El Yago ens ha portat una abella morta que va trobar un amic seu al parc. Aquest fet l’aprofitem de seguida per tal de poder observar de ben a prop l’insecte protagonista aquestes setmana a la nostra aula.
El mateix dia l’observem individualment, també per parelles i en petit grup. Alguns i algunes ens atrevim a tocar-la! – Està morta i no ens pot fer res!, diuen. Just en el moment de tocar-la i observar-la anem resolent tots aquells dubtes que en el moment de dibuixar-la varen sorgir. A banda, també descobrim coses noves com per exemple com arriba a ser de suau quan passem el dit.
Un dia després la Cristina ens porta una sorpresa; una lupa binocular! Aquesta eina ens ajuda a poder observar d’una manera molt diferent l’abella, podem augmentar la mostra que posem i apreciar detalls que a simple vista són molt difícils de poder veure. La primera reacció de tots i totes al mirar a través és de sorpresa, ens impressiona força poder veure de tan a prop pèls, potes, antenes, ulls o boca. Utilitzar la lupa ens agrada i, sense adonar-nos, ens passem força estona atents a tot el que veiem, i quan un dels detalls ens sorprèn de manera especial no dubtem en compartir-ho els uns amb els altres.
“No es lo mismo mirar que observar, el que mira dirige la vista, el que observa la detiene…”
De moment, la lupa binocular es quedarà uns dies a la classe… volem utilitzar-la per observar d’altres materials!
Comentaris recents