“Pensar és atrevir-se a posar en dubte allò evident.” — Hannah Arendt
Les Tanits tenim diversos projectes oberts aquest curs: el treball de sensibilització amb l’Escola Àuria, el repte d’escriure un conte col·laboratiu, la preparació del pas a la comunitat de mitjans… I, entre tots aquests camins oberts, continua ben viu el nostre projecte d’aula sobre el riu Anoia.
Les famílies van respondre amb entusiasme a la nostra demanda d’ampolles per construir un riu simbòlic. Quan vam aconseguir les 100 ampolles petites necessàries per representar els 50 litres d’aigua que pot contaminar una sola burilla de tabac, vam descobrir que el volum que ocupaven era molt més petit del que imaginàvem. El nostre riu no tindria la força visual que esperàvem per impactar i fer pensar la comunitat. Així doncs, vam decidir ampliar la proposta i començar a portar ampolles i garrafes de mides diferents.
Dies després, a la classe, vam plantejar un nou repte: construir aquests 50 litres de maneres diverses, utilitzant tots els recipients que teníem al nostre abast. Però, enmig de la rotllana, va aparèixer una pregunta inesperada. L’Aleix, observant una garrafa de 8 litres, va dir en veu alta:
—Segur que aquí dins hi caben 8 litres?
El dubte va córrer ràpidament entre nosaltres. Alguns infants també van començar a qüestionar-s’ho.
—Potser ens estafen… —va afegir l’Aleix.
I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam entrar de ple en una investigació matemàtica i científica.
Vam agafar ampolles d’un litre i mig, les vam omplir d’aigua i les vam anar buidant dins la garrafa. Sumàvem quantitats, comptàvem, observàvem… fins que, finalment, vam aconseguir omplir-la del tot. Sí: hi cabien 8 litres. Ara ja n’estàvem segurs.
Però el més interessant no va ser només la comprovació, sinó intentar entendre per què aquell dubte havia aparegut. L’Aleix explicava que el seu cervell comparava mentalment les ampolles amb la garrafa i que li costava imaginar que tot aquell volum pogués cabre dins un únic recipient. Aquesta conversa ens va portar a reflexionar sobre els líquids i la diferència amb els sòlids. Quan un objecte té una forma estable i es pot agafar, comparar-lo és més senzill. Amb els líquids, en canvi, això canvia: no tenen una forma pròpia, sinó que adopten la del recipient que els conté.
Mentrestant, continuàvem avançant en la construcció dels nostres 50 litres. Ens vam organitzar en petits grups i cada equip va decidir quina estratègia faria servir per arribar-hi. Al principi semblava fàcil, però a mesura que les quantitats creixien, també augmentava la complexitat: sumar de mig en mig, establir equivalències entre litres, centilitres i mil·lilitres, combinar recipients diferents…
I, sobretot, posar-nos d’acord. Sens dubte, la part més difícil de totes.
Comentaris recents