“Quan una arrel és profunda, no té por del vent”.
Proverbi africà
Fa dies que estem preparant una visita molt especial a classe: la família del Jeffrey. El Jeffrey té arrels africanes i ens agrada poder-les conèixer i compartir. Per aquest motiu hem convidat la seva família a explicar-nos més coses sobre el continent, i més concretament sobre la seva terra d’origen: Ghana.
Hem rebut doncs la mare, el pare i el seu cosí. Tots tres ens han preparat una presentació del seu país per situar-nos una mica en el context històric i polític. La paraula colonització ha començat a sonar i ens ha interessat moltíssim descobrir, molt de nosaltres… com els europeus vam sotmetre països africans imposant el nostre poder, sense respectar les cultures i identitats africanes. És un aspecte que ha tret el nas, ens el guardem, i que treballarem amb més profunditat; de ben segur generarà debats imprescindibles.
Després de situar-nos geogràficament i políticament el país, ens han comentat que a Ghana s’hi parlen més de 80 llengües, cosa que evidentment ens ha sorprès moltíssim. I és clar, hem parlat del Chi que nosaltres escrivíem però que ens han aclarit que no ho fèiem pas de la manera correcta: s’escriu Twi. El Twi és la llengua que parla la família del Jeffrey a casa, una llengua autòctona de Ghana molt influenciada per l’anglès imposat pels colonitzadors. Hem pogut escoltar com sona amb la veu dels seus parlants.
Ens ha agradat preguntar-los què enyoren del seu país. Aquí ens han parlat del clima, els menjars, els colors i sobretot de la seva família. Fa cinc anys que el pare del Jeffrey no pot veure la seva mare, és molt car organitzar aquest viatge! Hem volgut demanar-los que ens expliquessin perquè van marxar de la seva terra i evidentment, ens han parlat de la falta de treball i de les condicions de vida. Aquí tenim molta sort, facilitats per tenir drets bàsics sense pagar com la salut i l’educació, i poc ho valorem, ens han recordat!
Ens han explicat que a les escoles de l’Àfrica es té un respecte impressionant als mestres. Els infants fins i tot els tenen por… una condició molt diferent de casa nostra! Però aquest respecte atorga valor a l’educació, com a esperança de provocar canvi i generar noves esperances. Tot plegat ens ha fet pensar moltíssim. Així mateix ens han recordat que a les escoles Ghaneses hi falten llibres i contes…
Abans d’acabar la tarda, la família ens ha comentat que ens farà arribar el contacte d’una escola de Ghana, per si volem fer algun tipus de treball de coneixença. Unes il.lusions que qui sap cap on ens portaran.
Comentaris recents