Aquestes sessions hem estat investigant una mica sobre l’òrgan més desconegut del cos humà: el cervell. Per fer-ho hem portat llibres i hem fet recerca per internet, trobant moltíssima informació, i és clar, ens costava destriar! Ens ha ajudat centrar-nos en algunes paraules específiques científiques que hem anat trobant, com per exemple quan algú ha llegit hemisferis i lòbuls. A partir d’aquí hem anat acotant la informació. Quants hemisferis tenim i què els diferencia? Quants lòbuls tenim i de què s’ocupen?
Amb les idees una mica més clares, unificades en els diferents grups de treball, llegides, enteses i explicades amb les nostres paraules i petits dibuixos, hem tingut el repte de representar, a manera de maqueta, aquestes parts del cervell en una coliflor. Dies abans ja havíem parlat com n’és de curiós que certs òrgans del cos, per la forma, estructura i composició s’assemblen a algunes fruites i/o verdures.
La setmana vinent ens centrarem en representar corporalment les nerones. Aquestes cèl.lules curioses, allargades, plenes de filaments que s’interconnecten, formant grans xarxes.
El cervell viu en en el silenci i la foscor, com un pres a la presó. No té receptors del dolor i mai ha sentit la calidesa del sol ni la brisa del mar. Pel nostre cervell, el món és només una corrent d’impulsos elèctrics, com els copets del codi Morse. A partir d’aquesta informació buida i neutra crea per nosaltres un univers vibrant, tridimensional, atractiu. El nostre cervell és nosaltres.
Bill Bryson, El cos humà. Guia per ocupants
Comentaris recents