APRENEM COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS (I NO NOMÉS ELLS!)

“Cada capa de terra és com la pàgina d’un llibre que cal llegir molt bé”.

Xavier Bermúdez

Aquesta setmana hem tingut la sort de rebre a l’escola a en Xavier Bermúdez, arqueòleg i tiet del Sergi i de la Mar, que ens ha vingut a explicar de primera mà com és la seva feina.

Des del primer moment, els infants van estar molt atents a les seves explicacions, descobrint que l’arqueologia no és només excavar… sinó treballar en equip amb molts altres científics.


Molts científics per entendre el passat

Durant la xerrada vam veure que, en una excavació, hi participen diferents especialistes:

  • Arqueòlegs: estudien les restes materials del passat
  • Paleontòlegs: investiguen fòssils d’éssers vius antics
  • Antropòlegs: estudien les persones i les societats
  • Biòlegs: analitzen els éssers vius
  • Geòlegs: estudien la terra i els materials

Vam entendre que tots es necessiten entre ells per poder reconstruir i entendre com vivien els nostres avantpassats.


La feina real d’un arqueòleg 🏺

En Xavier ens va explicar que ell no treballa en el Paleolític o el Neolític, sinó en èpoques més recents, sobretot abans dels romans, amb els pobles ibèrics.

També ens va sorprendre molt saber que:
👉 moltes excavacions es fan abans de construir edificis actuals
👉 quan es troben restes, el truquen per estudiar-les
👉 també treballa en excavacions promogudes per ajuntaments en possibles jaciments

Això ens va ajudar a entendre que el passat està molt més a prop del que sembla… fins i tot sota els nostres peus!


Compartim i aprenem junts

Durant la sessió, molts alumnes van participar. Va ser un espai on van sorgir preguntes, hipòtesis i molta curiositat. Ens vam sentir una mica com arqueòlegs, intentant entendre el passat a partir de pistes i de idees que anaven sortint

Amb les imatges i explicacions, vam poder veure com és una excavació real i com treballen els professionals.

A poc a poc, vam anar connectant tot el que hem après durant el projecte:

  • Les etapes de la prehistòria.
  • La importància dels animals i dels seus fòssils per entendre com eren.
  • La manera de viure dels humans al llarg del temps a través dels seus restos arqueològics

Ens quedem amb aquesta idea “Per conèixer el passat, cal mirar, pensar i treballar junts”.

Volem donar les gràcies a en Xavier Bermúdez per compartir la seva experiència amb nosaltres i apropar-nos una mica més al món de l’arqueologia.

“Una experiència compartida que ens ajuda a entendre millor d’on venim.”

Què ens amaga la terra? Del Paleolític al Neolític

“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner

Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.

Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.

Descobrim el gran canvi: del Paleolític al Neolític

Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.

Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.

Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.

Continuem construint el nostre espai prehistòric

També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.

D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.

D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.

Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.

Aprendre experimentant

Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.

Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.

QUAN LA ROCA ES CONVERTEIX EN LLENÇ

“El veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació.” — Albert Einstein

En la nostra última sortida al bosc, vam recollir diversos elements naturals amb un repte molt especial: crear les nostres pròpies eines per pintar art rupestre, tal com ho feien els nostres avantpassats.

Uns dies després, va arribar el moment de posar-nos mans a l’obra. A l’aula, vam començar organitzant-nos en grups per facilitar la gestió del material i afavorir el treball cooperatiu. Primer vam observar atentament tots els elements recollits: branques, fulles, pells vegetals i altres materials del bosc. Aquesta primera fase d’observació i anàlisi ens va permetre pensar quins recursos podrien ser útils i de quina manera els podríem transformar.

Seguidament, vam dibuixar les nostres idees, imaginant com serien els pinzells que voliem construir. Aquest moment de planificació és molt valuós, ja que fomenta la capacitat de representació, la creativitat i el pensament previ abans d’actuar.

Amb els esbossos a la mà, vam iniciar la fase de fabricació dels pinzells. Ben aviat vam descobrir que algunes tasques no eren fàcils de fer individualment. Fer nusos per lligar fulles o pells a les branques, per exemple, requeria coordinació i ajuda mútua. De manera natural, va sorgir la col·laboració entre companys i companyes, demostrant que el treball en equip és una eina clau per superar reptes i avançar plegats.

Mentrestant, un altre grup tenia una missió igualment important: preparar els pigments naturals que ens servirien per pintar. Van començar analitzant els materials que havíem recollit al bosc per descobrir si podien transformar-se en color. Amb paciència, els van picar i triturar fins a obtenir pols, tot experimentant amb diferents textures i tonalitats. Durant aquest procés també van descobrir que no tots els materials eren útils, i alguns es van haver de descartar. Aquesta observació forma part d’un aprenentatge molt significatiu: provar, equivocar-se, revisar i tornar a intentar-ho és essencial en qualsevol procés d’investigació.

Així, vam acabar la jornada amb els pinzells artesanals i els pigments naturals preparats per a la següent etapa del projecte.

Aquest dimecres al matí vam tornar al bosc, a una zona amb roques que havíem localitzat prèviament. Allà, en grups, vam poder experimentar de primera mà què significa pintar sobre la roca, tal com feien les comunitats prehistòriques.

Va ser un moment d’autèntica descoberta: vam comprovar si les eines funcionaven, si els pigments eren adequats i com reaccionaven sobre la superfície de la roca. Alguns, fins i tot, es van atrevir a pintar directament amb les mans, reproduint gestos que connecten amb la manera d’expressar-se dels nostres avantpassats.

Sens dubte, una matinal molt enriquidora, plena de descobertes i aprenentatges compartits.

TROBAR PER TRANSFORMAR

“La natura desperta la curiositat i el desig de comprendre.”
Francesco Tonucci

Després de dinar, quan la meteorologia ens ho ha permès, hem sortit per gaudir d’una sortida al bosc, amb un sol que ens ha regalat una estona agradable a l’aire lliure.

Hem fet una passejada pel parc fluvial i pel bosc més proper a l’escola, amb un objectiu molt clar: recollir elements naturals que més endavant ens serviran per crear eines i elaborar pintures rupestres, tal com feien els humans del Paleolític.

Durant el recorregut, els infants han observat atentament l’entorn i han anat recollint possibles utensilis naturals com pals, pedres, canyes, fulles, herba, entre d’altres. Aquesta recollida no ha estat aleatòria: hem observat, explorat, analitzat i seleccionat aquells elements que consideràvem més útils per a la nostra futura creació artística.

Al mateix temps, també hem recollit flors, terra i altres materials naturals que ens serviran per crear pigments naturals i elaborar pintura, apropant-nos d’una manera vivencial a com ho feien els nostres avantpassats.

Un cop de tornada a l’escola, hem dedicat una estona a classificar tot el material recollit, deixant-lo preparat i organitzat per a la pròxima sessió, en què ens posarem mans a l’obra i començarem a crear.

Ben aviat… tocarà crear!

Ens endinsem al Paleolític: descobrim l’art rupestre

“L’art és una manera de conèixer el món.”
Howard Gardner

Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.

A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.


Pintar com pintaven fa milers d’anys

A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!

Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:

  • fang
  • carbó
  • guix desfet amb aigua

Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.

Mans, animals i moltes històries

Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.

Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.

Aprendre amb el cos, els sentits i l’experiència

Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.

Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat

CINEMA I ART: APRENEM DEL PASSAT

“L’art prehistòric és una finestra oberta a la manera de pensar dels primers humans.” Jean Clottes

Aquesta setmana hem viscut una jornada emmarcada dins del projecte de comunitat que estem desenvolupant. En aquesta ocasió, hem volgut continuar avançant amb una proposta compartida, en què els cinc grups han participat en una mateixa dinàmica.

Al matí vam començar amb el visionat de la pel·lícula The Croods, una història ambientada en la prehistòria que narra la vida d’una família de Neandertals que intenta sobreviure en un entorn ple de canvis, perills i descobertes. La pel·lícula posa èmfasi en la importància de la família, la convivència, la cooperació i la cura entre els seus membres.

Un cop acabada, vam compartir un espai de conversa i reflexió en gran grup. Els infants van demostrar que ja tenen molts coneixements sobre aquesta etapa històrica: van identificar que es tractava d’una família de Neandertals perquè vivien en comunitat, es cuidaven, convivien, caçaven i ja portaven roba.

Alhora, aquest diàleg ens va permetre desenvolupar una mirada crítica. A partir dels coneixements que ja hem anat construint sobre la prehistòria, vam detectar algunes errades o exageracions de la pel·lícula. Per exemple, vam observar que es presenta el descobriment del foc com si fos un fet nou, quan en realitat els Neandertals ja coneixien i utilitzaven el foc. També vam reflexionar sobre la figura de l’Homo sapiens, que apareix força exagerada, com si estigués molt més avançada del que realment indiquen els estudis històrics.

Aquest treball ens ajuda a entendre que no tot el que veiem al cinema és real i que cal contrastar la informació, fer-se preguntes i construir coneixement de manera crítica.

A la tarda vam reprendre algunes escenes de la pel·lícula en què els personatges pintaven a les coves, representant situacions del seu dia a dia. A partir d’aquí, vam proposar una activitat artística vivencial.

Primer, cada infant va pensar quina escena o situació li agradaria representar. Paral·lelament, vam elaborar pintura a partir de fang, experimentant amb materials naturals, tal com feien els humans prehistòrics. Finalment, amb les mans com a principal eina, els infants van crear les seves pintures rupestres.

A través d’aquesta experiència ens hem posat en la pell dels nostres avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió, comunicació i transmissió d’experiències.

QUÉ ENS AMAGA LA TERRA?: L’EVOLUCIÓ HUMANA.

Estimades famílies,

En el projecte de la comunitat “Què ens amaga la Terra?”, la classe dels Biòlegs/gues hem iniciat un viatge apassionant per entendre com vam aparèixer els humans a la Terra. A través de contes científics, observació de restes fòssils i activitats vivencials, ens hem convertit en exploradors i exploradores del passat, seguint les pistes que la Terra guarda des de fa milions d’anys. I sabeu qui va ser el nostre primer guia? En Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, un primat molt curiós que vam conèixer al CRIP i que vivia als boscos de Catalunya fa més de 12 milions d’anys.

A partir d’ell hem començat a dibuixar un mapa de l’evolució humana… però no un mapa recte! Tal com recorda el paleontòleg Stephen Jay Gould:
“L’evolució s’assembla molt més a un arbust ple de branques que no pas a una escala que pugem pas a pas.”
Aquesta idea ens ha ajudat a comprendre que l’evolució no és una línia, sinó un arbre immens i compartit, ple d’espècies que apareixen, conviuen i desapareixen mentre d’altres continuen transformant-se. I nosaltres, els Homo sapiens, som només una branca més dins aquesta gran família de simis.

Durant el trimestre hem conegut:

  • Ardi, que caminava una mica dret però encara s’enfilava als arbres.
  • Lucy i els australopitecs, que ja feien vida a la sabana.
  • Els primers Homo habilis, capaços de crear eines de pedra.
  • I l’Homo erectus, que va encendre el foc i va començar a viatjar lluny.

Hem llegit i treballat el conte “Un viatge molt llarg”, hem creat línies del temps, hem fet lletres i formes amb elements naturals, hem observat com canvia el món al llarg dels milions d’anys i ens hem fet moltes preguntes: Com vivien? Què menjaven? On dormien? Parlaven? Tenien amics?

Aquestes preguntes ens han ajudat a entendre que venim d’un llarg viatge compartit, fet de canvis, d’adaptacions i de molta curiositat —la mateixa curiositat que, segurament, tenia en Pau mentre mirava el seu bosc.

Ara sabem que, per entendre qui som, cal mirar enrere i escoltar el que la Terra ens vol explicar.
I això, Biòlegs i Biòlogues, ho hem estem fent molt bé!

Amb ganes de continuar descobrint,
La Classe dels Biòlegs i Biòlogues