PLAY AND THINK LIKE A COMPUTER

Computations are everywhere, once you begin to look at things in a certain way”

Rudy Rucker

Computational thinking is a foundational problem-solving process that involves breaking down complex challenges, identifying patterns, ignoring irrelevant details, and developing step-by-step algorithms. Computers work this way but, far from just programming, computational thinking is a universally applicable way to deal with everyday life problems like adapting a recipe for a large group of people to assembling a piece of furniture. 

In our last session of Martamàtiques with the families, we had fun together while playing some games specially designed to put into practise these thinking strategies. 


Algoracing is a board game for 4 players in which we have to program rovers to move along the board. It took a while to read all the instructions because there were a lot of things to consider: the setup, the cards to program the algorithms, the objective, the “obstacles” in our way… When we got to play we discovered that it was quite simple to play and design the algorithms but it was a bit more complicated to try to make the most of our cards and be efficient. This efficiency implied a lot of strategy and decomposition that quite often led all of us to mistakes that helped us learn!

Circuit challenge is a very fun logic game in which you have to create a path to lead the ball to find its destination.  Following the instructions to put the pieces and thinking how to place them properly involved a lot of spatial knowledge that enhanced. It seemed very simple because we started by trying our solutions piece by piece. When we were encouraged not to test our solution until the end, we realised that it was quite simple to make mistakes! 

This also happened in Laser Maze, a game in which you have to play with mirrors to make the laser reach the target piece. 

The biggest surprise for us all was Quadrilla. Apparently we thought it was “simply” a marble circuit and we tended to play with it. After reading carefully the instructions and interpreting the pictures, we realized that it was much more complex: we had to build the maze in such a way that the marbles fell in a specific sequence!

In order to do so, it was necessary to plan ahead all the movements taking into account variables like speed and position. The simplest game turned out to be the most similar to a computer. 

We will definitely need to play and practise more to master the games but we really understood that computational thinking is  structured human thinking. 

QUAN L’EUFÒRIA ENS OMPLE LES VENES!

La literatura es esencialmente soledad. Se escribe en soledad, se lee en soledad y, pese a todo, el acto de la lectura permite una comunicación profunda entre los seres humanos”. 
Paul Auster.

I de la bogeria hem passat a l’eufòria.

Primera tasca: explicar contes a les aules. Tot i les baixes de darrera hora d’algun dels protagonistes, per fi vam poder explicar els contes a les diferents aules. I darrera dels 10 minuts d’explicació, hi ha molta feina que és del tot invisible. Primer una comissió va escollir els contes, després vam formar grups i ens els vem repartir. Aleshores va començar la tasca de llegir i adaptar-lo a l’oralitat. També van haver d’escollir de quina manera el volien explicar. I així, amb unes versions textuals provisionals i una idea de com caldria representar-lo, va començar el disseny de la mostra. Hi van haver alguns assajos per tal d’adequar-se millor al públic i procurar una bona qualitat. Tot un èxit i la resta d’infants van rebre el regal amb molta satisfacció.

Segona tasca: la Fira literària. La nostra idea era fer-ho tot a la pista, ja que el dia va começar amb una temperatura agradable, però no va poder ser. Després del pati el sol apretava de valent i vam desmontar el que teniem col·locat per buscar nous emplaçaments. Finalment vam preparar el gimnàs, la zona de la porxada i la zona de davant les portes de primària. En aquests espais podriem respirar més tranquils. Al migdia, la brigada de mestres va completar els espais amb els materials per poder començar puntualment. Els dinamitzadors van presentar l’acte amb molta elegància i totes les Matildes es van convertir en mestres per una tarda, dinamitzant, ajudant, recolzant, proposant, reconduint els treballs dels infants i les famílies. A les 16:00 havíem de començar a recollir per poder fer endreça. S’ha fet curt manifestaven algunes famílies. Val a dir que han vingut moltes més de les que ens podíem imaginar, així que…. Tot un èxit i molt agraïts per la bona acollida de la proposta.

Tercera tasca: els Primers Jocs Florals de l’escola.  No cal que us repeteixi totes les tasques prèvies que han estat necessàries per arribar al dia de l’entrega de premis, ja que en altres documentacions n’hem fet cinc cèntims, però ha estat una feinada de les grosses. L’escenari preparat amb les Matildes que conduien l’acte. Elegants, de dalt a baix, professionals i amb rigor, van fer vibrar la sala amb els treballs finalistes i guanyadors. De premi, flors i dracs fets amb molta cura i amor. Pel proper curs, si es continua, s’ha d’animar a les famílies a participar a l’engòs.

Quarta tasca: compartim amb les nostres famílies. A la tarda hem fet una trobada amb pares, mares, àvies i tietes que ens han acompanyat per fer el tancament final. Els hi hem passat una presentació que recollia les feines principals del nostre projecte d’aula: Viatjant pels mons de Roald Dhal. I després, de manera improvitzada i amb baixes del personal hem representat els contes. 

I ja ho veieu, tot té marge de millora… però la valoració global de la feina feta tant durant el projecte com en el seu tancament ha estat molt positiva. Tot un èxit. I de la bogeria hem passat a l’eufòria!

TORNAR AL RITME: LA DANSA DELS PESCADORS I ELS TAIKOS

Dins del projecte del Japó, l’alumnat de Matlides ha iniciat un treball musical amb tambors Taiko per acompanyar la dansa dels pescadors que preparen Petit Prínceps.

Aquest procés no ha estat lineal: les festes i les interrupcions del calendari han fet necessari reprendre el fil del projecte i tornar a connectar amb el treball rítmic iniciat.

A partir del vocabulari treballat a classe —DON, KA, DOKO i DURO— els alumnes han anat recuperant la pulsació, la coordinació i l’escolta de grup. Per facilitar aquest procés, hem començat a assajar una partitura rítmica comuna que servirà de base per als primers assajos amb 5è.

Paral·lelament, l’alumnat de 6è està preparant les seves pròpies creacions rítmiques, que compartirem i treballarem a l’aula en les properes sessions. Aquestes propostes ens ajudaran a enriquir l’acompanyament musical de la dansa.

Més enllà del resultat final, aquest projecte posa en valor el procés: escoltar, provar, repetir, adaptar-nos als tempos reals de l’aula i construir plegats una proposta musical compartida.

AIXÒ ÉS UNA BOGERIA!!

No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb les emocions

 Jorge Bucay

Des de la tornada de les vacances fins que acabem el curs, les Matilfdes farem bullir l’olla de les emocions en cada pas i en cada gest. I a més d’emocionar-nos hem de treballar de valent en els diferents projectes que tenim oberts.

Com que la setmana vinent, del dilluns 20 al divendres 24 ens encarreguem de fer la Primera Fira Literària de l’escola, és evident que aquesta ha estat d’una intensitat brutal. De fet, l’aula de Matildes, en aquests moments, sembla més un magatzem d’una botiga de joguines per Nadal, que un espai d’escola. I és que tenim tot de gavetes plenes de materials diversos que hem preparat per les diferents propostes de la setmana vinent. Els nois i noies de l’aula estan treballant de manera responsable i amb molta motivació. Hem elaborat diferents programes que hem hagut d’anar modificant, hem preparat els contes que explicarem a les aules, hem confegit els tallers que obrirem a les famílies i hem analitzat les produccions pels Jocs Florals que ens han arribat. Cal dir que la participació dels infants als Primers Jocs Florals de l’Escola Marta Mata ha estat un èxit. La de les famílies, no tant, tenim marge de millora! 

Amb aquesta Fira tancarem (que no acabarem) el projecte de “Viatjant pels mons de Roald Dahl” i aquesta és una proposta que s’emmarca dins del que el currículum anomena “competència emprenedora” i que permet desenvolupar la iniciativa i creativitat, fomenta la capacitat de transformar idees en accions, implica una mirada reflexiva en la resolució de problemes, necessita del treball en equip i ens permet avançar cap a un pensament crític i de presa de decisions raonades.

I aquí ens teniu, atrafegades i enfeinats, però motivats i feliços de compartir el que estem fent. Les emocions a flor de pell, però ens queda molt fer fer, i molt més per emocionar-nos.

Festa de la Primavera: 20 primaveres, 20 històries

“La primavera és la manera que té la natura de dir: celebrem-ho!”
— Robin Williams

El passat divendres 27 de març de 2026, tota l’escola vam celebrar amb molta il·lusió la Festa de la Primavera, una jornada especial que, sota el lema “20 primaveres, 20 històries”, va omplir els espais de color, alegria i convivència.

Al matí, a les 10:45 h, va tenir lloc el ja tradicional partit entre mestres i les Matildes de 6è. Va ser un gran espectacle, on els riures, la companyonia i el bon ambient entre tots els participants van ser els grans protagonistes. Tota l’escola va viure el partit intensament, animant tant mestres com Matildes amb entusiasme i amb cartells fets pels mateixos alumnes, que van donar encara més color i emoció a l’activitat.

Les normes del partit van ser adaptades a la situació informal, fugint de la competitivitat i posant l’accent en gaudir del moment i crear un record compartit que anés més enllà del resultat. Tot i això, i seguint la tradició, els mestres es van endur la victòria, en un ambient distès i festiu.

A la tarda, a les 15:00 h, vam continuar la celebració amb un taller de fabricació de flors amb les famílies. Es va posar a disposició una gran varietat de materials perquè infants i famílies poguessin crear lliurement les seves flors, deixant volar la imaginació i la creativitat.

Les creacions es van exposar al jardinet del Mara Mata, omplint-lo de colors i formes ben diverses, i es conservaran per ser utilitzades en la celebració dels 20 anys de l’escola, que tindrà lloc el proper 16 de maig.

En definitiva, va ser una jornada molt participada, plena de moments compartits i amb un ambient excel·lent. Tot va anar molt bé i la festa va tornar a demostrar que, quan escola i famílies caminen juntes, es creen experiències realment especials.

OI TANT! L’HUMOR POT ESTAR EN ELS ERRORS

Serveix de poc vestir bé, tenir un bon físic i fer bona olor, si descuidem quelcom important: escriure i parlar correctament.

Albert Einstein

D’acord amb el plantejament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’ensenyament de l’ortografia no s’ha d’entendre com una pràctica mecànica o descontextualitzada, sinó com un procés vinculat a la producció real de textos. En aquest sentit, els errors ortogràfics esdevenen oportunitats d’aprenentatge, ja que permeten identificar dificultats, activar processos de reflexió lingüística i afavorir l’autoregulació.

Treballar els errors de manera significativa implica anar més enllà de la simple correcció per part del docent. És fonamental promoure estratègies com la revisió guiada, l’ús de recursos (diccionaris, murals ortogràfics, eines digitals) i la classificació d’errors, per tal que l’alumnat prengui consciència dels propis punts febles i desenvolupi autonomia en la millora dels seus textos.

A més, aquesta tasca contribueix a reforçar la seguretat en l’escriptura i a millorar la qualitat comunicativa dels textos, aspectes especialment rellevants en un moment en què les produccions escrites esdevenen més llargues, complexes i variades.

En el marc del nostre projecte d’aula Viatjant pels mons de Roald Dahl vam descobrir una manera divertida de mirar-los. Cadascú va escollir algun dels errors ortogràfics que li costa corregir, per fer-ne un conte humorístic, a l’estil d’un altre gran escriptor, en Giani Rodari. 

Mireu amb atenció i busqueu els errors intencionats.

I SI ELS ULLS CREMESSIN…

La función principal del escritor de libros para niños es escribir un libro que sea tan absorbente, emocionante, divertido, rápido y hermoso que el niño se enamore de él. Y esa primera historia de amor entre el niño pequeño y el libro joven conducirá con suerte a otros amores por otros libros y cuando eso suceda, la batalla probablemente se gane. El niño habrá encontrado una vasija de oro. También habrá ganado algo que lo ayudará a llevarlo de manera más maravillosa a través de los enredos de sus últimos años.

Roald Dahl

Potser tots i totes voldriem tenir superpoders, com els de les pel·lícules de la Marvel o la Warner Bros o prefeririem ser més pràctics i tenir-ne pel dia a dia. Podríem escollir escriure textos en un plis plas, o memoritzar guions teatrals com qui llegeix una carta al restaurant, o trobar una o més solucions a un problema matemàtic quotidià. Seria molt poderós tenir una mirada que només fent una ullada posessim punt i final a una tasca escolar. Però, de moment, això no és possible. Potser algú inventarà una píndola miraculosa, però ara com ara ens toca clavar els colzes, posar els dits sobre el teclat de l’ordinador i engegar el clic de la imaginació.

De la feina de cerca i tractament de la informació on vam descobrir la vida i l’obra de 27 artistes plàstics hem passat a confegir unes històries de ficció dignes de tot escriptor novell. Aquesta proposta forma part del nostre treball al voltant del fet d’escriure, a les acaballes del projecte Viatjant pels mons de Roald Dahl.

La producció de textos literaris a l’educació primària constitueix una oportunitat educativa fonamental per al desenvolupament integral de l’alumnat. Més enllà de l’aprenentatge formal de la llengua, escriure contes, poemes o petites dramatitzacions permet als infants explorar la seva creativitat, expressar emocions i construir significats propis.

En el marc del currículum establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, aquesta pràctica s’entén com una via per desenvolupar la competència literària dins d’un enfocament competencial i significatiu. La creació literària no només reforça habilitats lingüístiques com el vocabulari, la cohesió textual o l’ús de recursos expressius, sinó que també fomenta el pensament crític i la capacitat d’imaginar mons possibles.

A més, oferir espais per a l’escriptura literària contribueix a generar una relació positiva amb la llengua i la lectura, ja que l’alumnat passa de ser receptor a esdevenir creador. Aquest canvi de rol afavoreix la motivació, l’autoestima i la participació activa en el propi procés d’aprenentatge.

Finalment, la producció de textos literaris permet connectar amb la dimensió cultural i social de la literatura, facilitant que els infants incorporin referents propis i col·lectius, i entenguin la literatura com una forma viva de comunicació i expressió.

I si els ulls cremessin… doncs no passaria res! O potser sí!

LET’S GO TO THE THEATRE!

“Don’t worry about the bits you can’t understand. Sit back and allow the words to wash around you, like music.”

Roald Dahl

Last week we had a lot of fun while practising English by going to Can Papasseit to watch a theatre play: Little Red Rocks.

Because watching a theatre play in English can be a bit difficult; we have been preparing this challenging activity for weeks in class. By meeting the characters and reading the summary of the story we realized it was an adapted version of Little Red RIding Hood, a fairy tale that we all know.

In this version of the story Little Red is a brave girl who lives in Barcelona that has to fly to London to help her grandma, a famous music star who needs an important document. In her adventure she meets Lupita and Olenka, a flight attendant and a perfumist that help her. She also meets Mr.Wolf, a greedy person who wants to steal grandma’s money and jewells.

We had a lot of fun singing the songs and helping Little Red write the end of the story… Our favourite moment, though, was when three colleagues went on the stage to take part in a smelling competition!

Watching a play or a film in English may seem difficult but, if we are familiar with the story and know all the basic language it can be a fun and motivating activity. Why don’t you try watching your favourite film in English?

QUAN LLEGIR ESDEVÉ UNA TASCA MATEMÀTICA

Defensa el teu dret a pensar: fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.

Hipàtia d’Alexandria

Amb aquesta documentació, compartim amb vosaltres una tasca de vida d’aula, que ens està donant l’oportunitat de fer moltes connexions entre coneixements que, tradicionalment, l’escola i la societat veuen com a oposats. Estem parlant de les lletres i dels números.

La classificació tradicional entre “ser de lletres” o “ser de ciències” ha arrelat profundament en l’imaginari social i educatiu. Sovint es presenta com una manera natural de descriure aptituds i preferències de l’alumnat. Tanmateix, aquesta dicotomia simplifica excessivament la complexitat del coneixement i pot limitar les expectatives educatives. Especialment en l’etapa de Primària, on l’objectiu fonamental és el desenvolupament integral de l’infant, aquesta divisió resulta pedagògicament contraproduent. I és que les matemàtiques emergeixen com una disciplina amb un poder transversal essencial per comprendre el món i articular el conjunt del currículum.

En primer lloc, la distinció entre lletres i ciències transmet la idea que existeixen capacitats fixes i excloents. Aquesta visió pot generar creences limitadores, com ara “no serveixo per a les matemàtiques” o “soc més de llengua que de números”, que condicionen l’autoestima acadèmica i el rendiment escolar. A Primària, etapa clau en la construcció de l’autoconcepte, aquestes etiquetes són molt limitadores.  L’educació obligatòria hauria de garantir una formació global que integri diferents formes de pensament.

En aquest marc, les matemàtiques són una eina per interpretar la realitat, aprenent a analitzar dades, comprendre proporcions, mesurar magnituds, establir relacions i formular hipòtesis. Aquestes habilitats són indispensables per entendre fenòmens naturals, socials i econòmics. La lectura crítica de gràfics, l’anàlisi d’estadístiques o la interpretació d’escales cartogràfiques en són exemples clars. 

A més, el pensament matemàtic desenvolupa competències cognitives d’alt nivell, com el raonament lògic, la resolució de problemes i la capacitat d’abstracció. Aquestes habilitats no són exclusives de l’àrea matemàtica, sinó que es transfereixen a altres àmbits del currículum. En llengua, per exemple, la comprensió d’un problema requereix interpretació textual i estructuració del discurs. En ciències naturals, l’experimentació implica mesura i recollida sistemàtica de dades. En educació artística, conceptes com la simetria o la proporció connecten directament amb la geometria. Per tant, les matemàtiques actuen com un eix vertebrador que articula aprenentatges diversos.

A la nostra escola busquem contextos reals on poder mobilitzar coneixements i resoldre reptes significatius, amb l’ús d’un pensament cada vegada més flexible i crític. Superar aquesta falsa oposició implica generar una mirada on s’integri sabers, que potenciï totes les competències i que promogui una mirada global i crítica de la realitat.

Aquesta setmana hem continuat el treball de lectura matemàtica al voltant d’un text periodístic. El tema de fons era la vaga de mestres, però això era només una oportunitat per posar-nos les ulleres matemàtiques. Primera feina a fer: llegir i entendre el text. Segona parada: marcar amb el florescent les idees matemàtiques que trobem al llarg de la lectura. Tercer pas: compartim el nombre de referències trobades (han anat de 3 a 48). Quart moment: fer una llista de les troballes. Cinquè pas: preparar etiquetes de colors per poder classificar les idees amb algun criteri. I aquí estem. Per taules estem decidint què va a cada color i per què. De maneres de classificar n’hi haurà moltes, però caldrà ser coherent i tenir clar el rerefons de l’opció escollida. Seguirem barrinant i decidint la setmana vinent.

L’ADOLESCÈNCIA, MOLT MÉS QUE UNA SÈRIE DE TELEVISIÓ

Estava a la seva habitació, pensàvem que estava segur.

De la sèrie de TV Adolescència

Aquesta setmana hem tingut dues activitats d’aula que ens fan prendre consciència del moment que estem vivint. Naveguem per camins incerts entre voler créixer cap a les oportunitats dels adolescents i voler mantenir-nos en els privilegis dels més petits. Ser Matildes és també travessar un tifó d’emocions, neguits i certes pors. 

Dimarts vam anar a visitar l’institut Pla de les Moreres i allà vam poder passejar-nos pels espais i admirar les dimensions de la tragèdia. Vam estar rebuts per la directora que ens va fer una breu introducció, carregada de positivisme i bones recomanacions. Després tres delegats d’aula ens van fer un tour per algunes aules mentre ens explicaven les normes i el funcionament. Ja a classe, vam posar en ordre les idees i ens vam apuntar algunes possibles preguntes per la jornada de portes obertes d’aquest pròxim dissabte 28 de febrer.

I per acabar-ho de rematar, dimecres va venir la Cristina, de la policia local de Vilanova, per fer-nos una xerrada sobre la importància del civisme, ara que estem a un pas de sentir-nos grans. Ens va parlar de com les actituds incíviques es produeixen majoritàriament quan es va en grup i que cal allunyar-se d’aquests hàbits que ens perjudiquen a tota la població, de manera directa i indirecta. I per acabar-ho de tenir clar ens va proposar un parell de jocs i vam visionar dos vídeos molt curts gravats durant la pandèmia. 

Així doncs, Matildes, créixer implica prendre decisions difícils com escollir institut i saber com actuar quan es va amb els altres. Però no oblideu que el primer és responsabilitat dels pares i les mares i el segon està a les vostres mans. 

Renoi, l’horitzó està més a prop!