“Les coses que estimem ens expliquen qui som.”

Jaume Sisa (cantautor)

Volem saber els orígens i la història dels gegantets. Qui els va fer? Per què? Com els va fer?

En la visita a la Marta Trullols, la Mireia Puig i la Ivet vam saber qui van ser els mestres acompanyants d’aquest procés i els vamcitar a la nostra aula per explicar-nos-ho. Van venir el Toni Monclús (mestre a l’escola des de l’inici, ara jubilat) i la Mireia Puig, la tercera mestra que va participar (Marta) viu lluny i era complicat citar-la.

El Toni i la Mireia i ens van explicar que els gegants són fruit d’un projecte de la comunitat de petits, que es van proposar construir uns gegants per la festa major de l’escola.

Fet a la manera “martamataescola” els infants van prendre les decisions en tot el procés i van anar construïnt els gegantets alhora que aprenien tots els continguts curriculars.

Ens van explicar que van construir els gegants i van anar fent tots els processos de compra, comptatge, estètica… d’una forma participativa i democràtica perquè els companys de l’escola van escollir els noms dels gegantets (Albert el drac, Ferran el cavaller i Violeta la princesa).

Van fer una excursió al taller d’un mestre artesà constructor de gegants i allà van aprendre com ho haurien de fer ells.

També els vam explicar les nostres intencions: si bé inicialment volíem canviar els vestits i restaurar el cap i els braços, ara estem decidits a crear nous personatges aprofitant tot el que puguem de l’estructura actual.

Ens van felicitar per continuar donant vida als gegantets que van fer néixer i ens van engrescar en aquest projecte tant gran.

Aquesta activitat afavoreix processos d’indagació: els infants formulen preguntes, busquen informació en fonts reals i construeixen coneixement sobre el seu entorn cultural.

Joan Amades (folklorista català)

“Les tradicions són la memòria viva d’un poble.”

El dia de la Festa Major de l’escola, en honor a Sant Hilari, vam gaudir molt especialment la cercavila pels carrers del voltant de l’escola. Ens van agradar molt els gegantets i capgrossos, la batucada que els acompanyava i poder participar-ne amb els nostres sonalls, cants i balls.

A la tornada a l’escola ens vam fixar que els vestits estan vellets, i mirat amb deteniment, més del que aparentaven.

Va ser llavors quan ens vam formular la proposta de canviar els vestits dels gegantets com a projecte d’aula. Tots els Patufets hi van accedir amb molta il·lusió, i fins i tot es va sentir que podíem restaurar el cap que també està vellet.

D’aquesta manera comença el projecte “Un vestit nou pels gegantets” que ja us anirem explicant.

De moment hem averiguat qui els va fer i tenim concertada una entrevista amb ells perquè ens ho expliquin. També vam trucar el Lluís, el cap de colla dels gegants de Vilanova per poder visitar-los i aprendre molt d’ells.

I ja podeu imaginar que el que més ens agrada és posar-nos sota les seves faldilles i fer-lo ballar.

En aquest projecte ens proposem aprendre entre molts altres sabers que aniran sortint:

– Participar en manifestacions culturals i socials del seu entorn, mostrant interès, respecte i valoració per les tradicions i formes de vida de la comunitat.

-Prendre petites iniciatives, proposar idees i participar en la presa de decisions en situacions de la vida quotidiana i de l’aula.

Estimarse a un mateix és l’inici d’un romanç per a tota la vida.

Òscar Wilde

Dins el sac de contes de les escoles de Vilanova que ens va portar l’escola bressol el Molinet hi havia el llibre El corb, de Leo Timmers i editorial Animallibres.

A través de la lectura d’aquest conte hem iniciat un treball d’exploració d’emocions, diferències i autoestima. Els infants han descobert que cada persona és única i valuosa tal com és, i que no cal disfressar-se per agradar als altres. Hem parlat de com ens sentim, hem identificat emocions i hem creat representacions plàstiques del corb per expressar allò que portem dins.

També hem jugat, imaginat i compartit experiències personals, reforçant la confiança, el respecte i l’expressió d’emocions dins del grup. Un treball senzill però profund, que ens ajuda a créixer com a persones i com a comunitat.

Mitjançant aquesta activitat hem reforçat la competència: “Construir una imatge positiva d’un mateix, desenvolupant l’autoestima i la confiança en les pròpies possibilitats.”.

“Els contes serveixen per acompanyar els infants a créixer: desenvolupen el llenguatge, la imaginació i la capacitat de comprendre el món.”

Gianni Rodari (escriptor i pedagog)

Aquesta setmana la biblioteca  s’ha omplert de màgia. L’espai estava preparat com un petit escenari: llums suaus, llibres oberts, teixits, gorres, bufandes i petits objectes que ens parlaven de fred, de neu, de nits llargues i de paisatges d’hivern. Assegut a la seva butaca, el senyor Hivern ens ha anat mostrant i explicant què passa quan arriba el fred: com ens abriguem, com canvien els colors, què fan els animals i com el nostre cos també nota el canvi d’estació.

A través del conte i de l’escenificació, hem pogut posar paraules a les sensacions de l’hivern: el fred a les mans, les ganes d’abrigar-nos, la llum més tènue, la calma dels dies curts. I també hem fet baixar el trineu de l’ós per la seva llarga barba blanca.

Aquest tipus de propostes ens permeten aprendre des de l’experiència, connectant emoció, llenguatge i descoberta de l’entorn. L’hivern no només s’explica: es viu, s’observa i es sent.

I nosaltres, com sempre, continuem aprenent a partir de la sorpresa.

Els Patufets hem viscut una experiència estètica i sensorial ben especial: hem creat una instal·lació de tardor inspirada en el treball de Javier Abad, pedagog i artista que defensa que els materials naturals, disposats amb cura i intenció, generen un espai d’exploració, creativitat i diàleg… Llegeix més»