WINNIE’S GARDEN

Aquests dies de primavera a English Time anem coneixent més a Winnie the witch i el seu inseparable Wilbur the cat. Ens fa jugar inventant conjurs estrambòtics per fer aparèixer personatges o elements del conte que desapareixen de la nostra magic box. Fa uns dies la bruixeta Winnie ens va explicar que era una enamorada dels gardens i que havia observat com els Massagrans n’havien construït un de nou a l’escola. Llavors ens va proposar que l’anéssim a veure i que cadascú de nosaltres dibuixéssim una flor per confegir entre tots the Winnie’s Garden. I aquesta és la proposta que estem fent i en som uns grans artistes!

Aquesta setmana a més, el Bruno ens ha sorprès portant tot un recull de contes de la Winnie que li van regalar per Sant Jordi, en concret The explorer collection. Tots ens hem emocionat i hem frisat per conèixer noves aventures però com que en són sis històries hem decidit escollir-ne una per explicar, fent votacions per posar-nos d’acord. In Space, The Broomstick ride, The Dinosaur day, The Pirate adventure, Under the sea and The Flying carpet… i sorpresa quan observem que tenim un empat de preferències! Així que decidim que arribarem a finals de curs explicant-ne un parell: Under the sea and The Dinosaur day.

Recordeu que trobareu més fotografies de tot el procés al drive.

TREBALL EN EQUIP: LES FORMIGUES

Fruit de la diada de Sant Jordi, fa dies que els Pinotxos volen mostrar als companys els contes i llibres que les famílies els vàreu regalar. De molts d’aquests contes en traiem idees interessants que ens connecten amb aspectes que treballem o hem treballat. Aquesta setmana, en les petites estones de relaxació i d’entrada a les 15h, hem escoltat música medieval acompanyada de fragments de lectura del llibre “Con calma” que ens ha mostrat la Zoe i que les mestres ens han llegit. Ens hem fixat en la manera de fer de les formigues, sempre tan atrafegades però sobretot unes de les millors treballadores en equip de la naturalesa. I és que cada formiga té un paper essencial per, entre totes, construir una única casa.

L’activitat, que anem treballant com a hàbit cada dia, ens fa centrar l’atenció en la lectura comprensiva: escolto, entenc, explico i connecto idees, fins a reflexionar que ens comportem de maneres organitzades i semblants als animals o si més no, hauríem d’anar aprenent-ne molt d’ells.

Seguidament practiquem tot això que hem llegit, escoltat i parlat. Ens organitzem en parelles amb l’objectiu de treballar per fer una producció conjunta. Haurem de parlar molt i posar-nos d’acord, tots dos som importants i hem d’aprendre a esforçar-nos.

 

 

 

CENTPEUS I NÚMEROS GRANS

Els Pinotxos seguim emocionats amb els insectes, aràcnids i petits animalons. A partir del Gran llibre de les cuques hem après que tots els petits animalons que no tenen ossos a dins del cos els podem anomenar cuques. I ara ja entenem perquè cal tractar-los amb cura i són tan fràgils. El mateix llibre ens dona informació concreta de molts dels animals que estem coneixent amb més profunditat. Aquesta setmana ha sigut el torn dels Centpeus i la proposta ha estat intentar dibuixar un centpeus. Com es poden fer tants peus? –El cent és molt gran però no és pas el número més gran -ens afirma un Pinotxo-. –El número més gran és l’infinit però no sé com es dibuixa-, –i el cent?– preguntem les mestres. Molts infants ens l’assenyalen dels referents numèrics que tenim a la rotllana. -Hi ha números que també són molt grans com el mil –, comenta un altre Pinotxo. –I com es representa el mil Pinotxos?-. Debatim sobre quant ceros ha de tenir el número mil o el deu mil. Això ens ajuda a entendre com es construeixen altres números, com el dos-cents, el tres-cents, el quatre-cents i ens atrevim fins i tot amb el dos mil, el tres mil i el quatre mil! – Jo conec un número més gran, el noranta-nou -. Afirma un company. – El noranta-nou és més petit perquè només té dos números -. Asseguren d’altres Pinotxos. Mentre conversem, anem reconduint fins veure que els números que tenen més xifres sempre són els més grans…

Aquesta conversa no té pas l’objectiu que els Pinotxos facin la relació de quantitat-número amb xifres tan elevades, sinó que és un primer contacte amb els números grans, que encara estan fora de l’abast de la seva comprensió, però que van sorgint en el nostre dia a dia.

Finalitzada la rotllana, dibuixem un centpeus de forma individual que després mostrem als companys del petit grup de treball. No és pas fàcil i,després de veure les propostes individuals, cada grup proposa maneres de fer un cent peus comú. Alguns opten per crear-ne un de nou fent-lo més llarg i anar fent potes…

Podreu anar veien més fotografies al llarg de la setmana vinent al Drive.

A LES BECEROLES D’UN NOU PROJECTE!

Fa dies que ens divertim coneixent els contes que cada aula de l’escola ha elaborat en motiu de la diada de Sant Jordi. Ens agrada conèixer noves formes de narrar històries i així descobrim com la creativitat és important per fer bons contes. De la mateixa manera, hem anat explicant diverses versions de la llegenda de Sant Jordi, ja sigui a partir dels contes que tenim a casa i hem portat, com observant creacions sorprenents que han fet d’altres escoles.

Coneixent una versió feta amb els personatges de plastilina, ha sorgit la proposta que ha engegat motors: –I si nosaltres també fem la nostra llegenda de Sant Jordi amb personatges de plastilina?-, ens ha deixat anar la Yassmin. Llavors comencem un llistat amb els personatges que creiem han de sortir: –La fornera-, ens diu l’Àlex ben convençut, –al meu conte hi surt però no sé què és!-. L’Aran explica que és la persona que fa el pa i que també hi poden haver forners homes. Seguim amb la llista: la gent del poble, fills i filles, homes i dones, la princesa, el cavaller, el drac i el seu cavall, també animals com el porc, la gallina, un gat, ovelles… –Falta algun personatge més?-, -sí!, torna a afegir l’Àlex convençut, –el terrissaire, que tampoc sé què és però surt al meu conte!-. –Deu ser la pista d’aterrisatge pels avions-, comenta algun pinotxo. –No pot ser perquè a la llegenda de Sant Jordi no hi surten avions…és una persona del poble però no sé què fa!-. –Potser és un dinosaure, ho sembla aquest nom!-, comenta un altre pinotxo. –No!-, insisteix l’Àlex, –Ha de ser una persona del poble perquè a la llegenda tampoc hi surten dinosaures!-.

Ja tenim feina a investigar…, que deu ser un terrissaire?

I això no és tot, a la llegenda també hi ha de sortir un castell i, posats a fer, el volem amb piscina!.

Famílies, pensem que aquest juny seguirà fent olor de Sant Jordi!

BICICLETES I PATINETS!

Aquesta setmana, a psico, hem practicat la nostra agilitat amb les bicicletes i patinets. Ben equipats i equipades amb el casc, hem arribat de bon matí amb moltes ganes de pedalar i lliscar per la pista. Abans de començar hem acordat algunes normes de respecte i circulació. Llavors hem explicat com els mestres havíem organitzat l’espai. Teníem dues zones, en una podíem circular lliurement però ben atents als altres conductors i a l’altre, més guiat, teníem un circuït amb algunes senyals de trànsit a respectar i fileres de cons, per aprendre a maniobrar tot fent ziga-zagues. Abans de començar el circuït l’hem resseguit tots junts caminant, sense les bicis i els patinets, per entendre bé el què se’ns demanava. Les cintes delimitaven zones que no es podien sobrepassar i els senyals més bàsics de trànsit també ja els coneixíem.

Ha estat un matí agradable sobre rodes i la primavera ens ha respectat l’aiguat que temíem per aquests dies!

Recordeu que podeu veure més fotografies al drive.

PISCINA DE DIARIS

Aquesta setmana, a l’estona de psico, hem gaudit jugant en una piscina especial en què l’aigua era representada per papers de diari. Els bancs la delimitaven, els matalassos reconfortaven les nostres caigudes i moviments i els papers de diari ens convidaven a rebregar, estripar, llençar… Ens hem emocionat imaginant que érem a l’aigua amb els nostres companys, mullant-nos i esquitxant als altres, saltant, arrossegant-nos, fent veure que lliscàvem nedant, fins a buidar completament la piscina imaginària d’aigua (els papers). Com sempre la recollida, gens senzilla, i la tornada a la calma de tot plegat, han estat essencials per poder tornar a l’aula dels Pinotxos tranquils i relaxats, amb bons somriures després de l’experiència.

Famílies, quines ganes tenim d’estiu i piscines!

                   

LA GENEROSITAT EN FORMA DE CONTES

La família de la Zoe ha estat guanyadora d’un concurs artístic de carnaval d’Igualada. El premi, un val regal per comprar llibres i contes, ens l’han volgut cedir a l’escola.

La Zoe ens ho ha explicat molt contenta i ens ha presentat uns meravellosos contes que les mestres han tingut l’oportunitat d’escollir, pensant en els nostres gustos. Tots i totes estem molts contents i agraïts per aquest acte de generositat de la família Beltran Ruiz. Evidentment hem tingut moltes ganes de començar a conèixer les històries que s’amaguen darrera d’aquests llibres.

Hem començat per conèixer l’argument d’ Etiquetes, un conte ple de simbologia en les seves imatges i contingut que ens ha fet reflexionar sobre el tracte i la visió que tenim de les altres persones. Poc a poc anirem coneixent cadascuna de les aventures amagades en aquests nous llibres que ja formen part de la nostra biblioteca.

Des d’aquí agraïm el gest de la Zoe i la seva família!

 

 

 

 

 

 

SORTIDA AL BOSC

El passat dilluns, sota un dia que s’iniciava assolellat i molt favorable, vam sortir al bosc proper de Can Titó.

Les sortides sempre les sentim especials i inoblidables, ja que ens permeten la convivència en espais més grans, plens d’estímuls interessants per seguir explorant i aprenent de tot allò que no hi cap dins l’edifici de l’escola. Engalanats amb els nostres fulards taronges enfilàvem el parc fluvial, perseguits pels Mitjans de la nostra escola, que també aprofitaven per gaudir d’una matinal a l’aire lliure.

Ens agrada jugar amb branques, fer fogueres, baixar de cul per tobogans imaginaris, sentir-nos micos per un dia entre imaginàries lianes, rebolcar-nos en catifes de fulles seques, posar-nos a prova en terrenys més irregulars, amb pujades i baixades, pedres, roques, terra humida… Després, cansats i assedegats, observar els colors dels camps, del paisatge, veure de lluny la silueta del nostre poble…

Hem fet una bona caminada!. I ja arribant encara ens queden forces per jugar una estona més i fer parada al parc. Això sí que és poder començar bé la setmana!

Recordeu que com sempre trobareu moltes més fotografies al drive.

LA RÀBIA SOTA CONTROL

Portem un temps parlant d’una temàtica comuna a l’hora del conte: La Ràbia. En un moment o altre tots la sentim, grans i petits, tot i que és clar, uns saben controlar-la més que altres. Notem com ens neix més o menys des del melic i va pujant panxa amunt, fins arribar al pit i llavors escopim males paraules, crits terribles, fins a transformar la nostra cara, la nostra persona.

Aquesta emoció en els contes adopta formes i expressions ben diverses que ens ajuden a distingir-la i a prendre més consciència de la força perillosa que suposa. Ens podem convertir en dracs, en volcans, podem escopir monstres… Però quines estratègies o solucions tenim per reduir-la? Això és el que estem treballant i practicant els Pinotxos en molts moments de cada setmana.

Primer de tot hem descobert que cal reconèixer-la identificar-la, notar-la i sentir-la, moment clau per començar a utilitzar alguna de les pràctiques: comptar lentament, respirar profundament deixant anar l’aire a poc a poc, recitar el Satanama acompanyant-lo del moviment de coordinació dels dits, pensar en alguna cosa que ens mantingui la ment ocupada, com ara recordar el nom de tots els companys de classe…

Relacionat amb tot aquest treball, hem inventat una coreografia que, cada dia després del pati, practiquem amb la mateixa música, ja que moltes vegades tornem enrabiats pel què ens ha passat i ens cal relaxar-nos per seguir treballant. Us deixem l’enllaç de la cançó perquè la pugueu utilitzar a casa. Us recomanem que la poseu i la practiqueu amb els vostres fills i filles, coincidint amb un moment semblant del dia,  per tal que els infants la integrin i reconeguin l’estona que la balleu com un hàbit més per anar treballant l’autocontrol.

TÍTOL PEL CONTE

Aquesta setmana l’hem destinat, en bona part, a desenvolupar la nostra història buscant les paraules i les expressions més apropiades. Per fer-ho ens ha anat bé seguir l’esquema principal del qual partim i anar veient, en format vídeo, la composició de petits fragments d’activitats que hem fet, que estan relacionades amb algun dels moments del conte. Hem anat creant i narrant la història conjuntament en estones de conversa mentre la Toni i la Ivet, per no perdre el fil, anaven escrivint a l’ordinador tot el que anàvem produint oralment.

Amb el text ja elaborat ha sigut el moment de pensar en donar nom a la nostra història. Ens hem fixat en títols de contes que coneixem i hem entès la idea que ha de donar una petita pista del contingut, o deixar entreveure alguna cosa important que expliquem… Llavors hem seguit pensant i de mica en mica les idees han anat sorgint, fins a tenir 4 opcions:

-El Desmon s’enfada

-El Desmon destrossa el món

-Al Desmon li puja la ràbia

-Enfadar-se com una pedra

Tots estem d’acord en què és el moment de fer una votació. Una vegada més seguim el procés observant com els números ens ajuden a explicar i interpretar resultats. Fem indagacions, abans de comptar, per saber quin haurà estat el títol guanyador i justifiquem els arguments d’uns i altres.

Finalment “Enfadar-se com una pedra” és l’escollit però llavors reflexionem al voltant de l’expressió. Poden enfadar-se les pedres? És una altra idea la que volíem explicar i no l’hem acabat de dir de manera prou correcta? Recordem que aquesta idea va néixer del conte “Sóc un drac” així que busquem el conte i rellegim exactament el fragment on s’explica allò que ens ha agradat. La mare del protagonista diu que quan el seu fill s’enfada sembla una pedra tancada. És una idea una mica diferent així que acordem ajustar el nostre títol guanyador. Ara sí que ja el tenim: “Tancat com una pedra”.