“Mira profundament la natura i aleshores ho entendràs tot millor.” — Albert Einstein
En el marc del projecte de comunitat Bosc viu, continuem descobrint els animals que conviuen amb nosaltres a Vilanova del Camí. Aquesta vegada ens hem centrat en els ocells… i en com els podem ajudar.
Primer vam sortir a observar l’entorn més proper. Passejant pels carrers, vam fixar-nos en els nius que ja existeixen, especialment els de mallerenga i oreneta. Ens vam aturar a mirar on són, com estan fets i en quins espais els trobem. Aquesta observació ens ha ajudat a entendre millor on viuen i què necessiten.
A partir d’aquí, vam fer un pas més: passar a l’acció.
Al pati de l’escola hem penjat caixes niu per a mallerengues, pensades perquè hi puguin fer el seu refugi. També hem construït nius per a les orenetes, que hem col·locat en espais protegits, tal com elles prefereixen.
Durant tot aquest procés hem anat aprenent més: com són els seus hàbitats, quins són els seus hàbits, com canten i com es relacionen amb l’entorn. Però, sobretot, hem entès que nosaltres també podem tenir cura dels animals que viuen a prop nostre.
Aquestes experiències contribueixen al desenvolupament de les competències específiques següents: Explorar l’entorn natural amb curiositat, observant els éssers vius i els seus hàbitats. Participar en accions de cura i respecte cap als éssers vius i l’entorn.
Aquests dies, al grup dels Biòlegs, la nostra aula s’ha omplert de cordes, petxines, fang i moltes ganes d’experimentar. A poc a poc, continuem descobrint com vivien els primers humans, no només escoltant o mirant imatges, sinó també creant amb les nostres pròpies mans.
Una de les propostes que més ens ha emocionat ha estat la creació de collars inspirats en les joies de la Prehistòria. Amb fang blanc hem modelat petites dents d’animals i, mentre les observàvem i les transformàvem, anaven apareixent preguntes i converses molt interessants. Alguns infants imaginaven caçadors portant aquells collars, d’altres pensaven que potser servien per identificar els membres d’un grup o per decorar-se en moments especials.
La classe s’ha convertit en un petit taller prehistòric, on cada peça era diferent i especial.
També hem començat a experimentar amb els sons i la música. Utilitzant materials naturals com petxines, pals i cordes, els infants han descobert que, amb elements molt senzills, es poden crear objectes que fan soroll i produeixen ritmes diferents. Hem practicat com unir peces, com passar les cordes i fins i tot com fer nusos, una tasca que ens ha requerit molta concentració i ajuda entre companys.
Durant tot el procés hem anat fent fotografies dels diferents moments de treball. Ens ha agradat molt poder observar després les imatges i veure com, pas a pas, les nostres idees anaven prenent forma.
Més enllà del resultat final, el més important ha estat compartir, provar, equivocar-nos i tornar-ho a intentar. A través d’aquestes experiències, els infants continuen apropant-se a la manera de viure dels primers humans d’una forma vivencial, creativa i significativa.
Els Biòlegs seguim investigant… i cada vegada la Prehistòria ens sembla una mica més propera
Aquests darrers dies, els nens i les nenes del Grup Groc hem estat treballant amb molta il·lusió en un mural molt especial. Després d’investigar i observar els elements que podem trobar al bosc, hem après a classificar-los segons el tractament que necessiten.
Al nostre mural expliquem quines són les restes naturals que cal deixar al bosc perquè la natura mateixa les pugui descompondre, com ara fulles, branques o pinyes, i quines són les restes que hem de recollir perquè puguin ser reciclades correctament, com els envasos, les llaunes o els papers.
Un cop acabat el mural, hem fet un pas més i l’hem convertit en un tríptic informatiu. Així podrem compartir tot el que hem après amb els nostres companys i companyes de l’escola durant la sortida que farem el pròxim 3 de juny.
Estem molt contents de la feina feta i tenim moltes ganes d’explicar-la a tothom!
Avui ens encarreguem de preparar el programa de la sortida del dia 3 de juny. Primer pensem i escrivim en un full totes les activitats que tenim previstes fer aquell dia, posant també l’horari concret de cadascuna. Ho escrivim primer amb llapis i, quan ja ho tenim revisat, ho resseguim amb retolador negre perquè quedi més polit i entenedor.
També estem molt atents a escriure sense faltes d’ortografia, perquè volem penjar el programa a la web i volem que quedi molt ben escrit i presentat. La Mireia ens ajuda a fixar-nos en les paraules i a adonar-nos que, de vegades, una lletra sona d’una manera però s’escriu d’una altra. D’aquesta manera treballem la competència lingüística, ja que practiquem l’escriptura, l’ordenació de la informació, la revisió dels textos i l’ús correcte de l’ortografia en una situació real i funcional.
Després, la Mireia s’encarrega de posar-ho tot ben bonic al Canva, preparant un disseny clar i atractiu perquè tothom pugui veure fàcilment el programa de la sortida.
“Aprendre a escriure és aprendre a pensar.” David Bueno
“Mira profundament en la natura i aleshores ho entendràs tot millor.”— Albert Einstein
Cada dia està més a prop la SORTIDA D’ESCOLA, en què haurem de presentar les nostres propostes artístiques davant de tots els companys i companyes del Marta Mata.
Per aquest motiu, hem començat a assajar com ho farem. Ens hem organitzat per parelles i serem els i les responsables d’un racó artístic al bosc:
GINA i MARWA: explicarem com muntar un Mòbil natural. Es necessita un pal, cordes de roba, pinyes, fulles i algun altre element decoratiu del bosc.
RIAD i LEYLA: serem els responsables de dirigir els Boscos naturals. Es realitzen amb un full de paper, sorra, fulles, pals i cola per enganxar tots els elements necessaris per crear els nostres boscos.
JACOB i JULEN: nosaltres portarem l’espai de Fulles naturals. Caldrà buscar pel bosc fulles que ens agradin per posar sota d’un full de paper i calcar amb les ceres que els facilitarem.
FERDOUS i AINA: explicarem com crear Insectes naturals. Per aquesta creació, es necessitaran fulles de paper, fulles del bosc amb formes originals i retoladors. Els ajudarem a imaginar insectes diversos i a acompanyar la fulla de cap, potes, antenes i, fins i tot, ales.
RAYZA i ADAY: ajudarem a elaborar Arbres naturals. Per aquesta elaboració es necessiten fulls de paper, fulles de diferents colors, retoladors i cola per enganxar. Així elaborarem arbres originals i imaginatius.
SIDRA i TONI: guiarem als artistes que vulguin crear Persones del bosc. Els duran a terme amb fulls de paper, pals, fulles, aglans, pedres, tot aquest material recollit del bosc. Els donarem cola per enganxar tots els elements.
Per ajudar-nos durant l’explicació, la Toni ens ha donat uns llibrets on es troben totes les obres d’art que hem creat el grup Taronja durant els diferents dimecres de Projecte de Comunitat. Cadascú té el seu llibret, amb les seves creacions, acompanyades de les fotografies i materials necessaris.
Aquestes dues últimes sessions, hem aprofitat per treure’ns una mica la vergonya i explicar-nos entre nosaltres com fer les propostes artístiques. El dia 3 de juny ho farem davant de més alumnes de l’escola, petits, mitjans i grans.
També hem confegit els cartells per penjar el dia de la sortida i així situar-nos al bosc per propostes.
Ja queda molt poc pel gran dia, esperem que tothom gaudeixi del nostre art i de les nostres idees.
Després de crear i preparar els diferents jocs que portarem a la sortida del 3 de juny amb tota l’escola, arriba el moment d’escriure les instruccions i les normes de funcionament de cada material.
Primer de tot, entre tots i totes pensem quina informació és important explicar de cada joc i com s’ha d’utilitzar. Compartim idees, conversem i ens posem d’acord perquè les instruccions quedin clares i entenedores per a tothom. Un cop ja ho tenim clar, ens posem a escriure. Alguns infants ja escrivim de manera molt autònoma, mentre que d’altres necessitem una mica d’ajuda i acompanyament de la mestra per sentir-nos més segurs i segures a l’hora d’escriure. Tots i totes, però, participem amb moltes ganes i il·lusió.
Per acabar, la Mireia passa tots els escrits al Canva perquè les instruccions quedin més visuals, ordenades i professionals. Ara sí, ja tenim els jocs a punt per compartir-los i gaudir-ne plegats el dia de la sortida!
Amb aquesta activitat desenvolupem la competència comunicativa a través de la conversa, la presa d’acords i l’escriptura de textos amb una finalitatmolt concreta. També treballem aspectes com la cooperació, la participació activa, l’autonomia i el respecte pels diferents ritmes d’aprenentatge.
“Jugar és el treball dels infants.” — Maria Montessori
“El passat no és un lloc llunyà, sinó una manera de fer i de mirar.” — John Berger
Els antropòlegs estem plenament immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. En concret, estem dissenyant un dels tallers que compartirem amb les famílies: una proposta vinculada a l’art de teixir al neolític.
En la primera sessió vam recuperar les explicacions que ens havien compartit al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, ajudant-nos de les fotografies que vam fer durant aquella estada. També vam visualitzar un vídeo que complementava aquests aprenentatges i que ens mostrava la tècnica de filar la llana amb un fus, així com el funcionament dels telers amb què es confeccionaven els teixits.
Amb les idees una mica més clares, ens vam trobar en rotllana per organitzar l’espai i pensar com podíem donar forma al taller. De seguida vam coincidir en la construcció de petits telers fets amb pals i branques. A partir d’aquí, vam calcular quants pals necessitaríem per arribar a construir 72 telers, un per a cada infant de la comunitat.
En la sessió següent vam sortir a un bosquet proper per recollir branques petites, rígides i resistents que poguessin servir per als nostres telers. Ja a l’aula, vam començar a prendre mesures i a tallar-les amb petits cúters i una serra. A mesura que obteníem grups de quatre pals, anàvem muntant els marcs quadrats.
Ens hem ajudat una mica amb silicona —sí, un material ben poc prehistòric— perquè la nostra destresa fent nusos encara necessita alguna “trampa”. Un cop fixades les unions, vam reforçar les cantonades lligant-les amb corda.
Amb els marcs acabats, vam passar a col·locar-hi l’ordit, el conjunt de fils verticals que fa possible el teixit. Així, el dia del taller només quedarà passar la trama i començar, fil a fil, a donar vida al teixit.
“La ceràmica és un dels testimonis més valuosos per comprendre la vida quotidiana de les primeres comunitats agrícoles.”
Joan Santacana Mestre
Aquestes darreres dues setmanes, el grup de geòlegs i geòlogues hem estat immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. La nostra missió és ben especial: conèixer a fons com es feia la ceràmica durant el neolític per poder explicar, pas a pas, el procés que seguien els homes i dones de la prehistòria.
Tot va començar recordant alguns dels aprenentatges que vam fer durant l’estada al CdA de la Noguera. Allà ens van explicar que, tot i que al final del paleolític ja es coneixia la ceràmica, la vida nòmada no era compatible amb uns objectes tan delicats i difícils de transportar. Va ser amb el neolític, quan les persones van començar a establir-se en un mateix lloc i a crear poblats permanents, que la ceràmica es va convertir en un gran avenç per a la vida quotidiana. Gràcies a ella podien conservar aliments, cuinar o emmagatzemar aigua i cereals.
Per començar la nostra investigació, vam visualitzar dos vídeos que ens van ajudar a situar-nos en els diferents usos i tècniques de la ceràmica neolítica. A partir d’aquí, entre tots i totes vam anar recordant, compartint i organitzant la informació que ja coneixíem, complementant-la amb nous descobriments. A poc a poc, vam entendre que darrere d’una simple peça de fang hi havia molta observació, paciència i habilitat.
Però aprendre les tècniques no era suficient. Si realment volíem explicar-les bé, calia experimentar-les en primera persona. I així ho vam fer. El primer dia, a partir d’un fragment de fang, vam modelar una peça de ceràmica utilitzant la tècnica del pessic. Amb les mans, i treballant a poc a poc el fang, vam anar donant forma als recipients tal com ho haurien fet els primers agricultors i agricultores del neolític.
Aquest dimecres vam tornar-hi, però aquesta vegada vam provar la tècnica del colombí, també coneguda com la tècnica dels xurros. D’entrada ens semblava més interessant i potser fins i tot més senzilla: fer tires de fang i anar-les superposant per construir la peça. Però ben aviat vam descobrir que unir-les correctament i aconseguir que la ceràmica quedés estable no era tan fàcil com semblava. Després de posar-ho en pràctica i comentar-ho entre tots i totes, vam decidir que, per al taller del tancament del projecte, documentarem la tècnica del pessic, ja que ens ha resultat més assequible i entenedora per explicar-la.
La part final del procés, però, era comuna a totes dues tècniques: la decoració. Durant el neolític, les persones van començar a embellir els objectes que creaven utilitzant elements naturals com pals, petxines o pedres per marcar formes i dibuixos sobre el fang encara humit. Nosaltres també ho vam fer, i cada peça va acabar tenint una decoració única i personal.
Aquestes setmanes ens han ajudat a entendre que la ceràmica no és només una tècnica artesanal, sinó també una finestra oberta al passat. A través del fang hem pogut apropar-nos una mica més a la vida dels homes i dones del neolític, descobrint com la creativitat, la necessitat i l’experiència van transformar la seva manera de viure.
“Sigues el canvi que vols veure al món.” Mahatma Gandhi
Dins el projecte de comunitat “Abracem el món” els 5 grups de treball hem anat avançant, amb unes o altres inquietuds. Encarant el darrer trimestre del curs, hem coincidit en parlar i investigar els ODS (Objectius… Llegeix més»
Primer de tot, comencem lijant totes les fustetes. Volem que quedin ben llises, suaus al tacte, perquè ningú es pugui fer mal quan hi juguem. És una feina de paciència i cura, i observem com a poc a poc la fusta va canviant.
Després, ens trobem amb un nou repte: mesurar la meitat de cada peça per poder dibuixar la línia del mig. Agafem el regle i l’observem detingudament. Parlem molt sobre què vol dir “la meitat” i com la podem trobar. Un dels Tabalugues ho veu claríssim: si la fusta mesura 10, la meitat és 5. A partir d’aquí, continuem investigant i buscant la meitat d’altres números, adonant-nos que per trobar-la hem de dividir les quantitats. És un moment molt ric de conversa i comprensió matemàtica.
Quan ja tenim totes les peces amb la línia del mig feta, comencem a dibuixar. Per fer-ho, utilitzem el disseny que vam realitzar com a model i estem molt atents i concentrats perquè els dibuixos ens surtin bé. Amb molta cura, els resseguim i, finalment, els pintem amb retoladors Posca, donant-los vida i color.
Un cop totes les peces estan enllestides, les envernissem perquè quedin més boniques i resistents. Ara sí, el nostre dòmino ja està gairebé acabat.
Només ens queda un últim pas: escriure les instruccions per poder-hi jugar.
“Els infants aprenen fent, experimentant i reflexionant sobre allò que fan.” Jean Piaget
