QUÈ EN SABEM DEL MÓN?

No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente.

Maurice Herzog

Aquesta setmana hem tornat a fer conversa al voltant de com fer recerca d’informació per tal de millorar les nostres descobertes sobre els i les Lapons, Maorís, Quítxues, Chis i Sherpes .

Posteriorment, hem elaborat unes xarxes de relacions o llistes sobre què sabem del món. En sabem tantes i tantes de coses, que el problema està a decidir per on començar. I així hem passat bona part de la sessió: pensant i repensant; cercant en les profunditats de les memòries; enfrontant-nos a la por del paper en blanc; i fent-nos el propòsit, d’amagat, de buscar informació a casa, quan sigui l’hora de dinar, per sentir-nos més segurs a la tarda. 

I sense acabar d’abocar tota la informació, hem compartit el que estàvem. I sí, sabem molt més del que hem recollit!!! Uf, quin descans, tots i totes estem si fa no fa!

Però a més d’aquestes xarxes o llistes, sense avís previ, els he demanat que dibuixin el mapa del món i aleshores un cert pànic mig embolicat de vergonya s’ha apoderat del grup. No sé, no sé…!!!

És com quan aprenem a caminar, ningú és capaç de passar del gateig a córrer una mitja Marató.  Ara som conscients que ens cal descobrir i mirar mapes, i també descobrir i remirar uns llibres estranys, que hi havia abans a moltes cases, que es diuen altes.  El domini del món digital fa que coneguem el món físic parcel·lat i, en moltes ocasions, sense la percepció i informació que ens donen les escales i llegendes dels mapes.

El final de la sessió del matí ha estat una conversa col·lectiva iniciada a partir de la pregunta:

 I nosaltres, quan tenim la necessitat d’abraçar a algú? 

Així han sortir idees com: quan estimem, quan estem feliços, quan necessitem ajuda, quan tenim confiança, quan ens coneixem.

I doncs, què ens cal per abraçar el món? 

Conèixer-lo!!!

Apa, som-hi Sherpes! 

Per la tarda hem descobert, gràcies a la notícia aportada per la Bet, la mort del darrer home que va participar en l’expedició que va fer el cim de l’Everest l’any 1953. Hem llegit l’article i hem començat a mirar el documental que n’explica l’expedició i ens presenta una polèmica: van ser la primera o l’expedició del 1924 hi va arribar abans, però no en van tornar vius?

I amb la mirada posada a l’Everest i a l’Himàlaia ens sorgeixen preguntes interessants. Com se sap quant mesura una muntanya?  Com se sap per quina pujar, si aparentment semblen iguals? I per què calen permisos? I el Kilian Jornet ho va fer sense oxigen, com ho va fer?

La setmana que ve, continuem en clara ascensió!