Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any s’estrena a l’Auditori de Barcelona una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi.
Durant tot el curs escolar es treballa tant des de L’Auditori com des de l’escola. L’objectiu és organitzar un acte per als alumnes que, per les característiques globals pensades exclusivament per a ells, per la qualitat i per la implicació personal i col·lectiva en l’acte, es converteixi en una vivència musical inoblidable per a tots.
Cantània 2019-20 “Virtual”
- Música d’Òscar Peñarroya
- Lletres de Cèsar Aparício
- Text d’Òscar Peñarroya i Cèsar Aparício
- Direcció musical: Elisenda Carrasco i Ribot
Aquest curs amb Cantània ens endinsem al món virtual.
Les noves tecnologies són per tot arreu i han vingut per quedar-s’hi. En Marcel s’ha instal·lat una aplicació d’intel·ligència artificial i està descobrint un univers que el fascina. Fins on arribarà el poder de seducció d’aquest món virtual?
Les escoles treballen una cantata de nova creació al llarg de tot l’any, amb 3 sessions de formació obligatòries per als mestres. Finalment la interpretaran a l’escenari.
Enguany els alumnes de 5è de l’escola actuaran el 8 de juny de 2020 a l’Auditori de Barcelona.
I aquest divendres 10 de gener van començar amb el primer assaig a l’aula de música a mans del mestre de música Josep Basco.
Cantània vetlla per l’educació musical dels nens i nenes a través d’un camí acompanyat de música, cultura i emoció.
El repertori consta de 16 cançons que cantaran conjuntament amb altres nens i nenes d’altres escoles de tot Catalunya. Una experiència única i emocionant.
Podeu veure algunes cançons d’aquest repertori als vídeos següents:
Sinopsi:
En Marcel està trist. Fa poc que s’han separat sa mare i son pare, i últimament no té gaire ganes de fer vida social. Alguns companys de l’escola li fan bromes que no li agraden i, tot i que la Gina el convida a la seva festa d’aniversari, ell s’estima més quedar-se a casa. El pare s’ha comprat un ordinador molt potent i la mare li ha regalat un telèfon mòbil per poder-s’hi comunicar més fàcilment. En Marcel està encantat de passar-se hores amb els seus nous dispositius digitals.La pluja li agrada molt, a en Marcel. Quan plou li encanta posar-se l’impermeable i les botes d’aigua i sortir a fora per sentir les gotes de pluja a la cara i ficar els peus en els bassals. Un dia, a casa del pare, comença a ploure i ell intenta pujar al terrat, però la cangur li ho impedeix. Enfadat, engega l’ordinador i veu que comencen a sortir finestretes amb anuncis. Un dels anuncis és d’una aplicació d’intel·ligència artificial. En Marcel no s’ho repensa i en comença el procés d’instal·lació. La pluja fina s’ha convertit en una bona tempesta i, just en el moment en què està acabant d’instal·lar la nova aplicació, cau un llamp eixordador, que fa saltar el diferencial de casa. Llavors li cau un got d’aigua sobre l’ordinador. Tot queda a les fosques. Tot menys un punt vermell a la pantalla de l’ordinador i un altre al mòbil d’en Marcel.De sobte apareix la Sara, la seva assistenta virtual. La Sara està programada per a ajudar-lo i té la capacitat d’aprendre. Això obre un munt de possibilitats per a en Marcel: La Sara el pot ajudar a estudiar i a fer els deures de l’escola; Amb unes ulleres de realitat virtual, en Marcel explora mons increïbles… Juga i aprèn amb una intensitat amb què no ho havia fet mai. Aviat la Sara i en Marcel es faran amics inseparables. Cada dia, en tornar de l’escola, en Marcel se’n va de cap a l’ordinador del pare, fascinat pel món virtual. Així es va allunyant cada vegada més dels altres nens.Gràcies a en Marcel, la Sara aprèn què ens fa humans i això l’ajuda en el seu procés de coneixement de les emocions. Els seus paràmetres d’aprenentatge van creixent molt i es va tornant més i més humana.En Marcel s’ho passa tan bé jugant i aprenent amb la Sara que no li ve de gust anar a la festa de la Gina. La Sara entén que en Marcel s’està aïllant dels individus de la seva espècie i que això a la llarga no li farà bé. Després d’analitzar el seu dilema, i en un cop d’humanitat, la Sara decideix ajudar en Marcel a tornar a relacionar-se amb els amics i desapareix de la seva vida.Cèsar Aparício.
