“Explica-m’ho i ho oblidaré; ensenya-m’ho i ho recordaré; involucra’m i ho aprendré.”
Benjamin Franklin

I això és tot! Creiem que no és poc! El resultat d’un llarg camí per aconseguir tot el que avui heu vist.

Primerament, la part per nosaltres més important: la documentació. Fer un espectacle del Japó és, abans que res, informar-se, llegir, buscar, contrastar, triar, prioritzar, decidir… Veure què voldrem explicar i què ens reservarem per què ja no hi cap. Deixar-nos aconsellar per experts, fanàtics del Japó, viatgers, aficionats dels bonsais, mestres de rituals i cerimònies, artistes de l’aquarel.la, crítics en teatre i un llarg etc. Allò que ens agrada ens ho quedem per provar, jugar, inventar i fer-ho realitat amb la nostra veu, expressió i moviment. Llegim notícies,  llibres, contes, històries, llegendes, mapes, revistes, infinitat de materials sobre la geografia, la cultura, la moneda i el viure Japonès.  Descobrim els Haikús i repassem què eren les síl.labes, juguem a contar-ne! Construïm diàlegs, textos, aprenem a vocalitzar i articular per fer-nos sentir més i millor. Treballem i despertem tot el nostre cos per projectar bé els sons i les paraules. Les matemàtiques apareixen per investigar el creixement dels marimos, i en construïm models semblants conversant sobre el diàmetre i radi de les circumferències. Parlem de mitjanes, esperances de vida i construïm fanalets barallant-nos amb les diagonals. Fem aixecar 4 quadrats per convertir-los en un prisme passant del pla al volum. Investiguem l’equivalència entre Iens i euros i entenem el concepte de fluctuar, relacionat amb el moment que viuen els Països. Veiem pelis i documentals, in english, coneixent i descobrint noves paraules importantíssimes com:  The Average o les Time zones. Ens impregnem d’imatges, d’art, de sons orientals, de danses, cançons i provem d’interpretar-les amb instruments de l’escola. Ens imaginem ser pescadors japonesos carregats de peixos i cordes i ballem una dansa. Som com una tribu que gairebé s’esgota.  

De casa arriben objectes i elements i ens comencem a ambientar: quimonos, objectes de la cerimònia del te, dibuixos, instruments molt suggerents… Hi ha qui s’emociona i construeix sabates a l’estil japonès, broda quadres de cirerers o fa presentacions amb totes les curiositats que va llegint i estimant del país. Finalment, preparem una mica de publicitat… perquè què seria un teatre sense públic?

Som molts els que ens mereixem viatjar al Japó. Qui sap? Potser al proper curs us presentarem el pressupost. Si encaixa a l’equip directiu tenim assegurada una segona aventura! Això és treballar per projectes, viure l’aprenentatge i recordar-lo per sempre. Esperem haver-vos transmès aquest temps únic que plegats hem compartit.

Agraïments infinits a tots els mestres que hi han participat i ho han fet possible. També i especialment al grup de 6è de Matildes, que ens han acompanyat al llarg de l’obra amb la percussió. Un autèntic treball d’equip!

ARIGATO!

“Tot infant és un artista. El repte és continuar sent-ho quan creixem.”

Pablo Picasso

Enfilant les darreres setmanes abans de l’espectacle, és el moment de pensar en els detalls que cuidaran i arrodoniran tot el que hem treballat al llarg d’aquest temps. Entre els assajos sorgeixen idees que cal recollir per millorar i aprofundir amb tot el què volem mostrar. Cal dir que hi ha molts ulls d’adult que s’apropen aquests dies i ens donen la seva visió i consells, que no dubtem en incorporar. Assajar és fer i provar per encara més millorar. Gràcies a les Martes!

Seguim insistint molt en el treball de la projecció de la veu, ja que ens és força complicat omplir la immensitat del gimnàs, sent conscients que haurem d’arribar a totes les orelles. Tenim més clars els espais i els moviments que s’aniran desenvolupant, també anem incorporant una mica més de gest, la mirada i l’expressió, buscant la naturalitat i l’acompanyament de tot el text que hem memoritzat. En aquests moments podem dir que ja tots hem fet la feina d’e memoritzar d’estudiar i la majoria tenim clar quan, i després de qui, ens toca parlar. Anem polint la vocalització i l’entonació, mentre ens venen riures de les pròpies errades… Quin munt d’anècdotes per recordar!.

Els elements que aniran participant en l’obra han de seguir una mateixa línia i estètica. Cal cuidar com farem vestir el monjo, com presentarem els quimonos, com escombrarem i recollirem els pètals de cirerer, com es mouran i miolaran els gats, com es mostraran les geishes, com farem un sol naixent i un llarg etc.

Musicalment treballem en la interpretació d’una cançó que ja esdevé tot un himne a la nostra classe i ballem una dansa enèrgica, que ens deixa rebentats! Gràcies Angèlica i Carla!

Aquests dies prenem el gimnàs a molts grups de la nostra escola. Mai diríem prou als assajos, en gaudim i els necessitem per coordinar infinitat de coses que no es veuen, però que passen en un espectacle, mentre se succeeixen les escenes. Tenim els nervis a flor de pell!.

Recordeu: us esperem el proper dijous 28 de maig. Infants i mestres pel matí, famílies per la tarda.

Tot és a punt per començar!

“Les matemàtiques, ben mirat, no posseeixen només veritat, sinó una bellesa suprema.”

Bertrand Russell

Fa dies que, d’entre les moltes coses que vam acordar del nostre projecte d’aula, vam decidir construir algun tipus de fanalet per l’espectacle. Representen un dels símbols visuals més reconeixibles del Japó tradicional. La seva llum simbolitza espiritualitat, protecció, celebració, calidesa i hospitalitat. Els podem trobar en festivals, temples, teatre, carrers, negocis… Ajuden a crear una atmosfera tranquil.la i màgica, molt associada amb l’estètica japonesa.

Els fanalets van arribar al Japó fa segles des de la Xina, però els japonesos els van adaptar al seu propi estil. Durant el període Període Edo es van popularitzar molt perquè eren lleugers, plegables i pràctics per il·luminar carrers, cases i negocis.

Hem investigat i hem vist que normalment estan fets amb una estructura fina de bambú coberta de paper washi, amb una espelma o llum a dins. A classe, hem aportat diversos materials, hem fet proves i prototips fins aconseguir un model que ens ha semblat bonic per acompanyar el teatre.

Però veure com construir-los no ha estat tan sols una activitat plàstica creativa, sinó un conjunt de reptes matemàtics que ens han fet trencar el cap!.

Primerament hem recuperat la idea bàsica de les figures planes i els cossos geomètrics. Com passar del pla al volum. Hem identificat el cos final, el prisma, o dit d’una altra manera, un cub sense les tapes. Per fer el cub necessitem quadrats, però quants? I si no volem les tapes? Després d’aquest primer entramat, hem observat els materials utilitzats per fer el prototip i hem anat anotant-nos què necessitàvem i per què.

Els 4 quadrats els volíem seguits en una tela, per tal de poder-la plegar i muntar el prisma. Amb els bastonets de fusta hem marcat els costats rectes i paral·lels de cada quadrat. Per tant, quants pals de fusta necessita cadascú per fer el seu fanalet? Penseu, penseu…

Era el moment, en pla, de fer els dibuixos a cada cara i pintar-los, segons el disseny fet per cadascú. Ben pintats els havíem d’aixecar, amb la pistola de silicona a l’altra mà!. Això no era tot, l’interior calia reforçar-lo i en aquest moment apareixen les diagonals. Amb un parell de palets de fusta més estrets els hem anat enganxat allà on tocava, a les arestes. Ara ja eren més resistents!.

Som en aquest camí de construcció, pensant en com posarem l’ansa per agafar-los i el llumet interior. La il.lusió és creixent i entre dibuixos d’inspiració japonesa, construint, provant i repensant, com qui no vol la cosa, ens fem amics i amigues una vegada més de les matemàtiques.

En aquesta darrera setmana del segon trimestre, hem tingut una convidada especial a classe: la Xènia, mare de la Bet. Ella, com a experta en pràctiques reparadores emocionals, ens ha preparat una sessió molt acord amb el nostre projecte d’aula, on els rituals sobre la comunicació i el respecte han estat els protagonistes.

Primerament ens hem descalçat i situat en cercle, provant de concentrar la nostra ment, fent una petita visualització de nosaltres mateixos, metafòricament sent una tassa. Com és avui la teva tassa? Així hem donat importància a la rebuda, trobada nostra, amb tot el què aportem nosaltres mateixos i els altres, aspectes emocionals que segurament no coneixem però hi són cada dia i evidentment condicionen molts dels comportaments que veiem a l’aula. Seguidament, hem materialitzat aquest pensament dibuixant aquestes tasses, tan concretes, tan carregades de significat i detalls: arribem cada dia amb tot això a sobre! Cal tenir-ho tots i totes present!.

En la segona part de la sessió, ens hem organitzat en petits grups de treball que després hem compartit. Cada col.lectiu s’havia d’ocupar d’una part important a crear que explicaríem i instauraríem com a grup. Els temes a construir eren molt interessants: crear un petit ritual per demanar la paraula en determinats moments, pensar uns moviments per reparar situacions compromeses, elaborar el lema de comunicació i relació del nostre grup classe, construir un objecte per facilitar i frenar la impulsivitat verbal i acordar una salutació/comiat per quan arribem i marxem de l’escola.

Evidentment, en aquest moment de treball les idees eren diverses i no ha estat fàcil posar-nos d’acord a la primera, escollir, dialogar, debatre, decidir, cedir… Els conflictes i el desacord és part de viure en comunitat i n’hem parlat per acceptar-ho. Però la importància és com restaurem i avancem per arribar a construir discursos comuns, plens de sentit i significat per tots i totes.

La primera part del matí ens ha passat volant, immersos en un ambient delicat i respectuós, ple de sensibilitat. Moments com aquest ens recorden que educar no és només transmetre coneixements, sinó també crear espais on aprendre a escoltar-nos, a comprendre’ns i a créixer com a persones amb criteri propi, però també obertes al diàleg i a la mirada dels altres.

Aquestes petites llavors són les que, dia a dia, van construint un grup, una família, una escola. Us recomanem practicar activitats semblants també a casa, en el si de la família, per donar lloc a l’expressió de sentiments i paraules, reparant malentesos i generant vincle i complicitat amb els vostres fills i filles.

“Cada trobada és única; per això els rituals ens ajuden a viure-la amb respecte i atenció.” — inspirat en el concepte japonès ichigo ichie.