JA TENIM EL LOGO

Marta Hervas02/05/24  

Després d’haver seguit les fletxes del Camino fins a l’ermita de Sant Jaume de Sesoliveres, ens hem adonat de l’enorme poder del disseny d’un logo. Cadascú de nosaltres ha fet diferents propostes de les que n’hem acabat presentant només una, la que ens ha semblat més adequada.

Posteriorment, amb totes les creacions penjades, hem fet les votacions per acabar escollint-ne la que ens ha de representar en la cloenda del Projecte. La guanyadora ha estat la proposta de la Leire Cuevas. Felicitats!!! El seu logo formarà part dels dossiers que ens acompanyaran en l’activitat de final del Projecte de Comunitat i que implica a tota l’escola: petits, mitjans, grans i famílies.

A LA RECERCA DELS TRESORS AMAGATS

Marta Hervas02/05/24  

En la darrera sessió de Martamàtiques en Joc, vam iniciar un treball que ens ha fet pensar i compartir de valent. Sota el títol “Teixint el camí del tresor”, Petits Prínceps i  famílies hem passat del pànic d’haver de dibuixar el plànol de l’escola a les rialles per les llaminadures trobades. Per arribar al final de la proposta hem viscut moltes experiències de construcció d’un coneixement significatiu que ens han despertat la necessitat del rigor i l’exactitud.

Aquesta proposta ens permet vincular-nos al treball que estem fent a Projectes de Comunitat. Trobar punts de referència, saber-nos situar en l’espai, comunicar rutes, seguir indicacions donades, observar amb atenció el que ens envolta…

Han estat moltes hores de treball, de pensar, de repensar, de comprovar tot trepitjant els espais de nou, de dibuixar, de conversar, d’escollir com exposar les indicacions amb claredat i d’escriure-les, de desxifrar les dels altres. En tot aquest procés ens hem adonat que no és tan fàcil construir unes bones indicacions per no perdre’s, i que allò que és obvi per a mi potser no és comprensible per a una altra persona. En aquest moment estem acabant la darrera tasca vinculada a la proposta. Aquesta gira sobre el descobriment de l’escala i les seves aplicacions pràctiques. I com que som un grup d’artistes, estem reproduint un dibuix del Fanaler i el Petit Príncep, passant-lo de petit a gran.

I en mig d’això hem anat a Penelles i hem descobert com un poble es nega a morir i es reinventa amb creativitat i molt d’esforç. Allà hem pogut practicar amb tranquilitat l’experiència de seguir un mapa, de mirar el full i de mirar, amb atenció, enlaire i endavant, cap a les moltes parets plenes de color i vida.

ULLS QUE MIREN

Marta Hervas11/04/24  

Jaume Muxart Domenech (1922-2019) va ser un pintor que ens ha inspirat pel fer una exposició titulada “Ulls que miren”, que encara està en procés. El mirar i posar atenció és una de les prioritats que cal treballar a l’escola si volem generar contextos reals que fomentin la curiositat i la creativitat. Des d’aquesta perspectiva, al llarg del curs hem anat posant falques que ens fan adonar de la importància de les mirades.

Aprofitant la setmana de la convivència, els Petits Prínceps vam estar treballant, al llarg del mes de març, la mirada i descoberta de l’altre a partir de la cançó de Xiula de “La mirada estràbica”. I a més hem fet tot el treball d’autoavaluació per l’informe del segon trimestre, i no sempre és fàcil mirar-se un mateix/a .

Amb aquesta proposta hem començat centrant-nos en els ulls inspirats per l’obra de Muxart i recordant la vida de la Georgia O’Keeffe. Tots dos van perdre la vista en fer-se grans i van trobar la manera de seguir creant, tot reinventat-se. I ho vinculem amb la frase del Petit Príncep que tant ens colpeix. “Només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”. I després d’haver treballat a partir del propi retrat aquí els teniu experimentant creant els colors que els inspiren a partir del groc, el cian i el magenta i amb l’ajuda del blanc i del negre.

 

DEL PETIT PRÍNCEP ALS NEGRERS CATALANS

Marta Hervas11/04/24  

QUAN LA HISTÒRIA NO ÉS AGRADABLE!!!

Amb la lectura del Petit Príncep hem descobert un nou personatge: l’home de negocis. Un senyor que vol posseir més i més riqueses i per això compra els estels de l’univers. Amb aquest capítol se’ns han obert noves possibilitats. Per un costat la correspondència amb el bevedor pel que fa al que hem anomenat “el peix que es mossega la cua”. En segon lloc hem descobert l’origen de moltes de les grans fortunes catalanes i espanyoles, d’entre el segle XIX i l’inici del XX. I en tercer lloc ampliarem el treball de la mesura incorporant les de l’univers.

En aquest article recollim alguns dels textos que els Petits Prínceps hem fet després del visionat i posterior conversa del documental “Sense Ficció. Negrers. La Catalunya esclavista”. 

1- DAVID ESCOBAR

El meu protagonista d’aquesta història va ser un esclau que es deia Abdu, l’any 1871.

Ell no volia ser esclau, però van entrar a la seva cabana on vivia amb el seu germà, la seva mare i el seu pare, i sel van emportar a Cuba. El van vendre i li van dir que si no feia el treball el castigarien sense veure a la seva família. 

Es va posar a treballar pero no va veure mai mes a la seva familia.

2- FELIP AGUILERA

A l’any 1899 sense adonarme estava a un vaixell amb 124 persones més. En aquesta història el protagonista soc jo Thomas Furra de Ghana.

Va ser la pitjor experiencia de la meva vida, hi havia tanta gent en tan poc espai i jo tenia claustrofobia. Però tot això va passar despres de que em segrestes el que en aquell moment era el meu millor amic… Ara se li podria dir enemic. Tornant al vaixell, la olor era horrible es clar teniem que fer les nostres necessitats al vaixell, i per ultim menjavem 1 vegada al dia i quasi res.

Per sort al dia 39 els van enxampar i vaig tornar a casa.

3- ELIÁN GÓMEZ

Hi havia una vegada un matí en el segle XIX un esclau que es deia Nerthur que anava en un vaixell. En aquell temps la venta de esclaus era ilegal però Catalunya continuava amb el comerç, segrestant persones negres, com li ha passat a Nethur.

Els posaven en la factoria fins que arribes el vaixell. Aquest seria l’últim matí, feia molta calor i a Nethur li consumia la por, no sabia que li farien en aquell lloc, pero estaba aliviat per sortir de la bodega. Al arribar el van posar a treballar de recolector de cacao.

El 1900 Nethur va arribar a Cuba amb 16 anys i va morir als 30 per no agafar el cacao bo i va ser castigat a “llatigassos”

I LES ESPINES DE LES ROSES?

Marta Hervas20/03/24  

Ja en el bosc hem vist algunes plantes que ens esgarrinxen braços i cames si no vigilem. L’esbarzer i el roser silvestre el trobem arreu i qui més qui menys alguna vegada s’hi ha quedat enganxat.

 Però, per què els serveixen les espines? Amb aquesta pregunta els proposo la lectura d’un article científic que en parla. Aquests són dos dels textos resum:

NORA MONTALBÁN:

En este artículo explica por esta razón las plantas tienen espinas y los diferentes orígenes. Primera razón: Las espinas de la Rosa, son pelos como nosotros que tenemos en la piel. Segunda razón: Los cactus tienen espinas, pero son hojas en forma puntiaguda. Tercera razón: Las espinas son nuevos brotes, de ese brote le sale una nueva rama.

LEIRE CUEVAS:

En este artículo nos habla por que las plantas tienen espinas y los tipos de espinas que  hay. 

Los tipos de espinas que hay son: pelos en la piel, hojas y los brotes. Los pelos en la piel son de la planta de la Rosa, luego el de hojas son de los Cactus que sirve para mantener el agua y finalmente los brotes que son de la Buganvilla. Las plantas tienen espinas para protegerse de los animales hambrientos que intentan comérselas por eso sirven estas espinas. En este artículo he visto que pone que la planta Cactus tienen pinchos, pero otro tipo de espinas que siguen siendo afiladas y puntiagudas, también hablan de que en algunos momentos las espinas pueden llegar a medir 30 cm.

En esta tarea que he hecho he aprendido para qué las plantas tienen  las espinas y también qué tipos de espinas tienen las plantas.

 

DE LES LLAVORS DELS BAOBABS…

Marta Hervas14/03/24  

Mentre llegim el Petit Príncep s’obren noves vies plenes d’oportunitats per conversar, mirar, observar, analitzar, descriure, dibuixar, cercar informació, escoltar música, cantar, pensar, memoritzar, construir transformar…

En aquesta ocasió tenim l’oportunitat d’obrir la finestra que ens porta al món de les plantes. Descobrim els baobabs i ens preguntem per les seves llavors. Poden les llavors del baobab esquerdar el planeta? I davant de les múltiples respostes positives i les poques, i discretes negatives, ens trobem amb la necessitat d’analitzar el món vegetal que ens envolta.

Què en sabem de les plantes? Quines coneixem? Com es reprodueixen? Què són les flors? Per a què serveixen? I les tiges? Com s’alimenten? Les plantes respiren? …

L’endemà, com per art de màgia, apareixen a l’aula una vintena de llibres sobre el tema. En molts surt la idea de plantes medicinals i els usos. Això ens sorprèn però ens genera més curiositat encara i ens animem a fer-ne més recerca. També hi ha infants que ho relacionen amb olis essencials, infusions i altres remeis casolans que fan servir.

Uns dies després sortim a la cerca i collita d’exemplars per tal d’investigar-les. Amb la motxilla a l’esquena, una carpeta i un sobre estem preparats per anar al “bosc”. L’objectiu està clar, agafar una mostra per cadascú, si pot ser diferent millor, amb un procediment acurat: la collita responsable. No podem agafar una planta si no n’hi ha cap més d’igual a la vora, hem de ser respectuosos i demanar-li permís i ens endurem a canvi la brossa que puguem.

Tot i la sequera hem trobat força varietat d’exemplars. Allà mateix les hem descrit. I hem abandonat la zona recollint les escombraries (amb guants i bosses) que d’altres humans hi han deixat.

De nou a l’aula les hem dibuixat amb atenció, hem cercat els noms científics i n’hem descobert les característiques i propietats. Amb aquests treballs n’hem fet uns murals artístics.

Arribats a aquest punt hem descobert, gràcies a la lectura d’un article de la revista “Muy interesante” i a la conferència de l’investigador Stefano Mancuso, que les plantes són molt més del que ens pensem. De fet ara sabem que es comuniquen i que tenen molts més sentits que els éssers humans.

I amb això se’ns obre un univers sencer de possibilitats de mirar el món que ens envolta d’una manera diferent.

 

 

MARTAMÀTIQUES EN JOC VISTES PELS PETITS PRÍNCEPS

Marta Hervas23/11/23  

Ahir a la tarda vam estar tota la tarda amb les famílies jugant a llegir el tiquet de la compra.

Jo he apres a fitxar-me, algunes coses del tiquet que no sabia, també he apres a pensar i col·laborar, i a esforçar-me. 

A mi m’hagués agradat que haguessim arribat a fer mes preguntes, i que tinguéssim mes adults per que ens ajudin.

ELIAN

El dijous per la tarda les famílies van vindre i vam fer Martàmatiques.

Vam començar la tarda. jo anava amb la Nayara, Alvaro, Cristina, Biel, Jesica, Leire. He après com llegir el tiquet de la compra  i on estava el IVA. No sabia ben bé que era el IVA. És una part dels diners que tu pagues en algun supermercat i el diner es va al govern i després fan escoles, metges…..

A mi em va agrada molt com treballavem i organitzavem. Va ser molt divertit pero m’agradaria si estigués la meva mare.

ABDESSAMAD

El dijous vam fer MARTAMÀTIQUES EN JOC van vindre algunas familias. Va vindre el meu pare i em va tocar amb el Yago la Gina i el Pol. Jo he après a llegir el ticket de la compra i a treballar en grup .

M’he sentit emocionat de que vingui el meu pare.

ERIC

Jo he après a saber que hi havien alguns productes que pensava que no eren fruites i verdures i que si que eren. També he après a fer sumes en vertical super llargues, perquè teniem que saber quant costaven totes les fruites i verdures. 

A mi em va agradar molt perquè ens tenim que fixar molt, i va ser molt xulo. De la meva família va vindre la meva mare Cristina.

DAN

El dijous vam fer Martámatiques en joc. De la meva familia va vindre la meva mare, ens vam posar per grups i jo em vaig posar amb la Mía i la Carla, de la familia de la Mia va vindre la seva mare i el seu padrastre.

Jo he après a llegir el tiquet de la compra i a mirar-lo, tambe a saber quant val un kilo, a mirar l’iva, com mirar els percentatges al tiquet.  

Em va agradar molt perquè hi vam participar totes tres i també perquè entre totes ens vam ajudar.

ERIKA

El dia 16/11/23 vam fer Martamatiques en joc. Es una activitat que ens reunim amb alguns pares i mares de la clase, l’activitat anava de als tiquets de la compra.

He après a que ens tenim que mirar el tiquet de la compra perquè es poden equivocar i cobrar  més del que has comprat.

Va haver un moment que ens va costar una mica una sumar.

A mi la tarda em va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé.

NAYARA

Dijous dia 16 de Novembre ens vam trobar amb els pares per fer un dia de Martamatiques en joc.

A la tarda la Marta i el Dani ens van explicar una mica com funciona hi havia preguntes sobre els tiquets de la compra com per exemple… quantes fruites hi ha al tiquet del Mercadona? preguntes sobre els tiquets, el meu grup ens vam quedar a la 10, la penúltima.

Vaig aprendre a mirar molt be el tiquet, els kilos, perque hi havia una pregunta que era quina fruita és més cara i la més barata? llavors vam veure el quilos i per això i a treballar en grup.

LEIRE


QUÈ ENTENEM QUAN PARLEM DELS PAISATGES

Marta Hervas23/11/23  

LA CLASSIFICACIÓ DELS DIFERENTS TIPUS DE PAISATGE

Mentre deixem reposar l’enorme tasca de representar l’itinerari de casa a l’escola, hem fet una conversa per poder compartir les nostres representacions personals que s’amaguen sota la paraula PAISATGE i hem descobert que efectivament no tots la definim igual, per sort.

– Jo crec que és el que mirem de lluny.

– Jo penso que és allò que puc veure per la finestra i és bonic.

– Per mi ha de tenir coses boniques.

– La ciutat no és.

– És la natura, els arbres, les flors, les muntanyes, els animals

-També el cel, el mar, “el amanecer”

Després d’una bona estona de compartir les nostres idees viscudes sobre el tema, hem descobert les definicions que el diccionari proposa, des de la geografia, la geobotànica i l’art. Hem analitzat com les presenta i què volen dir, i el cert és que ens ha sorprés força.

I de la definició hem anat al classroom on hem iniciat una tasca per descobrir de quina manera, tradicionalment i des d’un enfoc convencional, shan definit i s’han classificat els paisatges segons el tipus. El paisatge de muntanya, el paisatge de plana i el paisatge de costa.

L’objectiu és posar sobre la taula les paraules que ens serviràn per explicar els paisatges: les característiques i els elements que els configuren, per mitjà de la construcció d’una xarxa de relacions. I això sense oblidar que és una proposta de classificació, no l’única i segur que no serà la nostra.

EL PAISATGE DE CADA DIA

Marta Hervas23/11/23  

ITINERARI DE CASA A L’ESCOLA

La majoria dels infants de l’escola fan dues vegades al dia el camí de casa a l’escola, dues d’anada i dues de tornada, però sovint no hi han posat intenció en la descoberta del seu itinerari.

Amb aquesta tasca, que duem a terme des de fa uns dies, ens hem marcat l’objectiu de prendre consciència del camí que transitem, però també dels llocs per on passem. Així cada noi i nois del grup ha recorregut amb consciència el seu camí fixant-se en els noms dels carrers, dels diferents establiments, dels parcs i/o jardins, i decidint quins són els punts de referència personals.

Han sortit de casa i han baixat, girat a la dreta, seguit recte, atravessat el pas de vianants, … Els altres hem escoltat amb atenció intentant reproduir els passos seguint les indicacions donades: quin enrenou!!!! Hi ha qui sense sortir del portal ha passat per un dentista, una llar d’infants i un parc. Quin maldecap!!!! I ràpidament s’han adonat de la necessitat: cal que les indicacions siguin clares i no es prestin a confusió.

Però a més han sorgit idees claus al voltant de la mesura: hi ha qui ha calculat les distàncies en temps i qui ho ha fet en metres, però les dues propostes s’han basat en estimacions. I amb aquest fet s’obre un camí nou per a la reflexió: les unitats de mesura convencionals o les personals; les estimacions; i al llarg de la història com s’ho han fet.

De moment seguim dibuixant els nostres itineraris, que ja és prou entretingut.

ESPECTACLE: MEMÒRIA SOTA L’AIGUA

Marta Hervas10/11/23  

ELS PETITS PRÍNCEPS HAN DOCUMENTAT LA SESSIÓ DE TEATRE

Dijous 10/11/2023  vam anar a veure una obra de teatre. L’obra explica coses greus. Tot comença amb una desaparició del poble de Mediano per fer un embassament, amb les portes de la presa tancades.

Hi havia  molta pluja i fa marxar a la gent, i la gent va anar a la seva casa per agafar tot per marxar a un altre lloc. Enderroquen cases i i la porta de l’escola es tanca i  perden les cases i tot per l’embassament.

ARYA

Ha estat super xula perque era molt bonica. La Alicia feia de iaia, el Guillerm feia de avi, i la Marta que feia de amiga i de cantant.

ARNAU

L’escenari era fosc, tenia una estructura gran al mig .L’estructura era en forma de campanari i estava feta de ferro .Al costat té aigua que es el que fan servir per fer el soroll de l’aigua.

CARLA

 A vegades  era bastant fosc i a vegades era bastant lluminós. Hi havia una estructura de metall, una corda i  havian instruments musicals, un cop i un pal que si bufaves per fora era com si fossin gotes d’aigua.

DAVID