GRAN EXHIBICIÓ AL DSB TRIAL AMB LA MARIA LÓPEZ

“Com més difícil és la victòria, més gran és la felicitat de guanyar.” — Pelé

Després d’investigar l’apassionant món del motociclisme durant tot el curs, els i les Pinotxos hem culminat el nostre projecte amb la visita al DSB Trial de la Pobla de Claramunt (@dsbtrial), gràcies a l’hospitalitat del David Sánchez Bosch, tiet de la Cloe.

Ha estat una tarda molt emocionant, on hem après encara més coses sobre el trial, de la mà de la nostra campiona la MARIA LÓPEZ (@m.lopez4)! Hem gaudit d’un entrenament de la Maria al circuit, veient com practica i com es posa a punt per a les competicions.

El primer que fa la Maria abans d’entrenar, és escalfar el cos. En aquesta ocasió, com ha vingut ràpidament després de plegar de la feina, no ha pogut escalfar tot el que necessita, ja que no disposàvem de gaire temps. Tot i això, hem escalfat amb ella, amb moviments molt similars als que duem a terme quan despertem el cos a l’escola.

En segon lloc, reconeix el terreny, caminant entre les roques i escollint la via adequada per començar a saltar. Ha començat per unes roques senzilles i, a mesura que ha anat entrant en matèria, ha anat complicant el recorregut. Els i les Pinotxos l’han ajudat a escollir algunes de les roques. En aquesta ocasió, la Maria no tenia l’ajuda del seu motxiller, que és la persona que l’ajuda en l’assessorament tècnic, en la inspecció visual del terreny i en l’assistència física, així com en el suport psicològic. Els i les Pinotxos l’hem volgut ajudar una mica.

En tercer lloc, la Maria puja a la moto i comença a mostrar-nos la seva habilitat per saltar obstacles i per redirigir la moto quan es queda travada en espais reduïts. Cada traçat el fa diverses vegades, d’aquesta manera, cada cop ho fa millor, posant menys peus a terra o trigant menys. Al trial, tal com ens explica, el més important no és anar ràpid, sinó saltar els obstacles posant el mínim de peus a terra per recolzar-se o estabilitzar-se.

Com hem pogut comprovar, la pràctica és essencial per millorar i la Maria practica molt, per això guanya tantes competicions a una disciplina tan complicada i dura. Ens ha demostrat que és valenta i treballadora, i ens ha ensenyat que, si posem esforç i ganes als nostres somnis, arribarem allà on vulguem.

En aquesta aventura ens han acompanyat les nostres famílies, que no s’ho volien perdre, i hem pogut viure plegats aquesta gran experiència.

ASSAJOS, NERVIS I MOLTA IL·LUSIÓ: COMPTE ENRERE PEL GRAN DIA

“Mira profundament en la natura i aleshores ho entendràs tot millor.” — Albert Einstein

Cada dia està més a prop la SORTIDA D’ESCOLA, en què haurem de presentar les nostres propostes artístiques davant de tots els companys i companyes del Marta Mata.

Per aquest motiu, hem començat a assajar com ho farem. Ens hem organitzat per parelles i serem els i les responsables d’un racó artístic al bosc:

  • GINA i MARWA: explicarem com muntar un Mòbil natural. Es necessita un pal, cordes de roba, pinyes, fulles i algun altre element decoratiu del bosc.
  • RIAD i LEYLA: serem els responsables de dirigir els Boscos naturals. Es realitzen amb un full de paper, sorra, fulles, pals i cola per enganxar tots els elements necessaris per crear els nostres boscos.
  • JACOB i JULEN: nosaltres portarem l’espai de Fulles naturals. Caldrà buscar pel bosc fulles que ens agradin per posar sota d’un full de paper i calcar amb les ceres que els facilitarem.
  • FERDOUS i AINA: explicarem com crear Insectes naturals. Per aquesta creació, es necessitaran fulles de paper, fulles del bosc amb formes originals i retoladors. Els ajudarem a imaginar insectes diversos i a acompanyar la fulla de cap, potes, antenes i, fins i tot, ales.
  • RAYZA i ADAY: ajudarem a elaborar Arbres naturals. Per aquesta elaboració es necessiten fulls de paper, fulles de diferents colors, retoladors i cola per enganxar. Així elaborarem arbres originals i imaginatius.
  • SIDRA i TONI: guiarem als artistes que vulguin crear Persones del bosc. Els duran a terme amb fulls de paper, pals, fulles, aglans, pedres, tot aquest material recollit del bosc. Els donarem cola per enganxar tots els elements.

Per ajudar-nos durant l’explicació, la Toni ens ha donat uns llibrets on es troben totes les obres d’art que hem creat el grup Taronja durant els diferents dimecres de Projecte de Comunitat. Cadascú té el seu llibret, amb les seves creacions, acompanyades de les fotografies i materials necessaris.

Aquestes dues últimes sessions, hem aprofitat per treure’ns una mica la vergonya i explicar-nos entre nosaltres com fer les propostes artístiques. El dia 3 de juny ho farem davant de més alumnes de l’escola, petits, mitjans i grans.

També hem confegit els cartells per penjar el dia de la sortida i així situar-nos al bosc per propostes.

Ja queda molt poc pel gran dia, esperem que tothom gaudeixi del nostre art i de les nostres idees.

L’ART DE MESURAR EL CREIXEMENT

“L’error no és una taca, sinó un senyal de camí.” Gianni Rodari

Durant el mes de novembre ens vam pesar, per tal d’esbrinar quants Pinotxos pesa una moto. Però, la setmana passada, una Pinotxo va comentar “Ara ja peso 20!”. Arran d’aquest comentari, ens vam plantejar si encara pesem el mateix que al novembre, o si el nostre pes havia canviat.

Així doncs, ens hem tornat a pujar a la bàscula, per veure quants quilos pesem ara mateix. Hem escrit la dada del novembre, la dada del maig i la diferència. Què és la diferència? Vol dir si el nombre de quilos actual és més gran, més petit o igual.

El vocabulari ens ha jugat una mala passada, ja que l’expressió guanyar quilos ens ha portat a competir, a la idea de guanyar o perdre. Però en realitat, només és una manera de parlar, perquè pesem més o menys, sense guanyar ni perdre res. També ens ha costat una mica calcular la diferència i entendre quants números hem pujat. Sobretot, hem tingut molts dubtes quan alguns i algunes de nosaltres hem comprovat que el nombre de quilos del novembre és el mateix que el de maig. Llavors, si el número és el mateix, quina és la diferència?

Hem manipulat números i reglets per entendre aquesta operació, ja que els càlculs els fem normalment amb números més petits. També hem compartit els nostres dubtes i descobriments amb el grup, parlant a la rotllana de com comptar números endavant i endarrere.

Continuarem parlant de números i de vegades els entendrem i de vegades no. Però l’aprenentatge és això, una pràctica del dia a dia i continuar avançant en els coneixements.

POSEM EN PRÀCTICA LES NOSTRES PROPOSTES

“A través dels altres, ens convertim en nosaltres mateixos.” Lev Vygotsky

Aquestes últimes sessions hem posat en marxa cadascuna de les activitats que vam pensar a casa amb la família i que vam presentar al grup Taronja.

Vam començar pels Mòbils Naturals que ens va proposar la GINA. Cadascú de nosaltres va escollir el pal que va voler i vam anar triant el material que hi volíem. La Gina ens va explicar com enllaçar el trapet al pal i, després, vam posar la nostra part d’imaginació, penjant-hi fulles, castanyes, pals petits i pinyes.

Un cop finalitzats els mòbils, vam elaborar els Boscos Naturals del RIAD. Ell ens va presentar un bosc amb el terra i els arbres. Però nosaltres hem experimentat amb el material i hem creat les nostres originals versions, enganxant fulles de diferents colors, mides, tipus i formes, sorra i pals.

Després dels boscos, vam posar en pràctica la tècnica de les Fulles Naturals del JACOB. Vam començar a estampar fulles, però ell ens va aconsellar passar la cera amb delicadesa, si no no sortia la fulla. Vam veure que tampoc podíem fer-ho amb la punta, sinó que havíem de passar la cera plana. Ens va semblar pura màgia com anaven apareixent les fulles al paper blanc!

També vam crear Insectes Naturals, proposats per la FERDOUS. La base dels nostres insectes és una fulla, a partir de la qual anem dibuixant potes, un cap, ulls, antenes, etc. Fins i tot hem posat ales a les nostres creacions, com els insectes que volen, o els hem dibuixat taques, com si fossin marietes.

Per finalitzar, hem posat en marxa la proposta de la RAYZA, els Arbres Naturals. Amb uns retoladors de color marró hem dibuixat arbres amb les seves branques. Per donar color, en comptes de dibuixar les fulles, hem anat al pati gran a buscar fulles de veritat per enganxar a les branques. Hem creat uns arbres molt originals.

Un cop finalitzades totes les activitats, hem pensat entre tots i totes el material necessari per cada creació. Després hem escrit el diferent material a les seves fitxes, per a elaborar el nostre dossier artístic!

QUAN EL PATI ES TRANSFORMA EN UN CIRCUIT DE TRIAL

“L’error no és una etapa en el camí cap al coneixement, sinó el motor mateix de l’aprenentatge.”

Philippe Meirieu

Aquest dimarts hem fet un assaig del què podria ser una exhibició de trial. Hem portat de casa les nostres bicicletes o patinets i, molt important, el nostre casc!

En primer lloc, hem anat a buscar i revisat el material del gimnàs que ens podia anar bé per organitzar l’exhibició: tanques, cintes, cons, peces d’equilibri, totxos…

Després hem planificat l’espai. On van els espectadors? Posem tanques per observar l’exhibició sense perill. On va el circuit? Quines peces podem col·locar per saltar-les, com si fossin obstacles de trial. Un cop muntat el circuit, hem anat a buscar les nostres bicis i patinets. Ens hem posat els cascs i hem anat a provar el recorregut.

De seguida ens hem adonat que les peces estaven molt juntes i no les podíem saltar. Els cons també estaven molt junts i no ens permetien fer ziga-zaga. Llavors, hem reajustat el circuit i ja hem estat preparats i preparades per l’exhibició.

Tal com ens va explicar la Maria López, el trial necessita molt entrenament i provar a saltar moltes i moltes vegades, fins que ens surt bé. En un principi, hem començat esquivant les peces de psico, però a poc a poc, ens hem anat animant a passar per sobre d’elles. Hem observat que cada vegada ho fèiem millor i això ens ha animat a continuar intentant-ho.

Quan ens hem casat, ens hem posat darrere de les tanques que hem posat al lateral del circuit, per observar l’exhibició, com si fóssim el públic.

Tot i que ja no viurem l’exhibició al Parc Fluvial, per un dia hem gaudit del què podria haver sigut.

Podeu veure totes les fotografies  al web d’escola.

L’ART DE CREAR, COMPARTIR I CRÉIXER EN COMUNITAT

“L’infant té cent llenguatges, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar. Cent, sempre cent maneres d’escoltar, de sorprendre’s, d’estimar.”

Loris Malaguzzi

Fa uns dies se’ns va fer un encàrrec: pensar una activitat artística per dur a terme al bosc. Les nostres propostes han estat les següents:

  • JACOB: Amb una fulla caiguda del bosc podem fer màgia. Agafem un foli de paper blanc i el posem a sobre de la fulla d’arbre. Amb una cera de color, passem per sobre del foli i veiem que va apareixent el dibuix de la fulla, amb tot detall. Ens ha semblat màgic!
  • RIAD: Amb un base de paper gruixut o cartolina, posem cola i enganxem diferents elements del bosc (fulles, molsa, branquetes, sorra, flors, etc.) per tal de crear el nostre propi bosc en miniatura. Cada bosc creat serà diferent i original.
  • RAYZA: Amb una base de full verd o del color que més ens agradi, hem de dibuixar el tronc i les branques d’un o més arbres. A les puntes, en comptes de dibuixar les fulles, enganxem fulles de veritat, que donem a la nostra obra sensació de natura i realisme.
  • GINA: Amb un pal llarg com a base, hem de construir un mòbil. Hem d’afegir tires de roba de diferents colors amb un nus lligades al pal. En aquest punt, cadascú pot posar la seva part de creativitat, afegint pals petits, pinyes petites, castanyes bordes, fulles o peles de nous.
  • FERDOUS: A un foli hi enganxem una fulla ben llampant, amb una forma estirada. La fulla serà el cos d’un insecte. A partir d’aquí, comencem a dibuixar. Primer les potes, després les antenes i, fins i tot, uns ulls. També hi podem afegir ales o algun estampat al cos de l’insecte.

Totes aquestes propostes ens han ajudat en molts aspectes. En primer lloc, hem treballat amb la família per pensar plegats com podíem ajudar a avançar en el nostre projecte d’artistes. En segon lloc, ens ha ajudat a perdre la vergonya i presentar la nostra proposta davant dels companys i companyes. Ens hem sentit una part important del grup. A més a més, hem sigut experts i hem ajudat a ser artistes a la resta del grup taronja, fent-los coneixedors de més activitats i tècniques artístiques, que podrem compartir amb tots els Martamartins i Martamartines el dia de la sortida d’escola.

MÉS ENLLÀ DEL VOLUM: CONSTRUÏM EL PARC FLUVIAL

“L’objectiu principal de l’educació a les escoles hauria de ser la creació d’homes i dones que siguin capaços de fer coses noves, no simplement repetir el que altres generacions han fet; homes i dones que siguin creatius, inventors i descobridors.”

Jean Piaget

La nostra maqueta comença a ser una realitat. Estem treballant amb molt detall totes les parts del Parc Fluvial que ens interessen. Aquest repte, ens permet treballar molts aspectes:

  • Hem entès que la maqueta l’hem de crear amb volum. Què és això del volum? Vol dir que els objectes a representar no han de ser plans, han de tenir cos.
  • Hem observat els diferents colors del parc, barrejant colors per aconseguir que siguin tan reals com sigui possible.
  • Ens fixem en les textures, com podem aconseguir que s’assembli a la realitat, quin material podem fer servir. Els primers arbres els hem fet amb plastilina, però al pati hi ha fulles a terra, les podem utilitzar.
  • Hem parlat de les proporcions. Pot ser una roca més gran que un arbre? Són iguals les roques que les pedres del camí? És més gran el poliesportiu que la piscina?…
  • Mirem la perspectiva: aquests arbres estan més lluny, es veuen més petits. Els cotxes del pàrquing es veuen petits a sota dels arbres!…
  • Ens plantegem preguntes, com podem fer la reixa de la pista de tenis, com podem fer els cotxes del pàrquing? I ho resolem en petits grups de treball.

Aquests temes i molts més, van sorgint i els anem resolent, per tal de tenir una idea molt més clara de com és el Parc Fluvial. Aquesta idea tenia com a objectiu conèixer bé el lloc on tindria lloc l’Exhibició de trial organitzada pels Pinotxos.

Però hem tingut un entrebanc!!! Després de tenir sol·licitat el permís per dur a terme l’exhibició, emmarcada a la celebració dels 20 anys d’escola, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ens ha retirat el permís per fer-ho el 16 de maig…

Hem tingut un petit disgust, però ja veiem noves oportunitats. Ara per ara, estem pensant noves propostes per tancar el nostre projecte i, sobretot, per poder gaudir d’una jornada de trial.

La Toni està parlant amb la Maria López per intentar trobar una solució, si pot ser, encara més emocionant i sorprenent!

Així que no us perdeu tot el que es va publicant al web de l’escola. També podeu anar mirant les fotografies de tot el que estem fent.

PEDRES CURIOSES

Diuen que si escoltes de prop, cada pedra té una història per explicar. Aquesta col·lecció de Pedres Curioses l’hem creat des de la curiositat i l’experimentació.

En primer lloc, durant la sortida de Projecte de Comunitat al bosc de Can Macià, vam estar buscant i recollint pedres amb unes determinades característiques. La sessió anterior del grup taronja vam decidir que les pedres que ens interessaven per crear, havien de ser planes, llises i d’una mida raonable, ni molt gran ni molt petita. Cadascú de nosaltres va omplir la seva bossa amb pedres de tota mena.

Un cop a l’aula, vam revisar i seleccionar les pedres, les que trobàvem adequades i les que no, descartant les que no eren llises o les que eren massa petites per dibuixar-hi.

Després vam escollir la pedra que més ens agradava i la vam pintar d’un color base. Un cop es va assecar, vam decidir el disseny i vam dur a terme. Alguns vam fer cares, altres animals, arcs de Sant Martí, mandales, etc. Fins i tot vam repetir i vam fer una segona pedra!

Ja tenim una proposta més per incloure en el nostre ventall d’activitats artístiques.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

NOVES PROPOSTES D’APRENENTATGE, NOUS REPTES

“L’autonomia no es dona, es construeix.” — Philippe Meirieu

La setmana passada la Carolina i la Toni ens van presentar les noves propostes d’aprenentatge, amb uns nous reptes a assolir i amb motivació renovada, ja que les propostes d’aprenentatge ens encanten i ens engresquen a avançar de forma lúdica i autònoma.

Les noves propostes són:

  • Mandales a la taula de llum, on hem de resseguir el dibuix escollit i després pintar-lo. Aquesta activitat ens permet millorar la nostra psicomotricitat fina i, així, el nostre traç.
  • Modelatge, on hem de recrear una figura amb plastilina, donant-li volum, i vernissant-la. En aquesta proposta, anem treballant de forma progressiva la idea de volum, que encara ens costa reproduir, ja que la nostra etapa evolutiva ens porta a les produccions planes. Les primeres figures que hem provat de crear, se’ns desmunten. És en aquests moments en els quals ens aturem i plantegem el problema al grup, per tal de trobar solucions conjuntes. Les idees que ha sorgit del grup, han estat fer les figures més gruixudes, fer figures senzilles (perquè encara no som capaços de fer una moto, com ens hagués agradat) i ficar pals o escuradents dins de les parts més delicades, per donar consistència.
  • Construccions de fusta, on hem de crear edificis o monuments històrics amb peces de fusta. Una vegada més, aquí treballem la idea de volum. Les nostres construccions han de ser verticals, amb alçada, per representar els edificis. No ens limitem a fer camins o sèries de peces, sinó que observem fotografies de la Torre Eiffel, del Coliseu, de l’Escola Marta Mata…, i la recreem amb blocs de diferents formes i mides.
  • Missatgeria, on continuem escrivint cartes als nostres companys i companyes, que ens encanta (tant rebre com enviar), però amb la introducció de missatges una mica més complexos. Aquesta forma de treballar la lectoescriptura, adquireix una dimensió més significativa i afectiva, ja que tenim ganes de compartir amb els amics i amigues missatges agradables i paraules boniques.
  • Art vertical, amb noves propostes, sempre des d’una mirada artística i lliure, on podem expressar-nos a través del pinzell.

Tot just comencem a conèixer aquestes noves idees però, quan passin unes poques setmanes, aquestes propostes ens permetran treballar de manera autònoma. Tenim objectius molt clars a assolir i tenim les bastides per aconseguir-ho.