LES MANS AL FANG

“La ceràmica és un dels testimonis més valuosos per comprendre la vida quotidiana de les primeres comunitats agrícoles.” 

Joan Santacana Mestre 

Aquestes darreres dues setmanes, el grup de geòlegs i geòlogues hem estat immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. La nostra missió és ben especial: conèixer a fons com es feia la ceràmica durant el neolític per poder explicar, pas a pas, el procés que seguien els homes i dones de la prehistòria.

Tot va començar recordant alguns dels aprenentatges que vam fer durant l’estada al CdA de la Noguera. Allà ens van explicar que, tot i que al final del paleolític ja es coneixia la ceràmica, la vida nòmada no era compatible amb uns objectes tan delicats i difícils de transportar. Va ser amb el neolític, quan les persones van començar a establir-se en un mateix lloc i a crear poblats permanents, que la ceràmica es va convertir en un gran avenç per a la vida quotidiana. Gràcies a ella podien conservar aliments, cuinar o emmagatzemar aigua i cereals.

Per començar la nostra investigació, vam visualitzar dos vídeos que ens van ajudar a situar-nos en els diferents usos i tècniques de la ceràmica neolítica. A partir d’aquí, entre tots i totes vam anar recordant, compartint i organitzant la informació que ja coneixíem, complementant-la amb nous descobriments. A poc a poc, vam entendre que darrere d’una simple peça de fang hi havia molta observació, paciència i habilitat.

Però aprendre les tècniques no era suficient. Si realment volíem explicar-les bé, calia experimentar-les en primera persona. I així ho vam fer. El primer dia, a partir d’un fragment de fang, vam modelar una peça de ceràmica utilitzant la tècnica del pessic. Amb les mans, i treballant a poc a poc el fang, vam anar donant forma als recipients tal com ho haurien fet els primers agricultors i agricultores del neolític.

Aquest dimecres vam tornar-hi, però aquesta vegada vam provar la tècnica del colombí, també coneguda com la tècnica dels xurros. D’entrada ens semblava més interessant i potser fins i tot més senzilla: fer tires de fang i anar-les superposant per construir la peça. Però ben aviat vam descobrir que unir-les correctament i aconseguir que la ceràmica quedés estable no era tan fàcil com semblava. Després de posar-ho en pràctica i comentar-ho entre tots i totes, vam decidir que, per al taller del tancament del projecte, documentarem la tècnica del pessic, ja que ens ha resultat més assequible i entenedora per explicar-la.

La part final del procés, però, era comuna a totes dues tècniques: la decoració. Durant el neolític, les persones van començar a embellir els objectes que creaven utilitzant elements naturals com pals, petxines o pedres per marcar formes i dibuixos sobre el fang encara humit. Nosaltres també ho vam fer, i cada peça va acabar tenint una decoració única i personal.

Aquestes setmanes ens han ajudat a entendre que la ceràmica no és només una tècnica artesanal, sinó també una finestra oberta al passat. A través del fang hem pogut apropar-nos una mica més a la vida dels homes i dones del neolític, descobrint com la creativitat, la necessitat i l’experiència van transformar la seva manera de viure.