Un final de festa

“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.”

Paulo Freire

El projecte Abraçant el món, no podia tenir un final millor que dins els actes de celebració dels 20 Anys d’Escola. La tarda del divendres 29 de maig tots i totes estàvem ben enfeinats i enfeinades, amb els carros amunt i avall muntant les paradetes. Del treball de tot el curs n’han sortit exposicions, enquestes, experiments i com no!, un mercat solidari que pretenia donar una segona vida a la roba i els objectes oblidats de casa. Els guanys teníem clar que anirien per les 3 associacions Vilanovines que hem conegut aquests dies i és clar!, elles també hi eren presents i importants. Quan tot estava ben organitzat, una petita representació dels 5 grups de projectes s’ha ocupat d’oferir berenar solidari als assistents, en forma de pa amb xocolata per 1€. Els primers llaminers de la tarda s’hi han apropat i han col.laborat per la causa.

Seguidament tot ha començat en funcionament, i els nens i nenes ens hem organitzat per fer torns a les diverses paradetes. Hem fet tal i com toca la nostra feina, fent d’assessors i donant les explicacions que calia perquè tothom entengués la bona intenció.

Amb la tarda ben avançada dins la festa, hem decidit fer un darrer reclam publicitari: tota la roba i objectes del mercat es podien adquirir per tan sols 1€… força gent ho ha aprofitat!. Hem de dir que tot i així han sobrat moltíssimes coses que portarem allà on més es facin servir.

Amb la jornada acabada, els tres grups responsables del mercat hem volgut fer recompte de les caixetes. Quants guanys haurem obtingut per les associacions? Alerta, que calia tenir en compte les despeses; bàsicament el cost del berenar i el canvi que l’escola ens va deixar. Vam tenir una sessió engrescada comptant les monedes i els bitllets de les 3 caixetes. Després de la suma total vam descomptar les despeses. Amb el nombre final al cap ja pensàvem en com repartir-lo entre les 3 associacions però sorpresa!, resulta que l’escola paga el cost del berenar i no caldrà tornar-lo. Així que aquesta propera setmana referem els càlculs i ho farem saber a l’Associació contra el Càncer, DivergenTea i Anoia Down.

Més enllà dels diners recaptats, ens emportem un aprenentatge molt valuós: quan treballem junts, amb il·lusió, compromís i ganes d’ajudar els altres, podem aconseguir grans coses. El projecte Abraçant el món ens ha permès conèixer realitats diverses, despertar la nostra mirada solidària i entendre que, amb petits gestos, també podem contribuir a fer un món millor.

Gràcies a totes les famílies, entitats i persones que han col·laborat i han fet possible aquesta iniciativa. Ha estat un final de projecte ple de sentit, compartit en una celebració molt especial per a la nostra escola.

QUAN ENS UNIM PER UN OBJECTIU COMÚ

“Sigues el canvi que vols veure al món.” Mahatma Gandhi

Dins el projecte de comunitat “Abracem el món” els 5 grups de treball hem anat avançant, amb unes o altres inquietuds. Encarant el darrer trimestre del curs, hem coincidit en parlar i investigar els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible). Aquests han representat un punt d’unió per veure possibles i múltiples maneres d’actuar per un món millor.

Decidits i engrescats amb la iniciativa veiem un tancament amb les persones, en el context de la celebració dels 20 anys d’escola, organitzant unes petites exposicions, experiments i un Mercat de segona mà… Els benefics aniran per associacions Vilanovines que ajudin les persones. Tots els Grans units per un mateix objectiu.

Mentre els Lapons i els Sherpes s’ocupen de la part d’exposició i experiments, els Maoris, Twis i Quítxues iniciem els treballs pel Mercat de 2a mà: revisar i inventariar tot el què anem rebent, fer correus de recodatori a les famílies, contactar i conèixer les associacions a qui voldrem donar els diners recaptats, preparar la publicitat i merchandising, etc.

Les paraules de la Kawtar i la Mariam expliquen part d’aquest procés…

“Fa uns dies a la Comunitat de Grans vam descobrir els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible). Vam pensar com complir un ODS per Abraçar el món”. I se’ns va acudir fer una botiga de segona mà. Vam fer correu per les famílies, dient que portessin objectes de casa que no utilitzaven, per donar-los una segona vida a l’escola. La gent està portant moltes coses, i les estem classificant en un inventari. El dia 29 de maig farem la botiga sota el nom “Mercat per abraçar el món”. Els diners que recollim seran per associacions que ajuden a persones de Vilanova del Camí”.

Amb aquesta intenció, aquest dimecres tarda hem tingut l’oportunitat de conèixer representants de les associacions: Anoia Down, DivergenTea i associació Contra el Càncer. Ens han explicat el per què de la seva tasca i la seva valenta implicació, per tal que les famílies que en tinguin necessitat puguin sentir-se acollides i compreses.

La tarda ha estat emotiva, sobretot quan hem descobert que els temes que tracten i promouen aquestes associacions ens són a tots propers. Les representants van sortir satisfetes de veure que els infants tenim iniciatives valentes, som conscients i sensibles de les necessitats que hi ha el món.

ESPAIS, PAISATGES I PERSONES ABRAÇANT EL MÓN

Just tornant de vacances de Pasqua, els infants de la comunitat de Grans vam tornar a carregar-nos les motxilles i els sacs de dormir per compartir plegats un temps d’experiències. En aquesta ocasió Coma-ruga ens esperava a l’inici d’una primavera agitada, creuant els dits perquè el temps ens deixés trepitjar la platja. I així ha estat, totes les activitats previstes les hem pogut gaudir intensament, acaronats pel sol i la brisa marina.

A l’alberg ens hem distribuït en petites habitacions, entre rialles i complicitat i ens han tractat d’allò més bé; quins bons àpats! El bosquet que tenen a tocar ha estat el nostre refugi de jocs, resultant agradable per escriure una carta a la nostra família, grimpant entre els arbres i buscant amb les llanternes materials pel joc de nit. Però la il.lusió de la majoria ha estat la platja: descalçar-nos i jugar-hi amb els estels, pales i galledes, paletes i pilotes, construccions humanes, curses… La tarda ens ha passat volant! De nit hem escampat desitjos per un món millor, malgrat el cansament que arrossegàvem.

El sol surt per a tothom, però no tothom es lleva per veure’l. En el nostre cas sí! De bon matí ja érem a la platja veient l’espectacle, parlant d’orientació i estirant el cos per començar bé el dia. Per a molts la primera experiència d’aquest tipus; segur que la recordaran. Després d’un bon esmorzar, hem retornat a la platja i ens hem pogut remullar. Ningú ha quedat sec, tret dels mestres, és clar!. Un bon dinar per recuperar forces per fer un passeig i buscar un indret on dibuixar el paisatge del natural. Hem parlat de perspectives, plans, nivells… mentre procuràvem representar allò que veiem. La gent curiosa es parava i admirava les nostres creacions. Ben cansats, tarda de dutxes, alternant jocs i perruqueria. Hem sopat i novament ens hem animat, aquesta vegada per fer una mica de balleruga! La discoteca ens esperava…

El darrer dia també l’hem volgut ben aprofitar. Ens hem distribuït en dos grups per fer les darreres propostes: una visita amb gust d’història per conèixer un búnquer que va ser casa d’una família i l’activitat d’aventura penjats entre els arbres. Que en som d’afortunats, ens hem recordat!. Però no tots els infants tenen la nostra sort. Hem conegut la història de la Trinidad Casas, una de les persones que de nena va haver de viure al búnquer amb la seva família, perseguits per les seves idees. Avergonyida d’explicar la seva història, anys més tard en faria un recull de poemes, alguns dels quals ara llueixen a les parets del búnquer, acompanyats d’unes imatges del Guernika.

Quina manera d’Abraçar el món!

No dubteu de mirar les fotografies que tenim compartides per veure molt més!

PESEM, COMPAREM I ESTIMEM: DESCOBRIM LA MASSA AMB LES PILES

“El coneixement es construeix a partir de l’acció.”

Jean Piaget

Al grup L de Lapó hem estat treballant les unitats de mesura, de la massa i el pes, a partir d’una fitxa que ens ha ajudat a entendre bé aquests conceptes . Hem descobert que, tot i que sovint diem “pesar”, en realitat moltes vegades estem parlant de la massa, i que no és exactament el mateix.

A través de la fitxa, hem après què és la massa, com es mesura i quines unitats utilitzem segons el que volem pesar. També hem vist la diferència amb el pes i com aquest depèn de la gravetat. A més, hem practicat amb canvis d’unitats i hem pensat quines són les més adequades en cada cas.

Però no ens hem quedat només amb el paper. Després, hem portat aquest aprenentatge a la pràctica utilitzant les piles que tenim a l’escola. Amb balances, tant digitals com manuals, hem pogut pesar diferents quantitats i fer aproximacions del seu pes.

Hem jugat a estimar quant podien pesar abans de mesurar-les i després ho hem comprovat. Això ens ha ajudat a millorar la nostra capacitat d’aproximació i a entendre millor les unitats de mesura. També hem comparat resultats i hem vist com petites diferències poden ser importants segons l’instrument que utilitzem.

Aquest treball ens ha permès aprendre d’una manera més vivencial i significativa, connectant la teoria amb situacions reals. A poc a poc, anem construint una millor comprensió de les matemàtiques a partir de l’experimentació i el joc.

Del món a l’aula: descobrim els ODS i el nostre paper

“Pensa globalment, actua localment.”  Patrick Geddes

Al grup L de Lapó hem descobert els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a partir d’una presentació que ens ha ajudat a entendre què són i per a què serveixen. Hem vist que són grans objectius plantejats pels governs per millorar el món, però sobretot hem intentat fer un pas més: entendre què signifiquen per a nosaltres.

A partir dels exemples que apareixien a la presentació , hem anat reflexionant i pensant noves accions que podem fer en el nostre dia a dia. Aquest treball ens ha permès veure que, tot i que els ODS són globals, també tenen molt a veure amb les petites decisions que prenem cada dia.

Un dels vincles més clars que hem trobat ha estat amb el concurs Apilo XII. Recollint piles usades, hem entès que estem contribuint a un ús més responsable de l’energia i, per tant, estem treballant directament en l’ODS 7.

També hem parlat de la importància de les accions individuals. Cadascun de nosaltres pot fer petites aportacions, però quan les sumem, el seu impacte creix molt. Aquesta idea ens ha ajudat a prendre consciència que tots podem formar part del canvi.

Aquest treball ens ha fet veure que els ODS no són només objectius llunyans, sinó que també són una oportunitat per actuar des del nostre entorn més proper i començar a construir, entre tots, un món millor.

UN REGAL INESPERAT

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

RACÓ DE PARAULES TRILINGÜE

“To learn a language is to have one more window from which to look at the world.” 

Chinese proverb

Al grup L de Lapó, dins del projecte de Comunitat “Abraçant el món”, fa dies que ens adonem d’una cosa: cada vegada utilitzem més paraules noves.

Per això hem començat a anotar a la llibreta totes les paraules que van apareixent mentre treballem. Primer cadascú ha fet la seva llista individual i, més endavant, hem posat en comú les aportacions per crear una llista conjunta de grup.

Aprofitant que tenim amb nosaltres el Sergi, l’auxiliar de conversa, ens hem organitzat en grups de tres. Cada grup va passant amb ell i fem la nostra llista de paraules en català, castellà i anglès.

Amb la seva ajuda i utilitzant diccionaris català–anglès, busquem el significat de les paraules i aprenem com es diuen en les tres llengües. Així no només entenem millor el projecte, sinó que també ampliem vocabulari i practiquem estratègies de cerca d’informació.

Les paraules que anem treballant no es quedaran només a la llista: també les anirem col·locant en un racó de l’aula que anirem omplint al llarg del curs. A poc a poc es convertirà en un espai viu, que anirà creixent igual que els nostres aprenentatges.A quest serà el nostre Racó de Paraules.

Perquè abraçar el món… també vol dir aprendre a anomenar-lo en moltes llengües.

APILO XII: EL CONTENIDOR COMENÇA A OMPLIR-SE!

«De mica en mica s’omple la pica.»

Dita popular

Al grup L de Lapó avui hem començat el dia amb curiositat. Ja fa dies que vam demanar a tothom guardar piles a casa i avui hem volgut saber si realment n’havien arribat. Alguns ja hem passat pel vestíbul a primera hora… i ens hem emportat una sorpresa: el contenidor estava gairebé ple fins a la meitat! L’Aina i el Dani també han portat moltes piles per posar-hi.

Abans d’anar al vestíbul, el Dani ens ha proposat, ja que teníem la balança, que ens pesesssim nosaltres: primer dèiem quant crèiem que pesàvem nosaltres i després ho comprovàvem. 

Després hem intentat aixecar el contenidor i hem vist que costava molt d’aixecar. El Dani ens ha proposat un joc: endevinar quants quilos pesava el contenidor. Hem fet hipòtesis i cadascú ha dit la seva aproximació. No ha estat gens fàcil encertar-ho!

La primera pesada ha estat d’uns 59,9 kg i ens ha impressionat molt! 

Aleshores ha vingut el Toni i li hem dit el pes del contenidor, i ell ens ha dit que havia trobat piles velles guardades a l’escola. Les hem seleccionat i les hem anat posant dins del contenidor. Després l’hem tornat a pesar…

Ara marcava aproximadament 81,9 kg!

Hem tornat a la classe i hem començat a fer càlculs: quants quilos havien augmentat? quant havíem afegit? Hem hagut de restar nombres amb decimals i comprovar si ho fèiem bé.

Més tard hem anat a explicar-ho al grup Q de Quítxua, que han quedat molt sorpresos. Però llavors ha passat una altra cosa: el Joan ha portat moltes piles, les ha anat a posar al contenidor… i hem decidit tornar-lo a pesar.

Evidentment, ens ha sorgit una altra pregunta: Quants quilos de piles ha portat el Joan?

Hem comparat les diferents pesades, hem fet restes amb decimals, hem comprovat resultats i hem discutit quins càlculs eren correctes. No ha estat fàcil, però al final ho hem aconseguit: el Joan havia portat 8 kg de piles ell sol!

Avui les matemàtiques han estat protagonistes: hem fet estimacions, mesures, comparacions de pesos, càlculs amb decimals i interpretació de resultats reals.

Les piles han anat omplint el contenidor…i els números han omplert la nostra classe.

LA COMETA DE LOS SUEÑOS

La cometa de los sueños vuela para reunir las ilusiones
y esperanzas de los niños y niñas del mundo. 
Si quieres acompañarla, sujeta fuerte su hilo. 
Déjate llevar por encima de las nubes sintiendo el viento en la cara.
Llena de alegría tu corazón y sueña con un mundo mejor. 

Fragment extret del conte La cometa de los sueños

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua i L, de Lapó, hem fet una proposta a partir del conte La cometa de los sueños  de Pilar López Ávila i Paula Merlán, il·lustrat per Concha Pasamar

A través d’un viatge simbòlic en estel, el relat ens acosta a nens i nenes de països i contextos molt diversos, des de Bolívia fins al Nepal, i ens mostra que, malgrat les diferències culturals i socials, tots comparteixen el desig d’un futur millor. L’estel dels somnis representa els desitjos que cadascú porta dins seu: un món més just, amb aire net, aigua potable, accés a l’educació, respecte per la natura i, sobretot, un món on tots els infants puguin ser feliços i ajudar-se mútuament.

Hem llegit el conte entre tots i totes: cada un de nosaltres ha llegit una part que parla d’un personatge diferent, posant en joc estratègies de comprensió lectora, per interpretar el text i extreure’n la informació més rellevant del nostre personatge. A continuació, hem dibuixat un estel, que és el símbol principal del conte, i hem escollit les paraules clau que descriuen el nostre persontatge per escriure-les dins. 

Quan hem acabat, hem compartit tot el que hem après i hem col·locat cada un dels personatges en un mapa, situant-los als llocs del món on viuen. Per a localitzar cada un dels indrets hem descobert com utilitzar un atles, això sí que ha estat una gran descoberta! Ens ha fascinat!

De mica en mica, hem pogut veure el conte sencer i adonar-nos que, encara que els infants visquin en llocs diferents, tots tenen somnis, desitjos i drets.

Aquesta proposta ha afavorit un aprenentatge significatiu, connectat amb la realitat i amb una mirada global del món, fomentant la reflexió, l’empatia i el respecte per la diversitat. A través del treball cooperatiu, la lectura compartida i l’expressió artística, hem pogut desenvolupar competències comunicatives, socials i ciutadanes, tot donant sentit als aprenentatges i posant-los al servei de la construcció d’una societat més justa i conscient.

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.