“Cal ensenyar a partir de la realitat que envolta l’infant.”
Francesc Flos i Calcat (pedagog català)
Dies enrere vam viure una experiència molt especial: la visita a la Casa de la Festa d’Igualada, un espai ple d’història, tradició i cultura popular.
La jornada comença amb una caminada des… Llegeix més»
“Quan ens apropem a la natura amb atenció, descobrim més del que pensàvem que hi havia.”
Josep Maria Mallarach (filòsof de la natura)
Que bé ho vam passar al bosc de Castellfollit del Boix.
La caminada ens endinsava al cor del Cogulló entre verd als camps, molts rastres d’animals al camí i la blancor de la neu de les muntanyes llunyanes, fins arribar a una esplanada assoleiada i arreserada.
Els nens i nenes i mestres de l’escola del Boix ens van preparar el trajecte a emprendre i ens van oferir estacions d’activitats molt engrescadores: decoració amb fregat de fulles, recerca de tresors, trencaclosques d’elements del bosc, entre d’altres.
De debò vam gaudir molt amb aquestes activitats i la generositat de qui ens les oferia.
I després vam tenir una llarga estona per descobrir corriols, arbres per enfilar-nos, amagatalls entre arbustos on jugar lliurement, córrer, riure i prendre un bon bany de sol.
Sortir a la natura, fer amics nous, descobrir, gaudir, compartir, riure, atrevir-nos amb nous reptes i molt més és tot el que hem fet i après en aquesta sortida.
“Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica’m i ho aprendré.”
atribuïda a Benjamin Franklin
Avui hem viscut un dia molt especial per a nosaltres: la festa de comiat i agraïment dels nostres gegantets abans de començar el procés de restauració.
Durant setmanes, a l’aula dels Patufets hem avvançat un projecte al voltant dels gegantets de l’escola. Hem investigat qui són, d’on venen i quin paper tenen a les festes. També hem pensat com els volíem acomiadar abans que marxin a restaurar-se.
Avui hem tingut l’oportunitat d’explicar el repte davant dels companys de tota l’escola. Ha estat un moment important: parlar davant dels altres, sentir-se escoltats i veure que allò que han preparat té sentit per a la comunitat.
Després de la presentació, hem donat pas al moment més esperat: l’última cercavila del cavaller Ferran, la princesa Violeta i el drac Albert. Ens hem desplaçat fins a la plaça de Can Papasseït, on els gegantets han rebut el comiat i agraïment de tots els infants i mestres de l’escola, la costat dels capgrossos, companys de festa, i les Matildes fent de batucaires.
Per als Patufets, sentir aquest recolzament i reconeixement ha estat molt significatiu. Moments així fan créixer els infants: els ajuden a guanyar confiança, a prendre properes iniciatives i a sentir que el que fan té valor.
Fer una festa de comiat no és només simbòlic. És ensenyar als infants que: les coses tenen història, els objectes també tenen memòria i els canvis es fan amb respecte.
I ara, els gegantets comencen una nova etapa. Un repte gegant pels petits de l’escola, que entomem amb respecte i il·lusió per continuar fent-los viure a les festes de l’escola.
“L’escola ha de ser un lloc on els infants participin en la vida real i aprenguin a construir-la.”
Marta Mata
A l’aula dels Patufets estem immersos en els preparatius d’un moment molt especial: la festa de comiat i agraïment dels tres gegantets de l’escola abans de començar el procés de restauració.
Després d’haver conegut la seva història i d’haver descobert com van néixer dins d’un projecte de la comunitat de petits, vam pensar que mereixien un comiat ben bonic, a l’alçada de tots els anys que han acompanyat la vida de l’escola.
Entre tots vam prendre una decisió: organitzar la seva darrera cercavila.
A partir d’aquí es va posar en marxa tot un procés d’organització que ens ha fet treballar plegats i sentir-nos part d’un projecte compartit amb tota l’escola, així que vam anar a demanar ajuda a les altres classes. Alguns companys de la comunitat de grans portaran els gegantets, d’altres de la comunitat de mitjans ho faran amb els capgrossos i les Matildes s’encarregaran de posar ritme a la cercavila amb la batucada.
Quan vam rebre el sí de totes les classes, l’emoció va créixer encara més i ens vam posar a preparar els rètols informatius per explicar la festa. Per fer-los vam pintar un mural molt llarg amb rodets. Una vegada tallats, vam escriure la informació que volíem compartir amb els companys de l’escola i vam fer votacions per escollir els dibuixos que decorarien els rètols.
Finalment, amb molta il·lusió, vam anar classe per classe a portar els cartells i explicar la proposta.
Aquest procés ens ha permès descobrir que organitzar una festa també és un aprenentatge: cal parlar, decidir, comptar, escriure, dibuixar, explicar i, sobretot, treballar en equip.
Ara continuem preparant els darrers detalls d’aquesta diada tan especial, que serà una manera d’agrair als nostres gegantets tots aquests anys de vida compartida a l’escola.
Ben aviat us ho explicarem!
“Tot allò que es transmet amb estima perdura.”
Carme Junyent (lingüista anoienca)
Recentment hem viscut una experiència molt especial: els gegants de Vilanova del Camí han vingut al gimnàs de Marta Mata.
Hem pogut conèixer de prop l’Odín, la Fultiva, el Paquillo i el Quimet, i també les persones que els donen vida: en Lluís, en Joan Carles, l’Íngrid i la Roser, els seus portadors.
Primer els hem vist arribar peça a peça, descobrint com es munten i com es preparen abans de sortir a ballar. Ha estat sorprenent veure que darrere d’aquelles figures tan altes i imponents hi ha estructura, equilibri, esforç i molta estima per la tradició.
Veure’ls tan a prop, tocar els vestits, observar els caps i entendre com es mouen ens ha ajudat a sentir que la cultura popular no és només una festa que mirem des de fora, sinó una tradició viva que forma part del nostre poble.
Els Patufets havíem preparat preguntes. Amb molta paciència i entusiasme, ens han anat responent totes les qüestions i ens han explicat anècdotes, curiositats i detalls que no sabíem. Ara ja entenem millor què significa portar un gegant i tota la feina que hi ha darrere de cada cercavila. També els hem explicat el nostre projecte de fer uns gegantets nous, comptem amb la seva ajuda.
Ha estat una trobada plena d’emoció, respecte i orgull pel nostre patrimoni.
Gràcies, Odín, Fultiva, Paquillo i Quimet.
Gràcies, Lluís, Joan Carles, Íngrid i Roser, per compartir amb nosaltres el vostre temps i la vostra passió.
Seguim aprenent i estimant la cultura del nostre entorn.
A partir d’aquesta activitat els Patufets investiguen una tradició cultural del seu entorn (els gegants), fan preguntes i construeixen coneixement a partir de l’experiència directa.
“Les coses que estimem ens expliquen qui som.”
Jaume Sisa (cantautor)
Volem saber els orígens i la història dels gegantets. Qui els va fer? Per què? Com els va fer?
En la visita a la Marta Trullols, la Mireia Puig i la Ivet vam saber qui van ser els mestres acompanyants d’aquest procés i els vamcitar a la nostra aula per explicar-nos-ho. Van venir el Toni Monclús (mestre a l’escola des de l’inici, ara jubilat) i la Mireia Puig, la tercera mestra que va participar (Marta) viu lluny i era complicat citar-la.
El Toni i la Mireia i ens van explicar que els gegants són fruit d’un projecte de la comunitat de petits, que es van proposar construir uns gegants per la festa major de l’escola.
Fet a la manera “martamataescola” els infants van prendre les decisions en tot el procés i van anar construïnt els gegantets alhora que aprenien tots els continguts curriculars.
Ens van explicar que van construir els gegants i van anar fent tots els processos de compra, comptatge, estètica… d’una forma participativa i democràtica perquè els companys de l’escola van escollir els noms dels gegantets (Albert el drac, Ferran el cavaller i Violeta la princesa).
Van fer una excursió al taller d’un mestre artesà constructor de gegants i allà van aprendre com ho haurien de fer ells.
També els vam explicar les nostres intencions: si bé inicialment volíem canviar els vestits i restaurar el cap i els braços, ara estem decidits a crear nous personatges aprofitant tot el que puguem de l’estructura actual.
Ens van felicitar per continuar donant vida als gegantets que van fer néixer i ens van engrescar en aquest projecte tant gran.
Aquesta activitat afavoreix processos d’indagació: els infants formulen preguntes, busquen informació en fonts reals i construeixen coneixement sobre el seu entorn cultural.
Joan Amades (folklorista català)
“Les tradicions són la memòria viva d’un poble.”
El dia de la Festa Major de l’escola, en honor a Sant Hilari, vam gaudir molt especialment la cercavila pels carrers del voltant de l’escola. Ens van agradar molt els gegantets i capgrossos, la batucada que els acompanyava i poder participar-ne amb els nostres sonalls, cants i balls.
A la tornada a l’escola ens vam fixar que els vestits estan vellets, i mirat amb deteniment, més del que aparentaven.
Va ser llavors quan ens vam formular la proposta de canviar els vestits dels gegantets com a projecte d’aula. Tots els Patufets hi van accedir amb molta il·lusió, i fins i tot es va sentir que podíem restaurar el cap que també està vellet.
D’aquesta manera comença el projecte “Un vestit nou pels gegantets” que ja us anirem explicant.
De moment hem averiguat qui els va fer i tenim concertada una entrevista amb ells perquè ens ho expliquin. També vam trucar el Lluís, el cap de colla dels gegants de Vilanova per poder visitar-los i aprendre molt d’ells.
I ja podeu imaginar que el que més ens agrada és posar-nos sota les seves faldilles i fer-lo ballar.
En aquest projecte ens proposem aprendre entre molts altres sabers que aniran sortint:
– Participar en manifestacions culturals i socials del seu entorn, mostrant interès, respecte i valoració per les tradicions i formes de vida de la comunitat.
-Prendre petites iniciatives, proposar idees i participar en la presa de decisions en situacions de la vida quotidiana i de l’aula.
“Aquells qui observen la natura amb ulls atents mai deixen d’aprendre.”
Rachel Carson (biòloga i referent de l’educació ambiental)
El grup vermell de projectes ens hem engrescat a fer una guia dels animals més dignificatius de Vilanova del Camí.
Com ha sorgit la idea?
Doncs rel de l’excursió a… Llegeix més»
Estimarse a un mateix és l’inici d’un romanç per a tota la vida.
Òscar Wilde
Dins el sac de contes de les escoles de Vilanova que ens va portar l’escola bressol el Molinet hi havia el llibre El corb, de Leo Timmers i editorial Animallibres.
A través de la lectura d’aquest conte hem iniciat un treball d’exploració d’emocions, diferències i autoestima. Els infants han descobert que cada persona és única i valuosa tal com és, i que no cal disfressar-se per agradar als altres. Hem parlat de com ens sentim, hem identificat emocions i hem creat representacions plàstiques del corb per expressar allò que portem dins.
També hem jugat, imaginat i compartit experiències personals, reforçant la confiança, el respecte i l’expressió d’emocions dins del grup. Un treball senzill però profund, que ens ajuda a créixer com a persones i com a comunitat.
Mitjançant aquesta activitat hem reforçat la competència: “Construir una imatge positiva d’un mateix, desenvolupant l’autoestima i la confiança en les pròpies possibilitats.”.
“Els contes serveixen per acompanyar els infants a créixer: desenvolupen el llenguatge, la imaginació i la capacitat de comprendre el món.”
Gianni Rodari (escriptor i pedagog)
Aquesta setmana la biblioteca s’ha omplert de màgia. L’espai estava preparat com un petit escenari: llums suaus, llibres oberts, teixits, gorres, bufandes i petits objectes que ens parlaven de fred, de neu, de nits llargues i de paisatges d’hivern. Assegut a la seva butaca, el senyor Hivern ens ha anat mostrant i explicant què passa quan arriba el fred: com ens abriguem, com canvien els colors, què fan els animals i com el nostre cos també nota el canvi d’estació.
A través del conte i de l’escenificació, hem pogut posar paraules a les sensacions de l’hivern: el fred a les mans, les ganes d’abrigar-nos, la llum més tènue, la calma dels dies curts. I també hem fet baixar el trineu de l’ós per la seva llarga barba blanca.
Aquest tipus de propostes ens permeten aprendre des de l’experiència, connectant emoció, llenguatge i descoberta de l’entorn. L’hivern no només s’explica: es viu, s’observa i es sent.
I nosaltres, com sempre, continuem aprenent a partir de la sorpresa.
