“Només es protegeix allò que s’estima, i només s’estima allò que es coneix.”
Jacques Cousteau
Les tasques compartides entre l’escola i casa relacionades amb el projecte d’aula són una oportunitat per continuar donant sentit a què fem, per poder compartir amb la família el punt del camí on ens trobem i també per sentir-se part activa del procés. Així doncs, quan fa unes setmanes les Alícies van emportar-se la tasca de cerca d’informació sobre què menjaven les erugues de cinc tipus de papallones, estàvem iniciant una nova branca de treball i investigació, i que encara seguim descobrint a dia d’avui.
En relació amb aquest treball, vam conèixer que fa alguns anys, Cristóbal Jiménez i Mònica Tomás havien realitzat un estudi sobre les espècies de papallones que es poden observar als espais naturals de Vilanova del Camí. Posteriorment, l’any 2007, l’Ajuntament de la ciutat va contribuir a la publicació del llibre “Papallones de Vilanova del Camí”, una guia que va esdevenir una eina de treball molt valuosa per a les Alícies.
A partir d’aquest recurs, d’una banda, vam gaudir de l’observació de les fotografies, fullejant les seves pàgines i aturant-nos en aquells noms de papallones que més ens van sorprendre, així com en les formes i els colors de les seves ales. D’altra banda, vam iniciar un treball de recerca més precís, cercant la informació del període de vol i l’abundància d’algunes espècies, aspectes que ens va permetre apropar-nos a un coneixement més científic.
A continuació, a partir del recull i resum de la informació aportada des de casa, vam seleccionar dues plantes nutrícies per a cadascuna de les papallones. Abans, però, vam haver de definir què enteníem per planta nutrícia. Per fer-ho, vam recuperar coneixements del projecte de comunitat del curs passat i vam establir la relació amb el concepte de nutrició. Connectar amb coneixements previs ens va ajudar a avançar i, gràcies a la suma d’idees i aportacions, vam aconseguir explicar i representar, amb les figures del cicle de la papallona, com aquesta busca una planta on posar els ous que, alhora, esdevé l’aliment de les seves larves.
A partir d’aquí, vam plantejar que, si coneixíem les plantes nutrícies de les papallones més abundants i en podíem tenir alguna al nostre jardí, potser alguna papallona hi posaria els ous i podríem observar de prop el procés de creixement i metamorfosi.
Per aquest motiu, el primer pas va ser buscar per internet quin aspecte tenia cadascuna de les plantes nutrícies. Necessitàvem aprendre a diferenciar-les, ja que la majoria són silvestres i, per tant, les podem trobar durant les sortides a l’entorn. Paral·lelament, també vam valorar la possibilitat de comprar-ne algunes. En aquest sentit, el Viver del Rec, que havíem visitat durant el primer trimestre, va ser la nostra primera opció.
Així doncs, ens vam posar en contacte amb ells per demanar si tenien o podien aconseguir-nos fonoll, ruda, marduix, reseda, trèvol de prat i muhlenbergia. Uns dies més tard, vam rebre la seva resposta: podíem aconseguir fonoll i ruda, però la resta no estava disponible.
Tot i això, ens van fer una proposta que vam valorar molt positivament: ens van recomanar incorporar plantes aromàtiques com a reclam per a molts pol·linitzadors. Aquesta idea ens va semblar molt interessant, ja que el nostre objectiu és afavorir la presència d’abelles, sírfids, papallones i crisopes, entre molts d’altres, i convertir el nostre espai verd en un entorn viu i ple de biodiversitat.
Comentaris recents