Aquest dimecres hem realitzat la segona sortida per aprendre del bosc i l’espai exterior, una de les tres branques importants del nostre projecte d’aula.
En aquesta ocasió ens hem enfilat parc fluvial amunt, fins tenir una bona vista panoràmica per fer un dibuix del paisatge. Allí, asseguts i descansant de la pujadeta, hem observat les vistes, parlant dels diversos plans i la profunditat que l’ull copsa, tot pensant en com poder-ho representar amb carbonet en els nostres Diaris de natura. Han estat uns moments de relax i tranquil.litat per la gran majoria, tot i que sempre hi ha algú que s’inquieta i poc temps es deixa per mirar, pensar, entendre i representar… la paciència és fonamental per aquest tipus d’activitats! Seguidament hem escrit descripcions dels nostres dibuixos parlant de formes, mesures, matisos, llum, ombres, textures i un llarg etc de possibilitats. Amb aquella temperatura ja primaveral, hem canviat de zona per trobar un espai més íntim i recollit que convidés a seure en petit grup i escoltar dues històries molt relacionades amb els nostres Aires de bosc. Ens hem emocionat escoltant el conte El jardí curiós, on un infant curiós transforma, amb la seva infinita constància, una ciutat grisa enverdint els espais. La seva iniciativa s’escampa entre les persones que aviat l’acompanyen. De les històries imaginàries (pero possibles!) hem passat als fets socials reivindicatius escoltant la protesta pacífica dels Defensors dels arbres de Pureora, un testimoni verídic de com el poder de les persones unides poden transformar el món. Que les històries i contes ens acompanyin i inspirin per sempre, mai serem prou Grans per escoltar-ne!
Després d’omplir la panxa, respirar natura i jugar per la zona, hem enfilat camí avall fins arribar altre cop al parc fluvial. Allà hem fet parada per “jugar” novament amb les unitats de mesura. El repte era aconseguir representar d’alguna manera la distància d’un quilòmetre. Ens hem enredat, mai més ben dit, amb cordills, peus, passes i fins i tot apilant alçades nostres però, evidentment no hem arribat a assolir aquest km. Tampoc era la intenció però si veure que estem parlant d’una distància considerable i que per mesurar-lo ens calen estris més concrets que anirem descobrint.
De tornada a l’escola anàvem rient pensant que ha estat divertit apilar Aroes, Alícies… saber que la Luz s’ha mesurat els peus per poder-se comprar bambes en alguna web, que l’Erik recorda els km del parc fluvial i que teníem feina a l’escola a desembolicar cabdells que ens havien ajudat. Una bona i interessant embolicada!
Comentaris recents