CERCADORS I CERCADORES DE RECTANGLES!

Aquesta setmana seguim descobrint la forma geomètrica del rectangle que és com volem que sigui el laberint de bales. Manipulem diferents materials de diferents formes, anem identificant els rectangles i la diferència amb el quadrat. També busquem rectangles per l’aula, quan els tenim localitzats, mesurem els seus costats amb les cintes mètriques i els regles, comprovem si realment és un rectangle o una forma diferent.

Una vegada ja hem entès què és un rectangle; té quatre costats i són angles rectes però no tots els costats són iguals, els dos costats paral.lels tenen la mateixa mida i longitud i els altres dos també.

Observem la nostra base de paper del laberint i definitivament ens adonem que no acaba de ser un rectangle. Un Tabaluga ens explica que em de tallar el paper que sobra perquè sigui un rectangle. A continuació, tornem a mesurar la base del paper, i ara sí, tenim clar que les mides han de ser iguals. Tal i com diuen els infants, hem de mesurar els dos costats llargs i els dos curts.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

ANEM A SABADELL A FER D’EXPLORADORS I EXPLORADORES DE CARRERS

Abans d’anar a Sabadell a veure i poder explorar una gran ciutat ens preparem per fer-ho. Com que volem anar a observar detingudament com són els seus carrers i si hi ha alguna cosa diferent a Vilanova que ens pugui donar alguna idea pel nostre projecte d’aula “Patim, patam, patum, els Patufets pel carrer”, creiem que és molt necessari preparar-nos unes llibretes que ens serviran per apuntar tot allò que veiem que caldrà recordar per parlar-ne quan tornem a l’escola.

Per tal d’organitzar-nos millor a la sortida, ens dividirem en quatre grups (verds, vermells, grocs i blaus) de 4 o 5 infants i cada grup portarà un pitrall del seu color, una llibreta personalitzada i una càmera de fer fotos que la farem servir sempre que veiem alguna cosa diferent que calgui recordar.

El dia de la sortida ens equipem amb el pitrall i la llibreta i amb els ulls ben oberts observem els carrers de Sabadell ben detingudament. Podem observar que Sabadell és molt gran i que els carrers són més amplis que els nostres i que hi ha més gent i més cotxes.

Mentre anem caminant pels carrers ens trobem les següents coses diferents que ens criden l’atenció i que dibuixem en les nostres llibretes i també les fotografiem:

  • Els semàfors són de color negra.
  • Trobem un pas de vianants amb llums a terra. Quan són vermelles ens hem de parar i quan són verdes podem passar.
  • Un pas de vianants de color blanc i vermell amb unes lletres molt grans al seu costat de color groc que posa ESCOLA.
  • Un semàfor petit a sota d’un de més gran.
  • Una senyal que no sabem ben bé que vol dir, que creiem que és per indicar un pas de vianants, però que haurem de demanar-li a la Cristina a veure que significa realment.

A l’endemà de la sortida ens posem en grups i fem una llista de tot allò que vam descobrir a la sortida. El fet de treballar en equip ens fa aprendre a esperar, a respectar les opinions dels altres, a valorar la feina dels altres, saber escoltar, compartir el material… mica en mica anem aprenent, però encara hi ha infants que els costa poder compartir un full i un llapis.

Un cop els tres grups han acabat la feina, l’exposen davant la resta de la classe i  ens expliquen que van descobrir a Sabadell. Quan tots els grups han explicat la seva feina arribem a la conclusió que tots i totes vam fer una bona feina d’exploradors i vam observar que a Sabadell hi ha moltes coses igual que aquí, però d’altres una mica diferents.

Pengem les tres llistes a la classe, perquè quan acabem els semàfors reprendrem alguna idea per poder continuar el projecte.

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 27 i 28 del projecte.

ENS REBEN A L’INSTITUT

Les Matildes tenim ja un peu a l’institut! Per aquest motiu, aquesta setmana, ens han convidat al Pla de le Moreres i hem fet una passejada tot resolent els primers dubtes que tenim.

Ha estat una bona sorpresa veure que ens rebien dos exalumnes de la nostra escola, l’Anne i el Gerard. Ells ens han fet de guies i ens han explicat molt bé que començarem una nova etapa important, en què seguirem definint quiN tipus de persones volem ser en el futur. Serà el moment de fer noves amistats, coneixerem molta gent, veurem moltes maneres de comportar-se i ser …. un treball personal cap a la responsabilitat d’anar-nos construint, mentre descobrim i decidim els nostres interessos i quina és la nostra essència. Hem parlat de llibertat, emocions, neguits, oportunitats, tria, necessitats, d’entre moltes més coses interessants, i ens ha agradat retrobar germans, amics, coneguts i exalumnes amb qui sense dubtar-ho ens hem abraçat.

 

SORTIDA AL MUSEU DE PALEONTOLOGIA MIQUEL CRUSAFONT

Aquesta setmana  tota la comunitat de petits hem anat d’excursió a Sabadell. Els Patufets i Patufetes han fet d’exploradors i exploradores de carrers, els Pinotxos i els Tabalugues hem fet uns tallers al Museu de Paleontologia Miquel Crusafont.

Una vegada hem arribat a Sabadell, ens dirigim al parc que hi ha al costat del museu. Allà hem esmorzat i després hem jugat una estona. A les 11.30 del matí, els i les Tabalugues hem entrat al museu que ja ens esperaven per fer el taller “Històries de ratolins”. Hem après moltes coses relacionades amb els nostres avantpassats, el nostre origen com a humans i també dels avantpassats dels petits mamífers i rosegadors, com ara l’esquirol, la musaranya, el ratolí o l’eriçó.

Quan hem acabat, hem caminat fins al Parc de Catalunya on ens estaven esperant els patufets i patufetes per dinar plegats sota l’ombra dels arbres. Després de dinar, hem jugat una estona en aquest parc que ens ha agradat moltíssim!!

Finalment, ens hem preparat per anar a buscar l’autocar i tornar a l’escola.

Els i les Tabalugues hem gaudit moltíssim d’aquesta experiència!

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

L’OBRADOR DE LES ALÍCIES

El que d’arrel s’aprèn, mai del tot s’oblida.

Sèneca

Per fi ha arribat el dia, la classe de les Alícies es converteix en una obrador de pa. Rebem amb molt agraïment a l’Elena, la mare del Bruno, que s’ha ofert per venir a ensenyar-nos com elaborar la massa del pa. 

Així doncs, ens posem la bata i ens rentem molt bé les mans per posar fil a l’agulla. Amb l’ajuda de l’Elena i seguint les instruccions de la seva recepta, facilitada uns dies abans, barregem els ingredients: farina de blat, farina de força, sal, llevat i aigua. Ens servim de les nostres mans per homogeneïtzar aquests ingredients fins aconseguir una bona massa. Acabat aquest procés, embolcallem la massa amb un drap de cuina i aprofitem l’hora del pati (30 minuts) per deixar-la reposar. 

Tornant de l’esbarjo, destapem la massa i comprovem que el seu volum ha augmentat. Això és degut a l’efecte del llevat de forner que s’alimenta de sucre i altres components que formen una bombolles que li confegeixen esponjositat al pa. 

Cada membre del grup, obté una porció de la massa i deixa volar la seva imaginació elaborant un rodó o una barra de pa. A continuació, emplenem les safates de forn amb les diferents peces i ho portem a la cuina perquè la Sílvia del menjador el pugui coure a 200ºC fins que agafi color.  

Ara podem afirmar, que ja sabem com elaborar la massa de pa i coure’l al forn. Ha estat una experiència molt enriquidora i tot és gràcies a l’acompanyament de l’Elena i de les ganes de la Colla de les Alícies per esdevenir unes bones forneres.     

 

 

 

Per cert, el pa amb xocolata ens ha quedat boníssim!

 

VOTEM QUIN NOM VOLEM PER LA RÀDIO

Els nens i les nenes de l’aula de les Tanits volen fer una ràdio a la nostra escola, i ens han demanat que els ajudem a decidir el seu nom. Per fer-ho, han pensat que la millor manera era a través d’unes eleccions, com les de veritat. És per això que han preparat el cens de la comunitat educativa, han anat a l’ajuntament a demanar les urnes i ho han preparat tot perquè l’elecció del nom fos el més democràtic possible.

La setmana passada ens van portar les paperetes i ens van explicar com funcionarien les votacions. El més important que vam haver de fer amb els Patufets i Patufetes va ser treure’ls-hi del cap que votar volia dir jugar amb la pilota.

Un cop van entendre que votar volia dir decidir i triar quin nom els agradava més, vam començar a fer votacions secretes. Els anàvem cridant un a un i els dèiem els tres noms que hi havia: ràdio escola Marta Mata, ràdio Tafanera i ràdio cridaners. Cada Patufet i Patufeta triava el què més li agrada i posava una creueta al costat del nom triat.

Aquest matí hem anat cadascú amb el seu vot, hem dit el nostre nom i cognom a la mesa, i hem introduït la papereta a l’urna.

Ara ens toca esperar que les Tanits facin el recompte oficial i ens informin del nom guanyador.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 del dia a dia de l’aula.

VAGA DELS PAGESOS

Aquesta setmana, amb la recerca que van fer nens i nenes sobre l’actual vaga que han dut a terme els pagesos, hem sintetizat la informació i hem extret els motius principals pels quals s’ha produït aquesta vaga.

Depenent on miris la notícia i, com sempre passa, la informació pot ser una o una altra molt diferent. Per aquest motiu sempre és bo mirar diferents fonts.

Tot i així, ens han quedat certes preguntes en l’aire que ens han de servir per fer una reflexió crítica sobre aquesta situació i que intentarem resoldre de la millor manera que trobem.

Ara bé, com lliguem tot això amb el projecte que tenim entre mans?

Doncs ho descobrirem al següent capítol…

AVANÇAR I APRENDRE DE LA MÀ DE L’EXPERT

Aquest divendres vam tenir la sort de poder comptar amb un enginyer agrícola, en Guillem, per tal d’avançar en la nostra idea de construcció del jardí vertical. Primerament, ens va explicar emocionat que ell era pare de dos nois, l’Andrés i el Bruno, que també havien estudiat a la nostra escola i que teníem sort de viure els aprenentatges d’una manera tan real i significativa. De fet va observar el nostre mapa d’idees del projecte i va dir-nos que, aquesta manera d’organitzar-nos la ruta de treball, és importantíssima en feines com la seva i que diàriament, al seu despatx, utilitza esquemes semblants amb els seus companys per desplegar la seva tasca. Va garantir-nos que estratègies com aquestes serveixen en moltíssimes feines de la vida adulta i si ens hi acostumem a utilitzar-les, des de petits, podrem ser molt competents i pràctics quan siguem adults i treballem. També ens va dir que la tasca de l’enginyer/a, com ell, tal i com diu la mateixa paraula, és la d’utilitzar l’enginy, la ciència i la tecnologia per estudiar les situacions i així resoldre problemes.

La idea de construcció de jardí vertical ens va dir el Guillem que l’hem d’entendre com un inici, un punt de partida que nosaltres engegarem però no acabarem. Ha de convertir-se en un llegat amb relleu per la resta d’infants i mestres de l’escola, ja que la intenció i el projecte gran és acabar fent, amb els anys, i segons el botànic de qui ens va parlar (pioner dels jardins verticals) Patrick Blanc una segona pell verda de l’edifici. Per aquest motiu s’ha de pensar i molt bé, construir-se a poc a poc, per fases, sense precipitar-nos. És una proposta que té molt valor perquè s’aprofitaran molts nens i nenes. Estarem posant en joc coneixement tècnic (volem que sigui útil, resistent en quant a materials i plantes autòctones) i actuant per protegir de les temperatures als altres, més que a nosaltres. 

Després de compartir amb nosaltres interessantíssimes idees sobre les plantes, els arbres, els boscos, i les seves funcions, el concepte d’ecosistema i la biodiversitat (enverdir un espai suposa reclamar també la presència de certs animals), va observar més detalladament els nostres dissenys de jardins verticals. Ens va explicar que s’hi veien representades 3 maneres d’estructurar el jardí: col.locar les plantes de manera repartida en sectors més independents (tipus trencaclosques), situar-les al terrat per fer-les penjar avall i fer-les créixer des del terra, en jardineres, per enfilar-les amb algun sistema per tota la paret que interessa. En aquest punt va parlar de la importància de decidir tenint en compte sobretot l’eficiència. Volem que sigui un espai verd, agradable, resistent per molt de temps, preparat per autogestionar-se i créixer expandint-se, que ens permeti l’observació i l’estudi. Tenint en compte tot això, i evidentment el pressupost ajustat, el Guillem ens va recomanar començar per plantar en jardineres que ens permetrà aquest control directe del substrat i la planta, utilitzant alguna estructura anclada a la paret, per anar teixint i organitzant el creixement de les enfiladisses.

Ens va anomenar plantes autòctones que poden ser resistents i així optimitzar l’aigua, a la vegada que ens va recordar la necessitat de preparar mínimament un sistema de rec, amb control wifi, tenint en compte els períodes de vacances escolars.

Amb tota aquesta informació seguirem madurant totes les idees, decidint i treballant per aconseguir la nostra primera petjada verda a l’escola. De ben segur necessitarem l’ajuda de tots vosaltres!

Gràcies Guillem per regalar-nos el teu coneixement, creure i encoratjar-nos en les nostres il.lusions!