ESPAIS, PAISATGES I PERSONES ABRAÇANT EL MÓN

Just tornant de vacances de Pasqua, els infants de la comunitat de Grans vam tornar a carregar-nos les motxilles i els sacs de dormir per compartir plegats un temps d’experiències. En aquesta ocasió Coma-ruga ens esperava a l’inici d’una primavera agitada, creuant els dits perquè el temps ens deixés trepitjar la platja. I així ha estat, totes les activitats previstes les hem pogut gaudir intensament, acaronats pel sol i la brisa marina.

A l’alberg ens hem distribuït en petites habitacions, entre rialles i complicitat i ens han tractat d’allò més bé; quins bons àpats! El bosquet que tenen a tocar ha estat el nostre refugi de jocs, resultant agradable per escriure una carta a la nostra família, grimpant entre els arbres i buscant amb les llanternes materials pel joc de nit. Però la il.lusió de la majoria ha estat la platja: descalçar-nos i jugar-hi amb els estels, pales i galledes, paletes i pilotes, construccions humanes, curses… La tarda ens ha passat volant! De nit hem escampat desitjos per un món millor, malgrat el cansament que arrossegàvem.

El sol surt per a tothom, però no tothom es lleva per veure’l. En el nostre cas sí! De bon matí ja érem a la platja veient l’espectacle, parlant d’orientació i estirant el cos per començar bé el dia. Per a molts la primera experiència d’aquest tipus; segur que la recordaran. Després d’un bon esmorzar, hem retornat a la platja i ens hem pogut remullar. Ningú ha quedat sec, tret dels mestres, és clar!. Un bon dinar per recuperar forces per fer un passeig i buscar un indret on dibuixar el paisatge del natural. Hem parlat de perspectives, plans, nivells… mentre procuràvem representar allò que veiem. La gent curiosa es parava i admirava les nostres creacions. Ben cansats, tarda de dutxes, alternant jocs i perruqueria. Hem sopat i novament ens hem animat, aquesta vegada per fer una mica de balleruga! La discoteca ens esperava…

El darrer dia també l’hem volgut ben aprofitar. Ens hem distribuït en dos grups per fer les darreres propostes: una visita amb gust d’història per conèixer un búnquer que va ser casa d’una família i l’activitat d’aventura penjats entre els arbres. Que en som d’afortunats, ens hem recordat!. Però no tots els infants tenen la nostra sort. Hem conegut la història de la Trinidad Casas, una de les persones que de nena va haver de viure al búnquer amb la seva família, perseguits per les seves idees. Avergonyida d’explicar la seva història, anys més tard en faria un recull de poemes, alguns dels quals ara llueixen a les parets del búnquer, acompanyats d’unes imatges del Guernika.

Quina manera d’Abraçar el món!

No dubteu de mirar les fotografies que tenim compartides per veure molt més!

FRONTERES INJUSTES

“It is only by liberating the mind that we can break the chains of colonialism.”Kwame Nkrumah

Arrel de la visita de la família del Jeffrey, vam descobrir que a l’Àfrica es parlen una quantitat enorme de llengües, un fet que ens va despertar molta curiositat. Vam… Llegeix més»

UN REGAL INESPERAT

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

L’ÀFRICA A CASA NOSTRA

“Quan una arrel és profunda, no té por del vent”.

Proverbi africà

Fa dies que estem preparant una visita molt especial a classe: la família del Jeffrey. El Jeffrey té arrels africanes i ens agrada poder-les conèixer i compartir. Per aquest motiu hem convidat la seva família… Llegeix més»

ELS ODS

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.”

Jean Piaget

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una iniciativa mundial impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de construir un món més just, solidari i sostenible per a tothom. A través de 17 objectius, es treballen valors com el respecte pel medi ambient, la igualtat, la pau, la cooperació i el benestar de les persones. Aquesta setmana els hem presentat en el grup amb la idea de buscar iniciatives que donin forma al nostre projecte de comunitat. Volem treballar en alguna iniciativa per contribuir en la millora del món. Petites accions quotidianes poden contribuir a millorar la societat: cuidar el planeta, respectar els altres, compartir, consumir de manera responsable i actuar amb empatia. Tots podem formar part del canvi i tenim la capacitat per construir un futur millor.

En iniciar aquesta reflexió conjunta, ens hem adonat que aquests temes ja formen part del nostre dia a dia i que moltes de les activitats que hem dut a terme fins ara ja contribueixen a millorar el nostre entorn i, sobretot, a prendre consciència de qüestions importants per al futur.

Per aquest motiu, hem decidit començar a explorar les nostres possibilitats com a comunitat educativa, revisant les activitats i propostes que ja hem realitzat i identificant amb quin o quins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es poden relacionar. Estem en aquest camí, escoltant les opinions i il·lusions de tots per identificar alguna iniciativa que ens permeti treballar de manera més concreta. És una tasca que anirem desenvolupant de manera paral·lela, mentre també seguim explorant altres curiositats i descobriments sobre els diferents continents i països.

SONS I TERRITORIS DEL RECORD

“No tots els mapes tracten de llocs; alguns mapegen experiències, records i significats.”

Rebecca Solnit

Finalitzant el primer trimestre, la Júlia ens va preparar una espectacular presentació del què ella havia entès sobre la Guerra Civil. Vam quedar-ne ben emocionats! I vam marxar amb aquest record…

Aquest fet ha provocat que, aquests dies, molts en parlem a casa, amb els pares i també amb els avis i besavis que potser en tenen més records. Arrel d’aquestes converses de casa, altres persones ens han explicat anècdotes de la seva família, en relació a la Guerra Civil viscuda. També han arribat d’altres materials que ens en parlen. La Jana, per exemple, ens ha portat un CD amb la música i lletra d’un grup, anomenat Barricada, que parla íntegrament dels testimonis i injustícies que es van viure. Ella mateixa ens ha volgut llegir la Història sobre la Matilde Landa, una dona republicana que no volia seguir les imposicions del règim de Franco i com s’hi va enfrontar, tot i patir-ne conseqüències. També hem parlat del paper dels mestres durant la República. Molts d’ells també perseguits i condemnats pel règim per voler oferir als infants altres vies d’ensenyança i més llibertat de pensament. Tot plegat ens ha fet reflexionar i molt! Com tot això va poder passar?

De la mateixa manera, l’Adriana ens ha fet arribar un conte molt especial El mapa de los buenos momentos. En aquesta història se’ns explica com una nena elabora el seu mapa d’espais estimats, sabent que ha de deixar la seva ciutat a causa de la guerra. El tema ens fa reflexionar… si a nosaltres ens passés, què dibuixaríem? Quins punts i espais són plens d ela nostra memòria i no voldríem mai oblidar?

Iniciem un treball artístic vinculat a aquesta emoció, la construcció d’un mapa personal d’indrets amb història biogràfica. El treball pot donar molt de sí, així que deixem temps perquè cadascú a casa amb paciència el desenvolupi i el pensi de la millor manera.

Treballar mapes autobiogràfics és transformar records en territori i experiències en paisatge personal. Connecten espai, temps i identitat, convertint la pròpia història en un relat visual.

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

QUAN L’ALEGRIA D’APRENDRE SURT DE LA PELL D’UNA TARONJA

Cuanto mayor es la isla del conocimiento, más largo es el litoral del asombro y la curiosidad. 

(Ralph Washington Sockman)

Ja a l’edat antiga sorgeix la necessitat de representar sobre superfícies planes el coneixement dels llocs. Va ser Eratòstenes qui va reconèixer que la Terra és esfèrica. I més tard, Ptolomeu (s. II dC) va introduir la idea de les coordenades i els primers intents de projecció. A l’Europa cristiana de l’edat mitjana, no hi va haver massa voluntat de tenir un coneixement científicocartogràfic. Haurem d’esperar a l’època del renaixement, dins de l’edat moderna que es torni a viure un gran impuls. De fet va ser en el segle XVI quan apareix la Projecció Mercator que avui encara ocupa la majoria de les representacions.

Treballar amb mapes ajuda a adquirir un pensament espacial bàsic, ja que ens permet comprendre les diferències entre la representació plana i la corbada. També contribueix a ampliar la mirada envers el perquè de les coses. Darrere de les decisions solen haver-hi interessos que les emparen i justifiquen. Així els mapes mundi que tenim més vistos són aquells que posen als països més poderosos en situacions d’avantatge respecte als que no tenen tant poder mundial.

Aquesta setmana, el grup dels Sherpes hem compartir amb els Maorís i els Chi les nostres descobertes sobre com passar de l’esfera al pla. Ens hem trobat plegats a l’aula de música i allà hem vist de nou el vídeo que ens ha ajudat a comprendre com les projeccions que fem servir per representar el món són fruit d’una idea de com es creuen que han de ser les relacions mundials.

També els hi hem mostrat, amb l’ajut d’unes taronges, les moltes possibles distorsions. I els hi hem recomanat que a casa ho provin i ho expliquin als seus familiars.

Ha estat una proposta molt enriquidora i en guardarem un bon record, segur!

VIATGE CAP AL CONCEPTE “TERCER MÓN”

“La humanitat és una sola família; el que passa a un racó afecta el conjunt.”

Pensament Budista

Arrel del curtmetratge “Binta y la gran idea“, tot rellegint la sinopsis ens hem adonat de l’expressió “Tercer món“. A què fa referència exactament? És que hi ha més d’un món? i si és així quants n’hi ha i per què?

Ens hem endut l’interrogant cap a casa per investigar i parlar-ne amb les nostres famílies i hem arribat carregats de informació. Primerament hem aclarit el què suposa fer cerca de informació. No és pas copiar literalment el que trobem a internet! Cal saber buscar amb criteri, destriar, escollir, i sobretot ens cal entendre i explicar les idees a la nostra manera. Si no ho fem així la feina feta no serveix massa…

Per sort molts de nosaltres hem anat més enllà en la cerca i n’hem pogut parlar d’una manera més propera i entenedora. La majoria dels Chi ha observat que el terme “Tercer món” fa referència a un conjunt de països amb pocs recursos a nivell general: menjar, aigua potable, vivenda, educació, sanitat bàsica, a més de forces desigualtats entre els habitants. Així hem provat de fer una primera llista d’indrets on pensem que es donen aquestes situacions però no tot resultava tan senzill…

Seguint amb l’expressió “Tercer món” han arribat més idees:

El primer món són els països capitalistes, democràtics i rics, com els Estats Units.

El segon món són els països comunistes, com Rússia.

El tercer món són els països poc desenvolupats, sense recursos, els pobres.

Com veureu de conceptes sobre economia mundial no en faltaven i ens calia endreçar moltes idees. Algunes realment complexes!

Primerament el Hafid ens ha fet una bona explicació sobre què és el Capitalisme i el Comunisme. Hem fet referències al capital d’un país i a la idea de propietats comunes. I és clar, ha sorgit parlar de valors humans com la generositat i l’egoisme. Havent parlat sobre Capitalisme i Comunisme ens costava veure si Espanya és un país comunista o capitalista, ja que hi veiem moltes variants a considerar del nostre país… als nostres ulls no és tan fàcil!

Seguidament algú ens ha llegit, dels seus apunts, que el Capitalisme i el Comunisme eren conceptes que sorgien després de la Guerra Freda, i així hem anat situant esdeveniments històrics: La Primera Guerra mundial, La Segona Guerra mundial i pel mig, i no menys important, la Guerra Civil Espanyola. En aquest punt també hem recordat la democràcia ja que la tenim ben clara, interioritzada, i se’n parla força a l’escola, quan hem de triar, votar i decidir.

En aquest punt la Jana ens ha anunciat que ella havia trobat que parlar del Tercer món, no és gens correcte i que aquesta manera de categoritzar els països, ja no s’utilitza, –segurament per respecte o canvi de mirada. No és bonic parlar dels primers, segons o tercers països com si d’una cursa es tractés!-.

La conversa començava a agafar forma a una velocitat impressionant! Si ens sentissin els polítics!

En aquest punt, hem decidit posar el fre, deixar-nos temps per seguir investigant i situant tota aquesta informació. Parlar-ne de nou a casa, i fer-ne algun treball més profund i rigorós a classe. Serà passat festes, de cara al segon trimestre.

És l’inici d’un viatge que portarà cua, amb parades i reflexions per ser correctes i rigorosos amb el coneixement que tenim i és té del món, de vegades no tot és el que s’explica a les notícies!.

La intenció és desenvolupar una mirada crítica, aproximant-nos a models polítics i socials. Contrastar fonts, informacions esbiaixades o obsoletes, per parlar i pensar amb criteri i coneixement propi.

Esperem que ningú es maregi!

QUÈ EN SÉ DEL MÓN?

“La Terra és un lloc ordenat que pot i ha de ser dibuixat per comprendre”. Anaximandre (s.VI a.c.)

Els CH, de Chi aquests dies estem aportant els nostres coneixements sobre el món físic, intentant anar una mica més enllà d’imatges infantilitzades i ja massa conegudes, per centrar-nos en la distribució dels continents sobre el nostre planeta. Ha estat necessari recordar, entre tots, els noms dels continents, després d’haver fet una primera aportació gràfica del què recordem. No ha estat fàcil buscar el lloc de cada continent, la proximitat d’uns amb els altres, les proporcions, orientació, el punt de vista i la mirada dels que dibuixem… els dubtes ens perseguien a cada moment!. Curiós veure com països d’actualitat ens els mitjans de comunicació els provàvem de situar tots (Rússia i Ucraïna per exemple) …, també observar com la gran majoria situem al centre dels nostres dibuixos Europa; què passaria d’altres continents fessin un dibuix semblant? Hi ha qui li sona que existeix Euràsia o Euroàsia (caldrà investigar-ho). D’altres s’atreveixen a anar col.locant amb decisió països dins dels continents, sobretot europeus.

Després de les nostres representacions, que expliquen en quin moment d’aquest coneixement som, hem començat a explorar els Atles. Segurament ens acompanyaran al llarg del curs i aquest ha estat un bon moment per presentar-los.

I ja acabant la tarda, repassant la fitxa tècnica de Binta y la gran idea, hem llegit l’expressió Tercer món. Tots hem quedat ben encuriosits: quants móns existeixen doncs? I quin és el nostre?

És una tasca de recerca que ens emportem per fer a casa i parlar-ne d’aquí un parell de setmanes.

Recordeu d’anar seguint el nostre blog i no deixeu de mirar les nostres fotografies a la unitat compartida!