La Ranya ens explica com ho va viure…

El passat dimarts dia 23 de abril vam anar a la plaça Cal Font per fer un treball amb grup. Vam estar amb tota la comunitat i vam fer els mateixos grups que quan vam anar a Penelles. Primer vam anar a la plaça i ens van explicar les coses que haviem de fer. La tercera pregunta ens va costar perquè era difícil trobar els noms de les llibreries, era més facil trobar les entitats. Al meu grup li costava molt escriure els noms del autor/es. Vaig ser una periodista perquè preguntava a la gent …per qui ha comprat el llibre? per què l’ha escollit? per què li ha agradat?…  També vam investigar les paradetes perquè podíem veure les coses que venen, veure els llibres que m’agradaven, les flors boniques i les persones que venien. També vaig veure la paradeta d’Ecomercaderet. El preu de la rosa més barata era de 5€ i la més cara de 15€, però jo em vaig sorprendre perquè vaig veure’n de 20€, 25€, i 30€. Vam fer preguntes sobre les roses i en total hi havien 24 parades. La procedència de la roses era del Maresme principalment. N’hi havien de molts colors com groc, rosa, vermell, blanc, blau i de colorins. I hi havien formats diferents com rams, rosa suelta i arreglos amb roses. Vaig descriure la meva rosa escollida que era molt vermella.

Aquest dimecres per la tarda hem gaudit, una vegada més, de l’assistència de les famílies a classe per fer una nova sessió conjunta Martamàtica. En aquesta ocasió, es tractava de decidir per grups on amagar un tresor a la nostra escola. Evidentment la dificultat, i la paciència, es concentraven en elaborar el mapa de la nostra escola, bàsic per realitzar l’activitat que podem proposar a d’altres cursos. En aquest treball sorgien dubtes sobre les proporcions, mesures, situació d’espais, orientació, representació de les plantes… Hem observat com, tot i fer molts anys que trepitgem l’escola, no sempre recordem o tenim clars tots els espais, ni és fàcil provar de representar-los seguint la lògica i l’estructura, sent fidels a la realitat. La tarda ha representat un inici d’aquesta activitat que haurem d’anar completant, elaborant indicacions per acabar trobant el tresor.

Avui dijous 4 d’abril hem gaudit d’una xerrada-taller, per part de la Diputació de Barcelona, on ens han explicat la importància de conèixer i cuidar el nostre aparell locomotor, encarregat de tots els moviments que realitzem. Hem repassat els principals ossos que conformen l’esquelet humà, els músculs i hem parlat d’altres components més específics com els tendons, lligaments i les articulacions. Tots ells indispensables per fer possible els nostres desplaçaments i posicions que al llarg del dia necessitem desenvolupar. A partir d’aquesta explicació central, hem explorat algunes maquetes, hem fet algun joc de rol i hem conversat sobre la importància de mantenir en bon estat el nostre cos, evitant les males postures que de vegades per poca consciència adoptem. Ens hem sensibilitzat una mica més, entenent que conèixer i estimar el nostre cos és bàsic si ens volem sentir bé per molt de temps.

Aquesta darrera setmana del trimestre ha estat especial i diferent. Segurament, per nosaltres, una de les últimes que a l’escola hem viscut de ple l’estar amb les persones, per conèixer-les, tot sabent conviure.

Les Matildes concretament ens hem agrupat amb els Patufets i Rovellons, primerament per ajudar als més petits a fer-se l’autoretrat amb una mica de la nostra guia. Entre rialles, i algun plor, i la col.laboració també dels Rovellons, hem anat donant els nostres consells, sota la mirada atenta dels petits i la il.lusió que els més grans compartíssim amb ells aquest temps. Per nosaltres ha representat una bona dosi de paciència i d’esforç per fer-nos entendre i respectar el seu ritme. Hem après a esperar, a ser més tendres i a posar-nos al lloc dels mestres. Seguidament hem visionat el curt For the birds, observant la diferència i les relacions que de vegades es donen quan no es vol entendre i acceptar als altres. N’hem parlat i hem reconegut que situacions semblants passen entre les persones. Per la tarda hem jugat a desmuntar la nostra cara partint de fotografies, per confegir noves imatges extravagants i divertides que resultaven de la barreja de retalls. Ha estat molt divertit!

A classe hem tancat la setmana amb una frase molt de Matildes que lluirà al decàleg de la convivència:

” A l’escola…Tots i totes som importants, tenim veu i som benvinguts/es!”

En la nova sortida al parc fluvial, relacionada amb els nostres Aires de bosc, hem tingut un expert convidat: En Toni Monclús. Ell ens ha proposat una activitat que representa la continuació de l’anterior sortida, en què provàvem de representar la distància de mig quilòmetre. Des del pont de Can Titó, amb la vista endavant d’un tram del parc fluvial, el Toni ens ha proposat el repte de descobrir on s’acabava la distància d’1km. -Penseu que hi haurà aquesta distància fins l’altre pont o no?-. Després de dir i argumentar les nostres hipòtesis ens hem disposat a comprovar-les, tot agrupant-nos per treballar activament, fent servir els materials que portàvem (cordills i cintes mètriques), però també tenint en compte aspectes que el Toni ens ha explicat. I és que fa molt de temps que les persones han tingut i tenen la necessitat de mesurar longituds i distàncies. D’aquí l’inici de les mesures partint del propi cos: passes, braçades, polzades… Sabíeu que estirant un braç i posant l’altre com si subjectéssim una fletxa, la mesura aproximada és d’uns 90 cm? Però és clar, les passes, polzades, peus… no responien a mesures arbitràries per tothom. D’aquí la necessitat de crear les mesures universals que avui en dia tenim, les més importants de longitud i distància, el metre i el quilòmetre. Entre aquestes converses històriques hem descobert i experimentat amb l’odòmetre, instrument ben utilitzat en molts sectors, per mesurar distàncies llargues. Ho hem posat tot en plegat en joc per descobrir que de pont a pont no hi havia pas el quilòmetre que buscàvem, força menys ni que ens semblés una distància força llarga i possible. Hem anotat les nostres experiències al diari de natura i hem recuperat energies esmorzant. Després d’una estona de joc ben merescut, hem continuat parlant de mesures, retornant al metre quadrat. Amb troços de branques l’Aitana ens ha confegit un metre quadrat i hem reflexionat si, el material que vam portar a classe per construir-lo, ara el veiem possible veient la dimensió del metre quadrat.

Per últim, i després de dinar, hem volgut aprofitar l’entorn tranquil inspirdor per fer una tasca més d’introspecció: pensar individualment sobre l’autoavaluació del trimestre, en què “estic avançant” i en què “necessito millorar”. Amb forma de rotllana, hem encetat una conversa plena de recomanacions que uns i altres ens féiem, per poder afegir a les nostres idees.