Aquest divendres vam tenir la sort de poder comptar amb un enginyer agrícola, en Guillem, per tal d’avançar en la nostra idea de construcció del jardí vertical. Primerament, ens va explicar emocionat que ell era pare de dos nois, l’Andrés i el Bruno, que també havien estudiat a la nostra escola i que teníem sort de viure els aprenentatges d’una manera tan real i significativa. De fet va observar el nostre mapa d’idees del projecte i va dir-nos que, aquesta manera d’organitzar-nos la ruta de treball, és importantíssima en feines com la seva i que diàriament, al seu despatx, utilitza esquemes semblants amb els seus companys per desplegar la seva tasca. Va garantir-nos que estratègies com aquestes serveixen en moltíssimes feines de la vida adulta i si ens hi acostumem a utilitzar-les, des de petits, podrem ser molt competents i pràctics quan siguem adults i treballem. També ens va dir que la tasca de l’enginyer/a, com ell, tal i com diu la mateixa paraula, és la d’utilitzar l’enginy, la ciència i la tecnologia per estudiar les situacions i així resoldre problemes.
La idea de construcció de jardí vertical ens va dir el Guillem que l’hem d’entendre com un inici, un punt de partida que nosaltres engegarem però no acabarem. Ha de convertir-se en un llegat amb relleu per la resta d’infants i mestres de l’escola, ja que la intenció i el projecte gran és acabar fent, amb els anys, i segons el botànic de qui ens va parlar (pioner dels jardins verticals) Patrick Blanc una segona pell verda de l’edifici. Per aquest motiu s’ha de pensar i molt bé, construir-se a poc a poc, per fases, sense precipitar-nos. És una proposta que té molt valor perquè s’aprofitaran molts nens i nenes. Estarem posant en joc coneixement tècnic (volem que sigui útil, resistent en quant a materials i plantes autòctones) i actuant per protegir de les temperatures als altres, més que a nosaltres.
Després de compartir amb nosaltres interessantíssimes idees sobre les plantes, els arbres, els boscos, i les seves funcions, el concepte d’ecosistema i la biodiversitat (enverdir un espai suposa reclamar també la presència de certs animals), va observar més detalladament els nostres dissenys de jardins verticals. Ens va explicar que s’hi veien representades 3 maneres d’estructurar el jardí: col.locar les plantes de manera repartida en sectors més independents (tipus trencaclosques), situar-les al terrat per fer-les penjar avall i fer-les créixer des del terra, en jardineres, per enfilar-les amb algun sistema per tota la paret que interessa. En aquest punt va parlar de la importància de decidir tenint en compte sobretot l’eficiència. Volem que sigui un espai verd, agradable, resistent per molt de temps, preparat per autogestionar-se i créixer expandint-se, que ens permeti l’observació i l’estudi. Tenint en compte tot això, i evidentment el pressupost ajustat, el Guillem ens va recomanar començar per plantar en jardineres que ens permetrà aquest control directe del substrat i la planta, utilitzant alguna estructura anclada a la paret, per anar teixint i organitzant el creixement de les enfiladisses.
Ens va anomenar plantes autòctones que poden ser resistents i així optimitzar l’aigua, a la vegada que ens va recordar la necessitat de preparar mínimament un sistema de rec, amb control wifi, tenint en compte els períodes de vacances escolars.
Amb tota aquesta informació seguirem madurant totes les idees, decidint i treballant per aconseguir la nostra primera petjada verda a l’escola. De ben segur necessitarem l’ajuda de tots vosaltres!
Gràcies Guillem per regalar-nos el teu coneixement, creure i encoratjar-nos en les nostres il.lusions!
