Diuen que si escoltes de prop, cada pedra té una història per explicar. Aquesta col·lecció de Pedres Curioses l’hem creat des de la curiositat i l’experimentació.
En primer lloc, durant la sortida de Projecte de Comunitat al bosc de Can Macià, vam estar buscant i recollint pedres amb unes determinades característiques. La sessió anterior del grup taronja vam decidir que les pedres que ens interessaven per crear, havien de ser planes, llises i d’una mida raonable, ni molt gran ni molt petita. Cadascú de nosaltres va omplir la seva bossa amb pedres de tota mena.
Un cop a l’aula, vam revisar i seleccionar les pedres, les que trobàvem adequades i les que no, descartant les que no eren llises o les que eren massa petites per dibuixar-hi.
Després vam escollir la pedra que més ens agradava i la vam pintar d’un color base. Un cop es va assecar, vam decidir el disseny i vam dur a terme. Alguns vam fer cares, altres animals, arcs de Sant Martí, mandales, etc. Fins i tot vam repetir i vam fer una segona pedra!
Ja tenim una proposta més per incloure en el nostre ventall d’activitats artístiques.
“L’autonomia no es dona, es construeix.” — Philippe Meirieu
La setmana passada la Carolina i la Toni ens van presentar les noves propostes d’aprenentatge, amb uns nous reptes a assolir i amb motivació renovada, ja que les propostes d’aprenentatge ens encanten i ens engresquen a avançar de forma lúdica i autònoma.
Les noves propostes són:
Mandales a la taula de llum, on hem de resseguir el dibuix escollit i després pintar-lo. Aquesta activitat ens permet millorar la nostra psicomotricitat fina i, així, el nostre traç.
Modelatge, on hem de recrear una figura amb plastilina, donant-li volum, i vernissant-la. En aquesta proposta, anem treballant de forma progressiva la idea de volum, que encara ens costa reproduir, ja que la nostra etapa evolutiva ens porta a les produccions planes. Les primeres figures que hem provat de crear, se’ns desmunten. És en aquests moments en els quals ens aturem i plantegem el problema al grup, per tal de trobar solucions conjuntes. Les idees que ha sorgit del grup, han estat fer les figures més gruixudes, fer figures senzilles (perquè encara no som capaços de fer una moto, com ens hagués agradat) i ficar pals o escuradents dins de les parts més delicades, per donar consistència.
Construccions de fusta, on hem de crear edificis o monuments històrics amb peces de fusta. Una vegada més, aquí treballem la idea de volum. Les nostres construccions han de ser verticals, amb alçada, per representar els edificis. No ens limitem a fer camins o sèries de peces, sinó que observem fotografies de la Torre Eiffel, del Coliseu, de l’Escola Marta Mata…, i la recreem amb blocs de diferents formes i mides.
Missatgeria, on continuem escrivint cartes als nostres companys i companyes, que ens encanta (tant rebre com enviar), però amb la introducció de missatges una mica més complexos. Aquesta forma de treballar la lectoescriptura, adquireix una dimensió més significativa i afectiva, ja que tenim ganes de compartir amb els amics i amigues missatges agradables i paraules boniques.
Art vertical, amb noves propostes, sempre des d’una mirada artística i lliure, on podem expressar-nos a través del pinzell.
Tot just comencem a conèixer aquestes noves idees però, quan passin unes poques setmanes, aquestes propostes ens permetran treballar de manera autònoma. Tenim objectius molt clars a assolir i tenim les bastides per aconseguir-ho.
“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson
Ens ha visitat el Juanma amb la seva moto CUSTOM. Segurament, us preguntareu qui és el Juanma i què és una moto Custom?
El Juan Manuel és un treballador de la brigada de L’ajuntament de Vilanova del Camí. De vegades, li toca venir a fer alguna reparació a l’Escola Marta Mata o a portar-nos sorra pel sorral del pati. Fa uns dies, anava pel passadís de la Comunitat de Petits i va veure el nostre mapa d’idees. Resulta que li encanten les motos i en té una de ben gran. A més a més, pertany a una associació motera: Els LEÓNIDAS.
Ens ha portat la seva moto i ens ha explicat que una moto custom és la motocicleta personalitzada o modificada, sigui pel fabricant o pel seu propietari, per a ajustar-se a gustos i preferències úniques, diferenciant-se de la resta de motos. Això vol dir que cada motocicleta custom és única, totes són diferents.
El Juanma, per exemple, li ha afegit a la seva uns serrells llargs als manillars, també ha canviat els pedals per unes plataformes amples, més còmodes. A més a més, ha instal·lat pantalles per protegir-se del fred i unes alforges a banda i banda. Ens ha ensenyat què porta a les alforges: una farmaciola per si es fa mal, uns guants d’estiu, un esprai per si se li punxa una roda, dos impermeables, malles per afegir motxilles i estris per netejar la moto.
Després ens ha explicat com funciona la seva associació motera, els Leónidas. És una agrupació ben organitzada, amb diferents càrrecs: president, secretari, tresorer, cap de ruta i mestre d’armes (que és el que fa de mediador davant d’un conflicte entre socis o amb altres associacions). El Juanma és el cap de ruta, que és l’encarregat de gestionar les sortides que fan, planificar els horaris i l’ordre de circulació. Les motos circulen en zig-zag, en parelles però amb distància, hem d’investigar què significa.
Finalment, se’ns ha ocorregut preguntar què pesa la seva custom i la nostra sorpresa ha estat que és un número encara més gran que el pes de la moto del Jonathan, dos-cents vint-i-nou. També hem de pensar com s’escriu aquest número tan gran.
Hem gaudit molt d’aquesta nova visita, gràcies Juanma!
Dins del marc del Projecte de Comunitat BOSC VIU, ens han vingut a visitar els guardians del bosc: l’ADF!
Primer ens hem trobat a l’aula de Tabalugues amb el Valentí, el coordinador de l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de l’Anoia. Ens ha explicat qui són i la seva organització. També ens ha ensenyat el seu casc blanc i ens ha explicat que hi havia una sèrie de colors segons la responsabilitat del voluntari de l’ADF i el càrrec que ocupa. També ens ha explicat què fan al bosc i quines són les seves tasques (vigilar i mantenir el bosc i detectar possibles incendis).
Després hem sortit al pati i hem tingut una gran sorpresa, ja que han portat els seus vehicles grocs: un camió i dos cotxes. Tots hem pogut pujar i imaginar que conduíem aquests fantàstics vehicles. En algun automòbil es podia tocar el clàxon, en un altre es podia parlar per l’altaveu i en l’últim es podia encendre la sirena. Tota una experiència!
A més a més, ens hem emprovat els seus cascs i hem provat els walkie-talkies per parlar a distància.
Finalment, ens han donat un carnet personalitzat per cadascú de nosaltres de “Guardians del bosc“, una gran responsabilitat per quan anem al bosc!
Estem molt agraïts per la seva visita. Ara ja coneixem molt millor l’AFD.
“Els infants construeixen el seu coneixement a través de la interacció amb l’entorn.” — Jean Piaget
Després de treballar el mapa en format paper, elaborarem una maqueta del Parc Fluvial, per situar-nos en el volum, des d’una altra perspectiva.
Per iniciar aquest repte, hem fet una segona visita al parc fluvial. Aquesta vegada, ens hem fixat en els elements més representatius del parc, els que vam reconèixer al mapa: el poliesportiu, les pistes de tenis, la piscina per fora, el pàrquing de cotxes i l’espai on ballem amb el Jaume Barri. Hem observat la forma que tenen els edificis, els colors, la mida, la localització, etc.
També ens hem fixat en la resta d’elements, com són els arbres, que hem comprovat que formen una filera. I que entre els arbres hi ha fanals, per il·luminar el parc. Hem observat si els arbres tenen fulles o estan pelats per l’hivern i si el camí és de sorra o té herbes. També hem vist les tanques de fusta i elements per fer esport. Ens hem trobat amb un treballador de l’ajuntament que estava reparant una de les estructures de fusta i que ha contestat amablement les nostres preguntes.
Un aspecte que ha cridat la nostra atenció, és la brutícia que hi ha al parc, sobretot a les vores del riu i a dins de l’aigua. Ara entenem el que ens van explicar les TANITS, que estan investigant com tenir cura del riu Anoia. Quan van venir a l’aula de Pinotxos a preguntar-nos per què tenim un mapa amb el riu Anoia penjat al nostre mapa d’idees i ens van dir que, si anàvem al Parc Fluvial que busquéssim la brossa. En un primer moment no ens vam voler creure que el riu està brut, però és ben cert que sí, necessita que en tinguem cura.
La segona part del repte ha estat dibuixar com ens imaginem que serà la nostra maqueta. Ens ha anat bé treballar en petit grup, ja que ens hem anat ajudant mútuament. Hem dibuixat, repassat i donat color al Parc Fluvial de forma col·laborativa. Un cop més, hem situat els diferents edificis i elements del parc. El treball de l’espai a la nostra edat és bàsic pel nostre creixement. Tal com ens diu el DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil a la Competència específica 3: Adonar-se de la influència de l’espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món; els infants anem construint la nostra visió del món en què vivim des de la nostra relació i vivència amb l’espai i el temps.
La tercera part, abans d’iniciar la maqueta, ha estat presentar als nostres companys i companyes la nostra representació del parc. Hem explicat què hem fet, com ens hem organitzat i com ha estat treballar en grup.
Ara ja només ens queda engegar la nostra MAQUETA DEL PARC FLUVIAL, així que hem començat a pensar en els diferents materials per elaborar-la.
“Llegir ens fa lliures; compartir lectures ens fa companyia.” — Emili Teixidor
Aquest matí ens han visitat els alumnes d’I4 i d’I5 de l’escola Joan Maragall per portar-nos una sorpresa: EL SAC DE CONTES!
Com cada curs, el Sac de Contes viatja per les escoles del nostre municipi, Vilanova del Camí, per gaudir-los en comunitat. Cada escola, aporta al sac un nou llibre, ple d’aventures i aprenentatges compartits entre tots els infants.
En aquesta ocasió, el Joan Maragall ens ha presentat el llibre El Monstre Rosa, una història que parla de la diferència com a valor, de l’amistat i de la importància de sentir-se estimat. Però no ens l’han explicat sencer, ens han dit que Pinotxos i Tabalugues havíem de descobrir com acaba el conte, així que ens hem quedat amb la intriga. Què es trobarà el Monstre Rosa fora del seu país de color blanc, descobrirà nous mons plens de color? Ben aviat ho esbrinarem i us ho explicarem tot.
La nostra pròxima aventura serà portar el sac de contes a l’escola Pompeu Fabra. Voleu saber quin conte afegirem al sac? No us ho perdeu al web de l’escola.
“L’educació artística no consisteix a fer artistes, sinó a ajudar les persones a veure el món amb més sensibilitat.” — Elliot Eisner
Després d’elaborar les PERSONES DEL BOSC, estem elaborant les fitxes tècniques de les nostres creacions. Així que, de forma individual, anem escrivint el material que hem utilitzat per la nostra creació. D’aquesta manera, podem treballar la lectoescriptura i el coneixement de les lletres de forma significativa per a nosaltres.
També continuem coneixent diferents maneres de crear, de ser artistes, i poder així transmetre-ho als companys i companyes de la nostra escola. Aquesta setmana hem creat ARBRES MÀGICS! Aquests els hem elaborat amb dues tècniques ben diferenciades:
Pintura dels troncs i de les branques dels arbres amb aquarel·la líquida.
Estampat de les fulles amb esponges, teles i cotó fluix.
El primer pas ha estat sortir al pati de petits i al de grans per observar amb mirada d’artista com són els arbres de l’escola i com estan ara a l’hivern. Hem vist que els colors de les fulles és diferent segons l’arbre, fins i tot hi ha algun de pelat, sense cap fulla. Els troncs i les branques també es diferencien molt d’un tipus d’arbre a un altre, amb troncs més prims i més gruixuts, i branques més llargues i més curtes.
Un cop a l’aula, ens hem imaginat com veuríem un grapat d’arbres i els hem reproduït al paper. Un cop s’han assecat els troncs, hem estampat les fulles, cadascú de nosaltres al seu estil. Alguns ens hem atrevit, fins i tot, a dibuixar ocells volant entre els arbres.
Ens agrada deixar volar la nostra creativitat i conèixer diferents formes d’expressió. Seguirem creixent com artistes, no us ho perdeu al web de l’escola.
“El factor més important que influeix en l’aprenentatge és allò que l’alumne ja sap.” David Ausubel
Tal com ens va explicar la Marta, directora de l’escola, per fer l’exhibició de trial hem de demanar permís a l’ajuntament. L’Ajuntament de Vilanova ens ha demanat un mapa en el qual hem de marcar quina serà la localització proposada per l’exhibició. Quan vam anar al Parc Fluvial, vam trobar les roques i les muntanyetes que considerem perfectes perquè salti la Maria López amb la seva moto de trial.
La Toni ens ha presentat un mapa del Parc Fluvial i l’hem analitzat amb atenció. Hem buscat elements coneguts, com el riu, que hem descobert que es diu riu Anoia. Hem recordat que les roques estaven a un costat del riu. També hem reconegut la piscina d’estiu. Fent memòria, hem recordat que al costat de la piscina hi ha una construcció on anem a ballar amb el Jaume Barri quan celebrem Els Drets dels Infants. També hem reconegut les pistes de tenis i el camp de futbol, on juga alguns germans nostres.
Després de situar-nos al mapa, no ens ha costat gens trobar les roques del parc. Però hi ha dues fileres, així que hem fet novament memòria, estaven a l’inici del parc? Un cop localitzades, les hem marcat amb gomets, per veure-les fàcilment.
El mapa té noms per trobar les diferents construccions i elements del parc, però són lletres d’impremta, així que les tornem a escriure amb lletra de pal, les lletres que els Pinotxos coneixem.
Un cop finalitzada la nostra tasca, anem al despatx de la Marta per portar-li el mapa. Així li podrà enviar a l’Ajuntament de Vilanova del Camí i poder continuar organitzant la nostra exhibició de trial.
“Els infants aprenen millor quan poden tocar, observar i experimentar el món real.” Jean Piaget
La setmana passada vam tenir una gran sorpresa: vam anar a visitar una botiga de motos!
Aquest local, el tenim ben a prop de l’escola i molts de nosaltres no l’havíem vist ni el coneixíem. Només entrar, ens han rebut els nois de la botiga i un munt de motos de tota mena i colors. Ens hem quedat bocabadats i bocabadades. En sabem molt de les motos, però només havíem vist una de tan a prop des de les visites del Jose i del Jonathan. Però no hem estat els únics que ens hem quedat sorpresos, ja que el responsable de J&J ha pogut comprovar que coneixem totes els tipus de motos, el seu nom i les seves característiques principals.
Les motos que més ens han cridat l’atenció han estat les motos trail, ja que són enormes. Però la que més ens ha agradat és una moto taronja de motocròs petita! Tots ens hem imaginat que la podríem conduir, perquè és de la nostra mida.
A més dels diferents tipus de motos, també hem pogut veure en persona les diferents parts d’una moto de veritat, pel fet que a l’aula investiguem amb revistes, fotografies i vídeos.
Ens ha agradat molt aquesta visita, així que no us perdeu les fotografies del web d’escola.
