ESCRIVIM UNA CARTA AL NOSTRE COS

Seguint llegint la història de l’Alícia, encara amb ella fent 3 metres, ens hem plantejat un nou petit repte:

I és que el text diu…

“Oh pobres peuets meus! Em pregunto qui us posarà ara els mitjons i les sabates. Perquè jo no podré fer-ho! Seré massa lluny per ocupar-me de vosaltres. (…) Però és millor que sigui amable amb ells, si no, potser al final es negaran a portar-me on vulgui anar. Vejam… Si, mira, els regalaré un parell de sabates noves cada Nadal.”

Així que després de llegir aquest fragment, les Alícies hem estat parlant entorn les preguntes: I nosaltres, cuidem el nostre cos? Què fem per cuidar-lo? 

Han sortit idees com que per cuidar el nostre cos vigilem no fer-nos mal, dormim, mengem de manera saludable, ens abriguem i desabriguem segons si tenim fred o calor, ens posem crema hidratant després de la dutxa, anem al metge i al dentista…

Però clar, nosaltres no podem fer com l’Alícia que fa un regal als seus peus, però sí que podem agrair a una part d’aquest tot el que fa per nosaltres, així que hem decidit enviar una carta a una part del nostre cos donant-li les gràcies, ja que també és una manera de cuidar-lo. 

Aquest repte ens ha portat a investigar i a conèixer les parts d’una carta. Hem vist que:

  1. A dalt de tot hi va la data.
  2. Després diem hola.
  3. Expliquem tot el que volem dir.
  4. Diem adéu.
  5. Al final de tot escrivim el nostre nom o fem la firma.

Així que hem estat escrivint unes cartes ben especials seguint aquest format.

  

A més a més, i relacionat amb això, la Ivet i l’Aura ens han portat un text que els ha fet pensar amb aquest petit repte de fer la carta i ens ho han volgut llegir i és que parla d’estimar el nostre cos. Us deixem el text aquí per si també hi voleu fer un cop d’ull.

catorze.cat 

ESTIMO EL MEU COS

Catherine Hernández és escriptora. Des que li van diagnosticar dues malalties cròniques l’any passat, escriu cartes al seu cos. Durant aquest temps ha après a dir prou quan el cos li ho demana, a estimar-lo i cuidar-lo.

“Estimat cos. Cos preciós. Em sap greu haver-te fet passar gana. Em sap greu haver-te fet treballar quan no volies treballar. T’hauria d’haver escoltat.”