“Escoltar la veu dels infants és reconèixer el seu dret a interpretar la seva pròpia experiència.” — Janusz Korczak
Els infants del grup dels Antropòlegs ens hem organitzat per poder documentar la nostra estada al camp d’aprenentatge de La Noguera. A través de les nostres paraules,… Llegeix més»
“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.”
— Aristòtil
Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.
Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.
Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.
De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.
De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.
Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.
“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner
Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.
Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.
Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.
Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.
Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.
També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.
D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.
D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.
Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.
Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.
Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.
“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson
Aquesta setmana, a l’aula hem viscut un d’aquells moments en què la curiositat dels infants es converteix en el motor de l’aprenentatge. Tot va començar quan l’Adrià va portar un conte que parlava dels cromanyons. A partir de la lectura compartida, vam poder identificar que el relat feia referència als humans que vivien durant el Paleolític, concretament als Homo neanderthalensis i altres grups humans de la prehistòria.
Però el més interessant va arribar al final del conte. El relat feia referència a un moment en què l’estil de vida dels humans començava a canviar. Això va generar una nova pregunta a l’aula: Si ja no era el Paleolític… quina etapa venia després?
A partir d’aquesta inquietud, vam iniciar un petit procés d’investigació. Per buscar respostes, vam visualitzar un vídeo que ens parlava tant del Paleolític com del Neolític. Aquest recurs ens va ajudar a identificar els grans canvis que es van produir en la manera de viure dels nostres avantpassats.
Entre tots i totes vam descobrir que, durant el Neolític, van aparèixer transformacions molt importants:
Per consolidar tot allò que havíem après, vam realitzar una proposta conjunta. L’activitat consistia a analitzar diferents característiques de la vida dels humans prehistòrics i, a través de la conversa, el debat i la presa de decisions compartida, decidir si corresponien al Paleolític o al Neolític.
Aquest moment de diàleg va ser especialment enriquidor, ja que l’alumnat va haver de argumentar les seves idees, escoltar les aportacions dels companys i arribar a acords col·lectius. D’aquesta manera, no només vam ampliar coneixements sobre la prehistòria, sinó que també vam treballar habilitats fonamentals com el pensament crític, la comunicació i la construcció compartida del coneixement.
“Quan els vostres fills i filles van de colònies, tornen diferents. És una experiència transformadora”, Carles Capdevila
Aquí teniu la presentació sobre la pròxima estada de la comunitat de mitjans al Camp d’Aprenentatge de La Noguera.
“El veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació.” — Albert Einstein
En la nostra última sortida al bosc, vam recollir diversos elements naturals amb un repte molt especial: crear les nostres pròpies eines per pintar art rupestre, tal com ho feien els nostres avantpassats.
Uns dies després, va arribar el moment de posar-nos mans a l’obra. A l’aula, vam començar organitzant-nos en grups per facilitar la gestió del material i afavorir el treball cooperatiu. Primer vam observar atentament tots els elements recollits: branques, fulles, pells vegetals i altres materials del bosc. Aquesta primera fase d’observació i anàlisi ens va permetre pensar quins recursos podrien ser útils i de quina manera els podríem transformar.
Seguidament, vam dibuixar les nostres idees, imaginant com serien els pinzells que voliem construir. Aquest moment de planificació és molt valuós, ja que fomenta la capacitat de representació, la creativitat i el pensament previ abans d’actuar.
Amb els esbossos a la mà, vam iniciar la fase de fabricació dels pinzells. Ben aviat vam descobrir que algunes tasques no eren fàcils de fer individualment. Fer nusos per lligar fulles o pells a les branques, per exemple, requeria coordinació i ajuda mútua. De manera natural, va sorgir la col·laboració entre companys i companyes, demostrant que el treball en equip és una eina clau per superar reptes i avançar plegats.
Mentrestant, un altre grup tenia una missió igualment important: preparar els pigments naturals que ens servirien per pintar. Van començar analitzant els materials que havíem recollit al bosc per descobrir si podien transformar-se en color. Amb paciència, els van picar i triturar fins a obtenir pols, tot experimentant amb diferents textures i tonalitats. Durant aquest procés també van descobrir que no tots els materials eren útils, i alguns es van haver de descartar. Aquesta observació forma part d’un aprenentatge molt significatiu: provar, equivocar-se, revisar i tornar a intentar-ho és essencial en qualsevol procés d’investigació.
Així, vam acabar la jornada amb els pinzells artesanals i els pigments naturals preparats per a la següent etapa del projecte.
Aquest dimecres al matí vam tornar al bosc, a una zona amb roques que havíem localitzat prèviament. Allà, en grups, vam poder experimentar de primera mà què significa pintar sobre la roca, tal com feien les comunitats prehistòriques.
Va ser un moment d’autèntica descoberta: vam comprovar si les eines funcionaven, si els pigments eren adequats i com reaccionaven sobre la superfície de la roca. Alguns, fins i tot, es van atrevir a pintar directament amb les mans, reproduint gestos que connecten amb la manera d’expressar-se dels nostres avantpassats.
Sens dubte, una matinal molt enriquidora, plena de descobertes i aprenentatges compartits.
“La natura desperta la curiositat i el desig de comprendre.”
Francesco Tonucci
Després de dinar, quan la meteorologia ens ho ha permès, hem sortit per gaudir d’una sortida al bosc, amb un sol que ens ha regalat una estona agradable a l’aire lliure.
Hem fet una passejada pel parc fluvial i pel bosc més proper a l’escola, amb un objectiu molt clar: recollir elements naturals que més endavant ens serviran per crear eines i elaborar pintures rupestres, tal com feien els humans del Paleolític.
Durant el recorregut, els infants han observat atentament l’entorn i han anat recollint possibles utensilis naturals com pals, pedres, canyes, fulles, herba, entre d’altres. Aquesta recollida no ha estat aleatòria: hem observat, explorat, analitzat i seleccionat aquells elements que consideràvem més útils per a la nostra futura creació artística.
Al mateix temps, també hem recollit flors, terra i altres materials naturals que ens serviran per crear pigments naturals i elaborar pintura, apropant-nos d’una manera vivencial a com ho feien els nostres avantpassats.
Un cop de tornada a l’escola, hem dedicat una estona a classificar tot el material recollit, deixant-lo preparat i organitzat per a la pròxima sessió, en què ens posarem mans a l’obra i començarem a crear.
Ben aviat… tocarà crear!
“L’art és una manera de conèixer el món.”
— Howard Gardner
Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.
A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.
A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!
Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:
Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.
Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.
Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.
Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.
Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat
“La prehistòria no és només el passat de la humanitat, és l’origen del que som.” – André Leroi-Gourhan
Continuem avançant en el nostre viatge pel Paleolític. Després de conèixer millor les principals característiques de la vida de l’Homo habilis i l’Homo erectus, aquesta vegada ens hem centrat en un nou homínid: l’Homo neandertal.
Per apropar-nos a aquest nou aprenentatge, ho hem fet a través de l’escolta d’un àudio, una proposta pensada especialment per treballar la comprensió oral. Mentre escoltaven atentament, els infants havien de posar molta atenció a la informació que s’anava explicant, ja que posteriorment, en parelles, havien de seleccionar aquelles imatges que representaven correctament l’Homo neandertal.
A través de l’àudio, vam descobrir que els Homo neandertals:
Aquesta activitat suposava un petit repte: entendre bé allò que s’explicava, identificar les idees clau i relacionar-les amb les imatges adequades. Un cop feta aquesta primera selecció, vam dur a terme una posada en comú en gran grup. Entre tots i totes vam compartir què havíem entès, vam resoldre dubtes i vam arribar a acords per decidir quines imatges eren les correctes, construint el coneixement de manera col·lectiva.
Finalment, vam escriure els aspectes més importants de l’Homo neandertal, incorporant-los a la nostra xarxa de coneixements, que anem ampliant a mesura que avancem en el projecte. Aquest pas ens ajuda a organitzar la informació, relacionar nous continguts amb els ja apresos i consolidar els aprenentatges.
A través d’aquesta proposta, hem treballat no només el coneixement sobre la prehistòria, sinó també habilitats tan importants com l’escolta activa, el treball en parella, la reflexió conjunta i l’expressió escrita, tot seguint una metodologia vivencial i significativa.
“La ciència no és un conjunt de respostes definitives, sinó una manera de fer preguntes.” — Carl Sagan
Comprendre què vol dir evolucionar no és gens fàcil. Com més en parlem, més dubtes ens sorgeixen i noves preguntes apareixen, fet que ens convida a reflexionar i a posar en joc el pensament crític. Alhora, però, cal tenir present que la ciència està en constant moviment; els científics continuen trobant noves restes, les analitzen i investiguen, i això permet aportar noves dades i noves mirades. Aquesta idea ens ajuda a entendre el coneixement científic com un procés viu, en constant construcció, i ens anima a mantenir una actitud curiosa i oberta a nous aprenentatges.
A partir del coneixement que tenim fins ara, hem volgut concretar informació sobre l’Homo habilis i l’Homo erectus. Per fer-ho, hem llegit en petit grup diverses infografies que hem trobat en llibres que hem portat a l’escola, treballant així la comprensió lectora i la recerca d’informació en diferents suports. Posteriorment, en gran grup, hem compartit la informació i hem après a escoltar, contrastar dades i extreure conclusions conjuntes, concretant les principals diferències entre aquests dos homínids pel que fa a l’aspecte físic, els llocs on vivien, l’alimentació, la fabricació d’eines, l’ús del foc i les relacions socials.
Durant aquest procés ens hem adonat que, tot i que l’evolució és un procés molt lent, ja es poden apreciar diferències importants entre uns homínids i altres, fet que ens ajuda a situar-nos en el temps històric i a comprendre millor els canvis i continuïtats de la història humana.
Uns dies més tard, l’Alguer ens va portar a l’aula un nou llibre, Humans!, un còmic molt atractiu per a tots i totes. De seguida ens van cridar l’atenció les il·lustracions i la manera com s’hi presenten algunes de les restes trobades, cosa que va despertar encara més la nostra motivació i ganes d’aprendre. Gràcies a aquest recurs, vam ampliar el nostre coneixement incorporant l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens, així com algun nom nou que no havíem sentit fins aleshores, com l’Homo floresiensis.
Aprofitant aquest recurs, hem elaborat taules comparatives amb paper quadriculat, una eina que ens ha permès organitzar la informació, comparar dades rellevants i utilitzar un vocabulari cada vegada més precís. Aquestes taules ens permeten, d’un sol cop d’ull, identificar i diferenciar els aspectes més significatius de cadascun dels homínids estudiats. Després, en un mapa mundi, hem volgut assenyalar on s’han trobat aquestes restes i, un cop més, hem pogut sorprendre’ns en veure les distàncies entre uns i altres.
