Les grans obres no són força, sinó perseverança.

 Samuel Johnson

Des de fa temps, les Alícies hem estat donant forma al nostre hotel d’invertebrats, un projecte que ens està ajudant a observar, pensar i construir conjuntament. Fa uns mesos, quan vam iniciar aquesta proposta, vam dedicar una estona imaginant com podria ser aquest espai i quins materials necessitaríem per crear-lo. Totes aquestes propostes van quedar recollides a les nostres llibretes: palla, canyes, fusta foradada, pals, pinyes i molts altres elements naturals que poden convertir-se en refugi per a petits éssers vius.

En aquest context, a principis d’aquest mes de maig i després de tenir l’estructura de l’hotel muntada, vam recuperar totes aquelles idees inicials amb l’objectiu de recordar-les i començar a portar-les a terme. A partir d’aquí, vam observar quins materials havíem pogut reunir finalment, molts dels quals recopilats gràcies a la participació i col·laboració de les famílies, que ens han ajudat aportant diferents elements naturals per al nostre hotel d’invertebrats. Amb tots aquests materials, vam començar un procés de diàleg i organització per decidir com els distribuiríem dins les diverses seccions de l’hotel.

Durant tot el matí vam compartir idees, escoltar opinions i revisar algunes eleccions. Aviat ens vam adonar que no qualsevol material podia col·locar-se directament dins l’estructura: tant les canyes com alguns pals eren massa llargs i s’haurien d’ajustar a les mides de l’hotel. Aquesta descoberta ens va fer entendre la importància de mesurar abans d’actuar, d’anticipar-nos i de treballar amb exactitud  perquè totes les peces encaixessin bé.

Després del pati vam començar a treballar i, organitzats en petits grups, alguns infants van començar a mesurar les canyes mentre que d’altres s’encarregaven de calcular la longitud dels pals. A la tarda vam posar-nos a tallar canyes en petits grups, una feina que ens va fer suar de valent! 

A partir d’aquella tarda, entre converses, proves i decisions compartides, hem anat avançant en la preparació dels diferents materials que formaran part del nostre hotel d’invertebrats: recollint pinyes i escorça, i enrotllant cartró ondulat per posar-lo dins dels plàstics.

Més enllà del resultat final, aquest procés ens ajuda a comprendre la importància del treball en equip, de la paciència i de la dedicació. Cada decisió que prenem requereix atenció, temps i observació, i ens fa adonar que crear un espai conjunt implica molt més que simplement unir materials.

I avui, finalment, hem acabat aquest element del nostre espai “Món Menut”, i ja el tenim penjat on voliem! A poc a poc tot el nostre disseny va prenent forma!

“La participació és la manera de transformar les idees en realitat.”

Paulo Freire

Aquest curs, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ha tornat a posar en marxa el procés participatiu municipal. Dins d’aquest projecte, les escoles també disposem d’una partida econòmica pròpia que permet als infants decidir col·lectivament quines millores o propostes es destinaran al seu centre. D’aquesta manera, els nens i nenes poden viure en primera persona què significa participar, opinar i prendre decisions que tenen un impacte real en la comunitat educativa.

En aquesta ocasió, els infants de l’escola, des de Patufets fins a Matildes, han pogut escollir entre quatre opcions de millora: la instal·lació d’estors a les aules de petits, la col·locació d’estors al primer pis, la millora de la sonorització i del projector del gimnàs o la incorporació de gespa artificial en una zona del pati.

Precisament, aquesta última proposta estava estretament vinculada amb el nostre projecte d’aula. Les Alícies havíem inclòs la gespa artificial dins del disseny del nou espai de pati que estem preparant amb tanta il·lusió, esforç i dedicació. Per aquest motiu, ens vam oferir voluntàriament per assumir una de les tasques més importants del procés: el recompte oficial dels vots de tota l’escola.

A partir d’aquí, vam iniciar una feina intensa, rigorosa i molt enriquidora que ens ha permès donar sentit real als aprenentatges matemàtics treballats a l’aula. Organitzats en petits grups, ens vam encarregar de recollir les butlletes de votació de totes les classes i de sistematitzar-ne els resultats. Cada grup tenia la responsabilitat d’analitzar una part del recompte i calcular quants vots havia obtingut cadascuna de les propostes.

Tanmateix, l’objectiu d’aquesta experiència anava molt més enllà d’obtenir un resultat final. Durant el procés, havíem d’observar els companys i companyes del nostre grup, ajudar-los quan ho necessitaven i compartir les diferents estratègies matemàtiques utilitzades per arribar als resultats. Cadascú va poder seguir el seu propi camí: alguns van manipular regletes i desenes i unitats; altres van escollir resoldre-ho mitjançant una suma d’aranya, i hi ha qui va decidir comptar d’un en un cada vot de la gràfica representat amb un quadradet de color.

Així doncs, l’èxit del grup hi era quan tots els seus integrants eren capaços de comprendre i explicar el procediment seguit, aspecte que en molts dels grups va demanar-los un exercici de cooperació, ajuda mútua i construcció compartida del coneixement.

Paral·lelament, vam elaborar diferents suports visuals per tal de fer visibles els resultats a tota la comunitat educativa. L’objectiu era que el procés fos transparent i accessible, i que tothom pogués comprendre com s’havien obtingut els resultats finals.

Finalment, vam presentar els resultats a la Marta, la directora de l’escola, i li vam explicar tota la feina que havíem dut a terme. La proposta més votada va ser la millora de la sonorització i del projector del gimnàs i, en un primer moment, això ens va fer dubtar sobre la viabilitat del projecte de la gespa artificial. Així i tot, poc després vam rebre una resposta molt positiva que confirmava que, tot i la segona posició, el projecte podria tirar endavant.

Ara cal que continuem avançant i començar a rumiar què cal fer perquè la gespa artificial acabi sent una realitat.

Aprendre a veure és molt més important que simplement mirar.

Johann Wolfgang von Goethe 

Al llarg d’aquest curs, les Alícies hem gaudit explorant el món microscòpic gràcies als instruments que ho fan possible. Ens hem apropat a allò que no és perceptible a ull nu, comprenent millor la complexitat del món natural. 

Ens han captivat els detalls que sovint passen desapercebuts a simple vista, i encara més poder observar-los projectats a la pantalla de l’aula. Aquesta experiència ens ha permès anar més enllà, aprofundir en l’estudi i descobrir que existeixen universos sencers invisibles a primera vista: petits mons plens de formes, textures i colors que només emergeixen quan hi parem una atenció especial.

En aquest context, aquests darrers dies hem fet un pas més enllà, i hem conegut dos artistes que han convertit aquesta mirada atenta en la seva passió a través de la macrofotografia: la Marta Albareda i Thorben Danke.

Les seves imatges revelen un món ric en matisos, on la llum i el color juguen un paper essencial. Aquesta manera de mirar combina la precisió científica —necessària per treballar amb elements diminuts— amb una visió artística que aporta emoció i significat. Les seves fotografies són, alhora, didàctiques i inspiradores, i ens conviden a replantejar la nostra manera d’observar el món.

Els resultats són increïbles, però també posem interès en parlar del procés, de la paciència, la calma, la dedicació i l’esforç per capturar la imatge adequada. Comentem les imatges de la Marta treballant, que trobem al seu blog, esperant hores i hores el moment perfecte, únicament amb la seva càmera de fotografiar. I és, a partir d’aquesta mirada atenta, que nosaltres iniciem l’activitat de representar a través del dibuix un invertebrat.

Amb la voluntat d’il·lustrar la paret del racó que estem construint, les Alícies hem decidit que els nostres propis dibuixos en siguin els protagonistes. Ara bé, després d’haver après la importància dels detalls i d’haver transformat la nostra manera de mirar, hem entès que no qualsevol proposta és vàlida. Per aquest motiu, creem les nostres obres amb cura i dedicació.

Com que escollir mai és una tasca senzilla, hem considerat oportú implicar els nostres companys i companyes de comunitat en aquest procés. Així, hem demanat als grups dels Rovellons i de les Tanits que seleccionessin, mitjançant votació, les cinc il·lustracions que més els agradaven. Un cop recollides les seves aportacions, hem procedit a la comptabilització dels vots a través d’un sistema visual, col·locant policubs en els espais corresponents.

Finalment, amb els resultats de les il·lustracions més votades a les mans, iniciem una nova fase del projecte centrada en el disseny i la cohesió visual del conjunt d’imatges, que finalment crearan el nostre mural.

“Les matemàtiques són creatives: sempre hi ha diferents maneres de pensar i d’arribar a una solució.” 

Jo Boaler

Aquests darrers dies hem posat les primeres plantes a l’espai verd de l’escola, que estem dissenyant i construint. Tot i que encara no tenim els testos definitius, com que necessitàvem plantes per afavorir la presència de diferents invertebrats pol·linitzadors, de moment les hem trasplantat en diversos testos reutilitzats de l’escola.

En aquesta ocasió, l’Eva ha estat qui ha anat a comprar-les, però calia calcular els diners exactes per retornar-li l’import. Així, hem iniciat una tasca de càlcul amb un objectiu final clar i compartit per tothom.

D’entrada, disposàvem de les quantitats i del preu de cada unitat, però interpretar les dades del tiquet de compra ha requerit temps i atenció, ja que implicava una lectura comprensiva i l’anàlisi de tota la informació.

Més tard, a la rotllana, hem observat i identificat les diferents plantes aromàtiques i nutrícies. En aquest moment també ha aparegut una petita decepció: no s’han pogut aconseguir totes les plantes nutrícies que volíem i hem considerat la possibilitat de buscar-les en una futura sortida al bosc.

Tot i això, hem continuat amb el repte i, entre tots, hem conversat sobre com calcular-ne el preu total. Per fer-ho, ens hem ajudat de capses de diners, monedes i bitllets, que faciliten la representació del valor numèric amb quantitats reals. Durant la conversa, l’Aday M. ha compartit una experiència personal que ens ha permès connectar amb el concepte d’arrodoniment: explicava que, quan alguna cosa val 2,95 €, és gairebé 3 € i dona aquesta quantitat perquè és més fàcil.

L’arrodoniment contribueix al desenvolupament del sentit numèric i a la comprensió dels nombres més enllà del càlcul exacte. Arrodonir implica situar un nombre, entre altres referents, fet que reforça la idea de proximitat i ordre. Alhora, permet introduir estratègies de càlcul mental i estimació, ja que en moltes situacions quotidianes no és imprescindible obtenir un resultat exacte, sinó que n’hi ha prou amb una aproximació.

A partir d’aquí, ens hem aturat en aquest aspecte i hem arrodonit els preus de les diferents plantes. Durant l’activitat, hem pogut observar com cada infant desplega el seu propi pensament matemàtic i segueix camins diversos per arribar a la solució: alguns es recolzen en dibuixos, d’altres manipulen monedes per visualitzar millor les quantitats, i alguns recorren al càlcul mental.

Des d’aquesta mirada, es posa l’accent en el procés més que en el resultat final, donant valor a com pensa cada alumne i al sentit que dona a les seves decisions. Després del treball individual, arriba el moment de compartir i explicar als altres com cadascú ha resolt el problema. Així, fem explícites les estratègies utilitzades, fet que ens ajuda a estructurar el pensament i a prendre consciència del mateix procés, alhora que enriqueix l’aprenentatge col·lectiu en compartir, contrastar i descobrir noves maneres de pensar i fer.

“Les relacions entre els insectes i les flors són un dels exemples més bells d’adaptació a la natura.” 

 Charles Darwin 

Les Alícies fa dies que parlem de pol·linitzadors, però una pregunta ens va fer aturar i pensar: què és exactament la pol·linització? A partir d’aquí, ens vam proposar anar una mica més enllà i entendre no només el procés, sinó també tot allò que el fa possible.

Per iniciar-nos, vam visualitzar un vídeo que ens va ajudar a comprendre, de manera clara i visual, com es produeix la pol·linització i quin paper hi tenen els insectes i les flors. Aquesta primera aproximació va despertar noves preguntes i curiositats que ens van portar a voler investigar més a fons. Vam ser capaços de comprendre que: La pol·linització és el procés de transport del pol·len des dels estams fins als pistils.

Organitzats en petits grups de treball, ens vam posar a explorar diferents flors amb un l’ objectiu concret de buscar el pol·len. Aquesta recerca ens va portar a observar amb més deteniment i a començar a diferenciar les parts de la flor. Vam separar els pètals i fregar la part central buscant la pols de color groc. De seguida vam identificar elements que es repetien i vam començar a posar-hi nom: els pètals, la tija, les fulles, els estams i el pistil.

Amb el lilium, vam tenir una oportunitat magnífica per observar amb claredat aquestes parts. Els seus estams, carregats de pol·len, ens van permetre veure com aquesta pols fina i vermellosa es pot desprendre fàcilment. També vam identificar el pistil, la part femenina de la flor, i vam començar a entendre la relació entre aquestes estructures i el procés de reproducció.

Però no ens vam quedar aquí. Amb l’ajuda de lupes i microscopis, vam poder fer un pas més enllà i observar detalls que a simple vista passen desapercebuts. El pol·len, ampliat, es transformava en petites estructures sorprenents, diferents segons la flor observada. Aquesta experiència ens va permetre adonar-nos de la riquesa i diversitat del món vegetal.

A mesura que avançàvem, vam anar comparant flors, identificant semblances i diferències, i construint coneixement de manera compartida. Posar nom a les parts de la flor ens va ajudar a entendre millor el procés de la pol·linització: com el pol·len viatja des dels estams fins al pistil, sovint gràcies a l’ajuda dels insectes.

With all this discoveries, we were ready to do very interesting activity: observe a set of images and, individually, find the different one. It’s your turn: look at the image… What is the different one?

This exercise offered the opportunity to practise a structure to express your opinion (I think…) and use all the concepts we have learned to support our ideas. To our surprise, we discovered there were no correct or incorrect answers more and that they are all flowers! This discovery showed the need to reinforce concepts and learn vocabulary in English so, we watched a video in English.

Aquesta proposta ens ha permès aprendre des de l’observació directa, la manipulació i la curiositat. Mirar amb deteniment, fer-nos preguntes i compartir descobertes ens ha ajudat a apropar-nos, una mica més, al funcionament de la natura.

I és que ara, quan mirem de prop una flor, sabem que ben aviat un petit invertebrat la visitarà, buscant aliment en ella, omplint-se de petits grans de pol·len que l’acompanyaran en el seu recorregut, arribant a noves flors, i d’aquesta manera, contribuir a la vida.

“Només es protegeix allò que s’estima, i només s’estima allò que es coneix.”

Jacques Cousteau 

Les tasques compartides entre l’escola i casa relacionades amb el projecte d’aula són una oportunitat per continuar donant sentit a què fem, per poder compartir amb la família el punt del camí on ens trobem i també per sentir-se part activa del procés. Així doncs, quan fa unes setmanes les Alícies van emportar-se la tasca de cerca d’informació sobre què menjaven les erugues de cinc tipus de papallones, estàvem iniciant una nova branca de treball i investigació, i que encara seguim descobrint a dia d’avui.

En relació amb aquest treball, vam conèixer que fa alguns anys, Cristóbal Jiménez i Mònica Tomás havien realitzat un estudi sobre les espècies de papallones que es poden observar als espais naturals de Vilanova del Camí. Posteriorment, l’any 2007, l’Ajuntament de la ciutat va contribuir a la publicació del llibre “Papallones de Vilanova del Camí”, una guia que va esdevenir una eina de treball molt valuosa per a les Alícies.

A partir d’aquest recurs, d’una banda, vam gaudir de l’observació de les fotografies, fullejant les seves pàgines i aturant-nos en aquells noms de papallones que més ens van sorprendre, així com en les formes i els colors de les seves ales. D’altra banda, vam iniciar un treball de recerca més precís, cercant la informació del període de vol i l’abundància d’algunes espècies, aspectes que ens va permetre apropar-nos a un coneixement més científic.

A continuació, a partir del recull i resum de la informació aportada des de casa, vam seleccionar dues plantes nutrícies per a cadascuna de les papallones. Abans, però, vam haver de definir què enteníem per planta nutrícia. Per fer-ho, vam recuperar coneixements del projecte de comunitat del curs passat i vam establir la relació amb el concepte de nutrició. Connectar amb coneixements previs ens va ajudar a avançar i, gràcies a la suma d’idees i aportacions, vam aconseguir explicar i representar, amb les figures del cicle de la papallona, com aquesta busca una planta on posar els ous que, alhora, esdevé l’aliment de les seves larves.

A partir d’aquí, vam plantejar que, si coneixíem les plantes nutrícies de les papallones més abundants i en podíem tenir alguna al nostre jardí, potser alguna papallona hi posaria els ous i podríem observar de prop el procés de creixement i metamorfosi.

Per aquest motiu, el primer pas va ser buscar per internet quin aspecte tenia cadascuna de les plantes nutrícies. Necessitàvem aprendre a diferenciar-les, ja que la majoria són silvestres i, per tant, les podem trobar durant les sortides a l’entorn. Paral·lelament, també vam valorar la possibilitat de comprar-ne algunes. En aquest sentit, el Viver del Rec, que havíem visitat durant el primer trimestre, va ser la nostra primera opció.

Així doncs, ens vam posar en contacte amb ells per demanar si tenien o podien aconseguir-nos fonoll, ruda, marduix, reseda, trèvol de prat i muhlenbergia. Uns dies més tard, vam rebre la seva resposta: podíem aconseguir fonoll i ruda, però la resta no estava disponible.

Tot i això, ens van fer una proposta que vam valorar molt positivament: ens van recomanar incorporar plantes aromàtiques com a reclam per a molts pol·linitzadors. Aquesta idea ens va semblar molt interessant, ja que el nostre objectiu és afavorir la presència d’abelles, sírfids, papallones i crisopes, entre molts d’altres, i convertir el nostre espai verd en un entorn viu i ple de biodiversitat.

“La comprensió s’enriqueix quan es treballa amb diferents formes de representació del mateix concepte.”
Zoltan Dienes

Fa dies que tenim l’hotel d’invertebrats del pati dins l’aula.

Vam demanar al Toni que ens el despengés per diversos motius. D’una banda, havíem constatat que moltes de les recomanacions que havíem consultat no es complien: calia canviar-ne la ubicació per trobar una orientació adequada, penjar-lo a una alçada superior i incorporar-hi una teulada impermeable. De l’altra, també era necessari buidar-lo i renovar-ne el contingut amb materials nous. A més, ens vam fixar que la fusta es trobava força deteriorada i que la malla de ferro que protegia l’interior del vent estava desenganxada, fet que podia comportar un risc. Davant d’aquesta situació, vam decidir reconstruir-lo, mantenint-ne la distribució i les mides que ja havíem recollit prèviament.

Per tal de poder demanar i comprar la fusta necessària, vam veure imprescindible elaborar un llistat amb les mides i les quantitats. Per fer-ho, vam recuperar els dibuixos que havíem realitzat anteriorment amb paper d’embalar. Ràpidament, ens vam adonar que algunes mides es repetien i, per evitar escriure els mateixos nombres de manera reiterada, vam utilitzar colors per identificar les peces iguals. D’aquesta manera, vam organitzar la informació i vam determinar que necessitàvem dues fustes de 39 cm, tres de 64 cm i tres més de 44 cm.

Semblava que ja ho teníem tot a punt, però una conversa espontània entre dos companys sobre la quantitat total de fusta que utilitzaríem va obrir un nou interrogant. A partir del seu interès, vam compartir la pregunta amb tot el grup: quanta fusta necessitàrem en total per construir l’hotel?

El primer que vam tenir clar, i que vam verbalitzar conjuntament, va ser que calia fer una suma. Alguns infants van apuntar que es tractava d’una suma moolt llarga, i entre tots vam anar identificant els nombres implicats fins a escriure’ls a la pissarra digital. Un cop vam tenir la suma completa, van començar a sorgir diferents estratègies per resoldre-la. Alguns infants de seguida volien començar a fer suma d’aranya, altres proposaven intentar resoldre-ho mentalment, també hi havia qui volia agrupar els nombres de dos en dos per fer-ho més senzill i qui no gosava fer cap proposta, perquè no sabia per on començar. Després de compartir i escoltar totes les propostes, un infant va plantejar la possibilitat d’utilitzar material manipulatiu de base 10, i vam decidir portar aquesta idea a la pràctica amb tot el grup.

D’aquesta forma, vam iniciar el procés partint de la manipulació i vam representar les diferents mesures amb unitats i desenes, construint físicament les quantitats. Posteriorment, vam agrupar totes les desenes per una banda i les unitats per l’altra, fet que ens va permetre visualitzar millor el procés d’acumulació. Progressivament, van anar emergint coneixements previs, com la relació entre deu unitats i una desena, o entre deu desenes i una centena. Així, vam començar a fer agrupacions i intercanvis, consolidant la comprensió del valor posicional dels nombres. Gràcies a aquest procediment, vam poder calcular que, en total, necessitàrem 402 cm de fusta.

Un cop finalitzat aquest procés col·lectiu i manipulatiu, vam proposar que cadascú representés en un full el camí seguit per arribar al resultat. Les produccions van ser diverses i van reflectir els diferents nivells de comprensió i d’abstracció. Alguns infants van optar per representacions gràfiques amb dibuixos, mentre que d’altres van utilitzar directament nombres i operacions.

Cada infant va poder explicar el seu procés amb les seves paraules, fent servir estratègies diverses per compartir amb els altres com havia resolt el problema plantejat inicialment.

D’aquesta manera, el càlcul de la fusta es va convertir en una experiència d’aprenentatge significativa, en què les matemàtiques van adquirir sentit a partir d’una necessitat real i compartida.

“Aprenem millor quan participem activament en experiències reals i significatives.”

John Dewey 

Uns dies abans de les vacances de primavera, les Alícies vam començar a planificar els elements que desitjàvem incorporar a l’espai de vida petita de l’escola. L’objectiu principal és que aquest indret esdevingui un nou racó destinat a la promoció de la biodiversitat i, al mateix temps, un espai d’aprenentatge que permeti observar i comprendre els diferents cicles vitals que la natura ens ofereix.

En primer lloc, vam elaborar diversos esbossos amb propostes de disseny, que posteriorment vam compartir i discutir col·lectivament amb la finalitat d’arribar a un consens. Des d’un inici, teníem clar que hi ubicaríem un hotel d’invertebrats i un petit hotel d’abelles solitàries. Igualment, vam considerar imprescindible la incorporació de plantes amb flors per afavorir la presència de pol·linitzadors, aspecte clau per al bon funcionament de l’ecosistema que preteníem crear. En aquest context, va sorgir la idea d’utilitzar el gran test situat al pati, al costat de la font, el qual vam pensar que podríem obtenir sol·licitant-ho a l’Ajuntament. I en això la Marta directora ens va ajudar!

Amb la voluntat de decidir la ubicació més adequada de cada element, vam idear una estratègia que consistia a representar-ne les siluetes en paper i enganxar-les a la paret. Aquest recurs ens havia de permetre visualitzar la distribució de l’espai i comprovar, de manera pràctica, si tots els elements hi podien encaixar correctament.

Així doncs, el primer repte que ens vam plantejar va ser la presa de mesures. Vam baixar al pati amb un full en blanc i ens vam organitzar en tres grups de treball. Mentre un grup mesurava l’hotel d’invertebrats, un altre s’encarregava del test, i el tercer prenia les dimensions de la paret disponible. Durant aquesta activitat, vam treballar de manera cooperativa amb l’objectiu d’obtenir mesures tan precises com fos possible. Alhora, aquest procés ens va permetre comprendre que la col·laboració entre nosaltres ens va ajudar a aconseguir els nostres objectius.

Uns dies més tard, ens vam trobar en l’espai de rotllana per compartir les mesures anotades amb anterioritat. Els procediments de representació i registre de dades d’aquell dia van ser diversos. Alguns infants van optar per anotar les mesures en forma de llistat, mentre que d’altres van preferir realitzar dibuixos esquemàtics dels elements i indicar-hi les dimensions corresponents. Un cop a l’aula, vam adonar-nos que l’absència de representacions gràfiques dificultava la interpretació de la informació, ja que mancaven referències clares sobre a què corresponia cada mesura.

Posteriorment, vam comparar els resultats obtinguts pels diferents grups. En alguns casos, les diferències en les mesures ens van portar a fer noves comprovacions, identificant les causes de les variacions de nombres i decidint la millor opció en cada cas de manera consensuada.

Un cop completada aquesta fase, vam dibuixar els elements a mida real utilitzant paper d’embalar. Tot i que inicialment aquesta tasca semblava senzilla, es va convertir en un veritable repte en intentar representar la teulada de l’hotel d’invertebrats. A partir del vèrtex, traçàvem una línia amb la longitud corresponent a la mesura anotada; tanmateix, en dibuixar el costat oposat i intentar unir-ne els extrems, el resultat no coincidia amb la longitud esperada.

El petit grup encarregat d’aquesta tasca va reflexionar per trobar una solució. En aquest context, l’Ismail va explicar que creia que calia tenir en compte l’angle i que sabia que n’hi havia de 180°, tot i que no va saber explicar-ho als altres. Davant d’aquesta dificultat, vam decidir demanar ajuda al grup de les Matildes, ja que vam imaginar que els més grans de l’escola potser en sabien d’angles i obertures. Finalment, aquests els van proposar una estratègia més senzilla i pràctica que consideraven adequada per resoldre el problema: calcular la meitat del costat per obtenir el vèrtex del triangle que ens falta. 

Ara, els integrants del grup cal que ens expliquin a la resta l’estratègia proposada pels grans per aconseguir resoldre la dificultat que els havia impedit completar el dibuix de la teulada i poder seguir avançant. Una activitat que ens ha permès comprendre conceptes geomètrics a partir d’una situació significativa i contextualitzada.

Seguim!