Una idea que belluga, un projecte que comença a tenir forma!

Tot el que fins ara hem viscut els Krafts ens ha quedat en algun lloc dins la memòria. Tenim ganes d’explicar moltes de les coses que hem descobert, o d’altres que ens queden per descobrir (experiments per provar…). Però hi ha dues coses que darrerament ens han emocionat  i que segurament seran font d’inspiració per nosaltres: el conte Tinc un volcà (per la ràpida identificació de l’estat emocional que n’hem fet) i el poema La fageda d’en Jordà (per tot el tema del treball paisatgístic i d’entorn de les colònies). A partir d’aquest conte i del poema hem començat a fer tot un treball amb les paraules, per entendre-les millor, viure-les, sentir-les i expressar-les a la nostra manera.

Amb el conte hem jugat a representar petits fragments  que ens han interessat, fent ús de la improvisació lliure o guiats per les propostes dels companys, fins a provar de construir plegats personatges per a tots i totes. Cada dia de projectes treballarem, en petites estones curtes, aquests espais d’elaboració de petits diàlegs entre dos-tres infants, fins aconseguir petits guions de text adequats a les nostres possibilitats.

El poema de La fageda d’en Jordà ens ha permès connectar amb la imaginació, fer hipòtesis d’aquest bosc que podrem veure ben aviat quan siguem a les colònies, deixar-nos portar per les paraules, escoltar-les, tancar els ulls i fins i tot sentir els sorolls i olors del bosc, mentre recitem i ens deixem endur pels nostres sentits. Recitar el poema s’ha transformat en un ritual més de l’estona de projectes, molt esperat, un moment que ens convida a la calma, que l’acompanyem amb petits sons del carilló i que sempre comença amb la pregunta “Saps on és la fageda d’en Jordà?

Ara la nostra idea, que tot just comença a néixer, i que no és gens fàcil, és fer una petita creació artística partint de les proves que anem fent d’interpretar el conte i del poema. A més a més també hi afegirem  tot allò que també ens hagi agradat de volcans (experiments i altres propostes artístiques i plàstiques). El resultat que esperem serà una creació nostra lliure, molt lliure de tot plegat, per poder-la representar. Apa que se’ns gira feina!

De moment hem començat a pensar en els personatges que voldrem representar.

LA TERRA PER DINS

La setmana passada ens vam estar imaginant com és la Terra per dins abans de buscar-ne informació. 

Aquesta setmana però hem volgut comprovar aquestes hipòtesis i saber si tot allò que ens vam imaginar és real.

Per buscar aquesta informació hem fet servir els chromebooks però abans d’obrir-los i llençar-nos a fer aquesta cerca, hem estat parlant sobre com ho podem fer per buscar informació: una de les idees més importants que hem destacat ha sigut que és molt important fer servir només paraules clau, és a dir, no cal fer frases, només hem d’escriure les paraules més importants del què volem buscar. A més a més hi hem afegit unes lletres al final que són xtec que si les escrivim després del que volem buscar trobem informació creada per escoles i instituts, això ens ajuda perquè fa que tot allò que trobem és amb unes paraules que entenem, amb explicacions curtes i també molt visual.

Amb aquesta cerca hem vist que al centre de la Terra hi ha quatre capes:

  • NUCLI INTERN
  • NUCLI EXTERN
  • MANTELL
  • ESCORÇA

A part dels noms, també hem trobat a quants quilòmetres de profunditat i a quina temperatura està cadascuna d’aquestes capes. Sabíeu que com més al centre de la Terra, la temperatura augmenta i això vol dir que cada vegada hi fa més calor? Fins i tot ens desferíem nosaltres!

Una vegada posada en comú tota aquesta informació ha arribat el moment de dibuixar com és realment la Terra per dins. Però com ho podem fer per dibuixar cercles circumcèntrics

Després de provar-ho resseguint diferents objectes amb forma de cercle, hi ha hagut algun Tapiro que ha comentat que hi ha un estri que serveix per això, alguns ens sonava, altres no, i fins i tot n’hi ha hagut un que n’ha sabut el nom: UN COMPÀS!

Així que hem fet servir el compàs per fer els dibuixos i representar la Terra per dins, no ha estat una feina gaire senzilla però ens ha encantat conèixer-la, mireu quines cares de concentració!

La Garrotxa: terra de volcans

Estrenat el mes de febrer els Kraffts comencem a veure que s’apropen les colònies, tal i com vàrem marcar en el nostre calendari. Ens interessem per començar a situar en el mapa de Catalunya la comarca de la Garrotxa i ens imaginem com serà el viatge que farem en autocar per arribar-hi des de Vilanova del Camí. Parlem de pobles, ciutats, comarques i capital de comarques. Després d’una estona entre mapes, ens deixem endur  pels sentits tot escoltant el poema de Joan Maragall de la Fageda d’en Jordà. Ara també sabem que en aquesta Terra de volcans hi haurà de ben segur un bosc important entre volcans, pobles… Comencem a fer hipòtesis de tots aquests espais i paisatges i dibuixem aquesta Garrotxa. Aquesta setmana l’Iris també ens ha portat una pedra volcànica de la Garrotxa. Ens explica els seus pares van anar-hi  i que és just del lloc on anirem de colònies.

Viatge al centre de la terra, una novel·la de Jules Verne

Misteri resolt! Els Verne aquesta darrera setmana hem pogut saber definitivament quina és la relació del nostre personatge amb els volcans!

Les nostres investigacions ens varen portar fins a Islàndia i concretament fins a un dels volcans més famosos, el Snaefellsjökull, i realment era aquest el volcà relacionat amb en Verne. Però les nostres hipòtesis sobre si s’hauria ficat dins el volcà per poder després escriure un llibre no han estat corroborades. No, en Jules Verne no va endinsar-se dintre ja que MAI va viatjar a Islàndia! Almenys no físicament!

En Jules Verne va viatjar a Islàndia amb la seva imaginació, va documentar-se moltíssim sobre aquell país i la seva activitat volcànica per poder escriure una novel·la que va ser tot un èxit; Viatge al centre de la terra! I com és que no ho hem descobert abans? Ja ens ho va dir la Nayara abans de marxar de vacances al desembre però no vam voler creure’ns el que ens deia. Ens il·lusionava molt la idea de pensar que, l’home que donava nom al nostre grup, s’hagués pogut endinsar dins un volcà tot i la perillositat per poder després escriure sobre la seva aventura! I quan vam trobar l’article que portava per títol “SNÆFELLSJÖKULL, LA ENTRADA AL CENTRO DE LA TIERRA DE JULIO VERNE ESTÁ EN ISLANDIA” vam conformar-nos amb llegir sols el titular i res més! (massa lletra…)

Aquesta setmana hem llegit l’article sencer i hem resolt el misteri. En Jules Verne va escriure aquesta novel·la on els protagonistes viatjaran fins a Islàndia per endinasar-se dins el Snaefellsjökull i arribar així al centre de la terra, ho aconseguiran? La setmana vinent la Cristina ens començarà a llegir una adaptació per a nens i nenes d’aquesta novel·la però mentrestant nosaltres ja fem noves hipòtesis!

També aquesta setmana hem descobert una cançó que ens parla de Jules Verne i de la seva gran aportació al món de les lletres així com al de la ciència! És la cançó que Dàmaris Gelabert dedica a un home important considerat el pare de la ciència ficció:

I, a banda de resoldre la gran qüestió i aprendre una nova cançó, aquesta setmana hem après dues coses ben importants:

  • És molt important llegir-ho tot!… i no sols els titulars o la primera frase.
  • Tots i totes tenim una gran arma dins nostre que no podem perdre… la imaginació!… Amb ella podem viatjar a on vulguem…

COM ÉS LA TERRA PER DINS?

Després d’investigar sobre el fum i el foc i haver experimentat fent servir el mètode científic els Tapiros i Tapires hem decidit tornar al nostre mapa conceptual de ruta del projecte i repassar tot allò que ens havíem preguntat i teníem pendent. 

De tots els reptes i preguntes, per on hem decidit que volem seguir és per investigar d’on surt la lava i tot el que explusen els volcans i per tant, hem decidit que tenim ganes de tirar endavant la maqueta del planeta Terra, on es vegi des del centre fins a la part més externa. 

Però… per fer aquesta maqueta abans ens cal investigar, perquè… sabem com és la Terra per dins?

Aquesta setmana, i abans d’investigar a casa i a l’escola ens l’hem imaginat i han sortit unes idees ben interessants i uns dibuixos que ho il·lustren ben especials:

Alguns pensen que hi ha capes i que com més endins, aquestes capes són més calentes; altres pensen que hi ha mitja Terra de foc i l’altra meitat de gel. També ha sortit la idea que al nucli hi ha un motor que la fa girar. Però n’hi ha hagut uns quants que tenien una idea molt clara i que han coincidit: si ara sabem que perquè hi hagi foc hi ha d’haver oxigen, com que dins la Terra hi ha foc, també hi ha d’haver molt oxigen.

La setmana que ve investigarem per veure si anem ben encaminats i encaminades.

AMB QUINS ELEMENTS PODEM SIMULAR UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA?

Després de preparar bé l’experiment, aquesta setmana ENS HEM POSAT EL BARRET DE CIENTÍFICS! 

Durant dos dies hem gaudit molt provant i comprovant les nostres hipòtesis. Hem descobert que algunes fórmules que creiem assegurades no erupcionaven com esperàvem i d’altres que creiem impossibles, ho han fet de forma espectacular… La veritat és que ens hem emocionat molt experimentant!

Tot fent i remenant hem anat posant paraules al que succeïa. Els resultats de les primeres hipòtesis han anat modificant les següents. Els arguments, d’entrada inexistents, han començat a aflorar a l’aula. Els Cossmans hem començat a entendre les reaccions dels diferents elements, a posar paraules cada vegada més tècniques per explicar el que estava passant, a afilar més prim en la combinació de productes… Autèntics científics en ple rendiment!

Un cop acabats els experiments, hem hagut d’analitzar els resultats. Hem necessitat observar atentament el que havíem fet per poder extreure unes bones conclusions. L’objectiu d’aquest primer anàlisis de resultats ha estat intentar trobar semblances i coincidències entre les reaccions que havien erupcionat i descobrir amb quins dos elements podem simular erupcions volcàniques, és a dir, ser més concrets en l’elecció d’elements. D’aquesta manera, donàvem l’oportunitat a dos companys que no havien pogut gaudir de la primera jornada científica de participar i gaudir dels experiments.

Així doncs, en grups petits, hem analitzat les dades i hem elaborat una nova hipòtesis, aquesta vegada només amb la combinació de dos elements, una hipòtesis que, evidentment, hem hagut de justificar i argumentar. Posteriorment, les hem comprovat.

Ara toca tornar a analitzar els resultats i extreure les conclusions pertinents. A hores d’ara paraules com àcid i gas ja formen part del nostre vocabulari, només necessitem endreçar-les i col·locar-les com toca en les nostres argumentacions. La pròxima setmana ens hi posem!

Famílies no us perdeu les fotos de les nostres jornades científiques! Les trobareu a la carpeta compartida dels SAM COSSMAN a dins de REPTES DEL PROJECTE!

VOLEM FER EXPERIMENTS: El mètode científic

Des del principi ho vam tenir clar! Un dels reptes dels Cossmans era:

Volem fer experiments

Molts coneixíem el típic experiment de l’erupció volcànica i ens feia gràcia fer-lo a l’aula. Tot i així, la nostra inquietud no anava més enllà, volíem remenar i barrejar uns ingredients, que ja sabíem, simularien una erupció volcànica. Però… de res serveix reproduir experiments sense plantejar-nos bones preguntes: Per què volíem experimentar? Què era el que realment volíem investigar? Necessitàvem indagar una mica més per trobar la pregunta adequada.

Per fer-nos conscients de la importància dels experiments i de les persones que es dediquen a fer-ne ens vam endinsar en el món del mètode científic. Vam estar mirant alguns vídeos per a descobrir que era i com es feia amb  l’objectiu d’entendre que, darrera d’un experiment, hi ha molt més que unes instruccions per a reproduir-lo.

Ens vam adonar que gràcies al mètode científic molts investigadors, a partir d’una bona pregunta, una planificació i uns anàlisis de resultats, trobaven respostes a moltes incògnites. De fet, vam descobrir que nosaltres, molt més sovint del que ens pensem, també utilitzem el mètode científic en la vida quotidiana: quan comencem a caminar, a parlar, a anar en bicicleta, quan provem un menjar nou…

Després de veure els vídeos i algunes imatges i de conversar-ne plegats, vam arribar a una conclusió: els científics utilitzen aquest mètode per a millorar el món, que no és poc! Quina responsabilitat!

Va ser llavors que ens vam adonar que ens havíem de plantejar una molt bona pregunta al voltant de les erupcions volcàniques si volíem fer una mica de científics, no podíem fer per fer!  Conversant sobre els nostres neguits vam acordar que la pregunta que encapçalaria el nostre repte seria:

AMB QUINS ELEMENTS PODEM SIMULAR UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA?

Així va ser que vam començar a planificar, com a bons científics, el nostre experiment.

BARRET DE CIENTÍFICS EN MARXA! 

ELS COSSMANS I ELS PERCENTATGES

Els Cossmans hem estat uns dies parlant de percentatges!

En un vídeo que l’Aitor ens havia recomanat i que vam veure plegats, tot recollint dades i idees interessants, vam posat especial atenció a aquesta afirmació:  

EL 80% DE LES ERUPCIONS VOLCÀNIQUES SÓN MARINES.

Durant el matí ho vam estar treballant en gran i petit grup per entendre el significat de 80%.  Fins i tot vam demanar a alguns germans Massagrans del grup que ens vinguessin a explicar que volia dir %, una feina un xic complicada! Per ajudar-nos a entendre el concepte “tant per cent”, ens van afirmar que ens havíem d’IMAGINAR QUE EL 100 ÉS UN TOT.  

A partir d’aquí, vam jugar a descomposar el 100 de diferents maneres:

50 + 50 = 100      20 + 20 + 20 + 20 + 20 = 100      25 + 25 + 25 + 25 = 100 

Vam decidir representar les nostres descobertes a terra i així poder compartir-les. Algunes descomposicions eren molt clares, d’altres un xic més complicades.

Tot i així, amb l’ajuda de material, de altres representacions i de les nostres explicacions, sembla que a hores d’ara tenim una mica més clar que vol dir “tant per cent” o si més no, hem acabat entenent l’afirmació del vídeo.

“El 80% de les erupcions volcàniques són sota l’aigua”

Vol dir que: De cada 100 erupcions volcàniques, 80 són dins l’aigua. 

 

Situamos volcanes en nuestro mapamundi

Una de las cosas más claras que teníamos los Verne desde el inicio de nuestro proyecto era que queríamos situar volcanes en un mapa, ¡tooooooodos los volcanes posibles! Para poder llevarlo a cabo creamos entre todos y todas un mapamundi; primero calcando de la pizarra y después pintando siguiendo la leyenda de colores que encontramos en un mapa del mundo físico. ¡Parecía sencillo!, pero no lo era y… algún que otro retoque tuvimos que hacerle. Una vez acabado y colocado en la pared ya podíamos empezar a situar volcanes.

Días después, Cristina nos preparó Chromebooks y una ficha con los pasos a seguir para poder buscar por internet volcanes diferentes. En pareja debíamos llegar a la Wikipedia y buscar el nombre del volcán que nos había tocado, leer la ficha técnica para localizar dónde se encontraba así como su altura para conocer algo más de ese volcán. Cuando teníamos todos esos datos, podíamos situar nuestro volcán en el mapamundi de la clase.

A medida que todos íbamos situando nuestros volcanes pudimos observar que algunos de los volcanes los conocíamos pues habían sido noticia a lo largo del trimestre (Taal, Whakaari…), otros nos sonaban de los primeros días cuando todos compartíamos nombres que buscábamos en casa (Mauna Loa, Etna, Fuji, Vesubio), y otros, con nombres bastante graciosos, no los habíamos oído nunca (Nyiragongo, Popocatépelt…).

Y como el último día nos quedamos con ganas de seguir utilizando la herramienta de StreetView de GoogleMaps, la hemos utilizado para poder viajar hasta el volcán situado. Algunos hemos tenido más suerte que otros y… ¡hemos podido acercarnos bastante!

Seguiremos buscando nuevos volcanes y los localizaremos en nuestro mapa. Quién sabe, ¡lo mismo los encontramos todos!