DECIDIR JUNTS, APRENDRE DE VERITAT: EL PROJECTE DELS GEGANTETS

Núria Vinyals26/05/26  

“Els infants aprenen de veritat quan participen en projectes que tenen sentit per a la seva comunitat.”

Francesco Tonucci

No podem estar més contents i agraïts als nostres companys de l’escola perquè s’han fet seu el projecte de buscar un disseny pels vestits dels gegantets.

Ens han arribat molts i molt boniques propostes, en paper, en volum, amb materials i idees ben variades. En alguns també hi veiem la mà de les famílies, que també s’han engrescat.

I dins aquest projecte, moltes activitats diferents i infinitat de coneixements.

** Primer vam fer una taula on vam escriure el nom dels grups i els vam assignar un color.

** Quan un grup ens portava els seus dissenys, marcàvem tots els models amb el color de gomet assignat i un número diferent a cadascú. I així fins a 9 vegades.

Hem fet relacions matemàtiques i numeració amb aquesta activitat. 

**Vam dissenyar una taula de validació dels models per comprovar si complien les normes de les bases publicades: la forma del cap, el color del vestit, els valors en el disseny….

I així els Patufets relacionant el número i color de la butlleta amb el del gegantet  vam fer les comprovacions per marcar amb gomet vermell o verd.

Ens va permetre fer una primera selecció.

**Mirant la tarja de validació, els qui tenien gomet vermell els posàvem en una caixa per retornar i els de gomet verd en els quedàvem a la nostra aula per la següent fase.

Tornem a fer treball matemàtic de correspondències, no massa senzill a les ments de 3-4 anys.

** A la següent fase demanem als mestres que diguin quin model creuen que representa millor a l’escola.

Per això vam fer una convocatòria escrita que vam anar a lliurar personalment, vam fer el cens, vam preparar les butlletes de vot i vam guiar-los quan venien a l’aula.

Un treball mooolt complert d’anticipació, llenguatge oral, autoconfiança, escriptura, numeració i comptatge que vam organitzar en una taula…

** I ens queden 9 models finalistes perquè ara sí, tots els nens i nenes de l’escola puguin votar el que els agrada més.

Ens encanta aprendre en aquest marc d’aprenentatge amb sentit perquè “si t’afecta, té efecte”. 

Moltes gràcies famílies per la vostra ajuda.

Moltes gràcies escola per confiar amb nosaltres.

FEM LLOC ALS OCELLS

Núria Vinyals26/05/26  

“Mira profundament la natura i aleshores ho entendràs tot millor.”
 — Albert Einstein

En el marc del projecte de comunitat Bosc viu, continuem descobrint els animals que conviuen amb nosaltres a Vilanova del Camí. Aquesta vegada ens hem centrat en els ocells… i en com els podem ajudar.

Primer vam sortir a observar l’entorn més proper. Passejant pels carrers, vam fixar-nos en els nius que ja existeixen, especialment els de mallerenga i oreneta. Ens vam aturar a mirar on són, com estan fets i en quins espais els trobem. Aquesta observació ens ha ajudat a entendre millor on viuen i què necessiten.

A partir d’aquí, vam fer un pas més: passar a l’acció.

Al pati de l’escola hem penjat caixes niu per a mallerengues, pensades perquè hi puguin fer el seu refugi. També hem construït nius per a les orenetes, que hem col·locat en espais protegits, tal com elles prefereixen.

Durant tot aquest procés hem anat aprenent més:
com són els seus hàbitats, quins són els seus hàbits, com canten i com es relacionen amb l’entorn. Però, sobretot, hem entès que nosaltres també podem tenir cura dels animals que viuen a prop nostre.

Aquestes experiències contribueixen al desenvolupament de les competències específiques següents: Explorar l’entorn natural amb curiositat, observant els éssers vius i els seus hàbitats. Participar en accions de cura i respecte cap als éssers vius i l’entorn.

HI HA ESTACIONS QUE NO NOMÉS PASSEN… ES VIUEN.

Núria Vinyals14/05/26  

“La primavera és la manera que té la natura de dir: tornem-hi.”

— Robin Williams 

Recentment hem rebut una visita molt especial a l’escola: la senyora primavera.

Amb el conte “Benvinguda primavera”, ens ha anat guiant per descobrir tots els canvis que aquesta estació porta al nostre entorn. A través de la seva història, hem observat com la natura es transforma: els arbres es tornen a omplir de fulles, les flors comencen a aparèixer, els colors es fan més vius i els animals es mostren més actius entre altres canvis.

Els infants han escoltat amb molta atenció, deixant-se captivar per la màgia del relat i participant activament en tot allò que anava succeint. La posada en escena, plena de colors, objectes i detalls, ha ajudat a fer encara més significativa l’experiència.

Aquesta proposta ens ha permès connectar el conte amb la realitat, posar paraules als canvis que ja comencem a veure al nostre entorn i despertar la curiositat per tot allò que ens envolta.

Més enllà del conte, hem compartit un moment col·lectiu, ple d’emoció i sorpresa, que ens convida a mirar el món amb ulls atents i curiosos.

La primavera ja és aquí… i nosaltres l’hem començat a viure junts.

Conèixer els canvis en les estacions és una de les competències que es recullen al currículum d’educació infantil: Explorar l’entorn amb curiositat, observant els canvis i participant en propostes d’indagació.

QUINA SORT, LES NOSTRES FAMÍLIES!

Núria Vinyals28/04/26  

“L’infant aprèn fent, experimentant i vivint.”
Rosa Sensat

A l’aula dels Patufets estem vivint unes tardes molt especials: les Tardes en família.

Durant aquest temps, un membre de la família entra a l’aula i comparteix amb tots els infants una activitat preparada amb il·lusió. N’hem viscut de ben variades: propostes creatives, jocs, contes, tallers… cadascuna amb un toc personal que la fa única.

Aquestes estones tenen un valor molt gran. Els infants veuen com escola i família es donen la mà, es reconeixen i construeixen plegades. Compartir temps dins l’aula enriqueix les relacions, dona seguretat als nens i nenes i fa créixer el sentiment de pertinença al grup.

A més, per als infants és molt emocionant veure els seus familiars dins l’escola, en un espai que habitualment és seu. I, alhora, descobreixen les famílies dels companys i companyes, ampliant la mirada i aprenent a valorar la diversitat.

Estem molt, molt contents perquè, en acabar el curs, totes les famílies hauran passat per l’aula. És un repte compartit que ens omple d’orgull i que dona sentit a aquest projecte.

Des de l’escola, volem fer un agraïment sincer a totes les famílies per la seva implicació, el seu temps i les ganes de compartir. Sense vosaltres, aquestes tardes no serien possibles.

Aquestes experiències contribueixen al desenvolupament de diverses competències específiques del currículum d’educació infantil (Decret 21/2023): Participar en la vida col·lectiva, establint vincles i respectant la diversitat de les persones.

Seguim construint, junts, una escola oberta, viva i plena de sentit.

EL BOSC COM A AULA: NATURA, DESCOBERTA I APRENENTATGE

Núria Vinyals18/03/26  

“Quan ens apropem a la natura amb atenció, descobrim més del que pensàvem que hi havia.”

Josep Maria Mallarach (filòsof de la natura)

Que bé ho vam passar al bosc de Castellfollit del Boix.

La caminada ens endinsava al cor del Cogulló entre verd als camps, molts rastres d’animals al camí i la blancor de la neu de les muntanyes llunyanes, fins arribar a una esplanada assoleiada i arreserada.

Els nens i nenes i mestres de l’escola del Boix ens van preparar el trajecte a emprendre i ens van oferir estacions d’activitats molt engrescadores: decoració amb fregat de fulles, recerca de tresors, trencaclosques d’elements del bosc, entre d’altres.

De debò vam gaudir molt amb aquestes activitats i la generositat de qui ens les oferia.

I després vam tenir una llarga estona per descobrir corriols, arbres per enfilar-nos, amagatalls entre arbustos on jugar lliurement, córrer, riure i prendre un bon bany de sol.

Sortir a la natura, fer amics nous, descobrir, gaudir, compartir, riure, atrevir-nos amb nous reptes i molt més és tot el que hem fet i après en aquesta sortida.

GRÀCIES GEGANTETS

Núria Vinyals13/03/26  

“Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica’m i ho aprendré.”

atribuïda a Benjamin Franklin

Avui hem viscut un dia molt especial per a nosaltres: la festa de comiat i agraïment dels nostres gegantets abans de començar el procés de restauració.

Durant setmanes, a l’aula dels Patufets hem avvançat un projecte al voltant dels gegantets de l’escola. Hem investigat qui són, d’on venen i quin paper tenen a les festes. També hem pensat com els volíem acomiadar abans que marxin a restaurar-se.

Avui hem tingut l’oportunitat d’explicar el repte davant dels companys de tota l’escola. Ha estat un moment important: parlar davant dels altres, sentir-se escoltats i veure que allò que han preparat té sentit per a la comunitat.

Després de la presentació, hem donat pas al moment més esperat: l’última cercavila del cavaller Ferran, la princesa Violeta i el drac Albert. Ens hem desplaçat fins a la plaça de Can Papasseït, on els gegantets han rebut el comiat i agraïment de tots els infants i mestres de l’escola, la costat dels capgrossos, companys de festa, i les Matildes fent de batucaires.

Per als Patufets, sentir aquest recolzament i reconeixement ha estat molt significatiu. Moments així fan créixer els infants: els ajuden a guanyar confiança, a prendre properes iniciatives i a sentir que el que fan té valor.

Fer una festa de comiat no és només simbòlic.  És ensenyar als infants que: les coses tenen història, els objectes també tenen memòria i els canvis es fan amb respecte.

I ara, els gegantets comencen una nova etapa. Un repte gegant pels petits de l’escola, que entomem amb respecte i il·lusió per continuar fent-los viure a les festes de l’escola.


ELS PATUFETS PREPAREM EL COMIAT DELS GEGANTETS

Núria Vinyals13/03/26  

“L’escola ha de ser un lloc on els infants participin en la vida real i aprenguin a construir-la.”

Marta Mata

A l’aula dels Patufets estem immersos en els preparatius d’un moment molt especial: la festa de comiat i agraïment dels tres gegantets de l’escola abans de començar el procés de restauració.

Després d’haver conegut la seva història i d’haver descobert com van néixer dins d’un projecte de la comunitat de petits, vam pensar que mereixien un comiat ben bonic, a l’alçada de tots els anys que han acompanyat la vida de l’escola.

Entre tots vam prendre una decisió: organitzar la seva darrera cercavila.

A partir d’aquí es va posar en marxa tot un procés d’organització que ens ha fet treballar plegats i sentir-nos part d’un projecte compartit amb tota l’escola, així que vam anar a demanar ajuda a les altres classes. Alguns companys de la comunitat de grans portaran els gegantets, d’altres de la comunitat de mitjans ho faran amb els capgrossos i les Matildes s’encarregaran de posar ritme a la cercavila amb la batucada.

Quan vam rebre el sí de totes les classes, l’emoció va créixer encara més i ens vam posar a preparar els rètols informatius per explicar la festa. Per fer-los vam pintar un mural molt llarg amb rodets. Una vegada tallats, vam escriure la informació que volíem compartir amb els companys de l’escola i vam fer votacions per escollir els dibuixos que decorarien els rètols.

Finalment, amb molta il·lusió, vam anar classe per classe a portar els cartells i explicar la proposta.

Aquest procés ens ha permès descobrir que organitzar una festa també és un aprenentatge: cal parlar, decidir, comptar, escriure, dibuixar, explicar i, sobretot, treballar en equip.

Ara continuem preparant els darrers detalls d’aquesta diada tan especial, que serà una manera d’agrair als nostres gegantets tots aquests anys de vida compartida a l’escola.

Ben aviat us ho explicarem!

DEL CARRER A L’ESCOLA: EL BATEC DELS GEGANTS

Núria Vinyals04/03/26  

“Tot allò que es transmet amb estima perdura.”

Carme Junyent (lingüista anoienca)

Recentment hem viscut una experiència molt especial: els gegants de Vilanova del Camí han vingut al gimnàs de Marta Mata.

Hem pogut conèixer de prop l’Odín, la Fultiva, el Paquillo i el Quimet, i també les persones que els donen vida: en Lluís, en Joan Carles, l’Íngrid i la Roser, els seus portadors.

Primer els hem vist arribar peça a peça, descobrint com es munten i com es preparen abans de sortir a ballar. Ha estat sorprenent veure que darrere d’aquelles figures tan altes i imponents hi ha estructura, equilibri, esforç i molta estima per la tradició.

Veure’ls tan a prop, tocar els vestits, observar els caps i entendre com es mouen ens ha ajudat a sentir que la cultura popular no és només una festa que mirem des de fora, sinó una tradició viva que forma part del nostre poble.

Els Patufets havíem preparat preguntes. Amb molta paciència i entusiasme, ens han anat responent totes les qüestions i ens han explicat anècdotes, curiositats i detalls que no sabíem. Ara ja entenem millor què significa portar un gegant i tota la feina que hi ha darrere de cada cercavila. També els hem explicat el nostre projecte de fer uns gegantets nous, comptem amb la seva ajuda.

Ha estat una trobada plena d’emoció, respecte i orgull pel nostre patrimoni.

Gràcies, Odín, Fultiva, Paquillo i Quimet.
Gràcies, Lluís, Joan Carles, Íngrid i Roser, per compartir amb nosaltres el vostre temps i la vostra passió.

Seguim aprenent i estimant la cultura del nostre entorn.

A partir d’aquesta activitat els Patufets investiguen una tradició cultural del seu entorn (els gegants), fan preguntes i construeixen coneixement a partir de l’experiència directa.