“Mesura el que es pugui mesurar; i el que no, fes-ho mesurable”, Galileo Galilei.
Una de les curiositats que teníem les Alícies era poder conèixer l’alçada dels arbres del nostre jardí. En una conversa el Sergi ens va compartir la seva idea; fer venir la brigada amb l’elevador i, un cop a dalt, deixar anar una cinta mètrica. D’entrada, ens semblava una idea raonable, però fer venir a la brigada i l’elevador per mesurar arbres potser no seria una prioritat i trigarien força a venir.
No sorgien altres idees, així que la Cristina ens va proposar “el mètode del llenyataire”. A partir d’una imatge vam haver d’entendre aquesta manera més rudimentària de mesurar l’alçada dels arbres. Vam fixar-nos en el dibuix principal, però també en els petits detalls de fletxes i línies amb lletres que ens indicaven com construir una eina que ens ajudaria amb l’objectiu que teníem entre mans. De mica en mica, entre tots i totes, vam anar descobrint com havíem de construir l’objecte i com utilitzar-lo al baixar al jardí.
El primer pas va ser trobar la meitat del pal que faríem servir com a principal suport. Aquest punt ja ens va portar el primer problema matemàtic: si el pal mesura 15 centímetres, quina és la meitat? Raonaments diversos van anar sorgint al voltant de la meitat, dels nombres parells i imparells… i vam anar animant-nos a fer les primeres conjectures sobre quin número podria ser la meitat del 15. La Mireia, que els dijous a la tarda està amb nosaltres, ens va proposar una manera ben simple però funcional de trobar la meitat a partir d’un full de paper. Després de dibuixar el pal sobre el paper, va retallar-lo i doblegar-lo per la meitat, amb un regle vam mesurar i vam aconseguir trobar els 7 centímetres i 5 mil·límetres. Vam aprofitar aquella mesurar per parlar de representacions numèriques i llenguatge matemàtic (el 7’5, el set i mig…). I amb la meitat trobada, cadascú va poder marcar en el seu pal aquesta mesura. Després, vam enganxar el segon pal en perpendicular just sobre la marca.
En la següent sessió, amb les eines acabades i preparades, vam recordar seguint la imatge del primer dia com fer-la servir per fer una bona interpretació posterior. Al pati, just al davant del nostre jardí, un grup va triar el xiprer per conèixer l’alçada i un altre grup l’auró blanc del costat. Amb l’eina a l’altura del nostre ull, vam anar acostant-nos o allunyant-nos de l’arbre fins a trobar els extrems del tronc i la capçada. Ajustada la mesura, i amb cintes mètriques, vam mesurar la distància que separa la nostra posició de la posició de l’arbre; aquesta distància serà igual a l’alçada de l’arbre, aproximadament.
Finalment, compartim les mesures trobades; el xiprer mesura al voltant de 8 metres i 30 centímetres, mentre que l’auró blanc mesura al voltant de 8 metres. Per acabar, també compartim perquè el mètode utilitzat deu dir-se del llenyataire i no ens costa gaire posar-nos d’acord, els llenyataires per aconseguir llenya han de talar arbres i necessiten calcular bé les alçades per saber per on fer el tall.
Comentaris recents