«La casualitat afavoreix les ments preparades.» — Louis Pasteur
Avui, al grup L de Lapó, ens ha passat una cosa. El rellotge de la classe no funcionava i no sabíem quina hora era. Hem pensat que era la pila, així que hem anat a veure el Toni, el conserge, per demanar-li si en tenia alguna. Ens n’’ha donat una. Hem canviat la pila… i el rellotge ha tornat a funcionar.
Però llavors ens ha aparegut una nova pregunta. On hem de llençar la pila vella?
No l’hem pogut llençar a la paperera. Sabem que contamina. No hem tingut clar què havíem de fer i el Toni ens ha explicat que, fa temps, a l’escola hi havia uns contenidors especials per a piles usades. Ens ha dit que formaven part d’alguna cosa que es deia Apilo.
La paraula ens ha despertat la curiositat. Hem decidit investigar i hem buscat informació a la web. Hem descobert que Apilo és un concurs al qual es poden apuntar les escoles i que serveix per recollir piles usades i reciclar-les correctament.
A poc a poc ens hem anat engrescant. Nosaltres hem continuat investigant i hem descobert que podem demanar un contenidor gran per a l’escola i també contenidors petits per a cada infant. Hem començat a imaginar què pot passar si tots participem. Hem vist que també hi ha premis de diners a les escoles que n’aconsegueixin més.
Ho hem explicat al grup Q de Quítxua i la idea també els ha agradat molt.
Ens hem adonat que no es tracta només de reciclar piles: de seguida hem viat que això és cuidar el lloc on vivim, també és abraçar el món.Les piles petites poden fer un mal molt gran si no es reciclen bé, i nosaltres podem ajudar a evitar-ho.
Hem decidit que volem participar. El Dani ha dit que al migdia ens apuntaria. Al migdia ens ha apuntat.
I a la tarda ja hem començat a pensar què hem de fer a partir d’ara.
Tot ha començat amb un rellotge aturat…i s’ha convertit en una idea per abraçar el món.
Comentaris recents