En aquesta darrera setmana del segon trimestre, hem tingut una convidada especial a classe: la Xènia, mare de la Bet. Ella, com a experta en pràctiques reparadores emocionals, ens ha preparat una sessió molt acord amb el nostre projecte d’aula, on els rituals sobre la comunicació i el respecte han estat els protagonistes.

Primerament ens hem descalçat i situat en cercle, provant de concentrar la nostra ment, fent una petita visualització de nosaltres mateixos, metafòricament sent una tassa. Com és avui la teva tassa? Així hem donat importància a la rebuda, trobada nostra, amb tot el què aportem nosaltres mateixos i els altres, aspectes emocionals que segurament no coneixem però hi són cada dia i evidentment condicionen molts dels comportaments que veiem a l’aula. Seguidament, hem materialitzat aquest pensament dibuixant aquestes tasses, tan concretes, tan carregades de significat i detalls: arribem cada dia amb tot això a sobre! Cal tenir-ho tots i totes present!.

En la segona part de la sessió, ens hem organitzat en petits grups de treball que després hem compartit. Cada col.lectiu s’havia d’ocupar d’una part important a crear que explicaríem i instauraríem com a grup. Els temes a construir eren molt interessants: crear un petit ritual per demanar la paraula en determinats moments, pensar uns moviments per reparar situacions compromeses, elaborar el lema de comunicació i relació del nostre grup classe, construir un objecte per facilitar i frenar la impulsivitat verbal i acordar una salutació/comiat per quan arribem i marxem de l’escola.

Evidentment, en aquest moment de treball les idees eren diverses i no ha estat fàcil posar-nos d’acord a la primera, escollir, dialogar, debatre, decidir, cedir… Els conflictes i el desacord és part de viure en comunitat i n’hem parlat per acceptar-ho. Però la importància és com restaurem i avancem per arribar a construir discursos comuns, plens de sentit i significat per tots i totes.

La primera part del matí ens ha passat volant, immersos en un ambient delicat i respectuós, ple de sensibilitat. Moments com aquest ens recorden que educar no és només transmetre coneixements, sinó també crear espais on aprendre a escoltar-nos, a comprendre’ns i a créixer com a persones amb criteri propi, però també obertes al diàleg i a la mirada dels altres.

Aquestes petites llavors són les que, dia a dia, van construint un grup, una família, una escola. Us recomanem practicar activitats semblants també a casa, en el si de la família, per donar lloc a l’expressió de sentiments i paraules, reparant malentesos i generant vincle i complicitat amb els vostres fills i filles.

“Cada trobada és única; per això els rituals ens ajuden a viure-la amb respecte i atenció.” — inspirat en el concepte japonès ichigo ichie.

“Educar és ajudar a descobrir-se a un mateix.”

Sòcrates

En el llarg camí de la creació teatral, sentir i viure les idees amb el propi cos ens ajuda a crear tot el què voldrem explicar. I és que de fet, en altres llengües d’assajar i actuar en diuen jugar: “to play theatre” en anglès o “jouer au theatre” en francès.

Jugar a posar-se en el lloc o rol d’un altre, ben diferent per exemple de nosaltres, ens possibilita trencar esquemes, obrir-nos a múltiples mirades, nostres i dels altres, i en aquestes pràctiques apareixen oportunitats que poden permetre’ns arribar a la nostra essència: veure qui som realment i què podem fer. Superar pors, reptes, remoure prejudicis, sorprendre als altres i a nosaltres mateixos. Generar confiança i autoestima. Tots servim i podem fer teatre! No creieu que tot això està a l’alçada de saber de matemàtiques, ciència i llengües? Nosaltres n’estem segurs i per això ens n’ocupem també a l’escola.

Aquests dies qualsevol petit element ens suggereix molt per iniciar petites escenes, jugar-les i crear així els primers diàlegs. L’Aina va portar uns quimonos i d’altres peces que ens van inspirar moltíssim per moure’ns com emperadors i emperadrius. A classe, o a l’aula d’arts escèniques, hem començat a fer proves interessants de cos, moviment, expressió i paraula. Les idees que van sorgint són molt dignes de ser inicis d’escenes. Caldrà paciència, i moltes més proves, per anar-les fent créixer fins convertir-les en text escrit.

Hem parlat de la dramatúrgia, i de com crear-la, pensant en com s’organitza el text dels personatges, però també comprenent la importància de les acotacions, indispensables per entendre com utilitzarem l’espai, els temps i d’altres elements (escenografia) per explicar la història.

Ja veieu com treballar construint una peça teatral ens permet integrar plenament les llengües, la història, la literatura, les ciències i el món d’una manera vivencial i significativa.

“La paciència i la precisió són formes de bellesa.”

Proverbi japonès

Seguint amb la creació del nostre espectacle, aquesta setmana ha estat també molt productiva en el sentit que mestres propers ens han volgut enriquir amb els seus coneixements i experiències. Al Japó Art, Cultura i Tradició sempre són en constant diàleg, i la mostra de llibres que vam recollir a la biblioteca ens ho ensenyen amb imatges precioses de paisatges, rituals, i indrets fascinants. Especialment fa dies que ens encandilem mirant les representacions de les flors de cirerers, el fenomen del Sakura, aquesta paraula màgica i únicament japonesa que ells tenen per parlar del moment de la floració dels cirerers.

Hem volgut conversar amb la Mireia Roca, que domina la tècnica de l’aquarel.la líquida perquè ens parli de les possibilitats d’aquest material per treballar les intensitats i textures i veure si se’ns adapten a les representacions que volem fer. Ens ha parlat de la importància d’experimentar i fer proves, papers i gruixos de pinzells, de tècniques per fer traços concrets, repartint l’aigua i/o la gota d’aquarel.la, observant com la paciència, la rigorositat i precisió tornen a donar-se en aquesta pràctica, tal i com també és el país Nipó. Estem a punt per començar les nostres creacions, segur que no ens deixaran indiferents i podran participar d’una manera o altra del nostre espectacle.

D’altra banda, la Marta Hervàs ens ha portat llibres personals molt interessants pel nostre projecte. Entre ells ens ha situat en la complexitat dels Haikús, petits poemes centrats en el món de la natura, típics del Japó, estrictes també de construcció ja que segueixen l’estructura de 3 versets que sumen un total de 17 síl.labes, repartides de la següent manera: 5 síl·labes en el 1er verset, 7 síl.labes en el 2n verset i 5 síl.labes més en el 3r verset. La idea ens ha emocionat i per entendre-la encara més hem jugat a caminar paraules, marcant les síl.labes, buscant paraules diverses, més i menys llargues. Sentint la idea primerament amb el cos, ens comencem a veure preparats per combinar paraules i escriure els nostres personals Haikús. També podran participar de l’espectacle!

I amb tot això pendents d’experimentar totes les idees, ens hem volgut preguntar sobre la moneda japonesa, el Ien, i la seva relació amb l’Euro. Ara som posant en comú les dades que anem trobant i intentant entendre el per què de nombres diversos. Caldrà posar-hi ordre i buscar bons arguments per arribar a conclusions compartides.