“Els insectes són els veritables governants del planeta.”
Edward O. Wilson
Fa uns dies vam iniciar un procés per posar ordre a la gran quantitat d’informació que havíem anat recopilant sobre els invertebrats. Aquest primer trimestre s’ha convertit en un temps de descoberta apassionant que ens ha permès endinsar-nos en el món d’aquests petits animalons i comprendre aspectes essencials per prendre decisions fonamentades i ajustades a la nostra realitat. L’interès ha estat tan viu que per la nostra aula han desfilat invertebrats de tota mena, vius i morts, així com exemplars en diferents fases del seu cicle vital. Erugues, marietes, larves, escarabats, cucs de terra i de l’arròs, llimacs, caragols, saltamartins, vespes asiàtiques, papallones, formigues, plegamans i fins i tot alguns sense nom conegut han format part del nostre dia a dia.
Davant d’aquesta diversitat, va esdevenir necessari posar una mica d’ordre i sistematitzar allò que estàvem observant. Per això, fa uns dies vam començar a conèixer els grans grups d’invertebrats que existeixen. Tot i que les esponges, els cnidaris i els equinoderms van despertar la nostra curiositat, els vam descartar aviat, ja que són organismes aquàtics i no tenen un paper rellevant per al nostre projecte de jardí escolar. Pel que fa als mol·luscs, el cargol va generar un animat debat: podia ser un aliat per al jardí? Ràpidament vam concloure que, tot i ser un animal interessant, es menjava les fulles de les nostres plantes i que, per tant, era millor no comptar-lo com a ajudant.
Així, la classificació final que vam adoptar ens va conduir a posar el focus en dos grans grups: els anèl·lids i els artròpodes. Els primers, sense potes; els segons, amb potes i amb una varietat sorprenent. De fet, avui ja coneixem molts invertebrats amb potes, i quan fem rotllana en sabem mencionar un bon grapat. Ens hem adonat, a més, que fa dies que hem interioritzat una de les característiques essencials dels insectes: sempre que apareix un nou artròpode, el primer que fem és comptar-li les potes! Si en té sis, podem afirmar que es tracta d’un insecte. Aquest petit gest s’ha convertit en una eina clau per introduir-nos en la classificació dels artròpodes i aprendre a identificar-los a simple vista.
Amb l’ajuda d’imatges reals i d’una pauta de classificació, ens hem dedicat a observar i a descobrir les característiques principals dels diferents grups. En plena immersió en aquesta tasca, l’Alguer va arribar un matí amb un grapat de “bitxos bola”, tal com els vam anomenar en un primer moment. La sorpresa i la curiositat es van estendre ràpidament per l’aula. Els vam observar en petits grups, primer a ull nu i després amb el microscopi; els vam manipular amb cura, vam comptar les seves potes i vam descobrir el seu exoesquelet, aquesta coberta rígida que protegeix els artròpodes. El recompte de potes —catorze!— ens va conduir a una pregunta important: a quin grup pertanyien? Vam descobrir que es tracta dels porquets de sant Antoni, uns crustacis gairebé únics pel fet de viure a terra ferma i excepcionals pel nombre de potes.
Per consolidar aquest aprenentatge, hem treballat amb animals de plàstic i imatges, identificant-los i classificant-los entre tots segons les seves característiques visibles. Com uns autèntics entomòlegs, hem après que els insectes són els invertebrats més nombrosos del món i que els podem trobar arreu. Sabem que alguns poden ser grans aliats del nostre entorn i altres poden dificultar la vida del jardí, però allò que realment ens interessa és comprendre com s’hi relacionen i quin paper hi tenen.
Entre tots aquests descobriments, però, hi ha un insecte que ha captat especialment la nostra atenció. Un petit ésser que hem trobat sovint al nostre jardí i que ens fascina cada vegada més. A partir d’ara, la nostra mirada se centra en ella: la marieta, un insecte que voldrem conèixer a fons per entendre el seu paper en l’equilibri del nostre petit ecosistema.
Comentaris recents