja coneixíem abans d’anar-hi: la sensació de calma, de poder-s’hi perdre, de quietud… és un lloc certament màgic, on vam tenir l’ocasió de jugar-hi, fer cabanes, comptar passos, abraçar-nos als arbres, amb el desig de tornar-hi algun dia! Ben entrada la Fageda vam descobrir la cooperativa que porta el mateix nom i dona feina a moltes persones, algunes d’elles discapacitades (és una gran obra social). Vam veure i tocar les vaques i ens van explicar tot el procés per fer-ne els iogurts i és clar, els vam tastar!

I per si no havíem caminat prou l’endemà cap al volcà Santa Margarida! Recordem la impressionant costa amunt que hi havia, com costava!, però quan ja érem dalt quina il.lusió baixar per les escales per descobrir què hi hauria al cràter d’aquell volcà…els mestres ens asseguraven que hi podríem tocar de peus a terra. Sabeu què era el cràter d’aquell volcà? Doncs una ermita!!

Mireu si en tenim de curiositats per dibuixar, escriure i representar a les nostres llibretes i al mural!

Un mini món de volcans…

Avui representem un volcà amb peces soltes, representem un volcà des de la nostra mirada artística, des de la creativitat. Això ens ajuda a interioritzar, acabar de comprendre, recordar, connectar… Representem volcans amb peces soltes però després d’haver-ne parlat molt i molt, en coneixem les parts, els seus materials, sabem que poden ser aquàtics o terrestres, fins i tot n’hem fet erupcionar una maqueta… Coneixem força coses dels volcans, hem investigat, discutit, conversat… Hem treballat des de diferents mirades, ara ens toca crear a nosaltres!

…I si us hi fixeu bé…hi podreu veure moltes coses interessants… Cambres magmàtiques, magma, lava, xemeneies, algun con secundari, explosions, alguns volcans maríns… Mireu atents i gaudiu de les fantàstiques creacions artístiques dels Inge Lehmann!!

NOTÍCIES DE VOLCANS

Avui arribem a la classe i trobem tot de papers a terra. Ens serveixen per encetar una conversa… Què són aquests papers? No són trossos de contes, perquè els contes tenen dibuixos, semblen més aviat, pàgines d’algun llibre que expliquen alguna cosa… Però mireu, mireu aquí a dalt… aquí hi posa la data… Sí! en aquest també…

I a tots parla de coses que passen, com volcans, un senyor que ha tingut un accident, el temps que fa… Això surt als diaris, no als llibres. Són NOTÍCIES!

Ens posem per grups… tenim una tasca: discriminar quines notícies parlen de volcans i quines no, les classificarem doncs, en dos grups. Fem servir diferents estratègies: mirem les fotos, llegim els titulars, busquem paraules entre el text… totes són vàlides o ens ajuden per a identificar quines parlen de volcans i quines no.

Mentre fem aquesta feina, ens adonem que surten molts noms de volcans que ens són coneguts i decidim baixar a l’exposició que hem fet tots els mitjans (durant les vacances) sobre volcans. Allà podem identificar alguns dels volcans dels quals parlen les notícies que estem classificant.

 

 

Els volcans de dins nostre

A banda dels volcans reals, els Verne no perdem de vista els volcans “de mentida”. Aquests darrers volcans són aquells que tots i totes tenim dins nostre, que poden estar adormits i que també poden erupcionar. I n’hem parlat molt sobre ells…

Què pot provocar que el vostre volcà de dins es desperti i erupcioni?

“Que ens piquin o empenyin, que ens insultin, que no ens deixin parlar, que ens diguin mentides, que ens facin ganyotes o ens mirin malament, que no ens deixin jugar, que no ens estimin, que s’expliquin secrets per darrera, que ens empipin o molestin, que no compleixin promeses, que ens facin malbé coses nostres, quan ens treuen la pilota o un material que nosaltres tenim, que diguin coses sobre nosaltres i que no siguin veritat, quan es colen a la fila…”.

I què sentiu dins vostre quan tot això passa? Què noteu que li passa al vostre cos?

“Jo sento que el cor va molt ràpid!”, “A mi em fa mal la panxa…”, “A mi el cap…”, “A mi la panxa, el cap, el cor… tot!”, “Jo respiro molt, moltes vegades, ràpid!”, “Jo noto una força als punys i als braços!”, “Jo tinc ganes de plorar…”, “Jo sento ganes de marxar corrents!”, “Jo tinc ganes de cridar!”…

I quan noteu que tot això passa dins vostre... què feu?

(Les cares canvien…)... “Jo pico, se m’escapen els punys o patades…”, “A mi també…”, “Jo dic paraules… insults”, “Jo ploro i em costa respirar”, “Jo vaig a buscar a la mare o a un profe”, “Jo pico i crido”…

Després d’una conversa llarga, intensa i molt honesta, expliquem un conte. “Tinc un volcà” és un conte molt adient per aquest moment, està escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat per en Joan Turú, i la protagonista s’assembla bastant a nosaltres.

Gràcies a aquest conte podem posar nom a aquest sentiment que neix dins nostre després que algú ens fereixi d’alguna manera, la ràbia. Ens sentim identificats i, tot i riure al principi, reconeixem que tots i totes podem arribar a comportar-nos com ella. Mitjançant la història de l’Alba (la protagonista) i de la fada que imagina, reflexionem sobre com reconduir la ràbia utilitzant la respiració i la importància de pensar abans d’actuar per tal d’evitar malentesos i conflictes. Ho resumim dient que “la ràbia no pot guanyar!”, però sabem que no és fàcil, cal aprendre a respirar i a prendre’ns un temps abans de fer.

Amb la intenció de començar a posar fil a l’agulla, realitzem un treball plàstic sobre aquest tema. Comencem teatralitzant, ens imaginem que ens fan enfadar molt i posem el nostre cos tens, rígid, canviem la cara… i ens fotografiem. Després dibuixem sobre paper vegetal el nostre volcà intern ben actiu i l’enganxem sobre la nostra fotografia. Acompanyem aquesta fotografia amb la paraula ràbia i d’altres paraules que la provoquen confegint les lletres amb retalls de revista. Per l’altra banda de la fotografia deixem els pasos per aconseguir arribar a la calma tal i com ens proposa la fada del conte.

Aquest treball no acaba aquí! 

Seguirem escoltant el nostre cos i interioritzant estratègies per tal de mantenir-lo en calma, 
alhora que anirem aprenent a relativitzar conflictes i malentesos per seguir creixent i madurant.

I com diu la fada del conte... “El que sents a dins la panxa quan t’enfades tant es diu ràbia. 
És normal que t’enrabiïs. Hi tens tot el dret. 
Però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres i no podem fer-nos mal entre nosaltres.”

Representem volcans reals amb plastilina

Els Verne fa dies que volem crear volcans amb plastilina i ho demanem “insistentment”. Ara que ja coneixem diversos volcans reals ha arribat el moment de triar-ne un i representar-lo utilitzant aquest material que tant ens agrada: la plastilina!

Amb un suport de cartró i plastilina de diversos colors, creem el volcà que més ens ha agradat de tots els que coneixem fins ara. Recordem on són i el paisatge de la vora, així com l’estat del volcà, actiu o adormit… i ens arremanguem per crear una bona obra! Cadascú utilitza una tècnica diferent a l’hora de crear el volcà… anelles que anem apilant, trossets de plastilina als que anem donant forma, bases de pizza que després enrotllem i posem dretes… tot és possible per acabar sent un volcà!

Mireu les nostres obres d’art!