Traducció i adaptació per la Fundació Jaume Bofill a partir dels continguts de The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, OECD Publications, 2010.
Com poden les ciències de l’aprenentatge contribuir al disseny dels entorns d’aprenentatge del segle XXI?
La infografia dels 7 principis bàsics de l’aprenentatge explora la naturalesa de l’aprenentatge a través de la cognició, l’emoció i la biologia, i ha analitzat les implicacions de diferents aplicacions en entorns d’aprenentatge. Basada a la recerca del projecte Innovative Learning Environments de l’OCDE es va sintetitzar i en van derivar set principis transversals que podrien orientar la creació dels entorns d’aprenentatge del segle XXI.
La recerca sobre “La Naturalesa de l’Aprenentatge” (OCDE, 2010) ha sintetitzat els principis que haurien de fonamentar els entorns d’aprenentatge del segle 21:
- 1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.
- 2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.
- 3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.
- 4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.
- 5. L’esforç és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.
- 6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
- 7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.
Us convidem a la seva lectura complerta: La naturalesa de l’aprenentatge.
