Hem recollit en un vídeo un resum de tot el que hem treballat a l’aula dels Pinotxos durant aquest emocionant projecte: QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO?
Esperem que us agradi!
“La satisfacció rau en l’esforç, no en l’assoliment. L’esforç total és la victòria completa.” — Mahatma Gandhi
“Com més difícil és la victòria, més gran és la felicitat de guanyar.” — Pelé
Després d’investigar l’apassionant món del motociclisme durant tot el curs, els i les Pinotxos hem culminat el nostre projecte amb la visita al DSB Trial de la Pobla de Claramunt (@dsbtrial), gràcies a l’hospitalitat del David Sánchez Bosch, tiet de la Cloe.
Ha estat una tarda molt emocionant, on hem après encara més coses sobre el trial, de la mà de la nostra campiona la MARIA LÓPEZ (@m.lopez4)! Hem gaudit d’un entrenament de la Maria al circuit, veient com practica i com es posa a punt per a les competicions.
El primer que fa la Maria abans d’entrenar, és escalfar el cos. En aquesta ocasió, com ha vingut ràpidament després de plegar de la feina, no ha pogut escalfar tot el que necessita, ja que no disposàvem de gaire temps. Tot i això, hem escalfat amb ella, amb moviments molt similars als que duem a terme quan despertem el cos a l’escola.
En segon lloc, reconeix el terreny, caminant entre les roques i escollint la via adequada per començar a saltar. Ha començat per unes roques senzilles i, a mesura que ha anat entrant en matèria, ha anat complicant el recorregut. Els i les Pinotxos l’han ajudat a escollir algunes de les roques. En aquesta ocasió, la Maria no tenia l’ajuda del seu motxiller, que és la persona que l’ajuda en l’assessorament tècnic, en la inspecció visual del terreny i en l’assistència física, així com en el suport psicològic. Els i les Pinotxos l’hem volgut ajudar una mica.
En tercer lloc, la Maria puja a la moto i comença a mostrar-nos la seva habilitat per saltar obstacles i per redirigir la moto quan es queda travada en espais reduïts. Cada traçat el fa diverses vegades, d’aquesta manera, cada cop ho fa millor, posant menys peus a terra o trigant menys. Al trial, tal com ens explica, el més important no és anar ràpid, sinó saltar els obstacles posant el mínim de peus a terra per recolzar-se o estabilitzar-se.
Com hem pogut comprovar, la pràctica és essencial per millorar i la Maria practica molt, per això guanya tantes competicions a una disciplina tan complicada i dura. Ens ha demostrat que és valenta i treballadora, i ens ha ensenyat que, si posem esforç i ganes als nostres somnis, arribarem allà on vulguem.
En aquesta aventura ens han acompanyat les nostres famílies, que no s’ho volien perdre, i hem pogut viure plegats aquesta gran experiència.
“L’error no és una taca, sinó un senyal de camí.” — Gianni Rodari
Durant el mes de novembre ens vam pesar, per tal d’esbrinar quants Pinotxos pesa una moto. Però, la setmana passada, una Pinotxo va comentar “Ara ja peso 20!”. Arran d’aquest comentari, ens vam plantejar si encara pesem el mateix que al novembre, o si el nostre pes havia canviat.
Així doncs, ens hem tornat a pujar a la bàscula, per veure quants quilos pesem ara mateix. Hem escrit la dada del novembre, la dada del maig i la diferència. Què és la diferència? Vol dir si el nombre de quilos actual és més gran, més petit o igual.
El vocabulari ens ha jugat una mala passada, ja que l’expressió guanyar quilos ens ha portat a competir, a la idea de guanyar o perdre. Però en realitat, només és una manera de parlar, perquè pesem més o menys, sense guanyar ni perdre res. També ens ha costat una mica calcular la diferència i entendre quants números hem pujat. Sobretot, hem tingut molts dubtes quan alguns i algunes de nosaltres hem comprovat que el nombre de quilos del novembre és el mateix que el de maig. Llavors, si el número és el mateix, quina és la diferència?
Hem manipulat números i reglets per entendre aquesta operació, ja que els càlculs els fem normalment amb números més petits. També hem compartit els nostres dubtes i descobriments amb el grup, parlant a la rotllana de com comptar números endavant i endarrere.
Continuarem parlant de números i de vegades els entendrem i de vegades no. Però l’aprenentatge és això, una pràctica del dia a dia i continuar avançant en els coneixements.
Dijous al matí venim contents i emocionats a l’escola portant la nostra bicicleta o el nostre patinet, amb el cap ben protegit amb el casc. Les mestres preparen a la pista un circuit molt divertit, ple de senyals de trànsit, per on podem circular amb molta cura i seguretat.
Ens organitzem en dos torns. Primer ens juntem els Pinotxos i els Tabalugues i, plegats, recorrem el circuit. Passem per la rotonda, superem diferents obstacles i fem la volta per la porxada. Alguns de nosaltres gaudim anant molt ràpid, mentre que d’altres preferim circular més a poc a poc i amb més prudència.
Després arriba el torn dels Patufets, que també gaudeixen d’una bona estona fent el circuit i demostrant com de bé saben conduir les seves bicicletes i patinets. Ens ho passem d’allò més bé mentre aprenem a circular amb seguretat.
Mitjançant el joc i el moviment, desenvolupem la coordinació, l’equilibri i el control del nostre cos en desplaçar-nos amb bicicleta o patinet. També aprenem hàbits de seguretat i d’autoprotecció, com la importància de portar el casc i circular amb prudència.
“L’error no és una etapa en el camí cap al coneixement, sinó el motor mateix de l’aprenentatge.”
— Philippe Meirieu
Aquest dimarts hem fet un assaig del què podria ser una exhibició de trial. Hem portat de casa les nostres bicicletes o patinets i, molt important, el nostre casc!
En primer lloc, hem anat a buscar i revisat el material del gimnàs que ens podia anar bé per organitzar l’exhibició: tanques, cintes, cons, peces d’equilibri, totxos…
Després hem planificat l’espai. On van els espectadors? Posem tanques per observar l’exhibició sense perill. On va el circuit? Quines peces podem col·locar per saltar-les, com si fossin obstacles de trial. Un cop muntat el circuit, hem anat a buscar les nostres bicis i patinets. Ens hem posat els cascs i hem anat a provar el recorregut.
De seguida ens hem adonat que les peces estaven molt juntes i no les podíem saltar. Els cons també estaven molt junts i no ens permetien fer ziga-zaga. Llavors, hem reajustat el circuit i ja hem estat preparats i preparades per l’exhibició.
Tal com ens va explicar la Maria López, el trial necessita molt entrenament i provar a saltar moltes i moltes vegades, fins que ens surt bé. En un principi, hem començat esquivant les peces de psico, però a poc a poc, ens hem anat animant a passar per sobre d’elles. Hem observat que cada vegada ho fèiem millor i això ens ha animat a continuar intentant-ho.
Quan ens hem casat, ens hem posat darrere de les tanques que hem posat al lateral del circuit, per observar l’exhibició, com si fóssim el públic.
Tot i que ja no viurem l’exhibició al Parc Fluvial, per un dia hem gaudit del què podria haver sigut.
Podeu veure totes les fotografies al web d’escola.
“L’objectiu principal de l’educació a les escoles hauria de ser la creació d’homes i dones que siguin capaços de fer coses noves, no simplement repetir el que altres generacions han fet; homes i dones que siguin creatius, inventors i descobridors.”
— Jean Piaget
La nostra maqueta comença a ser una realitat. Estem treballant amb molt detall totes les parts del Parc Fluvial que ens interessen. Aquest repte, ens permet treballar molts aspectes:
Aquests temes i molts més, van sorgint i els anem resolent, per tal de tenir una idea molt més clara de com és el Parc Fluvial. Aquesta idea tenia com a objectiu conèixer bé el lloc on tindria lloc l’Exhibició de trial organitzada pels Pinotxos.
Però hem tingut un entrebanc!!! Després de tenir sol·licitat el permís per dur a terme l’exhibició, emmarcada a la celebració dels 20 anys d’escola, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ens ha retirat el permís per fer-ho el 16 de maig…
Hem tingut un petit disgust, però ja veiem noves oportunitats. Ara per ara, estem pensant noves propostes per tancar el nostre projecte i, sobretot, per poder gaudir d’una jornada de trial.
La Toni està parlant amb la Maria López per intentar trobar una solució, si pot ser, encara més emocionant i sorprenent!
Així que no us perdeu tot el que es va publicant al web de l’escola. També podeu anar mirant les fotografies de tot el que estem fent.
La Comunitat de Petits hem viscut uns dies molt especials de colònies a Can Pere, plens d’emocions, descobertes i moments que recordarem durant molt de temps.
Només arribar, amb les motxilles plenes d’il·lusió, vam començar l’aventura de la millor manera possible: celebrant l’aniversari del Julen, de la classe dels Pinotxos. Va ser un moment molt especial, ple de somriures, cançons i complicitat, que ens va ajudar a començar les colònies amb molta alegria i energia positiva.
Tot seguit, vam participar en diferents jocs de descoberta de l’entorn, que ens van permetre explorar la natura que envolta la casa. A través del joc, vam observar, investigar i connectar amb l’espai natural, despertant la nostra curiositat i les ganes d’aprendre.
Després d’un bon dinar per recuperar forces, vam iniciar un seguit d’activitats centrades en els cinc sentits. Va ser una experiència molt enriquidora: vam conèixer plantes silvestres, vam experimentar amb el gust a través de tastos diversos i vam posar a prova el sentit del tacte amb el joc del “toca, toca…”. Per acabar aquesta proposta, vam elaborar un taller molt especial: la caixa dels cinc sentits, on cadascun de nosaltres va poder recollir i representar les seves experiències sensorials.
També vam disposar d’una estona de temps lliure per gaudir dels espais de la casa, compartir jocs espontanis i reforçar vincles en un ambient relaxat i distès.
Al vespre, després de sopar, vam viure un dels moments més màgics de les colònies: un joc de nit amb ombres xineses. L’activitat va despertar la nostra imaginació i va crear una atmosfera especial, plena de misteri i diversió. Després d’un dia tan intens, la nit va ser molt tranquil·la i vam dormir plàcidament.
L’endemà al matí, després d’esmorzar, vam gaudir d’una visita als animals de la granja. Va ser una experiència molt especial, que ens va permetre observar-los de prop, conèixer-los millor i interactuar-hi amb respecte i curiositat.
Cal destacar que totes les activitats van ser dinamitzades amb molta dedicació i entusiasme pel Pinxo i la iaia Trini, que ens van acompanyar en tot moment i van fer que l’experiència fos encara més especial.
Han estat uns dies plens d’aprenentatges, convivència, descobertes i, sobretot, molta diversió. Tornem a casa amb la motxilla carregada de records i amb moltes ganes de repetir l’experiència.
Ja esperem amb molta il·lusió l’arribada de les properes colònies!
“La natura és un llibre obert: només cal aprendre a llegir-lo”. Ramon Margalef
“La primavera és la manera que té la natura de dir: celebrem-ho!”
— Robin Williams
El passat divendres 27 de març de 2026, tota l’escola vam celebrar amb molta il·lusió la Festa de la Primavera, una jornada especial que, sota el lema “20 primaveres, 20 històries”, va omplir els espais de color, alegria i convivència.
Al matí, a les 10:45 h, va tenir lloc el ja tradicional partit entre mestres i les Matildes de 6è. Va ser un gran espectacle, on els riures, la companyonia i el bon ambient entre tots els participants van ser els grans protagonistes. Tota l’escola va viure el partit intensament, animant tant mestres com Matildes amb entusiasme i amb cartells fets pels mateixos alumnes, que van donar encara més color i emoció a l’activitat.
Les normes del partit van ser adaptades a la situació informal, fugint de la competitivitat i posant l’accent en gaudir del moment i crear un record compartit que anés més enllà del resultat. Tot i això, i seguint la tradició, els mestres es van endur la victòria, en un ambient distès i festiu.
A la tarda, a les 15:00 h, vam continuar la celebració amb un taller de fabricació de flors amb les famílies. Es va posar a disposició una gran varietat de materials perquè infants i famílies poguessin crear lliurement les seves flors, deixant volar la imaginació i la creativitat.
Les creacions es van exposar al jardinet del Mara Mata, omplint-lo de colors i formes ben diverses, i es conservaran per ser utilitzades en la celebració dels 20 anys de l’escola, que tindrà lloc el proper 16 de maig.
En definitiva, va ser una jornada molt participada, plena de moments compartits i amb un ambient excel·lent. Tot va anar molt bé i la festa va tornar a demostrar que, quan escola i famílies caminen juntes, es creen experiències realment especials.
Ahir vam viure una experiència molt especial: els Pinotxos i els Tabalugues vam anar a portar el sac de contes a l’escola Escola Pompeu Fabra.
De bon matí, ens vam posar els fulards i vam agafar el sac, ben ple amb els tres contes de les tres escoles, que ja estan fent la seva segona volta. Aquest curs, tots els contes tenen un centre d’interès molt important: la inclusió. A través de les històries, compartim valors, emocions i maneres de veure el món que ens ajuden a créixer com a comunitat.
El recorregut del sac també forma part de la seva màgia. Va començar a omplir-se a la mateixa escola Escola Pompeu Fabra, després va passar per l’escola Escola Joan Maragall, ells ens el van portar a nosaltres, i ara som nosaltres qui el retornem perquè puguin continuar gaudint dels contes.
El nostre conte és El nen rere la finestra, i quan vam arribar els en vam explicar un trosset. Just quan la història es posava més interessant… ens vam aturar! Els vam deixar amb la intriga perquè siguin ells qui descobreixin el final.
Després, vam esmorzar plegats i vam gaudir d’una estona de joc al seu pati. Va ser un matí ple de convivència, il·lusió i ganes de compartir.
Aquesta activitat fomenta el coneixement de la comunitat propera. Els infants entenen que formen part d’una xarxa d’escoles amb qui comparteixen projectes, vivències i valors. El recorregut del sac de contes dona sentit a la idea de continuïtat i col·laboració entre centres.
“Si vols educar un infant, educa tot el poble al seu voltant.” Proverbi africà.
