Comunitats de l’escola

ESPAIS, PAISATGES I PERSONES ABRAÇANT EL MÓN

Ivet Dominguez16/04/26  

Just tornant de vacances de Pasqua, els infants de la comunitat de Grans vam tornar a carregar-nos les motxilles i els sacs de dormir per compartir plegats un temps d’experiències. En aquesta ocasió Coma-ruga ens esperava a l’inici d’una primavera agitada, creuant els dits perquè el temps ens deixés trepitjar la platja. I així ha estat, totes les activitats previstes les hem pogut gaudir intensament, acaronats pel sol i la brisa marina.

A l’alberg ens hem distribuït en petites habitacions, entre rialles i complicitat i ens han tractat d’allò més bé; quins bons àpats! El bosquet que tenen a tocar ha estat el nostre refugi de jocs, resultant agradable per escriure una carta a la nostra família, grimpant entre els arbres i buscant amb les llanternes materials pel joc de nit. Però la il.lusió de la majoria ha estat la platja: descalçar-nos i jugar-hi amb els estels, pales i galledes, paletes i pilotes, construccions humanes, curses… La tarda ens ha passat volant! De nit hem escampat desitjos per un món millor, malgrat el cansament que arrossegàvem.

El sol surt per a tothom, però no tothom es lleva per veure’l. En el nostre cas sí! De bon matí ja érem a la platja veient l’espectacle, parlant d’orientació i estirant el cos per començar bé el dia. Per a molts la primera experiència d’aquest tipus; segur que la recordaran. Després d’un bon esmorzar, hem retornat a la platja i ens hem pogut remullar. Ningú ha quedat sec, tret dels mestres, és clar!. Un bon dinar per recuperar forces per fer un passeig i buscar un indret on dibuixar el paisatge del natural. Hem parlat de perspectives, plans, nivells… mentre procuràvem representar allò que veiem. La gent curiosa es parava i admirava les nostres creacions. Ben cansats, tarda de dutxes, alternant jocs i perruqueria. Hem sopat i novament ens hem animat, aquesta vegada per fer una mica de balleruga! La discoteca ens esperava…

El darrer dia també l’hem volgut ben aprofitar. Ens hem distribuït en dos grups per fer les darreres propostes: una visita amb gust d’història per conèixer un búnquer que va ser casa d’una família i l’activitat d’aventura penjats entre els arbres. Que en som d’afortunats, ens hem recordat!. Però no tots els infants tenen la nostra sort. Hem conegut la història de la Trinidad Casas, una de les persones que de nena va haver de viure al búnquer amb la seva família, perseguits per les seves idees. Avergonyida d’explicar la seva història, anys més tard en faria un recull de poemes, alguns dels quals ara llueixen a les parets del búnquer, acompanyats d’unes imatges del Guernika.

Quina manera d’Abraçar el món!

No dubteu de mirar les fotografies que tenim compartides per veure molt més!

TOTES LES PECES COMPTEN

Mireia Puig15/04/26  

En les darreres sessions estem immersos en la construcció d’un dòmino per portar-lo a la sortida del 5 de juny.

Primer de tot, ens preguntem: què és un dòmino? Entre totes i tots arribem a la conclusió que és un joc format per peces rectangulars dividides en dues parts, on hi ha punts o imatges, i que consisteix a anar col·locant les peces fent coincidir els costats iguals. També parlem de com s’hi juga.

Un cop tenim clar què és i com funciona, comencem a pensar com el podem fer, i sorgeixen aquestes idees:

  • El podem fer de fusta perquè ve dels troncs dels arbres.
  • El podem fer de puntets com el de la classe.
  • Podem fer dibuixos d’animals del bosc.
  • El podem fer amb fulls de colors.
  • NOOOO, es podria trencar.
  • Podem dibuixar; fulles, arbres, muntanyes…
  • Dibuixar animals és molt difícil.
  • Les peces del domino han de ser més grans que les de la classe per poder fer els dibuixos.
  • Si són molt petites es poden perdre.
  • Quantes peces té un dòmino? (Mireia)
  • Té 28. A casa tinc un i les he comptat.
  • Ho comprovem? (Mireia)

Un cop tenim ben clar les peces que hem de dissenyar, ens organitzem en grups de quatre per començar a pensar com volem que sigui el nostre dòmino. No és una tasca fàcil… Ens costa una mica posar-nos d’acord i prendre decisions conjuntes. Per ajudar-nos, cada grup té un dòmino real per observar bé com són les peces i entendre millor què hem de fer.

La consigna és clara: el nostre dòmino ha de ser d’elements de la natura. Això ens fa pensar encara més i concretar millor les nostres idees.

En una altra sessió, cada grup exposa el seu disseny i explica com l’ha pensat. Durant les exposicions ens adonem de diferents coses: un grup veu que li falten peces, un altre que les imatges no acaben de concordar entre elles, i un tercer s’ha fet un embolic i no se n’ha sortit gaire bé.

Dos dels grups fan servir imatges del bosc, i un d’ells també incorpora quantitats. Tot i les bones idees, veiem que no és una tasca tan senzilla com semblava al principi.

Per això, entre totes i tots decidim fer un disseny conjunt que reculli les millors idees de cada grup. A més, acordem que construirem dos dòminos: un amb imatges, pensat per als Patufets, Pinotxos i els Tabalugues que ho necessitin, i un altre amb quantitats, per als mitjans i grans.

“El joc és la forma més elevada d’investigació.” — Albert Einstein

CERCLES AMB ART

Mireia Puig26/03/26  

Aquesta setmana hem estat elaborant les tapes dels nostres llibres de mandales, una proposta que ens ha permès treballar la creativitat, la concentració i la precisió.

Per començar, per fer la tapa del llibre dels models de mandales, hem creat mandales petits en cartolines molt reduïdes. Abans, però, de dibuixar dins del cercle petit, hem fet un disseny previ en un full blanc. Aquest pas és molt important, ja que ens ajuda a planificar com serà el nostre mandala. Hem tingut molt present com són els mandales i hem seguit la consigna que estiguessin formats per elements del bosc.

Amb molta atenció i concentració, tots hem aconseguit crear uns mandales molt ben treballats. Un cop enllestit el disseny en gran, ha arribat el moment de traspassar-lo al cartró petit. Aquesta part del procés requereix molta cura, ja que cal reproduir el mateix dibuix en un espai molt més reduït. Per fer-ho, hem utilitzat retoladors permanents, que ens han permès definir bé tots els detalls.

Seguidament hem enganxat els mandales en unes peces de fusta en forma de cercle que prèviament havíem pintat de color negre. Un cop fixats amb silicona, hem escrit al centre la paraula “MANDALES” amb retolador platejat, donant així el toc final a la tapa.

Pel que fa a les tapes dels mandales per pintar, hem utilitzat suro com a base. A sobre, hi hem enganxat cercles de cartolina on hem escrit “PINTEM MANDALES”. D’aquesta manera, hem aconseguit unes tapes originals i molt visuals que esperem que cridin molt l’atenció a la resta d’infants de l’escolA

Amb aquesta activitat hem treballat el llenguatge plàstic, experimentant amb diferents materials i tècniques (retoladors permanents, pintura, suro, fusta…), desenvolupant la motricitat fina i expressant idees i emocions a través de les nostres creacions artístiques.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència.” Maria Montessori

LA MÀGIA DE LA LLUM: DESCOBRIM LA “CUCA DE LLUM”

Meritxell Tardà24/03/26  

A Projectes de Comunitat, continuem ampliant el nostre cançoner amb noves propostes que ens permeten aprendre i gaudir alhora. L’última cançó que hem incorporat al nostre cançoner de bosc és “La cuca de llum”, una peça plena d’encant que ens ha obert la porta a un munt d’experiències i descobertes.

A partir d’aquesta cançó, hem experimentat amb la llum i la foscor. Hem jugat amb diferents fonts de llum, hem observat com es comporta en espais foscos i hem descobert com petits punts de llum poden transformar completament l’ambient. Aquestes activitats ens han ajudat a entendre millor el món que ens envolta d’una manera vivencial i significativa.

A més, hem escoltat i treballat el conte de les cuques de llum, que ens ha permès aprofundir en la imaginació i la comprensió oral. A través de la història, hem reflexionat sobre la importància de la llum i la cooperació.

Com a part del nostre procés creatiu, també hem elaborat les nostres pròpies cuques de llum utilitzant material reciclat.

Finalment, hem confeccionat el títol de la cançó amb lletres de fusta, treballant així la motricitat fina i la identificació de les lletres d’una manera manipulativa i divertida.

Ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha permès aprendre, crear i gaudir plegats.

PEDRES CURIOSES

Toni Ruiz24/03/26  

Diuen que si escoltes de prop, cada pedra té una història per explicar. Aquesta col·lecció de Pedres Curioses l’hem creat des de la curiositat i l’experimentació.

En primer lloc, durant la sortida de Projecte de Comunitat al bosc de Can Macià, vam estar buscant i recollint pedres amb unes determinades característiques. La sessió anterior del grup taronja vam decidir que les pedres que ens interessaven per crear, havien de ser planes, llises i d’una mida raonable, ni molt gran ni molt petita. Cadascú de nosaltres va omplir la seva bossa amb pedres de tota mena.

Un cop a l’aula, vam revisar i seleccionar les pedres, les que trobàvem adequades i les que no, descartant les que no eren llises o les que eren massa petites per dibuixar-hi.

Després vam escollir la pedra que més ens agradava i la vam pintar d’un color base. Un cop es va assecar, vam decidir el disseny i vam dur a terme. Alguns vam fer cares, altres animals, arcs de Sant Martí, mandales, etc. Fins i tot vam repetir i vam fer una segona pedra!

Ja tenim una proposta més per incloure en el nostre ventall d’activitats artístiques.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

Inciem el mural – tríptic

docent123/03/26  

Després de diverses setmanes indagant si els animals deixen brossa al bosc, i arran de les diferents sortides que hem realitzat al llarg d’aquests dos trimestres, el grup dels grocs hem arribat a una conclusió molt interessant.

Observant amb atenció el terra del bosc, hem descobert que hi ha molts elements que es poden considerar “brossa”. Però no tota és igual: alguns d’aquests elements sorgeixen de manera natural al bosc (com fulles, branques o fruits), d’altres són restes que deixen els animals, i també n’hi ha que provenen de l’activitat humana.

A partir d’aquestes descobertes, hem decidit convertir-nos en petits experts del bosc. Per això, estem elaborant un mural que, en un futur proper, es transformarà en un tríptic informatiu. L’objectiu és poder explicar a la resta d’alumnes de l’escola quins elements es poden deixar al bosc i quins cal recollir per al seu correcte reciclatge.

En les imatges es pot veure com, a poc a poc, els alumnes han començat a escriure i classificar els elements que sí que es poden deixar al bosc, iniciant així una tasca de conscienciació ambiental molt important.

Com deia l’escriptora i naturalista Rachel Carson: “A la natura no hi ha recompenses ni càstigs, només conseqüències.” I nosaltres estem aprenent que tenir cura del bosc és responsabilitat de tots.

QUAN UNA IDEA ES FA RODONA

Mireia Puig20/03/26  

Després d’haver elaborat els nostres llibres de models de mandales, tenim molt clar que necessitem crear unes bones bases perquè s’hi puguin construir al damunt. Volem que els mandales llueixin més, que siguin més atractius i que realment destaquin.

Per començar, els ensenyem unes peces de feltre de color negre, de forma rectangular. A partir d’aquí, els plantegem un repte: com podem aconseguir fer-hi un cercle? Establim una conversa on van sorgint idees molt interessants. Finalment, un infant proposa una solució molt encertada: utilitzar la base de fusta que ja havíem fet servir per crear els mandales, resseguir-la amb un retolador blanc i, tot seguit, retallar-la.

Ens organitzem en grups de tres i cada equip es distribueix les tasques per poder dur a terme l’activitat. Observem com aprenen a treballar en equip, com es donen suport els uns als altres i com cada grup desenvolupa la seva pròpia estratègia. És molt enriquidor veure la diversitat de maneres d’afrontar un mateix repte. Finalment, els quatre grups aconsegueixen crear unes bases circulars molt ben fetes, de les quals se senten molt orgullosos.

Un cop tenim els cercles, els fem una nova pregunta: coneixeu algun estri que ens ajudi a fer cercles? Alguns infants en saben descriure un, però no en recorden el nom. És el moment de parlar del compàs i de la seva gran utilitat.

Anem a buscar a l’aula de material els compasos grans de pissarra i els compasos petits, i ens posem a practicar damunt d’un gran paper d’embalar. Descobrim com funcionen i experimentem amb ells. Durant aquest procés, aprenem que per utilitzar el compàs cal estar tranquils, atents i molt concentrats, ja que només així aconseguirem uns bons resultats.

Els infants experimenten amb les formes geomètriques, i exploren maneres diverses de representar-les. A través de la manipulació (resseguir, retallar, utilitzar el compàs), construeixen coneixement matemàtic de manera vivencial i funcional.

“L’infant no és un got que cal omplir, sinó una font que cal deixar brollar.” Maria Montessori.

DOS CAPS PENSEN MILLOR QUE UN

Mireia Puig18/03/26  

Després de fer l’entrevista amb els ADF, i per tal de no oblidar-nos de tot el que vam aprendre, ens hem posat a treballar en parelles per omplir un full amb les respostes que ens va donar el Valentí.

Abans de començar, però, hem fet memòria entre tots i totes. Ha passat una setmana sense fer PdC a causa de la vaga, i alguns no recordàvem ben bé tot el que ens havia explicat. Entre tots hem anat recordant la informació fins que ho hem tingut clar.

Un cop sabíem què havíem d’escriure, cada parella s’ha posat a treballar. Ens hem ajudat, hem compartit idees i ens hem repartit la feina. A poc a poc anem aprenent a treballar en parella: ni volem fer-ho tot sols, ni tampoc quedar-nos sense fer res.

Quan hem acabat d’escriure les respostes, li hem demanat al Toni que ens en faci una fotocòpia i les hem arxivat al nostre carpesà.

Amb aquesta activitat hem treballat d’una banda la comunicació i el llenguatge, ja que hem hagut de recordar la informació de l’entrevista, parlar-ne entre nosaltres i escriure les respostes amb les nostres paraules. També hem practicat l’escolta i l’expressió oral quan hem fet memòria en gran grup.

D’altra banda, hem desenvolupat habilitats de treball en equip i convivència, aprenent a treballar en parella, a ajudar-nos, a compartir la feina i a respectar el ritme de l’altre. Hem vist que és important col·laborar: ni fer-ho tot sols ni deixar de participar.

“Sol, podem fer tan poc; junts, podem fer tant.” Helen Keller

Plantem llavors

docent118/03/26  

Després de la sortida a Can Macià, alguns nens i nenes van collir flors amb molta il·lusió. Però, en arribar a l’escola, vam observar que aquelles flors, al cap d’uns dies, s’havien assecat i mort. Aquesta situació ens ha fet reflexionar i ens ha despertat moltes preguntes.

Per què es moren les flors quan les arrenquem? D’on s’alimenten? Què necessiten per viure? I fins i tot, ha sorgit una pregunta ben curiosa: necessiten les arrels per caminar?

A partir d’aquestes inquietuds, hem iniciat una petita investigació a l’aula. Hem descobert que les plantes no poden viure sense les seves arrels, ja que són les encarregades d’absorbir l’aigua i els nutrients de la terra. També hem après que les llavors necessiten terra, aigua i llum del sol per poder créixer.

Ara hem plantat algunes llavors i observarem què passa amb el pas dels dies. Tindrem cura d’elles i anotarem els canvis que veiem. Naixerà alguna planta? Estem molt encuriosits per descobrir-ho!

Com deia el naturalista Charles Darwin: “Tot el que podem veure és el resultat d’un llarg procés de creixement i transformació.” I nosaltres, pas a pas, també estem aprenent a observar i entendre la natura.