“L’error no és una etapa en el camí cap al coneixement, sinó el motor mateix de l’aprenentatge.”
— Philippe Meirieu
Aquest dimarts hem fet un assaig del què podria ser una exhibició de trial. Hem portat de casa les nostres bicicletes o patinets i, molt important, el nostre casc!
En primer lloc, hem anat a buscar i revisat el material del gimnàs que ens podia anar bé per organitzar l’exhibició: tanques, cintes, cons, peces d’equilibri, totxos…
Després hem planificat l’espai. On van els espectadors? Posem tanques per observar l’exhibició sense perill. On va el circuit? Quines peces podem col·locar per saltar-les, com si fossin obstacles de trial. Un cop muntat el circuit, hem anat a buscar les nostres bicis i patinets. Ens hem posat els cascs i hem anat a provar el recorregut.
De seguida ens hem adonat que les peces estaven molt juntes i no les podíem saltar. Els cons també estaven molt junts i no ens permetien fer ziga-zaga. Llavors, hem reajustat el circuit i ja hem estat preparats i preparades per l’exhibició.
Tal com ens va explicar la Maria López, el trial necessita molt entrenament i provar a saltar moltes i moltes vegades, fins que ens surt bé. En un principi, hem començat esquivant les peces de psico, però a poc a poc, ens hem anat animant a passar per sobre d’elles. Hem observat que cada vegada ho fèiem millor i això ens ha animat a continuar intentant-ho.
Quan ens hem casat, ens hem posat darrere de les tanques que hem posat al lateral del circuit, per observar l’exhibició, com si fóssim el públic.
Tot i que ja no viurem l’exhibició al Parc Fluvial, per un dia hem gaudit del què podria haver sigut.
Podeu veure totes les fotografies al web d’escola.
Comentaris recents