Comencem el projecte de comunitat “BOSC VIU” i els hi preguntem en els nens i les nenes que els agradaria treballar.
Establim una conversa:
- Podem explorar tots els boscos de Vilanova.
- Podem buscar “bitxos” del bosc. N’hi ha molts que estan vius.
- Si no sabem el seu nom els hi podem preguntar a les Alícies que són experts.
- La meva germana m’ha dit que no es diuen bitxos, perquè un bitxo és un pebrot petit que pica molt.
- Podem observar les plantes del bosc, i les herbes.
- També podem observar la forma dels troncs.
- Podem buscar bolets. Hi ha de bons i de dolents.
- Podem agafar fulles de terra.
- A tots els arbres els cauen les fulles? (Mireia)
- Siiiiii
- No!, Alguns no els hi cauen perquè a l’hivern fa molt fred i els ocells es poden tapar.
- Podem observar que hi ha fulles que quan les toques treuen sabó.
- Podem observar els ocells i portar-los menjar.
- Que mengen? (Mireia)
- Cucs.
- Mengen allò que vam posar dins dels malabars el curs passat.
- Com els hi donarem menjar? (Mireia)
- El posarem als arbres.
- Haurem d’agafar una escala.
- Podem deixar el menjar a sota i els ocells l’agafaran. Nosaltres ens amagarem perquè no ens vegin.
- Els animals que trobem ferits en el bosc els hem de portar al veterinari.
- La meva veïna té un ocell ferit i el cuida.
- Hi ha algú que cuida el bosc i els seus animals? (Mireia)
- Els forestals.
- Els bombers també, apaguen els focs quan es cremen.
- El meu pare és bomber i apaga els focs.
- Els ocells quan veuen un foc marxen volant.
- Les ovelles també cuiden el bosc perquè es mengen les herbes, que són les que provoquen el foc.
- Tot això que heu dit; plantes, arbres, insectes, bolets, animals, flors, estan vius? (Mireia).
- Sí, però els arbres quan els tallen es moren.
- Els insectes quan els xafen també es moren.
- Els arbres no tenen vida perquè no tenen ni ulls, ni boca.
- Això no és veritat. Tot no és com nosaltres.
Creiem que és important primer descobrir que té vida en el bosc i que voldrem investigar.
Després d’aquesta interessant conversa fem un dibuix de la sortida del bosc, a veure si ens sorgeixen noves idees.
La conversa és una de les eines fonamental per al desenvolupament integral dels infants. Mitjançant el diàleg els nens i nenes aprenen a expressar idees, sentiments i necessitats, a escoltar els altres amb respecte i a construir significats compartits. Conversar fomenta l’adquisició i ampliació de vocabulari, la millora de la pronunciació i la coherència del discurs, així com l’estructuració del pensament i la creativitat.
“La conversa és l’art de pensar junts.” — Malcolm Forbes
Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projecte.
Comentaris recents