“El coneixement comença amb la sorpresa.”
Aristòtil
Durant el passat mes de novembre, a l’aula vam tenir l’oportunitat de conviure durant uns dies amb un invertebrat ben singular: el plegamans o pregadéu, conegut sovint pel seu nom científic, Mantis religiosa. La seva presència va despertar una gran curiositat entre les Alícies i ens va obrir la porta a iniciar un procés d’observació i investigació sobre aquest fascinant insecte.
A mesura que anàvem aprofundint en el seu coneixement, vam descobrir que, a finals de la tardor, la femella posa els ous en unes estructures anomenades ooteques. Aquestes poden trobar-se sota pedres o enganxades a branques, tenen un aspecte semblant al d’una esponja i poden contenir fins a 200 ous. Aquesta informació va prendre encara més sentit quan, en una de les sortides de comunitat al bosc, vam viure una gran sorpresa: vam trobar una gran quantitat d’ooteques en diferents espais. Davant d’aquesta descoberta, vam decidir portar-ne algunes a l’escola per poder-les observar amb calma i fer-ne el seguiment.
Durant setmanes, les ooteques van formar part del nostre dia a dia a l’aula. Sabíem que cap a la primavera en naixerien les nimfes, que haurien de mudar fins a sis vegades abans d’esdevenir adultes. Tot i així, no sabíem exactament quan passaria aquest moment. Per això, la sorpresa va ser encara més gran quan, quatre mesos després, aquest passat divendres, ens vam adonar que ja n’havien nascut algunes.
A partir d’una primera observació, però, vam detectar que moltes d’elles no havien sobreviscut. Aquest fet ens va portar a obrir un espai de conversa i reflexió sobre les possibles causes. De seguida vam interpretar que necessitaven aliment i que, tal com ja havíem anat concloent en altres moments del projecte, els invertebrats necessiten viure en el seu entorn natural per poder desenvolupar-se adequadament.
Així doncs, vam prendre una decisió compartida: deixar-les en un espai segur del jardí de l’escola abans d’acabar el dia. Per tal de protegir aquest indret, també vam preparar un cartell senzill per informar i tenir cura de l’espai on les alliberàvem.
Abans, però, de portar-les al pati, vam voler observar-les amb més detall. Mitjançant el microscopi digital, vam poder comprovar que, tot i ser molt petites, ja presentaven un aspecte molt semblant al dels adults: eren, en certa manera, una rèplica en miniatura. Aquesta observació ens va ajudar a entendre millor el seu desenvolupament. A més, vam llegir un tríptic amb informació sobre la seva morfologia, alimentació i reproducció, que ens va permetre consolidar i ampliar els nostres coneixements.
Finalment, vam acomiadar-nos d’elles amb el desig de poder-les continuar observant en el seu entorn natural. Aquesta experiència ens ha permès no només conèixer el cicle de vida del pregadéu, sinó també reflexionar sobre la importància de respectar els ritmes i les necessitats dels éssers vius, entenent que la natura és el seu millor lloc per créixer i viure.
Comentaris recents