Semblava mentida però ja som a l´estiu! Pels alumnes de l’Aula de Suport Lingüístic, la recta final ha estat molt especial per dos motius.
En primer lloc, ens hem hagut d´acomiadar de la Jiawen i de la Hu, les dues estudiants de traducció en pràctiques que ens han acompanyant des del Nadal, però que l´any vinent ja no seran amb nosaltres. Com a mostra d´agraïment, la Jiawen ens ha sorprès amb una presentació en castellà sobre la Xina i la Clara Chen (2n C) li ha tornat el regal traduint-la al català. Si voleu veure-la, cliqueu aquí.
D´altra banda -i pels qui la coneixem des que va començar 1r ESO l´any 2019 això és el més important- ha arribat l´hora dels Adéus per una companya molt especial que a partir de l´any vinent ja no vindrà més a l´institut perquè comença a estudiar jardineria a l´Institut Isaac Albéniz.
Estimada Elena! Tu ja saps de què va això…
És l’hora dels adeus
i ens hem de dir adeu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
senyal d’amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort
mentre diem adeu-siau.
No és un adeu per sempre,
és un adeu per un instant;
el cercle refarem
I fins potser serà més gran.
La llei que ens agermana,
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
també ens fa ser més catalans.
