De primats a Homo Sapiens Sapiens!

Des que ens vam fer la pregunta sobre si les persones erem una evolució dels cavernícoles, a la classe no vam parar de rebre paraules una mica estranyes. Estranyes al principi perquè ara ja ens hem familiaritzat amb totes elles!

Homos, primats, micos…

Erectus, Neanderthal, Sapiens, Habilis, Australopithecus, Ergaster, Antecesor…

Calia posar ordre! Ordre i imatge, massa complicat tot plegat!

Per poder realitzar aquesta tasca vam necessitar els Chromebooks i treballar en petit grup. En una primera sessió ens vam organitzar en trios i vam repartir-nos els “homos” a investigar; necessitavem trobar una imatge, l’any que van habitar en el nostre planeta i el lloc on vivien (continent). Un cop trobades totes les dades, en una segona sessió vam posar-les en comú per començar a trobar l’ordre entre tots aquests habitants del planeta, els nostres avantpassats!

Comencem pel principi! El Big Bang va produir-se fa tretze mil vuit-cents milions d’anys, ens expliquen la Gina i l’Arnau.

13000800 milions, escriu algú.

13800 milions, escriu algú altre.

Ens adonem que paraules com “mil” i “milions” són complicades, intuïm que deuen ser nombres molt llargs, amb molts zeros! A la pissarra i entre tots i totes, compartim el que cadascú coneix i entén. Llavors el Felip ens diu que el mil vol dir 3 zeros i que el milió potser són 4 o 5 zeros perquè és més gran que el mil. Veient que no ens posem d’acord, la Vero i la Cristina ens ajuden i escriuen a la pissarra: 13.800.000.000, parlem de la posició dels nombres i ens ajudem amb un material que tenim a la classe. Alguns posem nom als punts que hi ha entre els nombres: el primer es diu mil, el segon milió, el tercer torna a ser un mil… “Com seria el 4rt?”, pregunta algú tímidament… “Bilió!”, responen les mestres… “Wow!”, emocionant això dels números taaaaaan llargs! Però sabem que això és molt complicat i cal anar a poc a poc, avui quedarà com una vivència més.

Seguim la nostra conversa per compartir els anys quan vivien els Homos que hem buscat, els números continuen sent molt i molt grans però no tan grans com el del Big Bang que el deixem a la pissarra per tenir una referència. Cada grup comparteix el que ha trobat i la Vero va fent les anotacions a la pissarra. Mica en mica ens anem fixant en els números i anem fent les nostres relacions entre els números escrits per tal de buscar l’ordre correcte. Però els números són molts grans i ens costa una mica.

En una tercera sessió portem a la classe les fotografies que per grups vam trobar impreses. Avui posarem ordre entre els homos mirant el seu aspecte! I, com ho farem? Aquells que s’assemblen més als micos els posem al davant, al principi de la fila; els que s’assemblen més a nosaltres, els posem al final. Ens fixem en la postura, en la forma de la cara, en el pèl que tenen en el seu cos, si van vestits o no… Així ens ha costat ben poc buscar l’ordre correcte! Després, amb els mateixos trios de la primera sessió, hem emplenat una infografia sobre cada homo anotant les tres dades que vam buscar i les hem penjat a la classe, ara sí, en ordre i amb imatge!

Sort que som Homo Sapiens Sapiens, capaços de pensar, reflexionar, compartir i posar-nos d’acord!

Ja tenim la línia de la història ben distribuïda!

El nostre projecte “Temps era temps” segueix avançant. Aquesta setmana hem volgut replantejar-nos com distribuir els anys en la nostra corda que simula la línia del temps. Tenim clar les dues grans etapes; la Prehistòria (corda verda) i la Història (corda marró), i les unim mitjançant un nus. En un dels vídeos que vam veure el trimestre passat ens explicaven que quan neix l’escriptura comença l’etapa de la història, per tant, aquest nus representarà el final de la prehistòria i l’inici de la història. Amb l’inici de la història diem que comença la Nostra Era.

“Llavors, aquest nus és l’any 0?”… “Si!”, diuen la majoria… “No, l’any 0 és quan passa l’explosió del Big Bang i es crea el nostre planeta!”… “No, en el nus és l’any 0 perquè quan vaig buscar els animals extingits vaig trobar que deien A.C. i això vol dir abans de l’any 0″…

Ens costa posar-nos d’acord, tots i totes tenim bons arguments i, sobretot, molta lògica. Per a nosaltres l’any 0 és important, el número 0 és inici, començar… Veient que no avancem, la Vero i la Cristina decideixen explicar-nos que l’any 0 no existeix i ens proposen posar la data del primer dia de la història… seria l’1 de Gener de l’any 1. El dia anterior al nus seria… el 31 de Desembre de l’any…??...

El temps anterior al nus també es compta però és una mica més complicat i ja arribarem un altre dia. Decidim centrar-nos en la corda marró, la corda que fa referència a la Història. Ara sabem que comença a l’any 1 i arribará… on arribarà?… Sabem que de moment estem a l’any 2021 però segur que continuarà, això ja serà el futur.

“Com podem situar tots els anys des de l’1 fins al 2021?”… “Necessitarem molta corda”, “És impossible!”… Llavors proposem representar en un tros de corda un període d’anys, per exemple: 10 centímetres de corda, seran 100 anys. Com imaginar-ho és força complex, ens ajudem amb els regles i els reglets de la centena, d’aquesta manera ens resulta més comprensible. En petit grup ens distribuim la feina; mentre uns mesuren la corda i fan una marca cada 10 centímetres, els altres van preparant les pinces amb els diversos anys que necessitem (comptant de 100 en 100) per indicar l’any a la línia del temps.

Ara a la nostra línia de la Història tenim marcat l’any 1, el 100, el 200, el 300, el 400… fins a arribar a l’any 2100! (ens adonem que si comptem de 100 en 100 hem d’arribar al 2100 i el nostre any actual estarà a la corda entre l’any 2000 i l’any 2100). Un cop acabada ens reunim tots i totes per veure-la i parlar de la construcció, després la penjem a la nostra paret, estem ben contents i contentes del resultat!

Temps de rellotges!

Les Alícies fa setmanes que parlem del temps, una paraula que ens recorda a moltes coses però sobretot a… rellotges! Aquesta setmana justament, el Pol ens ha portat un rellotge de sol fet pel seu avi i ens hem preguntat com funcionen aquest tipus de “màquines”. El Pol ens ha explicat que es necessari que estigui a l’exterior i que li toqui el sol, llavors hi haurà una ombra que marcarà l’hora que és. Pensem com pot passar… però ens costa d’imaginar. “A Vilanova hi ha algún rellotge de sol per poder veure i comprobar això que ens explica el Pol?”, però ningú n’ha vist cap i decidim preguntar a casa i voltar pel nostre poble per poder esbrinar-ho.

Mentrestant, a la classe ens mirem el rellotge que tenim a la paret (analògic) i també la Nayara Cercas ens deixa el seu de polsera (digital), veiem que són diferents i que el de la Nayara es més fàcil de “llegir”. Encara portem un altre rellotge (de sorra) i moltes Alícies comenten que el coneixen perquè a molts jocs que tenen a casa en porten un per controlar el temps de les partides. “I com és llegeix el de la paret?”… Alguns creuen saber-ne però molts i moltes manifesten que no en saben, així que decidim que volem aprendre a llegir el temps que marquen aquest tipus de rellotges.

Aquesta setmana a sistematització ens hem mirat de ben a prop aquests rellotges i els hem dibuixat al detall en un paper. Hem fet servir compàs i regle, i ens hem fixat moltíssim en la disposició dels números i en les ratlletes i puntets que els separen. “Si fem una línia recta des del 12, arribem al 6”, “I del 3 arribem al 9”, “i de l’1 al 7″… Mica en mica cadascú ha anat dibuixant el seu rellotge, el compàs ens ha permès fer cercles perfectes (tot i que hem hagut de practicar una mica abans en paper de rebuig…) i el regle distribuir els números en “linia recta”. “Entre els números hem de dibuixar 4 ratlletes petites”… “I perquè 4 ratlletes?”…En la pròxima sessió seguirem esbrinant què vol dir tot això.

Mesures i càlculs a sistematització

Les estones dels dijous al matí les dediquem a la sistematització de propostes que ens ajuden a seguir millorant les competències tant de l’àmbit lingüístic com del matemàtic. En aquestes estones trobem activitats diverses que podem anar fent al nostre ritme, individualment, per parelles o en petits grups; l’única premisa a complir és la de passar per totes! Això de poder triar per on començar i per on seguir, ajudar-nos entre nosaltres i la varietat que podem trobar… ens encanta alhora que ens ajuda a seguir fent-nos autònoms, gestionar bé el nostre temps de treball, saber demanar o donar ajuda i ser conscients del punt on ens trobem a nivell d’aprenentatges.

Aquestes darreres setmanes però, hem necessitat aquestes sessions de sistematització per poder resoldre algunes qüestions que teníem sobre la taula, en diem “sociabilitzar l’aprenentatge” ja que totes i tots plegats posem en comú les nostres idees alhora que utilitzem les nostres habilitats i capacitats per resoldre una pregunta o repte que necessitem per seguir avançant. Una d’aquestes qüestions que teníem està relacionada directament amb la nostra participació a la CòvidCross del pròxim 22 de Febrer al Parc Fluvial. Resulta que les Alícies hem volgut “entrenar-nos” una mica abans d’aquesta cursa i aprendre a regular el nostre cos i la nostra activitat física. Sabem que la distància a córrer serà la de 600 metres, a nosaltres ens sembla moltíssim!, però no sabem si a la pista de la nostra escola podem entrenar aquesta distància.

El primer que hem hagut de fer ha estat mesurar la pista! Ho hem fet amb un peu mètric, un instrument de mesura que hem vist per primera vegada però molt fàcil de fer servir. Ens hem guiat per les línies blanques i entre tots hem anat mesurant trossets de pista. Amb totes les mesures fetes hem arribat a l’aula i hem pensat què podríem fer. Amb un plànol de l’escola hem situat la pista i hem marcat el recorregut que volem fer, després hem calculat el total de metres que sumen les nostres mesures fetes amb el peu mètric. “Hem d’ajuntar tots aquests números”, “Si, sumar”… Com teníem 10 mides per sumar ho hem fet descomposant els números, hem sumat totes les desenes per una banda i hem deixat per després les unitats. Ens hem adonat que teníem diversos 3 i 4… “Si agafem dos números 3 i un 4, tenim un altre 10”… i mica en mica hem arribat al total… “Una volta a la pista per les línies blanques són 120 metres!”

Tenim clar que 120 metres no són 600 metres, així que amb una volta només no podem entrenar. “I quantes voltes haurem de fer per poder entrenar 600 metres?”, preguntem. Cadascú fa la seva hipòtesis però sabem que no podem deixar-ho en conjectures… ho hem de calcular. Algú proposa sumar dos vegades el 120 perquè així sabrem quant seran dues voltes… tornem a descomposar, sumem el 100 amb el 100, el 20 amb el 20… alguns ho fan directament 120 + 120… 240! Encara no són 600!… Per parelles hem anat imaginant voltes i hem seguit calculant, finalment hem arribat a la conclusió que necessitem fer 5 voltes a la pista per poder entrenar.

 

The Croods, una pel·lícula per confirmar que en sabem molt!

El cinema és una font d’inspiració i entreteniment però també és un gran recurs per trobar informació, comprendre-la i aprendre a través del llenguatge audiovisual. Aquesta setmana vam visualitzar plegats/es la pel·lícula “The Croods” a l’aula, una oportunitat més per poder entendre com vivien, pensaven i actuaven els homes i dones de la prehistòria.

Els Croods són una família que viuen al paleolític, amb ells hem rigut una bona estona, ens ha sorprés la seva manera de fer i d’entendre tot el que passa al seu voltant… però sobretot ens han ajudat a adonar-nos que en sabem molt de prehistòria al verbalitzar quins tipus d’homo eren els protagonistes i l’etapa on acaba la història! Un cop hem acabat de veure-la, hem conversat sobre tot el que hem vist i hem intentat entendre els seus compartaments veient com era de perillosa la seva època.

Una sessió més tard, hem fet tots/es junts un resum de la pel·lícula posant ordre a les idees. Prendre’ns un temps per pensar en allò més important, exposar-ho amb paraules de manera coherent, anar per ordre per tal de cuidar la lògica en l’argument de la història… No ha estat fàcil però si ho fem junts i ens ajudem ens acaba sortint. Després, a la llibreta, hem fet una creació de text individual respectant el que hem acordat en gran grup.

El nostre progrés amb la lectura

El cap de setmana passat les Alícies vam reflexionar amb les nostres famílies sobre el progrés amb la lectura de cadascú de nosaltres. A partir d’un muntatge de vídeo on podiem veure com llegíem al Setembre i com ho feiem al Gener, vam poder adonar-nos dels canvis més o menys significatius que havíem aconseguit. Després, a la llibreta, vam deixar constància d’aquesta reflexió conjunta. Hem d’agraïr a les nostres famílies aquest acompanyament fet, ens agrada molt sentir-los a prop i saber que ens aniran ajudant en aquest camí “lector”.

Aquesta setmana a l’aula hem compartit les nostres impressions i nous compromisos. Tots i totes coincidim amb que ens ha agradat molt aquest treball ja que hem pogut adonar-nos per nosaltres mateixos del nostre procés d’aprenentatge amb la lectura i de la importància del nostre esforç diari. Molts i moltes hem verbalitzat que hem millorat, d’altres hem estat valents/es i admetem que esperàvem una mica més…

La Vero i la Cristina també ens han donat el seu punt de vista sobre el nostre procés i ens han donat alguns consells però, sobretot, ens han encoratjat a seguir esforçant-nos ja que encara queda molt camí per fer. Les Alícies ens hem proposat treballar de valent, tant a casa com a l’escola, volem veure’ns molt millor en la pròxima gravació i… segur, segur, SEGURÍSSIM que ho aconseguirem!

Provem la Pintura Rupestre!

El passat divendres les Alícies vam posar-nos a la pell de petits Cromanyons i vam imaginar-nos que, aquella tarda, la sala d’arts escèniques era una cova. El primer que vam fer, després de posar-nos la bata, va ser agafar paper d’embalar marró i arrugar-lo per tal de simular les parets de la nostra caverna.

Tant als vídeos com als llibres i contes que hem anat remenant i veient aquestes darreres setmanes hem pogut observar que els nostres avantpassats deixaven la seva empremta i d’altres dibuixos a les parets de les seves coves. Gràcies a aquestes obres ara podem saber moltes coses sobre ells, com vivien, què caçaven, què pensaven… L’ART RUPESTRE ens ha donat molta informació!

I… com feien aquestes obres?… Amb el que tenien!

Nosaltres hem volgut posar en pràctica aquest art i ens hem hagut d’arremangar. Pols de carbó amb un morter, barreja de terra amb aigua, suc de fruits silvestres, una mica d’ou per fixar els materials a la paret,… i les nostres mans han començat a experimentar i dibuixar per deixar empremta.

“M’encantaria ser una nena de cromanyó!”, per a alguns de nosaltres l’experiència ha estat fantàstica, ens hem deixat portar i hem gaudit moltíssim. “Jo no podria viure a la prehistòria, no m’agrada anar tan brut i fer-ho tot amb les mans!”, a d’altres ens ha costat una mica més, això d’embrutar-nos constantment i no poder rentar-nos sovint les mans… no ens ha agradat massa però hem experimentat a la nostra manera.

Crominyó, un conte que ens trasllada a la prehistòria

Les Alícies estem immerses en la prehistòria, és una etapa que ens fascina i traslladar-nos mentalment a aquella època ens costa ben poc!

Aquesta setmana hem escoltat un conte ben especial, “Crominyó” de Michel Gay. En Crominyó és un nen que viu en una cova amb la seva mare i la resta de la tribu, com és petit no pot anar a caçar i s’entreté a la cova amb el que pot mentre fa grans descobertes. La història del Crominyó ens ha encantat, ràpidament hem tingut clar en quina de les tres etapes l’ubicavem ja que al llarg del conte tenim moltes pistes que ens ajuden a saber-ho. Tant ens ha agradat que l’hem volgut escoltar una segona vegada! Però aquest segon cop ha estat explicat pel Dan, un voluntari molt valent que s’ha atrevit davant la classe a improvitzar en castellà aquesta història.

Els homes de Cromanyó vivien al PALEOLÍTIC, s’alimentaven de la caça que constantment buscaven, per això no sempre vivien al mateix lloc i no existien els pobles o les ciutats… Dels animals ho aprofitaven tot! Menjar, roba, eines… inclús amb les cues es feien pinzells!

Com sempre, després de les nostres vivències i descobertes a l’aula, les documentem a la llibreta per tal d’anar construint el nostre projecte. Documentar allò que anem aprenent ens agrada molt i ho fem de maneres diferents, així aprenem a comunicar-nos, adquirim estratègies noves per tal de deixar constància del nostre procés d’aprenentatge alhora que donem valor a tot el que junts construïm.

Reprenem “Temps era temps”

Aquesta setmana les Alícies hem reprès el nostre projecte “Temps era temps” i ho hem fet amb una conversa davant el mural amb la nostra xarxa de coneixments per recordar quines eren les nostres preguntes.

Tot va començar amb la lectura de l’Alícia i amb el personatge del Dodo, ho tenim molt clar! Els animals extingits i el fer una recerca sobre aquests mitjançant una fitxa tècnica ens va portar a parlar de moltes coses i molt diferents entre elles: llocs de procedència, classificació d’animals, dates i números molts grans, avantpassats, etapes de la història,…

Parlant ens adonem que el nostre projecte comença a decantar-se cap a una de les preguntes que teníem inicialment “Les persones són una evolució dels cavernícoles?”, una pregunta que ja té resposta! A finals del primer trimestre vam fer recerca sobre els cavernícoles i gràcies al Pol vam descobrir que aquesta paraula feia referència als cavernícoles com a personatges populars de pel·lícules i contes, una paraula que ens recorda a “caverna” o “cova”. Així doncs… la nostra resposta és “no”, nosaltres no són una evolució dels cavernícoles sinó que ho som dels “primers homes”! I és clar… quan parlem de primers homes parlem d’una llista molt llarga d’“Homo” que entre tots hem anat trobant i que ara caldrà endreçar. Paral·lelament també hem descobert la paraula “prehistòria” i “història”, i hem començat a crear una linia del temps per poder situar-nos cronològicament avui però també als nostres avantpassats. Entendre el pas del temps no és pas fàcil però estem segurs que aquesta corda que ja tenim penjada a la classe ens ajudarà!

I a mesura que avancem en la nostra conversa, una nova pregunta sorgeix! Però, “què és el temps?”. Costa trobar les paraules exactes però comencem a anomenar objectes del dia a dia que ens ajuden a mesurar-lo: rellotges, calendaris, linia del temps… I també paraules com: segons, dies, anys, hores, minuts, setmanes, mesos, passat, present, futur… una mica, molt, poc, bastant… La Gina ens diu que “Hi ha un temps per a tot!” i ens ho anotem! També observem que totes les paraules que hem dit no sempre poden mesurar-se, “Quant és molt? Quant és poc?”…

El nostre projecte continua i avança a bon ritme, ja ho veieu! 

 

Percussió corporal, una nova proposta!

Les Alícies comencem nou trimestre i una nova proposta per seguir aprenent: Percussió corporal! En aquesta nova aventura que realitzarem tots els dimecres a Can Papasseit ens acompanya el Kike Cuadros, un expert en ritmes i moviment!

Aquesta setmana ha estat la primera sessió i el primer contacte ha sigut molt satisfactori, de fet, a l’acabar la sessió moltes Alícies van manifestar que el temps… havia passat volant!

Aquestes sessions amb el Kike ens permetran millorar moltes habilitats en coordinació i ritme i, sobretot, ens ajudaran a seguir treballant la nostra capacitat d’atenció i concentració. Cal estar tranquils/es i atents/es per escoltar les indicacions així com concentrats i concentrades en el moment de seguir-les, no sempre és fàcil però a mesura que provem tot ens va sortint. Expressar com estem, com ens sentim… individualment però també en grup, són aspectes que també tenen cabuda en aquest espai.

Ja esperem amb ganes la següent sessió!