SEREM TERRISSERES

Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.

Endevinalla

Les brúixoles ja hem alçat les veles rumb al nostre objectiu, crear un mercat medieval juntament amb els altres grup de la comunitat. 

El dia que vam rebre l’emissari d’en Guifré el Pilós ens vam endur l’encàrrec de cercar què volen dir aquelles paraules en llatí que ens va lliurar en un sobre. Així doncs que a la Rotllana vam poder posar en comú el que vam investigar a casa. 

D’altra banda, en Josepet ens va comunicar que una vila com la nostra es mereix un mercat medieval i la nostra feina serà d’aprendre l’ofici de terrissers per a poder vendre els objectes que haurem fabricat a partir de l’argila. 

Aprendre a fer d’artesà terrisser no serà una tasca fàcil, per això amb la dinàmica 1,2,3 realitzem una pluja d’idees que ens ajudi a pensar quins passos caldrà fer esdevenir uns bons ceramistes. Per dur a terme aquesta activitat, primer pensem idees individualment, al cap d’una estona ens trobem amb una altra persona per compartir i enriquir les idees que hem pensat sols i soles. Per acabar, ens trobem amb altres persones i  fem un grup de tres per seguir acumulant bones idees. 

Un cop hem acabat, ens trobem a la Rotllana i entre totes les persones de les Brúixoles exposem les idees i decidim per on volem començar. Tota aquesta colla de cavil·lacions les anem plasmant en una pissarra de Jamboard on després les podem classificar. 

Prenem consciència que coneixem algunes coses sobre fer de terrissers. En algun moment de la nostra vida hem experimentat amb el fang, creant algunes figures o objectes però sabem que no és suficient per poder considerar-nos terrissers. Per això decidim que una bona manera de començar a conèixer és investigant a casa. Pel proper dia de projectes portem un encàrrec que ha d’ajudar a créixer el nostre propòsit:No obstant la desconeixença, ens animem a consultar diversos llibres sobre l’edat mitjana per poder començar a descobrir com eren les peces de ceràmica que haurem de crear amb les nostres mans.

 

Quin gran repte ens espera!

Per cert! Ja sabeu de quin objecte de ceràmica tracta l’endevinalla de la cita?

 

US ANIMEU A FER KHOBZ?

El que és promès, sigui atès.

Joan Amades

Tal i com us havíem promès en l’última entrada, aquí teniu la recepta del pa àrab que ens va ensenyar a fer la Fatima, la mare del nostre company Sami.

Transcripció de la recepta treballada a classe a partir de fragments de diverses produccions elaborades a la llibreta de les Alícies.

Us animem a què proveu de fer el pa àrab a casa, és molt fàcil i està boníssim!

 

CERCANT LA DIFERÈNCIA AMB L’AJUDA DELS COLORS

«No podemos enseñar nada a nadie. Tan sólo podemos ayudar a que descubran por sí mismos»

Galileo Galilei

Dies enrere, arrel d’una conversa sobre el nostre pes al néixer, vam estar buscant la diferència entre aquest pes i l’actual per saber quant havia augmentat. Aleshores, fent els càlculs (comptant enrere des del pes actual o comptant endavant des del pes al néixer) moltes de nosaltres ens vam adonar que estàvem restant. 

Donada aquesta situació, ens va sorgir la necessitat de buscar una estratègies de la qual sigués més fàcil no equivocar-se en els càlculs i no haver d’anar comptant enrere o endavant quan haguem de trobar la diferència entre dos números o treure una quantitat a un número. Per això ens van presentar les regletes de colors. 

Les regletes de colors o Cuisenaire són un material manipulatiu de diferents colors de secció quadrada que ens ajuden a les Alícies a aprendre conceptes matemàtics i desenvolupar el pensament lògic-matemàtic. Cada una d’aquestes regletes representen un dels primers deu números naturals. Amb aquest format, podem distingir una regleta d’una altra perquè cada mida té un color diferent. 

Un cop familiaritzats amb les regletes, a la Rotllana mostrem l’expressió matemàtica d’una resta, és a dir, es donen dos nombres (el minuend i el subtrahend) i tractem de buscar la diferència mitjançant l’ajuda de les regletes.

Us animem a visualitzar el següent vídeo on es veu pas a pas com restem les Alícies. 

Com restem les Alícies?

Per acabar, per seguir practicant les restes des de casa, en el següent enllaç trobarem un document on hi apareixen les regletes de colors per imprimir, retallar i poder practicar les restes a casa. 

Famílies us animeu a practicar amb nosaltres? 

 

LES NOVES VEÏNES DE LES ALÍCIES

Cada Ocell el seu niu se’l fa bell

Refrany català

Fa jornades que es respiren aires de primavera i cada cop s’escolten més cants d’ocells a través de les finestres. El mateix dia tornant de vacances, vam veure voltar un ocell de colors groguencs al plataner de davant de la classe. Uns dies enrere, l’ajuntament va instal·lar en aquest arbre una caixa niu. La idea d’aquesta instal·lació va ser un projecte d’aula de les Tanits el curs passat i que a hores d’ara està donant els seus fruits.

Durant aquesta primera setmana, no vam poder evitar dirigir la mirada cap als dos inquilins, cada cop que es troben al voltant de la caixa niu. Els observem traginant troncs petits, branquetes, manyocs de pèls i ho van introduint dins del petit forat per on s’accedeix a la seva nova llar. Ens quedem embadalides veure’ls treballar en equip de valent i escoltant el seu cant tan característic. Però de quin ocell es tracta?

Font: SIOC | Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya

 

Consultem una miniguia de camp “125 Ocells de Catalunya que cal conèixer” d’en Toni Llobet i Josep Lluís Copete i ens ajuda a descobrir de quin ocell es tracta, la Mallerenga Carbonera. Quina il·lusió haver-la identificat, però no en sabem gairebé res d’aquest ocell. 

Amb aquesta oportunitat davant dels ulls, les Alícies ens engresquem a fer una cerca d’informació exhaustiva sobre aquesta parella. Amb l’ajuda d’una infografia on trobem tots els passos que cal seguir per buscar informació a la xarxa. Ens posem en parelles i, amb el suport d’una fitxa, anem recollint les dades tals com: nom científic, de què s’alimenta,  on acostuma a viure, mesura, pes, materials per fer el niu, etc. La font digital escollida per fer la cerca ha estat “Plantes i Animals del nostre entorn”.

Aquesta experiència ha estat una oportunitat per aprendre a cercar i seleccionar informació de forma planificada a la xarxa sobre un tema que ens toca molt de prop. I, alhora, a fer un ús segur i responsable dels dispositius digitals, com el Chromebook, per tal de buscar informació treballant col·laborativament. Ara ja podem afirmar que som unes petites expertes en Mallerengues Carboneres. Ara només ens falta esperar poder veure l’imminent naixement dels seus polls.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar el SIOC

Per cert, ens falta esbrinar quina diferència hi ha entre les femelles i els mascles. Ho podeu investigar a la pàgina “Ocells de Jardins“.

OBSERVEM EL CAMPANAR DE RIPOLL

Té millor coneixement del món, no qui més ha viscut, sinó qui més ha observat. 

Arturo Graf

Fa just un mes, la comunitat de mitjans vam estar visitant el Monestir de Ripoll amb la seva portalada, l’església de cinc naus, el claustre i vam escoltar el repicar de les campanes del seu campanar. 

Antigament, el monestir tenia dues torres però el 1428 un terratrèmol va ensorrar la torre nord i actualment només queda dreta la sud. Aquest és un campanar de planta quadrada de 7 pisos amb finestres d’arc de mig punt, coronat amb un terrat amb barana de merlets on, per l’interior, hi puja una escala de cargol de pedra picada.

Aquesta joia del Romànic es mereix que quedi immortalitzada en la nostra experiència de conèixer l’edat mitjana. Per això es proposa realitzar una il·lustració de caire realista des de diferents mirades i perspectives del Campanar del Monestir amb l’objectiu d’observar en calma els detalls que el caracteritza. 

REDACTEM LA RECEPTA DEL KHOBZ

Una recepta no té ànima. És el cuiner qui ha de donar ànima a la recepta. 

Thomas Keller

Com ja sabeu, fa uns dies la mare del Sami ens va ensenyar elaborar pa àrab, però a diferència de la mare del Bruno, no tenim la recepta per poder elaborar aquest pa més endavant. Així doncs, ens neix la necessitat d’escriure quins ingredients necessitem i quins passos cal seguir. 

A la rotllana enraonem sobre la recepta com a un conjunt d’instruccions que descriu de forma ordenada un procés culinari. Per tal d’esbrinar quins passos cal seguir per fer una bona recepta, revisem una colla de receptes publicades a la revista Cavall Fort per poder descobrir la seva estructura; el títol, una breu descripció, ingredients, els passos a seguir i fotografies. 

Revisades les diferents receptes posem l’atenció en la redacció de l’elaboració dels plats, ja que és una de les parts més importants de la recepta perquè cal ser ordenat, precís i descriptiu. Cal tenir present, que una recepta és un text instructiu, és a dir, dona les instruccions precises per poder aprendre a fer alguna cosa, en aquest cas, elaborar la massa i coure el Khobz. 

En fixem en les accions (verbs) que s’utilitzen per descriure els diferents passos que cal seguir i elaborem una llista d’accions que les traduirem al castellà. 

Per tal d’elaborar les instruccions, disposem de 10 imatges que són els deu passos que vam seguir sota les ordres de la Fàtima per elaborar el pa àrab i les relacionem amb alguna de les accions treballades. 

A partir d’aquest suport, les Alicies ja estem preparades per poder descriure quins passos hem seguit per elaborar aquesta delicia. En breu us penjarem la recepta perquè ho pugueu elaborar des de casa. 

ELABOREM KHOBZ

A la classe rebem a la mare del Sami, la Fatima ens ha vingut a ensenyar com s’elabora la massa i es cou el pa àrab. 

Les Alícies ja tenim tots els ingredients preparats per poder iniciar la feina: 2 quilos de farina de blat (400 grams per cada grup) i 5 pastilles de llevat fresc. De la resta d’ingredients, no els hem pogut preparar perquè no sabem les quantitats; la sal, l’oli i el sucre. Ja ho prepararem sobre la marxa. 

A més a més, com ja vam dir en l’entrada anterior, la Fatima ens porta un nou ingredient a qui ella diu “Harina Fina” i en català s’anomena farina de sèmola o sèmola de blat dur. Aquesta farina i la de blat no són el mateix, per la simple raó que s’utilitzen dues espècies de blat diferents. A simple vista ja observem que les dues farines presenten algunes diferències: la farina de sèmola és més gruixuda i té un color groguenc. Bàsicament aquesta farina s’utilitza per elaborar pasta i base de pizzes però també per fer pa, sola o barrejada amb altres farines. 

Ara ja ho tenim tot preparat! Comencem abocant el 400 grams de farina de blat en un bol i la fàtima, a ull, ens afegeix uns 100 gram de sèmola de blat dur per barrejar-ho tot junt. Anem seguint els passos que la Fátima ens va dient, ja que no tenim la recepta per escrit. Trossegem la pastilla de llevat, posem una culleradeta de sal, mitja de sucre i anem abocant, a poc a poc, aigua tèbia per anar amassant.

Després del pati, quan ja hem deixat reposar la massa envolcallada en un drap de cuina, dividim la massa en 5 porcions i la Fatima ens explica com donar-li forma al Khobz. simplement és un pa que té forma rodona però alhora aplanada i va enfarinant la peça amb farina de sèmola. Per acabar, anem col·locant cada pa en una safata de forn i li portem a la Sílvia perquè ens ho enforni a 180ºC fins que els pans estiguin daurats. 

Moltes gràcies per la teva amabilitat Fàtima, agraïm el teu temps i haver-nos ensenyat un pessic de la vostra cultura culinària. 

شكرًا

 

PREPAREM ELS INGREDIENTS PER FER KHOBZ

L’obrador de les d’Alícies no para de treballar, preparant una nova visita a la classe. Aquest cop comptem amb la Fatima, la mare del Sami, que molt engrescada s’ha ofert per venir a ensenyar-nos a fer el pa que ella mateixa prepara a casa, el Khobz. 

El Khobz o el pa àrab és un tipus de pa tradicional que es caracteritza per la seva forma rodona i aplanada, així com per la seva textura suau i lleugerament densa. Aquest pa exerceix un paper fonamental en la dieta y la cultura culinària del Marroc. S’utilitza per acompanyar diversos àpats i com a base d’entrepans. 

La mare del Sami ens facilita alguns dels ingredients que necessitarem per elaborar la massa del  pa. D’entre ells; llevat fresc i 2 quilos de farina de blat. La resta, els tenim a la classe com l’oli, sal i sucre i la Fatima ens portarà un ingredient que compra en una botiga marroquina. 

Donat que som 5 grups i cada un vol elaborar la massa, se’ns planteja una problemàtica que cal resoldre abans del dia de la visita. Tenim 2 quilos de farina de blat que cal repartir entre els 5 grups, com ho fem?

  • El 2 és molt petit per repartir entre 5
  • Podem passar els 2 quilos a grams per fel el número més gros. 
  • Quant són 2 quilos en grams?
  • 1 quilo són 1000 grams. 
  • Doncs 2000 grams de farina hem de repartir entre els 5 grups

Agafem el material manipulatiu que utilitzem per fer càlculs i triem 2 peces vermelles que volen dir 1000, equivalents als 2 quilos. A continuació, les anem intercanviant per les peces de 100. Un 1000 té deu 100. Un cop tenim tots els 100, els anem col·locant un per un a sobre de les bosses simulant cada grup. 

 

Finalment, descobrim que cada grup ha de fer una bossa de 400 grams de farina.

Així doncs, ens disposem a preparar-ho triant la bàscula de 5 quilos per pesar-ho.

Aquesta experiència, poder fer pa àrab, ens ha tornat a portar una situació a resoldre matemàticament com repartir la farina fent càlculs, transformar unitats de mesura  i fer ús de la bàscula.

Comencem a ser unes bones expertes!

EL VIATGE A L’EDAT MITJANA

Ben tornats d’estar 3 dies immersos en el romànic de l’Edat Mitjana a Ripoll, el grup de les Brúixoles enraonem d’allò que hem après durant aquesta estada. Han sortit idees molt interessants i es fa palesa què han vinguts ben coneixedors d’història:  

  • Hi va haver un Bisbe que es deia Josep que va reconstruir el monestir de Ripoll després d’haver sofert guerres i terratrèmols. Ell creia que era important conservar el lloc on va començar Catalunya. 
  • Les despulles de Guifré el Pilós van estar amagades a casa de gent de Ripoll fins que un dia en Jordi Pujol les va buscar i les va trobar. Al 1982 van fer l’enterrament del comte Guifré al Monestir de Ripoll. 
  • La gent de l’edat mitjana no sabia ni llegir i escriure i per això la portalada està plena d’escultures que explica la Bíblia perquè les persones sabessin què estava bé i què estava malament. 
  • Els judicis a l’edat mitjana es deien Judicis de Déu, quan algú feina una malifeta i el jutjaven li feien posar les mans en aigua bullint. Si aguantava el dolor volia dir que Déu el perdonava sinó el castigaven. Quan va arribar l’Abat Oliba al Monestir va creure que aquesta manera de jutjar a les persones estava molt mal feta i va voler canviar les coses. Cada poble tenia un Alcalde i quan algú es portava malament feien l’Assemblea de Pau i Treva i el jutjaven allà. 
  • Una de les feines que feien els monjos era copiar llibres al Scriptorium. Un dels monjos dictava i uns quants copiaven el què deia. D’aquesta manera d’un llibre en sortien uns quants. 
  • Les fulles d’aquests llibres estaven fetes amb pell d’animal i costava molt fer-les. Per això era tan valuós tenir un llibre. 

Després de parlar a la Rotllana, hem format quatre grups. Cada grup disposa d’un sobre amb un conjunt de paraules, imatges i il·lustracions que han de relacionar i plasmar en una gran cartolina. 

Ha estat una tasca molt laboriosa: 

Un cop hem acabat n’hem estat parlant: 

  • Hi havia paraules que sabia i altres que no. 
  • Hi havia moltes idees i costava decidir com posar-ho. 
  • Ens hem hagut de posar d’acord amb el grup i això ha sigut difícil. 
  • Aquesta activitat m’ha agradat molt. 
  • M’ha ajudat a aprendre millor l’edat mitjana. 

CADA DIA OBSERVEM EL TEMPS METEOROLÒGIC

Al març el temps canvia, set cops al dia.

Dita popular catalana

La meteorologia és la ciència que estudia l’estat del temps, el medi ambient atmosfèric i els fenòmens meteorològics i les persones científiques que estudien aquests fenòmens s’anomenen meteoròlegs i meteoròlogues.

A la classe de les Alícies fa 3 mesos que estem observant quin temps fa cada dia que venim a l’escola amb l’objectiu d’aprendre a recollir, organitzar i representar dades per poder extreure conclusions. En realitat, el que estem fent és un treball estadístic.  

Cada dilluns, dues persones s’ofereixen voluntàries per dur a terme la responsabilitat de recollir les dades meteorològiques de la setmana. Cada dia a l’hora del pati, aquesta parella s’encarrega d’observar quin temps fa i quan arriba a classe, diposita un un cigró en un dels 4 recipients que es troben sota el mural de la planificació. Els fenòmens atmosfèrics observats poden ser: sol, sol i núvol, núvol i pluja. 

Al finalitzar el mes, a la Rotllana fem el recompte de cigrons que conté cada pot i omplim una graella anomenada taula de freqüència. Aquest suport ens serveix per entendre millor les dades recollides, ja que mostra el número de vegades que es repeteix cada un dels fenòmens meteorològics. Per tal de verificar que la quantitat de dades recollides són correctes, consultem el calendari del mes que acaba de finalitzar i comptem els dies que hem vingut a l’escola.

Ara que ja portem 3 mesos d’hivern recollint dades, ja podem extreure algunes conclusions comparant dades dels diferents fenòmens entre els tres mesos i oralment els compartim a la Rotllana.

  •  El mes de gener i febrer ha fet més sol que al desembre. 
  • El mes de gener ha estat el més plujós. 
  • Plou molt poc per ser hivern.
  • El fenomen que més es repeteix és el sol i estem a l’hivern. 
  • Els que menys es repeteixen són la pluja i núvol. Plou molt poc. 

Per acabar, cada Alícia representa en un gràfic, concretament en un diagrama de barres, les dades recollides. Aquest gràfic permet comunicar d’una manera més visual, ràpida i directa les dades recollides durant un mes.  

Aquest treball estadístic, permet a les Alícies que siguin capaces de recollir dades per organitzar-les en una taula, representar-les en una gràfica i interpretar-les posteriorment. Després d’aquesta interpretació, els serà possible la comparació amb dades anteriors del mateix tipus i el més important, fomentar el seu esperit crític sobre els resultats obtinguts.