“Crear també és aprendre a mirar el món amb uns altres ulls.” — John Berger
Continuem descobrint que crear un còmic és molt més que dibuixar personatges i escriure bafarades. Darrere de cada vinyeta hi ha observació, comprensió, planificació, esforç i moltes decisions creatives. Per això, abans de repartir rols dins les diferents comissions, vam voler posar a prova una de les primeres habilitats imprescindibles: fer de dibuixants de còmic.
La proposta partia d’un text que descrivia amb molt detall una escena concreta. A partir d’aquesta informació escrita, cada infant havia de convertir les paraules en imatges, dibuixant i pintant allò que interpretava. El repte no consistia a copiar cap model, sinó a comprendre el text, seleccionar-ne els elements més rellevants i donar-los forma visual amb criteri propi i creativitat.
Es tracta d’una tasca iniciada a l’aula i acabada a casa, fet que ens ha permès donar-li continuïtat més enllà de l’horari escolar. Això ha afavorit que cada alumne pogués gestionar el seu temps, dedicar-hi estones de calma i completar la feina al seu ritme. També ha estat una bona oportunitat per compartir amb les famílies una part del projecte que estem vivint a classe.
Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre que per dibuixar bé primer cal llegir bé. Havíem de captar tota la informació important: qui hi apareixia, què passava, com era l’espai, quins detalls eren essencials i quins elements podíem imaginar. La comprensió lectora es convertia així en la base del procés creatiu.
També hem treballat aspectes artístics i espacials molt rellevants. Hem pensat què situàvem en primer pla, què quedava en un segon terme, com organitzar els elements dins del full i com utilitzar la perspectiva perquè l’escena tingués profunditat i sentit. Cada decisió modificava el resultat final i ens feia veure que dibuixar també és pensar.
Un altre aprenentatge important ha estat la cura pels detalls i la constància. Hem intentat fer una feina acurada, posar atenció en els elements importants i buscar un resultat del qual cadascú se sentís orgullós. Entendre que l’esforç i la dedicació transformen el resultat és una lliçó que va molt més enllà del dibuix.
Quan vam acabar, ens vam reunir en rotllana per compartir l’experiència. Vam parlar de les dificultats inicials, dels moments en què semblava complicat començar, però també de les estratègies que ens havien ajudat: rellegir el text, observar espais, fer primer un esbós, demanar ajuda o tenir paciència. I, sobretot, vam posar paraules al gaudi d’haver-nos sentit artistes per una estona.
Aquestes converses finals ens recorden que aprendre no és només arribar al resultat, sinó ser conscients del camí fet, dels obstacles superats i de tot allò que descobrim sobre nosaltres mateixos mentre ho intentem.
Els Tintins continuem avançant en el nostre projecte, cada vegada més convençuts que dins de cadascú hi pot haver un artista, un creador o una mirada única esperant sortir.
