Un dia, la seva mare preparava el dinar i li faltava una mica de safrà per abocar a l’arròs. En Patufet, tot content, es va oferir per anar ell mateix a la botiga i, tot i que a la seva mare li feia una certa angúnia, per por que el trepitgessin, en Patufet li va dir:
– Tranquil·la, mare. Hi aniré cantant i així ningú em trepitjarà.
I així ho va fer. La mare li va donar un dineret i un cop al carrer, en Patufet va cantar ben fort perquè tothom el sentís:
Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
A la classe dels Patufets no sabíem què era el safrà i per això ens vam proposar anar a la fruiteria a comprar-ne.
Què necessitem?
-vam demanar diners a la secretària de l’escola
-vam agafar una bossa de roba per posar la compra
-vam buscar un moneder per posar els diners
Ens van donar un bitllet de color blau de 20 euros.
L’Aya va ser l’encarregada de portar la bossa i el moneder i ho va fer molt emocionada i responsable.
Quan vam arribar a la botiga del Jordi i la Lourdes vam demanar tanda.
-Qui és l’últim?
I mentrestant vam poder veure les fruites i verdures pròpies de la tardor que tenien a la botiga: castanyes, magranes, mandarines, caquis…
La Lourdes, molt amable, ens va despatxar dos paquets de safrà i nosaltres molt contents amb el nostre objectiu complert vam demanar que volíem mandarines.
-Quantes en voleu?
-Som 17, una per cadascú.
I les vam anar comptant mentre la bossa de l’Aya s’anava fent més gran i pesada.
La Carme va afegir-hi una magrana.
Vam pagar, ens van tornar 14 euros.
I vam tornar cap a escola més cofois que havíem marxat.
A la tarda vam poder fer un got de suc de mandarina per cadascú. El vam beure i vam gaudir fent rodar la fruita a l’espremedora.
L’endemà al matí, després de la lectura amb les famílies, la taula rodona era coberta amb una tela i insinuava ser un amagatall.
A l’estil del pedagog Decroly, vam treballar amb el factor sorpresa:
-Què hi deu haver sota la roba?
I ho vam anar descobrint amb el tacte: posàvem les mans a sota i trèiem el que trobàvem: ara unes culleretes, ara una cullera gran de fusta, ara una olla!, un setrill… i així més i més utensilis i també ingredients: arròs, sa, aigua, oli i el preuat safrà!
-Què farem amb tot això?
-Arròs amb safrà, com el Patufet.
Ens posem mans a l’obra i remena que remenaràs, l’arròs faràs…
El vam preparar i cuinar entre tots i també en vam fer un tastet.
Però això no acaba aquí.
Amb aigua ben calenta i uns fils de safrà vam pintar damunt un paper blanc.
I de la magrana què en vam fer?
Doncs passats uns dies la vam observar: per fora el color, la textura, el pes… i per dins: l’olor, el color i el sabor!
I us hem de dir que ens va agradar tant que no va quedar-ne ni un gra.
Ens va agradar tant anar a la botiga que durant uns dies en vam fer una a l’aula i reproduíem els rols de comprador, venedor, pagàvem, cobràvem, omplíem el cistell… i gaudíem del joc que ens donava.
Aquest reguitzell d’activitats que han nascut del conte del Patufet, ens permeten aprendre vàries competències:
-Desenvolupar formes de raonament i procediments del pensament científic (formular hipòtesis; observar, manipular i experimentar amb aliments, objectes i materials; explorar propietats com ara color, olor, textura, pes…
-Apreciar l’entorn social i cultural proper (visita a la botiga del barri, descoberta d’un ofici, ús de moneda real; experiències de vida quotidiana significatives…
Comentaris recents