En les darreres sessions estem immersos en la construcció d’un dòmino per portar-lo a la sortida del 5 de juny.

Primer de tot, ens preguntem: què és un dòmino? Entre totes i tots arribem a la conclusió que és un joc format per peces rectangulars dividides en dues parts, on hi ha punts o imatges, i que consisteix a anar col·locant les peces fent coincidir els costats iguals. També parlem de com s’hi juga.

Un cop tenim clar què és i com funciona, comencem a pensar com el podem fer, i sorgeixen aquestes idees:

• El podem fer de fusta perquè ve dels troncs dels arbres.
• El podem fer de puntets com el de la classe.
• Podem fer dibuixos d’animals del bosc.
• El podem fer amb fulls de colors.
• NOOOO, es podria trencar.
• Podem dibuixar; fulles, arbres, muntanyes…
• Dibuixar animals és molt difícil.
• Les peces del domino han de ser més grans que les de la classe per poder fer els dibuixos.
• Si són molt petites es poden perdre.
• Quantes peces té un dòmino? (Mireia)
• Té 28. A casa tinc un i les he comptat.
• Ho comprovem? (Mireia)

Un cop tenim ben clar les peces que hem de dissenyar, ens organitzem en grups de quatre per començar a pensar com volem que sigui el nostre dòmino. No és una tasca fàcil… Ens costa una mica posar-nos d’acord i prendre decisions conjuntes. Per ajudar-nos, cada grup té un dòmino real per observar bé com són les peces i entendre millor què hem de fer.

La consigna és clara: el nostre dòmino ha de ser d’elements de la natura. Això ens fa pensar encara més i concretar millor les nostres idees.

En una altra sessió, cada grup exposa el seu disseny i explica com l’ha pensat. Durant les exposicions ens adonem de diferents coses: un grup veu que li falten peces, un altre que les imatges no acaben de concordar entre elles, i un tercer s’ha fet un embolic i no se n’ha sortit gaire bé.

Dos dels grups fan servir imatges del bosc, i un d’ells també incorpora quantitats. Tot i les bones idees, veiem que no és una tasca tan senzilla com semblava al principi.

Per això, entre totes i tots decidim fer un disseny conjunt que reculli les millors idees de cada grup. A més, acordem que construirem dos dòminos: un amb imatges, pensat per als Patufets, Pinotxos i els Tabalugues que ho necessitin, i un altre amb quantitats, per als mitjans i grans.

“El joc és la forma més elevada d’investigació.” — Albert Einstein

Aquesta setmana hem estat elaborant les tapes dels nostres llibres de mandales, una proposta que ens ha permès treballar la creativitat, la concentració i la precisió.

Per començar, per fer la tapa del llibre dels models de mandales, hem creat mandales petits en cartolines molt reduïdes. Abans, però, de dibuixar dins del cercle petit, hem fet un disseny previ en un full blanc. Aquest pas és molt important, ja que ens ajuda a planificar com serà el nostre mandala. Hem tingut molt present com són els mandales i hem seguit la consigna que estiguessin formats per elements del bosc.

Amb molta atenció i concentració, tots hem aconseguit crear uns mandales molt ben treballats. Un cop enllestit el disseny en gran, ha arribat el moment de traspassar-lo al cartró petit. Aquesta part del procés requereix molta cura, ja que cal reproduir el mateix dibuix en un espai molt més reduït. Per fer-ho, hem utilitzat retoladors permanents, que ens han permès definir bé tots els detalls.

Seguidament hem enganxat els mandales en unes peces de fusta en forma de cercle que prèviament havíem pintat de color negre. Un cop fixats amb silicona, hem escrit al centre la paraula “MANDALES” amb retolador platejat, donant així el toc final a la tapa.

Pel que fa a les tapes dels mandales per pintar, hem utilitzat suro com a base. A sobre, hi hem enganxat cercles de cartolina on hem escrit “PINTEM MANDALES”. D’aquesta manera, hem aconseguit unes tapes originals i molt visuals que esperem que cridin molt l’atenció a la resta d’infants de l’escolA

Amb aquesta activitat hem treballat el llenguatge plàstic, experimentant amb diferents materials i tècniques (retoladors permanents, pintura, suro, fusta…), desenvolupant la motricitat fina i expressant idees i emocions a través de les nostres creacions artístiques.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència.” Maria Montessori

Després d’haver elaborat els nostres llibres de models de mandales, tenim molt clar que necessitem crear unes bones bases perquè s’hi puguin construir al damunt. Volem que els mandales llueixin més, que siguin més atractius i que realment destaquin.

Per començar, els ensenyem unes peces de feltre de color negre, de forma rectangular. A partir d’aquí, els plantegem un repte: com podem aconseguir fer-hi un cercle? Establim una conversa on van sorgint idees molt interessants. Finalment, un infant proposa una solució molt encertada: utilitzar la base de fusta que ja havíem fet servir per crear els mandales, resseguir-la amb un retolador blanc i, tot seguit, retallar-la.

Ens organitzem en grups de tres i cada equip es distribueix les tasques per poder dur a terme l’activitat. Observem com aprenen a treballar en equip, com es donen suport els uns als altres i com cada grup desenvolupa la seva pròpia estratègia. És molt enriquidor veure la diversitat de maneres d’afrontar un mateix repte. Finalment, els quatre grups aconsegueixen crear unes bases circulars molt ben fetes, de les quals se senten molt orgullosos.

Un cop tenim els cercles, els fem una nova pregunta: coneixeu algun estri que ens ajudi a fer cercles? Alguns infants en saben descriure un, però no en recorden el nom. És el moment de parlar del compàs i de la seva gran utilitat.

Anem a buscar a l’aula de material els compasos grans de pissarra i els compasos petits, i ens posem a practicar damunt d’un gran paper d’embalar. Descobrim com funcionen i experimentem amb ells. Durant aquest procés, aprenem que per utilitzar el compàs cal estar tranquils, atents i molt concentrats, ja que només així aconseguirem uns bons resultats.

Els infants experimenten amb les formes geomètriques, i exploren maneres diverses de representar-les. A través de la manipulació (resseguir, retallar, utilitzar el compàs), construeixen coneixement matemàtic de manera vivencial i funcional.

“L’infant no és un got que cal omplir, sinó una font que cal deixar brollar.” Maria Montessori.

Després de fer l’entrevista amb els ADF, i per tal de no oblidar-nos de tot el que vam aprendre, ens hem posat a treballar en parelles per omplir un full amb les respostes que ens va donar el Valentí.

Abans de començar, però, hem fet memòria entre tots i totes. Ha passat una setmana sense fer PdC a causa de la vaga, i alguns no recordàvem ben bé tot el que ens havia explicat. Entre tots hem anat recordant la informació fins que ho hem tingut clar.

Un cop sabíem què havíem d’escriure, cada parella s’ha posat a treballar. Ens hem ajudat, hem compartit idees i ens hem repartit la feina. A poc a poc anem aprenent a treballar en parella: ni volem fer-ho tot sols, ni tampoc quedar-nos sense fer res.

Quan hem acabat d’escriure les respostes, li hem demanat al Toni que ens en faci una fotocòpia i les hem arxivat al nostre carpesà.

Amb aquesta activitat hem treballat d’una banda la comunicació i el llenguatge, ja que hem hagut de recordar la informació de l’entrevista, parlar-ne entre nosaltres i escriure les respostes amb les nostres paraules. També hem practicat l’escolta i l’expressió oral quan hem fet memòria en gran grup.

D’altra banda, hem desenvolupat habilitats de treball en equip i convivència, aprenent a treballar en parella, a ajudar-nos, a compartir la feina i a respectar el ritme de l’altre. Hem vist que és important col·laborar: ni fer-ho tot sols ni deixar de participar.

“Sol, podem fer tan poc; junts, podem fer tant.” Helen Keller

Aquesta setmana i la passada hem estat prepararant una entrevista molt especial als Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).

Primer de tot, hem mirat un vídeo que ens explicava qui són i quina feina fan. Vam descobrir que són persones voluntàries que ajuden a prevenir i apagar incendis forestals, que vigilen els boscos i que treballen perquè estiguin nets i cuidats. Ens va semblar una feina molt important i necessària.

Després del vídeo, hem fet una conversa en gran grup per pensar quines preguntes els podem fer. Entre tots i totes hem anat dient idees i, a poc a poc, n’hem triat sis. Les hem escrit conjuntament en un full, ajudant-nos a recordar què volíem saber exactament.

Quan ja les tenim escrites, fem una còpia del full i retallem les preguntes. Cada pregunta l’enganxem en un full diferent i li afegim pictogrames perquè tothom la pugui entendre millor. Així ens assegurem que les preguntes siguin clares i accessibles per a tothom.

En aquell moment, un infant fa una observació molt interessant:
— “Si és una pregunta, li hem de posar el signe d’interrogant!”

A partir d’aquí parlem de què vol dir el signe d’interrogant, per a què serveix i com es fa. El practiquem a l’aire, amb el dit, a la pissarra i finalment als nostres fulls. Ens ha agradat molt descobrir que els símbols també ens ajuden a comunicar-nos millor!

Quan ja tenim les sis preguntes ben enllestides, ens sorgeix un dubte important:
Si tenim 6 preguntes i som 12 infants… com ho podem fer perquè tots i totes participem?

Primer intentem resoldre-ho parlant i fent deduccions, però els números no acaben de quadrar. Finalment, utilitzem material manipulatiu per representar-nos a nosaltres i les preguntes. I de seguida ho veiem clar: si fem parelles, podem participar tots i totes.

Cada infant tria amb qui vol treballar, tenint molt en compte que hem de ser parelles tranquil·les i que es poguem ajudar. Un cop formades les parelles, parlem entre nosaltres per decidir quina pregunta volem fer. Després practiquem una mica com la formularem pensant en parlar fort, clar i sense presses.

I a la tarda… per fi han arribat els ADF i els hem pogut fer totes les preguntes, i la propera setmana escriurem les respostes perquè no se’ns oblidin.

A partir del nostre llibret de mandales fets amb materials del bosc, hem fet un pas més enllà: hem creat el nostre propi llibret de pintar mandales.

Tot va començar amb les fotografies dels mandales que havíem construït amb pinyes, glans, branquetes, pedretes i fulles. Ens feia molta il·lusió que aquelles creacions tan especials poguessin convertir-se en dibuixos per pintar. Així que vam decidir calcar-los per transformar-los en mandales en blanc i negre.

Per poder fer les còpies, hem fet servir paper vegetal. Aquest paper ens permet veure la imatge a sota i resseguir-la amb molta cura. És una feina que demana molta concentració. Ens hem de fixar molt bé en tots els detalls: les formes de les pinyes, que tenen escates amb línies i corbes; els glans, que també tenen textures i contorns diferents. Ens hem adonat que la natura està plena de formes petites que, quan les mires amb atenció, són sorprenents.

Primer resseguim el dibuix amb llapis, molt a poc a poc. Quan ja el tenim ben marcat i revisat, el repassem amb retolador negre permanent perquè quedi ben definit. Aquesta part també és important, perquè si ens equivoquem ja no es pot esborrar.

Un cop hem acabat, el Toni ens fa les fotocòpies del paper de calcar i… màgia! Ja tenim el nostre mandala en blanc i negre, a punt per pintar.

Estem molt contents del resultat. Hem passat de crear mandales amb materials del bosc a convertir-los en un llibret que ara tothom pot pintar i omplir de colors.

Aquesta proposta mostra com, a partir d’una experiència vivencial al bosc, podem generar aprenentatges significatius, competencials i globalitzats, tal com planteja el currículum d’Infantil. Aprenem fent, observant, experimentant i creant.

“La creativitat és intel·ligència jugant.” Albert Einstein