APRENDRE A MIRAR LES PARAULES: comencem amb els dictats preparats

Mireia Roca26/04/26  

— David R. Olson

Aprendre a escriure és aprendre a pensar.

Aquest tercer trimestre hem iniciat una nova proposta a l’aula dels Rovellons: els dictats preparats. Però… què vol dir exactament això?

Un dictat preparat no és un dictat qualsevol. No es tracta d’escriure paraules desconegudes o a l’atzar, sinó de treballar paraules que ja coneixem, que hem vist, llegit i utilitzat a classe.

En el nostre cas, són paraules que sorgeixen de la vida a l’aula o dels projectes, com les que cada dilluns escrivim al panell de la planificació i que ens acompanyen durant tota la setmana.

Això ens permet fer una cosa molt important: aprendre a escriure pensant.

Per què és important aquest tipus de dictat?

Aquest treball, tot i semblar senzill (de moment només dictat de paraules), té un gran valor pedagògic:

  • Afavoreix la consciència fonològica
    Els Rovellons han de pensar quins sons té la paraula i com es representen amb lletres.
  • Ajuda a establir la relació so–grafia
    No només escolten, sinó que transformen el que senten en llenguatge escrit.
  • Entrena la memòria visual de les paraules
    Les han vist molts dies, i això els ajuda a recordar com s’escriuen.
  • Millora l’expressió escrita
    Escriure bé paraules conegudes és la base per poder escriure textos més endavant.
  • Fomenta l’autonomia i la seguretat
    No escriuen “a cegues”, sinó amb eines i estratègies que han anat construint.

El paper de les famílies: una peça clau

Perquè aquest procés tingui sentit, el treball a casa és molt important. Però no es tracta de “fer de mestres”, sinó d’acompanyar-los mentre pensen i aprenen. A la documentació que us hem fet arribar, us proposem una manera molt senzilla de preparar el dictat. El més important no és fer molts exercicis, sinó com es fan.

 I a l’aula… com ho fem?

Ja hem fet dos dictats, i el procés és molt significatiu.

La mestra diu en veu alta les paraules i els infants, amb tot el treball fet a casa, transcriuen el que escolten. En aquest moment posen en joc tot allò que han anat aprenent:

  • recorden com era la paraula
  • pensen en els sons
  • es fixen en les lletres que poden “enganyar”
  • i intenten escriure amb el màxim rigor possible

Però aquí no s’acaba la feina.

Després del dictat, en parlem:
– Com ens ha anat?
– Què ens ha costat més?
– Quines estratègies ens han ajudat?
Fem, sense adonar-nos-en gaire, un treball de metacognició.
I quan reben el dictat corregit, poden veure en què han encertat, detectar què han de millorar i valorar com s’han esforçat i com se senten amb la feina feta

Per acabar…

Amb aquesta proposta no busquem només escriure paraules correctament. Busquem que els Rovellons aprenguin a escoltar, a observar, a pensar i a revisar el que escriuen.

Perquè, al cap i a la fi, escriure bé no és qüestió de memòria… sinó de mirar les paraules amb atenció i donar-los sentit. I en aquest camí, escola i família, anem plegats.