“Quan entens com funciona el cicle de la vida, descobreixes que tot allò que mor, en realitat, continua vivint d’una altra manera.”
David Attenborough
La nostra aula s’omple dia a dia d’invertebrats morts que observem amb detall: amb els ulls, les lupes i els microscopis. Fa uns dies, ens vam adonar que l’eruga morta havia començat a canviar de color per un extrem, s’estava tornant marró.
L’Ismail va dir-nos que creia que s’estava descomponent!
Aquesta paraula ens va fer pensar. Què vol dir descompondre’s? i entre tots vam acabar decidint que era com “desintegrar-se” o “desfer-se”. Llavors vam recordar el que ens havien explicat les Tanits: hem d’enterrar els invertebrats al jardí perquè es converteixin en nutrients per a les plantes.
Aquesta tasca era fàcil i vam decidir que, passats uns dies d’observació, seria una feina que hauríem d’anar fent periòdicament.
Gràcies a l’observació del què li va passar a l’eruga, vam formular la pregunta: Com passa això?
Tot i que vam intentar imaginar la resposta, aquesta no era fàcil i vam necessitar llegir un petit text sobre els descomponedors i els seus protagonistes: alguns insectes, els bacteris i els fongs.
- “Com que no veiem res, a l’eruga hi ha bacteris que l’estan desfent!”, va comentar un infant.
Semblava que en el cas de l’eruga ho teníem clar.
Però, i en el nostre jardí, hi ha descomponedors que ajuden a créixer les plantes i els arbres?
Busquem descomponedors!
Cadascú de nosaltres va tenir una petita missió per fer a casa: buscar informació sobre un descomponedor i portar-la a l’aula. Després, en grups de quatre, vam posar en comú els descobriments i vam fer un petit resum.
Després d’una estona, vam ajuntar dos grups per fer-ne un de més gran, i entre tots vam elaborar una llista més completa, sense repetir-ne cap. Finalment, ens vam reunir a la rotllana i vam compartir el resultat amb tota la classe.
De totes les nostres recerques ha sortit una gran llista de descomponedors: cucs de terra, fongs, caragols, formigues, bacteris… Tots ells són petits grans treballadors de la natura. Sense la seva ajuda, les restes d’animals i plantes s’acumularien, i la vida no podria continuar.
Ara sabem que, fins i tot allò que sembla “mort”, forma part d’un gran cicle ple de vida.
Comentaris recents