A l’educació primària, quan parlem de sexualitat parlem de la necessitat de conèixer el nostre cos, per respectar-lo i cuidar-lo. Tots creiem que vivim en una societat avançada i moderna, però encara ara als infants se’ls fa difícil buscar espais segurs on parlar d’aquesta part més íntima del seu cos, també necessària i imprescindible per créixer sabent i amb responsabilitat.
Encetem el tema partint d’una pregunta innocent i lògica que fan els infants a les colònies: –Per què no podem fer habitacions barrejant-nos nois i noies? Si tots som amics…-, i tenen certa part de raó!. Ens cal parlar d’aquesta etapa que iniciem, al voltant dels 10-11 anys, de preadolescència, en què hi ha canvis físics i evidents del cos masculí i femení. És en aquest moment on cal preveure una privacitat i respecte pel nostre cos.
Després d’aquesta introducció, escrivim què en sabem de l’aparell reproductor femení i masculí, cadascú des del seu coneixement. Observem un important desconeixement dels temes principals que ens ocupen. Molts infants no saben posar nom als genitals masculins i femenins, o utilitzen expressions vulgars, noms “de carrer“. Hem de poder anomenar les parts del cos pel seu nom: penis i vulva, sense vergonyes ni infantilismes.
A partir d’aquí anem identificant d’altres elements importants, els posem nom, fins a arribar a la gran pregunta: com es fan els bebès? Aquí per sort ja en tenim una mica més de coneixement, però també apareix alguna resposta sorpresa que cal situar! En parlem cada vegada amb més naturalitat perquè és important poder-ho fer, havent deixat ja els primers dies de vergonyes i riures, per ser més rigorosos i respectuosos amb el tema.
Visionem un parell de vídeos claus sobre el tema: “Sentir que sí, sentir que no” i “Respecte a les persones“. El primer un clam al preservar el teu espai personal, demanar permís per apropar-se i/o tocar a algú, saber què sentim en determinades situacions i aclarir, sobretot que ningú pot envair el nostre espai personal, si no ho volem!. Sobre el Respecte a les persones, recordar-nos que som diverses, úniques, especials i diferents. Totes les persones mereixem ser respectades, siguem com siguem.
El missatge és claríssim i hi estem tots i totes molt d’acord. Amb tota aquesta primera part treballada rebem la visita de la Cristina, psicòloga i experta en educació sexual a les escoles i instituts. Ens porta maquetes del penis i la vulva per entendre què tenim encara més clarament. També ens presenta clarament la diferència de termes específics que tenen a veure amb la sexualitat: sexe biològic, identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual. Cal ser precisos amb tota la informació i posar el nom amb tota la intenció, ara que ja en coneixem les diferències. Normalitzem amb la Cristina, encara més, les sensacions i emocions del cos. Com diu ella, -quina sort ser viu per sentir-les i gaudir-ne!.
La Cristina ens proposa visitar-nos el proper curs. Cal que ens animem a omplir la caixa de preguntes que ara és buida. Segur que tots tenim encara molts dubtes. I sobretot, recordem que és normal, sa i natural parlar-ne i resoldre dubtes, tant a casa com a l’escola
Per últim famílies, us fem recomanació dels següents llibres per seguir educant i compartint el tema amb els vostres infants:
“Quan eduquem en sexualitat, no avancem continguts: obrim espais de confiança perquè els infants es coneguin, es respectin i aprenguin a cuidar-se amb naturalitat i responsabilitat.”
Comentaris recents