ELS AVENCS DE LA FEBRÓ: CRIATURES DEL BOSC A LES ENTRANYES DE LA TERRA
El passat 16 d’abril, la comissió es va escolar a través d’un dissabte perquè, pel que es veu, era un portal secret cap al centre de la terra. Una quarentena d’excursionistes petits i grans van travessar la comarca fins l’antiga vila de la Mussara per a –des del seu silenci- començar un camí per dalt que acabaría baixant a les arrels de la muntanya.
Des del pla del refugi, tot resseguint senyals acostumats, vam fer un trajecte molt amable de vora 5 km entre anada i tornada cap als Avencs de la Febró. Malgrat l’alçada, molt poca pujada va quedar per fer, cosa que facilitava trobartant bosc mediterrani força atapeït,com trams clars amb cel ample o magnifiques vistes del camp.
L’experiència s’enriquia aquesta vegada de noves adquisicions: des de la represa d’un nadó de quatre mesos en manduka, fins nova gent de primària, tot passant per les interesants explicacions del lloc que l’encarregat de l’excursió ens va oferir en alguns punts del trajecte.El temps, a més, ens va regalar un jorn lleuger i lluminós fins a les portes mateixes de la penombra.
Portes que començaven on la muntanya s’engul la senda, i on pares i mares s’hagueren d’arranjar en cadena per entomar o acompanyar les criatures passes avall. La cadena es desplegà una altra vegada per passar-nos un a una en una escletxa de parets de roca mare fins la mateixa antesala de la cova.
I allà els infants notaren la frescor en les galtes, i el sol esprimatxat parets amunt, enmig del tràfec de llanternes i frontals davant mateix de la gola del misteri. I després, en dos grups, un a un ens endinsàrem en la roca de foscor, tot apamant el passadís amb cautela, expectació i els nostres petits llums vacil·lants. La sala ens esperava allà mateix, amb la roca arrodonint-se en formes misterioses, la pell brillant del sostre i el degoteig de l’aigua que es feia safareigs en el silenci.
Després de la visita la cadena ens va muntar a tots de nou al sol, a les sendes i als boscos coneguts. Vàrem recular fins al refugi, on carmanyoles i entrepans ens esperàvem. Després de jocs i de tertúlia, decidírem fer un tomb per la Mussara i omplir els seus carrers un altre cop de veus i crits i corredisses: era la nostra manera d’acomiadar i agrair aquell indret per una esplèndida jornada.
I per variar, el recull dels millors moments!
