Un final de festa

“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.”

Paulo Freire

El projecte Abraçant el món, no podia tenir un final millor que dins els actes de celebració dels 20 Anys d’Escola. La tarda del divendres 29 de maig tots i totes estàvem ben enfeinats i enfeinades, amb els carros amunt i avall muntant les paradetes. Del treball de tot el curs n’han sortit exposicions, enquestes, experiments i com no!, un mercat solidari que pretenia donar una segona vida a la roba i els objectes oblidats de casa. Els guanys teníem clar que anirien per les 3 associacions Vilanovines que hem conegut aquests dies i és clar!, elles també hi eren presents i importants. Quan tot estava ben organitzat, una petita representació dels 5 grups de projectes s’ha ocupat d’oferir berenar solidari als assistents, en forma de pa amb xocolata per 1€. Els primers llaminers de la tarda s’hi han apropat i han col.laborat per la causa.

Seguidament tot ha començat en funcionament, i els nens i nenes ens hem organitzat per fer torns a les diverses paradetes. Hem fet tal i com toca la nostra feina, fent d’assessors i donant les explicacions que calia perquè tothom entengués la bona intenció.

Amb la tarda ben avançada dins la festa, hem decidit fer un darrer reclam publicitari: tota la roba i objectes del mercat es podien adquirir per tan sols 1€… força gent ho ha aprofitat!. Hem de dir que tot i així han sobrat moltíssimes coses que portarem allà on més es facin servir.

Amb la jornada acabada, els tres grups responsables del mercat hem volgut fer recompte de les caixetes. Quants guanys haurem obtingut per les associacions? Alerta, que calia tenir en compte les despeses; bàsicament el cost del berenar i el canvi que l’escola ens va deixar. Vam tenir una sessió engrescada comptant les monedes i els bitllets de les 3 caixetes. Després de la suma total vam descomptar les despeses. Amb el nombre final al cap ja pensàvem en com repartir-lo entre les 3 associacions però sorpresa!, resulta que l’escola paga el cost del berenar i no caldrà tornar-lo. Així que aquesta propera setmana referem els càlculs i ho farem saber a l’Associació contra el Càncer, DivergenTea i Anoia Down.

Més enllà dels diners recaptats, ens emportem un aprenentatge molt valuós: quan treballem junts, amb il·lusió, compromís i ganes d’ajudar els altres, podem aconseguir grans coses. El projecte Abraçant el món ens ha permès conèixer realitats diverses, despertar la nostra mirada solidària i entendre que, amb petits gestos, també podem contribuir a fer un món millor.

Gràcies a totes les famílies, entitats i persones que han col·laborat i han fet possible aquesta iniciativa. Ha estat un final de projecte ple de sentit, compartit en una celebració molt especial per a la nostra escola.

QUAN ENS UNIM PER UN OBJECTIU COMÚ

“Sigues el canvi que vols veure al món.” Mahatma Gandhi

Dins el projecte de comunitat “Abracem el món” els 5 grups de treball hem anat avançant, amb unes o altres inquietuds. Encarant el darrer trimestre del curs, hem coincidit en parlar i investigar els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible). Aquests han representat un punt d’unió per veure possibles i múltiples maneres d’actuar per un món millor.

Decidits i engrescats amb la iniciativa veiem un tancament amb les persones, en el context de la celebració dels 20 anys d’escola, organitzant unes petites exposicions, experiments i un Mercat de segona mà… Els benefics aniran per associacions Vilanovines que ajudin les persones. Tots els Grans units per un mateix objectiu.

Mentre els Lapons i els Sherpes s’ocupen de la part d’exposició i experiments, els Maoris, Twis i Quítxues iniciem els treballs pel Mercat de 2a mà: revisar i inventariar tot el què anem rebent, fer correus de recodatori a les famílies, contactar i conèixer les associacions a qui voldrem donar els diners recaptats, preparar la publicitat i merchandising, etc.

Les paraules de la Kawtar i la Mariam expliquen part d’aquest procés…

“Fa uns dies a la Comunitat de Grans vam descobrir els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible). Vam pensar com complir un ODS per Abraçar el món”. I se’ns va acudir fer una botiga de segona mà. Vam fer correu per les famílies, dient que portessin objectes de casa que no utilitzaven, per donar-los una segona vida a l’escola. La gent està portant moltes coses, i les estem classificant en un inventari. El dia 29 de maig farem la botiga sota el nom “Mercat per abraçar el món”. Els diners que recollim seran per associacions que ajuden a persones de Vilanova del Camí”.

Amb aquesta intenció, aquest dimecres tarda hem tingut l’oportunitat de conèixer representants de les associacions: Anoia Down, DivergenTea i associació Contra el Càncer. Ens han explicat el per què de la seva tasca i la seva valenta implicació, per tal que les famílies que en tinguin necessitat puguin sentir-se acollides i compreses.

La tarda ha estat emotiva, sobretot quan hem descobert que els temes que tracten i promouen aquestes associacions ens són a tots propers. Les representants van sortir satisfetes de veure que els infants tenim iniciatives valentes, som conscients i sensibles de les necessitats que hi ha el món.

ESPAIS, PAISATGES I PERSONES ABRAÇANT EL MÓN

Just tornant de vacances de Pasqua, els infants de la comunitat de Grans vam tornar a carregar-nos les motxilles i els sacs de dormir per compartir plegats un temps d’experiències. En aquesta ocasió Coma-ruga ens esperava a l’inici d’una primavera agitada, creuant els dits perquè el temps ens deixés trepitjar la platja. I així ha estat, totes les activitats previstes les hem pogut gaudir intensament, acaronats pel sol i la brisa marina.

A l’alberg ens hem distribuït en petites habitacions, entre rialles i complicitat i ens han tractat d’allò més bé; quins bons àpats! El bosquet que tenen a tocar ha estat el nostre refugi de jocs, resultant agradable per escriure una carta a la nostra família, grimpant entre els arbres i buscant amb les llanternes materials pel joc de nit. Però la il.lusió de la majoria ha estat la platja: descalçar-nos i jugar-hi amb els estels, pales i galledes, paletes i pilotes, construccions humanes, curses… La tarda ens ha passat volant! De nit hem escampat desitjos per un món millor, malgrat el cansament que arrossegàvem.

El sol surt per a tothom, però no tothom es lleva per veure’l. En el nostre cas sí! De bon matí ja érem a la platja veient l’espectacle, parlant d’orientació i estirant el cos per començar bé el dia. Per a molts la primera experiència d’aquest tipus; segur que la recordaran. Després d’un bon esmorzar, hem retornat a la platja i ens hem pogut remullar. Ningú ha quedat sec, tret dels mestres, és clar!. Un bon dinar per recuperar forces per fer un passeig i buscar un indret on dibuixar el paisatge del natural. Hem parlat de perspectives, plans, nivells… mentre procuràvem representar allò que veiem. La gent curiosa es parava i admirava les nostres creacions. Ben cansats, tarda de dutxes, alternant jocs i perruqueria. Hem sopat i novament ens hem animat, aquesta vegada per fer una mica de balleruga! La discoteca ens esperava…

El darrer dia també l’hem volgut ben aprofitar. Ens hem distribuït en dos grups per fer les darreres propostes: una visita amb gust d’història per conèixer un búnquer que va ser casa d’una família i l’activitat d’aventura penjats entre els arbres. Que en som d’afortunats, ens hem recordat!. Però no tots els infants tenen la nostra sort. Hem conegut la història de la Trinidad Casas, una de les persones que de nena va haver de viure al búnquer amb la seva família, perseguits per les seves idees. Avergonyida d’explicar la seva història, anys més tard en faria un recull de poemes, alguns dels quals ara llueixen a les parets del búnquer, acompanyats d’unes imatges del Guernika.

Quina manera d’Abraçar el món!

No dubteu de mirar les fotografies que tenim compartides per veure molt més!

FRONTERES INJUSTES

“It is only by liberating the mind that we can break the chains of colonialism.”Kwame Nkrumah

Arrel de la visita de la família del Jeffrey, vam descobrir que a l’Àfrica es parlen una quantitat enorme de llengües, un fet que ens va despertar molta curiositat. Vam… Llegeix més»

UN REGAL INESPERAT

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

L’ÀFRICA A CASA NOSTRA

“Quan una arrel és profunda, no té por del vent”.

Proverbi africà

Fa dies que estem preparant una visita molt especial a classe: la família del Jeffrey. El Jeffrey té arrels africanes i ens agrada poder-les conèixer i compartir. Per aquest motiu hem convidat la seva família… Llegeix més»

ELS ODS

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.”

Jean Piaget

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una iniciativa mundial impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de construir un món més just, solidari i sostenible per a tothom. A través de 17 objectius, es treballen valors com el respecte pel medi ambient, la igualtat, la pau, la cooperació i el benestar de les persones. Aquesta setmana els hem presentat en el grup amb la idea de buscar iniciatives que donin forma al nostre projecte de comunitat. Volem treballar en alguna iniciativa per contribuir en la millora del món. Petites accions quotidianes poden contribuir a millorar la societat: cuidar el planeta, respectar els altres, compartir, consumir de manera responsable i actuar amb empatia. Tots podem formar part del canvi i tenim la capacitat per construir un futur millor.

En iniciar aquesta reflexió conjunta, ens hem adonat que aquests temes ja formen part del nostre dia a dia i que moltes de les activitats que hem dut a terme fins ara ja contribueixen a millorar el nostre entorn i, sobretot, a prendre consciència de qüestions importants per al futur.

Per aquest motiu, hem decidit començar a explorar les nostres possibilitats com a comunitat educativa, revisant les activitats i propostes que ja hem realitzat i identificant amb quin o quins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es poden relacionar. Estem en aquest camí, escoltant les opinions i il·lusions de tots per identificar alguna iniciativa que ens permeti treballar de manera més concreta. És una tasca que anirem desenvolupant de manera paral·lela, mentre també seguim explorant altres curiositats i descobriments sobre els diferents continents i països.

SONS I TERRITORIS DEL RECORD

“No tots els mapes tracten de llocs; alguns mapegen experiències, records i significats.”

Rebecca Solnit

Finalitzant el primer trimestre, la Júlia ens va preparar una espectacular presentació del què ella havia entès sobre la Guerra Civil. Vam quedar-ne ben emocionats! I vam marxar amb aquest record…

Aquest fet ha provocat que, aquests dies, molts en parlem a casa, amb els pares i també amb els avis i besavis que potser en tenen més records. Arrel d’aquestes converses de casa, altres persones ens han explicat anècdotes de la seva família, en relació a la Guerra Civil viscuda. També han arribat d’altres materials que ens en parlen. La Jana, per exemple, ens ha portat un CD amb la música i lletra d’un grup, anomenat Barricada, que parla íntegrament dels testimonis i injustícies que es van viure. Ella mateixa ens ha volgut llegir la Història sobre la Matilde Landa, una dona republicana que no volia seguir les imposicions del règim de Franco i com s’hi va enfrontar, tot i patir-ne conseqüències. També hem parlat del paper dels mestres durant la República. Molts d’ells també perseguits i condemnats pel règim per voler oferir als infants altres vies d’ensenyança i més llibertat de pensament. Tot plegat ens ha fet reflexionar i molt! Com tot això va poder passar?

De la mateixa manera, l’Adriana ens ha fet arribar un conte molt especial El mapa de los buenos momentos. En aquesta història se’ns explica com una nena elabora el seu mapa d’espais estimats, sabent que ha de deixar la seva ciutat a causa de la guerra. El tema ens fa reflexionar… si a nosaltres ens passés, què dibuixaríem? Quins punts i espais són plens d ela nostra memòria i no voldríem mai oblidar?

Iniciem un treball artístic vinculat a aquesta emoció, la construcció d’un mapa personal d’indrets amb història biogràfica. El treball pot donar molt de sí, així que deixem temps perquè cadascú a casa amb paciència el desenvolupi i el pensi de la millor manera.

Treballar mapes autobiogràfics és transformar records en territori i experiències en paisatge personal. Connecten espai, temps i identitat, convertint la pròpia història en un relat visual.

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

QUAN L’ALEGRIA D’APRENDRE SURT DE LA PELL D’UNA TARONJA

Cuanto mayor es la isla del conocimiento, más largo es el litoral del asombro y la curiosidad. 

(Ralph Washington Sockman)

Ja a l’edat antiga sorgeix la necessitat de representar sobre superfícies planes el coneixement dels llocs. Va ser Eratòstenes qui va reconèixer que la Terra és esfèrica. I més tard, Ptolomeu (s. II dC) va introduir la idea de les coordenades i els primers intents de projecció. A l’Europa cristiana de l’edat mitjana, no hi va haver massa voluntat de tenir un coneixement científicocartogràfic. Haurem d’esperar a l’època del renaixement, dins de l’edat moderna que es torni a viure un gran impuls. De fet va ser en el segle XVI quan apareix la Projecció Mercator que avui encara ocupa la majoria de les representacions.

Treballar amb mapes ajuda a adquirir un pensament espacial bàsic, ja que ens permet comprendre les diferències entre la representació plana i la corbada. També contribueix a ampliar la mirada envers el perquè de les coses. Darrere de les decisions solen haver-hi interessos que les emparen i justifiquen. Així els mapes mundi que tenim més vistos són aquells que posen als països més poderosos en situacions d’avantatge respecte als que no tenen tant poder mundial.

Aquesta setmana, el grup dels Sherpes hem compartir amb els Maorís i els Chi les nostres descobertes sobre com passar de l’esfera al pla. Ens hem trobat plegats a l’aula de música i allà hem vist de nou el vídeo que ens ha ajudat a comprendre com les projeccions que fem servir per representar el món són fruit d’una idea de com es creuen que han de ser les relacions mundials.

També els hi hem mostrat, amb l’ajut d’unes taronges, les moltes possibles distorsions. I els hi hem recomanat que a casa ho provin i ho expliquin als seus familiars.

Ha estat una proposta molt enriquidora i en guardarem un bon record, segur!