Defensa el teu dret a pensar: fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.

Hipàtia d’Alexandria

Amb aquesta documentació, compartim amb vosaltres una tasca de vida d’aula, que ens està donant l’oportunitat de fer moltes connexions entre coneixements que, tradicionalment, l’escola i la societat veuen com a oposats. Estem parlant de les lletres i dels números.

La classificació tradicional entre “ser de lletres” o “ser de ciències” ha arrelat profundament en l’imaginari social i educatiu. Sovint es presenta com una manera natural de descriure aptituds i preferències de l’alumnat. Tanmateix, aquesta dicotomia simplifica excessivament la complexitat del coneixement i pot limitar les expectatives educatives. Especialment en l’etapa de Primària, on l’objectiu fonamental és el desenvolupament integral de l’infant, aquesta divisió resulta pedagògicament contraproduent. I és que les matemàtiques emergeixen com una disciplina amb un poder transversal essencial per comprendre el món i articular el conjunt del currículum.

En primer lloc, la distinció entre lletres i ciències transmet la idea que existeixen capacitats fixes i excloents. Aquesta visió pot generar creences limitadores, com ara “no serveixo per a les matemàtiques” o “soc més de llengua que de números”, que condicionen l’autoestima acadèmica i el rendiment escolar. A Primària, etapa clau en la construcció de l’autoconcepte, aquestes etiquetes són molt limitadores.  L’educació obligatòria hauria de garantir una formació global que integri diferents formes de pensament.

En aquest marc, les matemàtiques són una eina per interpretar la realitat, aprenent a analitzar dades, comprendre proporcions, mesurar magnituds, establir relacions i formular hipòtesis. Aquestes habilitats són indispensables per entendre fenòmens naturals, socials i econòmics. La lectura crítica de gràfics, l’anàlisi d’estadístiques o la interpretació d’escales cartogràfiques en són exemples clars. 

A més, el pensament matemàtic desenvolupa competències cognitives d’alt nivell, com el raonament lògic, la resolució de problemes i la capacitat d’abstracció. Aquestes habilitats no són exclusives de l’àrea matemàtica, sinó que es transfereixen a altres àmbits del currículum. En llengua, per exemple, la comprensió d’un problema requereix interpretació textual i estructuració del discurs. En ciències naturals, l’experimentació implica mesura i recollida sistemàtica de dades. En educació artística, conceptes com la simetria o la proporció connecten directament amb la geometria. Per tant, les matemàtiques actuen com un eix vertebrador que articula aprenentatges diversos.

A la nostra escola busquem contextos reals on poder mobilitzar coneixements i resoldre reptes significatius, amb l’ús d’un pensament cada vegada més flexible i crític. Superar aquesta falsa oposició implica generar una mirada on s’integri sabers, que potenciï totes les competències i que promogui una mirada global i crítica de la realitat.

Aquesta setmana hem continuat el treball de lectura matemàtica al voltant d’un text periodístic. El tema de fons era la vaga de mestres, però això era només una oportunitat per posar-nos les ulleres matemàtiques. Primera feina a fer: llegir i entendre el text. Segona parada: marcar amb el florescent les idees matemàtiques que trobem al llarg de la lectura. Tercer pas: compartim el nombre de referències trobades (han anat de 3 a 48). Quart moment: fer una llista de les troballes. Cinquè pas: preparar etiquetes de colors per poder classificar les idees amb algun criteri. I aquí estem. Per taules estem decidint què va a cada color i per què. De maneres de classificar n’hi haurà moltes, però caldrà ser coherent i tenir clar el rerefons de l’opció escollida. Seguirem barrinant i decidint la setmana vinent.

Estava a la seva habitació, pensàvem que estava segur.

De la sèrie de TV Adolescència

Aquesta setmana hem tingut dues activitats d’aula que ens fan prendre consciència del moment que estem vivint. Naveguem per camins incerts entre voler créixer cap a les oportunitats dels adolescents i voler mantenir-nos en els privilegis dels més petits. Ser Matildes és també travessar un tifó d’emocions, neguits i certes pors. 

Dimarts vam anar a visitar l’institut Pla de les Moreres i allà vam poder passejar-nos pels espais i admirar les dimensions de la tragèdia. Vam estar rebuts per la directora que ens va fer una breu introducció, carregada de positivisme i bones recomanacions. Després tres delegats d’aula ens van fer un tour per algunes aules mentre ens explicaven les normes i el funcionament. Ja a classe, vam posar en ordre les idees i ens vam apuntar algunes possibles preguntes per la jornada de portes obertes d’aquest pròxim dissabte 28 de febrer.

I per acabar-ho de rematar, dimecres va venir la Cristina, de la policia local de Vilanova, per fer-nos una xerrada sobre la importància del civisme, ara que estem a un pas de sentir-nos grans. Ens va parlar de com les actituds incíviques es produeixen majoritàriament quan es va en grup i que cal allunyar-se d’aquests hàbits que ens perjudiquen a tota la població, de manera directa i indirecta. I per acabar-ho de tenir clar ens va proposar un parell de jocs i vam visionar dos vídeos molt curts gravats durant la pandèmia. 

Així doncs, Matildes, créixer implica prendre decisions difícils com escollir institut i saber com actuar quan es va amb els altres. Però no oblideu que el primer és responsabilitat dels pares i les mares i el segon està a les vostres mans. 

Renoi, l’horitzó està més a prop!

No podem resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que els va crear.

Chris J Anderson

Les xerrades TED (Technology, Entertainment, Design) tenen diversos beneficis aplicats a la vida de l’escola. En primer lloc, estimulen la curiositat i l’interès per aprendre, ja que poden despertar vocacions i preguntes sobre ciència, art, esports, tecnologia, cultura… Fomenten un pensament crític. Desenvolupen la comprensió oral i l’escolta activa. Milloren la competència lingüística, donant models de comunicació orals excel·lents. Per això, abans de dur-les a terme hem presentat una rúbrica on es recull què cal fer per tal de desenvolupar una pràctica experta. A més, la rúbrica ens ajuda a prendre consciència sobre els objectius que hem d’avaluar. 

Però a més, dur a terme aquestes xerrades contribueix també a potenciar l’autoestima i expressió personal, desenvolupen l’empatia i la comprensió del món i promouen la reflexió al voltant dels valors (la resiliència, la diversitat i la creativitat, principalment).

La primera tasca ha estat descobrir què són aquestes xerrades, i analitzar-ne alguns exemples. Després cadascú ha hagut d’escollir un tema sobre el qual treballar i, finalment,  amb la rúbrica ens toca gaudir de les experteses i avaluar-nos, a nosaltres i els altres. 

Aquests dos dies hem començat a compartir i mostrar les nostres experteses i ha estat un treball molt interessant, de reflexió i autoavaluació.

La violència és el resultat de persones que s’enganyen per creure que el seu dolor és provocat per altres persones, pensant, per tant, que mereixen ser castigades. 

Marshall Rosenberg

Mentre omplim les motxilles d’experiències encaminades a abraçar el món, a vegades et sorprenen incoherències com la que aquí explico. De bon matí, dos han quedat per trobar-se al migdia per estomacar-se, i d’altres hi aniran per animar la gesta. 

I dit i fet, sense aturar-se a pensar si  és una bona idea, ni passar cap mena de filtre, a la cantonada (fora de l’escola, això sí) s’han esperat els dos lluitadors. Cap dels dos sap el perquè, però confirmen que s’han vist portats a fer-ho. I confirmen que abans eren amics però que ara ja no, i no sabem què va passar. 

Com sempre, al darrere hi ha les mans que manipulen les accions i que s’amaguen entre mentides quan se’ls deixa al descobert. També, per sort, hi ha qui intenta asserenar els ànims i s’interposa a l’escomesa, i arriba a l’escola amb la decisió de compartir la situació amb la mestra. 

Bocabadada, esmaperduda, atordida i esfereïda. Amb Matilda veiem una escola on es respira violència. Una senyoreta Trunchbull que s’emporta a tots per davant amb la testa ben enfilada per ferir més i millor. A projectes de Comunitat descobrim com podem fer accions que beneficien l’altri i ens apropem a aquells qui ens necessiten, primer coneixent i descobrint. Però abans d’entrar a l’escola hem quedat per atonyinar-nos. Això sí, quan obren la porta tots a dins com si no hagués passat res.

Una tarda de converses per aclarir què ha passat han fet sortir altres noms, gestos i paraules, i molt de masclisme arrelat. Segons sembla, hi ha alguns nois que repeteixen consignes com les noies a la cuina a fregar!!! O que els tiren rots escandalosos quan passen pel costat de les nenes perquè saben que no els agrada. Com deia el senyor Albert Einstein: quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici!

Humiliar i ferir sense mesura. Què s’amaga darrere d’aquestes actituds i accions? Hem quedat que cal explicar què ha passat a les famílies. Què passarà? 

Ara toca fer una (o més d’una) dinàmica restaurativa. Potser hauríem de quedar a les 14:30 per donar-nos més temps.

L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.

Howard G. Hendricks.