“La ceràmica és un dels testimonis més valuosos per comprendre la vida quotidiana de les primeres comunitats agrícoles.”
Joan Santacana Mestre
Aquestes darreres dues setmanes, el grup de geòlegs i geòlogues hem estat immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. La nostra missió és ben especial: conèixer a fons com es feia la ceràmica durant el neolític per poder explicar, pas a pas, el procés que seguien els homes i dones de la prehistòria.
Tot va començar recordant alguns dels aprenentatges que vam fer durant l’estada al CdA de la Noguera. Allà ens van explicar que, tot i que al final del paleolític ja es coneixia la ceràmica, la vida nòmada no era compatible amb uns objectes tan delicats i difícils de transportar. Va ser amb el neolític, quan les persones van començar a establir-se en un mateix lloc i a crear poblats permanents, que la ceràmica es va convertir en un gran avenç per a la vida quotidiana. Gràcies a ella podien conservar aliments, cuinar o emmagatzemar aigua i cereals.
Per començar la nostra investigació, vam visualitzar dos vídeos que ens van ajudar a situar-nos en els diferents usos i tècniques de la ceràmica neolítica. A partir d’aquí, entre tots i totes vam anar recordant, compartint i organitzant la informació que ja coneixíem, complementant-la amb nous descobriments. A poc a poc, vam entendre que darrere d’una simple peça de fang hi havia molta observació, paciència i habilitat.
Però aprendre les tècniques no era suficient. Si realment volíem explicar-les bé, calia experimentar-les en primera persona. I així ho vam fer. El primer dia, a partir d’un fragment de fang, vam modelar una peça de ceràmica utilitzant la tècnica del pessic. Amb les mans, i treballant a poc a poc el fang, vam anar donant forma als recipients tal com ho haurien fet els primers agricultors i agricultores del neolític.
Aquest dimecres vam tornar-hi, però aquesta vegada vam provar la tècnica del colombí, també coneguda com la tècnica dels xurros. D’entrada ens semblava més interessant i potser fins i tot més senzilla: fer tires de fang i anar-les superposant per construir la peça. Però ben aviat vam descobrir que unir-les correctament i aconseguir que la ceràmica quedés estable no era tan fàcil com semblava. Després de posar-ho en pràctica i comentar-ho entre tots i totes, vam decidir que, per al taller del tancament del projecte, documentarem la tècnica del pessic, ja que ens ha resultat més assequible i entenedora per explicar-la.
La part final del procés, però, era comuna a totes dues tècniques: la decoració. Durant el neolític, les persones van començar a embellir els objectes que creaven utilitzant elements naturals com pals, petxines o pedres per marcar formes i dibuixos sobre el fang encara humit. Nosaltres també ho vam fer, i cada peça va acabar tenint una decoració única i personal.
Aquestes setmanes ens han ajudat a entendre que la ceràmica no és només una tècnica artesanal, sinó també una finestra oberta al passat. A través del fang hem pogut apropar-nos una mica més a la vida dels homes i dones del neolític, descobrint com la creativitat, la necessitat i l’experiència van transformar la seva manera de viure.
Comentaris recents